Mitomania poètica en The Archive Poetry: regalar poemes d'amor recitats pels teus actors favorits

Sembla una tonteria, però no ho és. Fomentar la lectura aprofitant als "nous herois" (actors, esportistes, cantants, etc.) té un impacte immediat. Saber que el teu actor favorit llig i que li agrada, per exemple, determinat llibre, fa que l'index de lectures d'aquest llibre augmente considerablement. Tot per mimetisme. Tal vegada els adults lectors trobem aquests exemples un tant "xorres", però és la realitat. Així que cal aprofitar aquesta corrent mimètica per a fomentar la lectura. Per què no? Cal aprofitar tots els recursos al nostre abast per a difondre la lectura entre els joves, també la poesia.

Això també ha pensat The Poetry Archive i per a Sant Valentí han gravat poemes d'amor recitats per diferents actors per a regalar per telèfon a la persona estimada. Un dels que tenen més èxit entre els joves és Daniel Radcliffe, el protagonista de la saga de Harry Potter. Concretament ha gravat el sonet número 130 de William Shakespeare:

A woman's face with nature's own hand painted

Hast thou, the master-mistress of my passion;

A woman's gentle heart, but not acquainted

With shifting change as is false women's fashion;

An eye more bright than theirs, less false in rolling,

Gilding the object whereupon it gazeth;

A man in hue all hues in his controlling,

Which steals men's eyes and women's souls amazeth:

And for a woman wert thou first created,

Till nature as she wrought thee fell a-doting,

And by addition me of thee defeated,

By adding one thing to my purpose nothing.

But since she pricked thee out for women's pleasure,

Mine be thy love and thy love's use their treasure.

*
Los ojos de mi amada no parecen dos soles,

y el coral es más rojo, que el rojo de sus labios.

Siendo blanca la nieve, sus senos son oscuros,

y si el cabello es negro en ella es hierro negro.
He visto rosas rojas, blancas y adamascadas,

mas nunca en sus mejillas encuentro tales cosas.

Y en algunos perfumes, existe más deleite,

que en ese dulce aliento que emana de mi amada.
Amo escuchar su voz y sin embargo, entiendo,

que la música tiene un sonido más grato.

No he visto caminar por la tierra a una diosa,

pero al andar mi amada, va pisando la tierra.
Mas juro y considero a mi amada tan única,

que no existe en el mundo, ilusión que la iguale.