En altres post d'aquest blog hem xerrat sobre el procés de creació literària, referint-se, més en concret, a la poesia. De vegades, són els propis poetes els que ens descobreixen el procés en els seus versos. Llegiu el poema, La poesia, de Salvador Novo (Mèxic, 1904-1974) i ho comprovareu.Ens parla, sobretot, de la importància de la lectura dels gran poetes i del nostre entorn per a endinsar-se en el procés creatiu. Des d'aquest llogaret minúscul dins de la gran xarxa d'internet, pretenem difondre la poesia infantil i juvenil entre els xiquets i joves, recomanant la lectura de poemes i llibres de poesia de temàtica i estil ben divers, en diferents llengües, perquè també pensem que la lectura de la bona poesia ens exemplifica i crea models per a després iniciar-se en el camí de l'escriptura poètica.
No val això de dir-li a un xiquet, "escriu un rodolí o un poema" i aleshores, sense més, "baixen les muses" i es torna poeta. Caldrà donar-li molts exemples, amb moltes estructures poètiques, haver-hi realitzat moltes lectures que poc a poc van assolant-se per donar pas a la llibertat d'imaginar i crear. Si volem difondre la poesia cal llegir poesia, grans i menuts. Esteu d'acord?
La il·lustració, de Barbara Hartmann, també reflexa molt bé el que volem dir: l'escriptura que surt seguint el nostre propi ritme, la musicalitat que quasi sempre va unida a la poesia, la creació pròpia que amb llapis o ratolí va sorgint de ben endins per a comunicar, vers a vers, allò que volem expressar.
La poesia
Para escribir poemas,
para ser un poeta de vida apasionada y romántica
cuyos libros están en las manos de todos
y de quien hacen libros y publican retratos los periódicos,
es necesario decir las cosas que leo,
esas del corazón, de la mujer y del paisaje,
del amor fracasado y de la vida dolorosa,
en versos perfectamente medidos,
sin asonancias en el mismo verso,
con metáforas nuevas y brillantes.
La música del verso embriaga
y si uno sabe referir rotundamente su inspiración
arrancará las lágrimas del auditorio,
le comunicará sus emociones recónditas
y será coronado en certámenes y concursos.
Yo puedo hacer versos perfectos,
medirlos y evitar sus asonancias,
poemas que conmuevan a quien los lea
y que les hagan exclamar: “¡Que niño tan inteligente!”
Yo les diré entonces
que los he escrito desde que tenía once años:
No he de decirles nunca
que no he hecho sino darles la clase que he aprendido
de todos los poetas.
Tendré una habilidad de histrión
para hacerles creer que me conmueve lo que a ellos.
Pero en mi lecho, solo, dulcemente,
sin recuerdos, sin voz,
siento que la poesía no ha salido de mí.
2 comentaris:
Estic d'acord amb tí. Cal llegir molta poesia als nen i ficar-se, després, a escriure. M'agrada molt el teu blog, doncs a més de poemes inclous altres vessants poètiques com les cançons, els refranys, els embarbussaments. Tot un joc poètic. Felicitacions
Kima Yebra, gironina
Que poca poesia leen los niños. Se oculta entre las estanterias, durmiendose en las sombras. Se necesitan lugares como este para que despierte. Un magnífico blog.
Dulces despertares poéticos.
Dolores Pijoan -Barcelona-
Publica un comentari a l'entrada