26.4.07

Maria Rosal, guanyadora de "El príncipe preguntón"


Ja coneixem a la guanyadora del premi de poesia infantil El príncipe preguntón, que convoca la Diputació de Granada. L'obra premiada ha estat Conjuros y otras brujerias, de Maria Rosal Nadales.

L'autora és llicenciada en Filologia Hiapànica, professora a l'IES Francisco de los Ríos de Fernán Núñez professora associada de Literatura Infantil en la Universidad de Córdoba, a més a més de dirigir la col·lecció literària Aula de Poesía Casa del Inca. Ha escrit 13 llibres de poesia. L'últim llibre, Con voz propia, és un estudi de la poesia actual escrita per dones. Aquest és el seu primer poemari de poesia infantil.

L'obra serà publicada per l'editorial Hiperión dintre la seua col·lecció Ajónjoli, dedicada exclusivament a la poesia infantil i juvenil. El jurat del premi ha destacat la riqueza formal y el dominio del verso y las formas estróficas y su autora se inserta en la corriente contemporánea de trasgresión de los temas heredados.

Podem llegir aquest poema seua, penjat a la web de Poesia Breve.



Locus amonenus

No me basta tu piel para tenerte,
bálsamo, oscuridad, labio de arena,
turbia sublevación que me encadena
al abrazo sin alas de la muerte.
No basta mi dolor, paloma inerte,
para calmar la sed que me gangrena.
Pídeme siempre más, es tu condena,
conjuro desleal para perderte.
Porque ya no me basta con tu vida.
Porque tu sangre amaso en mi locura,
yerto mi corazón, potro sin brida.
Entrégate, desgrana tu cintura
en mis labios de sal. Lame la herida
que nos labrara Amor con desmesura.


Moltes felicitats a Maria Rosal i desitgem poder llegir prompte la seua obra.




3 comentaris:

Carmi ha dit...

Hola Salvia:
Com no m'aclare per enviar-te el poema te'l escric ací (espere que no et molete). I espere que t'agrade!!!!.
Una besada, és un plaer contactar amb tú!!!.

"A mi soñado hijo adoptado".

A ti querido hijo,
a ti tan deseado,
A ti querido mío,
añorado y amado.


A mi hijo imaginado,
A mi hijo soñado.

Sin ser sangre de mi sangre,
ni un poquito de mi carne.

No nacerás de mi vientre,
ni de mi simiente.

Nacerás de mis ondas emociones,
de las entrañas de mi ser.

En este tiempo de incerteza,
en este tiempo de larga espera.

A mi hijo imaginado,
a mi hijo soñado.

Continuamos esperándote,
imaginándote y soñándote.
Carmina

Carmi ha dit...

Si hem deixes una adreça te'l puc tornar a reenviar (les comes, les majúscules no estan ben col·locades, al copia i pegar no se han transcrit molt bé.
Una besada.
Carmina

Sàlvia ha dit...

Carmina, necessite el nom i cognoms teus complets i el lloc on vius, perfa. De la resta per a publicar-ho no et preocupes, ho faig jo. El correu del blog, per a estar en contacte és:
biblioteca@cocentaina.org

Una abraçada