Navegant pel ciberespai hem tobat un bloc que ens ha encantat: Desenvolupant la creativitat social. Hem trobat en ell un article sobre el somriure que us recomanem que llegiu i hem copiat aquest preciós poema que compartim amb tots vosaltres.
La meva felicitat
Eusebi Sánchez
Eusebi Sánchez
Sóc feliç quan parlo amb tu
i… a casa meva tot va bé…
quan el cel és blau,
quan la gent somriu
i la veritat guanya.
Sóc feliç quan els ocells
canten,
quan surt el sol,
quan hi ha respecte
i mor l’enveja.
Sóc feliç quan els malalts
guareixen,
quan comença la nit,
quan neix un nen
i regna la cordura.
Però, saps ?
quan més feliç sóc
és… quan parlo amb tu
i… a casa meva tot va bé.
i… a casa meva tot va bé…
quan el cel és blau,
quan la gent somriu
i la veritat guanya.
Sóc feliç quan els ocells
canten,
quan surt el sol,
quan hi ha respecte
i mor l’enveja.
Sóc feliç quan els malalts
guareixen,
quan comença la nit,
quan neix un nen
i regna la cordura.
Però, saps ?
quan més feliç sóc
és… quan parlo amb tu
i… a casa meva tot va bé.
La il·lustració és de Miroslaw Pieprzyk.
Us atorgo un dels premis de blocs, per la meravellosa tasca que feu. El podeu veure al meu bloc.Podeu traspassar-lo a 5 blocs més.
ResponEliminaEnhorabona!!!