27.2.17

El més bell dels carnavals en la poesia de Joana Raspall


Carnaval

Compraríem sabatetes
a les roses, que ballessin!
I violins als nenúfars
perquè toquessin un vals.
El brollador cantaria,
i un estel blau ruixaria
de llum feta serpentines
el més bell dels carnavals.

Il·lustració d'Anne Siems

26.2.17

Juguetes de palabras, palabras de juguete... poesia de David Chericián, jugant amb les paraules


Anem a paraular les joguines o juguem amb les paraules... poemem i juguem.

Juguetes de palabras,
palabras de juguete—
eso y más te promete
la tierra donde labras.

Juegos, abracadabras,
mariposas o fieras—
todo lo que tú quieras
lo tienen las palabras.

Palabras con ideas,
ideas con palabras—
sólo lo que tú abras
será lo que poseas.


Il·lustración d'Evangelina Prieto.

23.2.17

Nursery rhymes: web amb moltes cançons infantils en anglès


Aprofitar la poesia per conèixer una altra llengua ens sembla genial. Les nursery rhymes són:
 poemes o cançons tradicionals per als nens al Regne Unit i molts altres països, però l'ús del terme només es remunta a finals del segle XVIII/ principis del segle XIX. A Amèrica del Nord el terme Mother Goose Rhymes, introduït en la meitat del segle XVIII, és encara utilitzada.

Us recomanem que li doneu una mirada a la web Nursery Rhymes. Trobareu un bon grapat de poemes en anglès, ordenats alfabèticament pel seu títol i acompanyats al final per un vídeo amb la cançoneta, el que ens facilita el seu aprenentatge. També podem fer una recerca per temes:


Us fiquem un exemple:

Monday's Child
Monday's child is fair of face,
Tuesday's child is full of grace,
Wednesday's child is full of woe,
Thursday's child has far to go,
Friday's child is loving and giving,
Saturday's child works hard for a living,
And the child who is born on the Sabbath Day
Is bonny and blithe, and good and gay.


22.2.17

Ema y el silencio: llibre de poesia infantil de Laura Escudero



Laura Escudero va ser la guardonada amb el Premio Hispanoamericano de Poesía Para Niños 2015 pel seu poemari infantil Ema y el silencio, publicat per Fondo de Cultura Económica en 2016. Podem llegir aquest llibre de poesia infantil gaudint, a més, de les fantàstiques il·lustracions de Roger Icaza.

L'eix de tot el poemari és Ema, una xiqueta que es lliura a la sorpresa, que deixa que el món s'aprope a ella com una autèntica revelació, sempre amb els cinc sentits alerta per gaudir-ne. Ema mira el món com una aventura per estrenar on la realitat i la imaginació conviuen en llibertat total. Versos i poemes que acompanyen a Ema des de que es desperta fins l'hora de dormir i que ens descobreixen una altra manera de viure el dia i de sentir la poesia.

Aquest és el primer llibre de poesia de poesia infantil de l'autora i esperem que no siga l'últim perquè ens ha encantat. Amb un llenguatge poètic senzill, però exquisit, podem anar descobrint els diferents escenaris de la quotidianeitat d'Ema i dels xiquets i xiquetes.

I comença des del silenci, el silencio no es vacio, sino una apertura a las emociones -ens diu l'autora.

Ema salta
(Laura Escudero) 
 
Hay un silencio en el silencio
que guarda
la música del mundo.
Murmullos de mar
en el fondo oscuro
de las caracolas
—y en lo profundo—
sinfonía de peces
aguavivas
sombras de gaviota.

En la noche hay grillos,
una luna que a su modo canta.

Hay en el silencio un silencio
que guarda
la música del mundo:
la siesta borda
el camino a las amapolas y las libélulas.


Ema y los pájaros 
(Laura Escudero)
El sol hundió las manos
en la tierra
cavó hasta el fondo
y dejó
una semilla minúscula
negra
como la oscuridad más oscura
como clave de sol
o una duda.
La semilla brotó
fue mirlo
y voló.
A veces bajo el árbol
un signo de pregunta
picotea lombrices
y canta al cielo
(mirlo es eso,
pozo profundo
música del sol una luz).

*
Qué pasa si se moja
una mariposa?
¿se corren los colores
de sus alas
y queda despintada?
¿Acaso se vuelve
estrella fugaz,
espuma, espejo?
¿Se hace libélula
y esconde
toda la lluvia
en sus alas?
¿O es lo que es,
en realidad:
un libro secreto
de dos páginas?





 (...)
Ema regresa al silencio en el silencio
que guarda
la música del mundo:
en una tetera,
en los bolsillos,
en el corazón oscuro de una naranja.
Ema trae entre las manos
semillas nuevas
para que broten nuevas las palabras.

Un llibre preciós que us recomanem per deixar ben propet a les mans dels xiquets i xiquetes.

21.2.17

Poesia a domicili: un rapsoda ens truca a la porta



Gràcies al El Ibérico ens hem assabentat d'una notícia poètica que ens encanta i volem compartir amb vosaltres: Els versos com a eina i els carrers de Regne Unit com a escenari.

La rutina de Rowan McCabe s'allunya totalment de qualsevol convencionalisme sobre el ritme diari de la nostra estressada societat. Els carrers de Newcastle-upon-Tyne acullen habitualment els seus passos i les seves trucades als timbres dels veïns. Carregat amb un cartell en el pot llegir-se "Poems 4 O" aquest jove escriu versos a mida, poemes personalitzats, per a tot aquell que vulgui submergir-se en les profunditats dels seus propis pensaments, sentiments i inquietuds. Records de la primera cita, la fidelitat del teu gos, tragèdies inesborrables, l'abraçada d'un amic... Pors, alegries, virtuts, defectes, records i memòries personals, d'un mateix i per un mateix.

Així llisca les seves rimes McCabe sobre el paper quan algú li obre la porta i s'atreveix a prestar-li el més important que guardem dins del nostre cap i del nostre cor. Si el destinatari no és a casa, McCabe agafa el seu bolígraf de nou i escriu un delicat: "Sorry, I've missed you", en una nota que es cola per l'escletxa de la porta per tornar més tard a intentar-ho de nou.


Ha arribat a emocionar a centenars de persones a Newcastle i ha demostrat la seva vàlua davant del paper al festival de Glastonbury i el Royal Albert Hall. Va ser el guanyador del Great Northern Slam el 2015 i el seu treball ha aparegut en mitjans com la BBC Ràdio. El primer poeta del món anomenat "door-to-door poet" ja té la ment posada en la carretera per recórrer totes les ciutats del Regne Unit i visitar a totes les persones del país, planeja convertir els seus poemes en un gran espectacle.

20.2.17

Vientre en resistencia, poema de Jhoana Patiño


Vientre en resistencia
(Jhoana Patiño)

Yo no soy un vientre, soy un ser,
yo no soy un hijo, soy una mujer,
yo no soy un cuerpo que se toma, soy poder que se cuestiona,
yo no soy un rol, soy relación para la creación,
yo no soy una madre prometida, soy una posibilidad expandida,
yo no soy sólo palabras, soy silencio y miedo,
yo no soy solo razón, soy deseo y decisión
yo no soy sólo cuerpo, soy polvo de estrellas y arenas del desierto,
yo no soy sólo un vientre, soy poesía y canción,
yo no soy un rol, soy movimiento y quietud,
soy sueños y tormentas,
yo no soy un vientre prometido,
soy lo que quiero ser, soy lo que puedo ser,
soy lo que debo ser, pero no soy lo que tengo que ser,
yo soy mujer y me resisto a parir, sólo a parir,
quiero amar la vida, no sólo la vida de unos hijos
soy mujer y doy vida con mi vida,
soy mujer y decido,
soy mujer y digo,
soy mujer y no crío
Soy mujer aunque no tenga un hijo,
Yo no soy un vientre, soy vida.


Les ilustracions són de Cristina Troufa.

19.2.17

Carnaval, carnaval... vamos todos a bailar


Carnaval, carnaval... vamos todos a bailar

Vamos todos a cantar,
nos vamos a disfrazar,
todos juntos a jugar.
Empezamos a bailar,
dando vueltas sin parar,
con las manos, con los pies,
con la cabeza también.
Yo quiero bailar.
yo quiero cantar.
Yo toco las palmas al compás.
Me quiero divertir
en este carnaval,
jugando y dando saltos al compás.
Ha llegado el carnaval,
vamos todos a cantar,
nos vamos a disfrazar,
todos juntos a jugar.
Comenzamos a saltar,
paso alante, paso atrás;
seguiremos sin parar,
en este gran carnaval.
Yo quiero bailar,...

La il·lustració és de Beatriz Barbero-Gil.

16.2.17

Cançons de son i món: llibre de Marina Gisbert per conèixer i cantar cançons de bressol d'arreu del món



Hui us volem recomanar un llibre infantil de cançons de bressol d'arreu del món, Cançons de son i món, de Marina Gisbert, editat per Gorbs. És un preciós àlbum il·lustrat, en una edició molt acurada, que inclou un CD amb les cançons de bressol interpretades en la seua llengua original, però el text el trobem en català per poder entendre el que es canta en cada país. A l'inici de les pàgines s'inclou un mapa il·lustrat on es pot ubicar els països que apareixen al llarg de les pàgines en forma de joc.

Trobarem 11 cançons de bressol de Xina, Índia, Brasil, Sibèria, Illes Salomó, Hawaii, Argèlia, Catalunya, Burquina Faso, Irlanda i Xile. Un autèntic viatge pel món de la son i dels somnis dels infants, del que gaudirem a més d'unes superxules il·lustracions que ens ajudaran a imaginar els llocs on els pares i mares les canten. Cançons dolces que ens inviten a obrir el món dels somnis i de la cultura (al final del llibre s'explica un poc la cultura de cadascun dels llocs on pertanyen les cançons)

Un llibre molt recomanable, per a grans i menuts.


Què millor per endinsar-se en altres cultures, per descobrir-les, que les cançons de bressol?



15.2.17

Refranys i dites populars sobre la boca



La boca, eixa part del cos imprescindible per a parlar i menjar, ha donat pas a un grapat de refranys populars i hem fet una selecció ben curiosa i interessant, del blog de Víctor Pàmies, Refranyer temàtic, però... recordem: A boca tancada no hi entren mosques, per si de cas...

Refranys i dites populars sobre la boca

A boca de canó
A boca tancada no hi entren mosques
A cor què vols, boca què desitges
A demanar de boca
A la boca del ca no hi busquis pa
A tu ningú et busca la boca per un foguer
Agafar per la boca
Ai, boca pecadora!
Així que ha obert la boca, li he vist les dents
Amb el mos a la boca
Amb la boca menuda
Amb la boca petita
Amb la boca plena
Amb la boca plena d'aigua, bufar el foc
Amb mal gust de boca
Anar amb set pams de boca oberta (o amb set pams de llengua)
Anar bocaplè d'alguna cosa
Anar de boca a orella
Anar de boca en boca
Anar fent boca
Anar tirant el lleu per la boca
Anar-se'n de la boca
Aquí, com a París, es menja amb la boca
Badar la boca al vent
Bé està la llengua dins la boca
Bèstia que té boca, ningú la toca
Boca a boca
Boca amarga no pot escopir mel
Boca amb boca, es desboca
Boca ampla, golós segur
Boca besada no perdé ventura, ans se renova com ho fa la lluna
Boca de mel i cor de fel, hipòcrita i cruel
Boca de molta besada, de cap no s'agrada
Boca de pinyó, testa de meló
Boca de pobre, panxa d'infern
Boca de ric i butxaca de pobre
Boca fada, o riu o bada
Boca grossa, malparlada
Boca i bossa oberta fan casa certa
Boca muda mai és retuda (o vençuda)
Boca per avall
Boca precipitada, aviat lamentada
Boca que diu sí també diu no
Boca que no parla, Déu no la sent
Boca sense queixals, molí sense mola
Boca tancada no diu res
Boca xica l'amor crida
Bocaalabau -ua
Bocamoll -lla
Bona boca i casa oberta fan casa certa
Cada boca llança son vent


Cada vegada que obres la boca pugen el pa
Cagar-se a la boca (d'algú)
Calleu, mala boca!
Carta tirada no pot ser reculada, ni paraula dita a la boca no pot ser tornada
Cent en boca i guarda la bossa
Cloure la boca
Com parlar per boca d'ase
Comentar amb la boca petita
Cortesia de boca, molt val i poc costa
Cosir-se [un punt a] la boca
Cosir-se la boca
De bocaterrosa
De l'abundància del cor, en parla la boca
Deixar algú amb la mel a la boca
Deixar algú amb la paraula a la boca
Deixar bocabadat
Deixar bocassa
Deixar bona boca
Deixar mal gust de boca
Deixar mal regust de boca
Deixar mala boca
Deixar un bon sabor de boca
Del plat a la boca es perd la sopa
Del plat a la boca, ningú s'equivoca
Déu en la boca i el diable en el cor
Déu m'entén i punt en boca
Dir a plena boca
Dir aquesta boca és meva
Donar gust a la boca
Donar puntades de peu a la boca
Dues mans pre treballar i una boca per menjar
El camí de la boca, ningú l'equivoca
El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura
El cor dicta la boca
El peix per sa pròpia boca mor
El que la boca erra, la butxaca ho paga
El que no agrada als ulls no agrada a la boca
En boca de discret, lo públic és secret
En boca de dona, tot bé sona
En boca de mentider, la veritat és sospitosa
En boca del neci està el seu cor; al cor del savi sa boca d'or
En boca i ploma (d'algú)
En boca nostra
Ensuma de nas, que de boca no en tastaràs
Es treuria el pa de la boca
Escalfar-se la boca algú
Ésser a la boca del llop
Ésser fluix de boca
Ésser gra de mill en boca d'ase


Ésser moll de boca
Ésser un bocamoll
Ésser una boca de trons
Ésser una boca d'infern
Ésser una boca d'or
Ésser vent de boca
Fer de la boca cul
Fer treure la fel per la boca
Fica-li el dit a la boca i veuràs si mossega
Fluix de boca
Girar-li a u la boca a un costat
Hi ha homes vans, que tenen boca però no tenen mans
La boca el perd
La boca no admet raons
La llengua està bé dins la boca
La mel no és feta per a la boca de l'ase
La paraula eixida de la boca, no pot tornar enrera
Llançar sapos i culebres per la boca
Llaor en pròpia boca és fosca i sorda
Mala cara i pitjor boca
Mana la boca segons la bossa
Menja més la salut que boca gran
Més val aigua calenta que boca coenta
M'ho has tret de la boca
Molt fa de boca i de fets no res
Molts moren per la boca, com els peixos
No badar boca
No gosar dir esta boca és meua
No saber-se treure les paraules de la boca
Obrir una boca de pam
Omplir-se'n la boca
Orar sols de boca, pluja a roca
Parlar amb la boca plena de sopes
Parlar per boca d'altres
Pecat en boca, Déu el perdona
Per anar fent boca
Per la boca del badoc, tant se li és molt com poc
Posar-li el dit a la boca a veure si mossega
Posar-se a la boca
Quan el cor n'és ple, la boca en parla
Qui escolta, aprèn, qui és bocamoll desparla
Qui parla brut, a la boca se li fa engrut!
Qui pot dir mare gran boca bada
Qui té boca s'equivoca
Sang per la boca, ni molta ni poca
Si tanques la boca a temps, t'estalviaràs molts sentiments
Si vols estar com un brau, a la boca no donis frau
Tancar la boca a algú
Tapar la boca amb una figa
Tenim dos ulls per mirar molt i una boca per parlar poc
Tenir a demanar de boca
Tenir el cor a la boca
Tenir sempre a la boca
Tindre la boca ben foradada
Totes coses estan bé en boca de dona
Tothom té la boca sota el nas
Traure foc per la boca
Trobar-se a la boca del llop
Ulls blaus i boca petita fan la cara bonica

Tal vegada també us interesse donar-li una ullada als refranys dels mes de febrer, refranys de l'hivern , refranys sobre l'amor , refranys de Carnestoltes i refranys de la Quaresma (en aquest mateix blog).
 

14.2.17

5 Poemes d'amor i una cançó esperada / 5 Poemas de amor y una canción esperada

L'amor, un bes... el món és nostre -il·lustracions de Arnas Augutis-

La poesia està plena de poemes d'amor -també de desamor- i hui, dia de sant Valentí, us volem regalar 5 poemes de 5 poetes que ens parlen de l'amor -en castellà i català-. Hui, i la resta dels dies de l'any, regalem poesia, regalem amor.

Amb tots els tons del dolor i l'atzar

Si tu vols,
vigilaré les herbes que ens esperen.
Si tu vols,
constel·laré de flors el teu somriure.
Si tu vols,
tornaré a alçar-me de les meves cendres.
Si tu vols,
faré que tot s'aturi en els teus pòmuls.
Si tu vols,
desxifraré l'oracle dels teus ulls.
Si tu vols,
anirem carrer avall fins al mai més.
Si tu vols,
dependran del teu coll tots els viatges.
Si tu vols,
serem fills del capvespre fora vila.
Si tu vols,
esperaré com sempre el teu mot: "vull".


Arco iris

A veces
por supuesto
usted sonríe
y no importa lo linda
o lo fea
lo vieja
o lo joven
lo mucho
o lo poco
que usted realmente
sea

sonríe
cual si fuese
una revelación
y su sonrisa anula
todas las anteriores
caducan al instante
sus rostros como máscaras sus ojos duros
frágiles
como espejos en óvalo
su boca de morder
su mentón de capricho
sus pómulos fragantes
sus párpados
su miedo

sonríe
y usted nace
asume el mundo
mira
sin mirar
indefensa
desnuda
transparente

y a lo mejor
si la sonrisa viene
de muy
de muy adentro
usted puede llorar
sencillamente
sin desgarrarse
sin desesperarse
sin convocar la muerte
ni sentirse vacía

llorar
sólo llorar
entonces su sonrisa
si todavía existe
se vuelve un arco iris.


Estimaré fins al límit

Estimaré fins al límit
de la teva paraula.
tornaré cap a casa després.
i en la túnica
dels teus ulls de neguit
i amors inhòspits
cercaré l’alegria que em recordi
l’aspra veu del desert de l’esperança.


Razones de cómo te quiero

Puede que algún día te preguntes si te quiero.
Puede que algún día me preguntes si te quiero.
Y, cuando llegue ese día,
no tendré más remedio que decirte
que te quiero y no.
O mejor,
que sé cómo te quiero y cómo no te quiero,
lo que, en realidad, es decir que sí te quiero.
Así pues, no debería embarcarme en trabalenguas absurdos,
pero ya sabes que me encanta liar, anudar, enrollarlo todo,
y sentarme a esperar que me rescates del embrollo.
Yo sé cómo te quiero.
Te quiero como el mar a las gaviotas,
como el verano a la fruta,
como la voz al silencio,
como la noche a la albura.
Y sé cómo no te quiero.
No te quiero como el yugo que aprisiona.
Ni como el cerco que acorrala.
No te quiero como un lazo que aprieta y ahoga.
Ni como un arma cargada de promesas afiladas.
Yo te quiero como la tinta al papel,
como la palabra a un verso,
como un beso sin cuartel.
Ahora ya sabes cómo te quiero y no.
Y puede que algún día te preguntes si me quieres,
y puede que me quieras y no.


Dóna'm la mà
(Joan Salvat-Papasseit)

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

 I una cançó esperada... de La porta dels somnis, L'enèsima cançó d'amor: 



13.2.17

El sabor de las palabras. Antología poética: un llibre per començar a descobrir la magia de la poesia


Us recomanem llegir El sabor de las palabras. Antología poética, un llibre editat per Anaya Infantil y Juvenil. Es tracta d'una narració que inclou una interessant selecció poètica, a càrrec de José Luís Ferri i que ens pot ajudar molt a dinfondre la poesia entre els xiquets i xiquetes.

Ens conta com Hugo, un alumne de 9 anys, comparteix un sorprenen secret amb la seua mestra. Des de l'inici de curs la profe va emocionant i atrapant als alumnes en el món de la poesia, com en un encanteri, doncs els diu que los poetas son magos que juntan las palabras para que los sentimientos invisibles se puedan tocar con los dedos del alma.

-La poesía es la expresión humana más antigua del mundo. La poesía nació de los sonidos de la naturaleza, de la lluvia al caer, del viento al azotar los mares y los montes, del río al correr entre peñas y valles, del aire soplando entre las hojas, del galope de una yegua o del trinar de un pájaro.

Els poemes seleccionats tracten de temes molt diversos i estan agrupats, en funció del seu contingut, en tres apartats diferents: Poemas de la tierra y el mar, Personas y personajes i Un ramito de emociones. Trobarem versos dels autors més coneguts de la poesia espanyola i hispanoamericana: Amado Nervo, Juan Ramón Jiménez, Rubén Dario, Carmen Gil, Antonio Machado, etc. Per als xiquets que han anat creixent amb la poesia la selecció els resultarà un tant repetitiva del que ja coneixen, però per als que se la troben per primera vegada resultarà molt enriquidora.



Ya viene la primavera
(Juan Ramón Jiménez)

Ya viene la primavera.
¡Lo ha dicho la estrella!

La primavera sin mancha.
¡Lo ha dicho la agua!

Sin mancha y viva de gloria
¡Lo ha dicho la rosa!

De gloria, altura y pasión.
¡Lo ha dicho tu voz!


Les il·lustracions de Betania Zacarias fan encara més atractiva la lectura del llibre. Un llibre perfecte per a fer una immersió poètica entre els alumnes.

9.2.17

Rimador punto net: creador de poesía automática


Màquina cosidora de poemes -il·lustració de Juan Hoyos Silva

Utilitzem aplicacions i programaris pera fomentar la lectura, actualitzant la manera de comunicar-nos d'una manera lúdica. Doncs hui volem recomanar-vos que entreu a Rimador punto net: creador de poesía automática (sols en castellà) i segur que us sorprendreu i riureu dels resultats.

Es tracta d'una web que inclou un programari per tal de crear poemes automàticament en funció del que nosaltres li indiquem. Hem fet una prova incloent, tan sols, les lletres 'orta' com a final d'una possible paraula (també podeu incloure el número de síl·labes que volem o el número de lletres)


I ens surt aquest poema:

Creando frases rimadas que rimen con "orta"

La vida es atroz, pero afortunadamente es corta,
discurren mucho algunos en lo que nada les importa,
las horas son largas y la vida es corta,
lamento que la vida sea tan corta.

Mas no te importa,
todo lo mortal el tiempo corta,
tac tac tacatac no te importa,
la vida es corta.

El saqueo poco importa,
no lo sé, no me importa,
qué importa al que ya nada importa,
no te importa.

Al público no le importa.


Són poemes totalment absurds però que ens donen pas a jugar i riure's. Proveu-ho!

8.2.17

Concurso de disfraces: poesía de Gloria Fuertes preparando el Carnaval



Segur que la majoria de vosaltres ja teniu enllestit la vostra disfressa per a Carnestoltes i altres... encara estaure pensant-s'ho. Estem en un mes de bogeria i festa carnavalera i anem a participar en... un concurs de disfresses poètiques i el guardonat és... llegiu el poema de Gloria Fuertes i s'assabentareu!

Concurso de disfraces

Aquella tarde nadie durmió la siesta,
porque era fiesta.
"Concurso de disfraces infantiles en el salón".

Había un niño disfrazado de camaleón,
otro de Tarzán
y uno más desnudito
iba de Adán,
(vestido de hojas),
otros, de "pieles rojas",
muchos de astronautas,
de toreros,
de buzos,
de bomberos.

Entró un niño muy despacito,
muy timidito,
muy despistado,
llevaba un traje roto
por todos lados
(codos, rodillas
y bolsillos rasgados).


-¿ Y tú, con esos agujeros,
de qué vas disfrazado?
- Vengo de "queso de bola".
(El niño pobre ganó
el concurso de disfraces).

La il·lustració és de Barbara Szepesi Szucs.

7.2.17

De l'1 al 10, creem versos, poenumerem / Del 1 al 10, creamos versos, poenumeramos



Continuem imitant poemes per a crear el nostre poemari. Segur que els joves lectors de poesia s'animen a escriure'n. Hui anem a utilitzar el números de l'1 al 10 per crear el nostre poema.

1 paraula y un sospir
2 somriures y un abraç
3 caramels y una xiqueta
4 llibres y un lector
5 pastissos y un gegant
6 besades y una mare
7 ous i una gallina
8 somnis y una lluna
9 colors y un paper en blanc
10 versos y un poema

Podem, sobre aquest mateix poema, ampliar-lo amb rodolins:

1 paraula y un sospir
hem d'exigir
2 somriures y un abraçada
per a convertir-se en fada
3 caramels y una xiqueta
volant en una avioneta
4 llibres y un lector
a la recerca de l'escriptor
5 pastissos y un gegant
que a tota hora va menjant
6 besades y una mare
volen junt al pare
7 ous i una gallina
en el niu d'una gran alzina
8 somnis y una lluna
que bressolen la cuna
9 colors y un paper gran
el món pintaran
10 versos y un poema
farem sense cap problema 

Anem a crear-ne un altre -perquè cada xiqueta i xiqueta, be sols o en parelles, poden crear el seu-, aquesta vegada monotemàtic al voltant del cos humà i les seues parts:

1 nariz y una flor
2 ojos y un color
3 orejas y una canción
4 bocas y un manjar
5 manos y un corazón
6 pies y un melón
7 barrigas y un ombligo
8 dientes y un cepillo
9 dedos y un violín
10 corazones y un poema

I podem inventar-se rodolins de cada vers -per cert, us aconsellem consultar el diccionari digital Rimas per ajudar-nos a trobar la rima, a més que està en castellà, català, gallec, anglès, etc.-.

1 nariz y una flor,
aspirando su olor.
2 ojos y un color
pintan negro el amor.
3 orejas y una canción
entran en colisión.
4 bocas y un manjar,
no hay ni para empezar.
5 manos y un corazón,
sale un verso muy dulzón.
6 pies y un melón
para jugar sin balón.
7 barrigas y un ombligo
tiene el monstruo consigo.
8 dientes y un cepillo
se esconden en el bolsillo.
9 dedos y un violín,
entre las cuerdas un trampolín
10 corazones y un poema
resuelven cualquier problema.

Què? S'animeu a crear els vostres poenumèrics? Segur que si, perquè de l'1 al 10 podem fer molts versos, entre ells alguns de Carnestoltes.

La il·lustració és de Daniel Chrobak.

5.2.17

Febrer, un poema d'Isabel Barriel / Febrero, un poema de Mª Rosa Serdio


El mes de Febrer té les seues particularitats, entre altres, ser el més curt de l'any -tenim tan sols 28 dies per a jugar amb la poesia-. Nosaltres anem a aprofitar-se'n d'això i de l'avantatge de tenir dos amigues poetes, com són Isabel Barriel i Mª Rosa Serdio, per a fomentar la poesia entre els xiquets i xiquetes.

Us encantaran aquests dos poemetes en el que febrer es fica una capa plena de versos per a jugar amb vosaltres.

Febrer

S'anima la llum,
són clares les albades
i les foscors de l'hivern
van quedant oblidades.

És curt aquest mes,
i cada quatre anys
ens regala una jornada.

Preparem les disfresses,
retallem capes i espases
i, si sortim al camp,
veiem les muntanyes blanques.


Febrerillo, el loco

A la sombra de febrero...
el niño, un gato y el perro.
A la sombra del loquillo...
un árbol de sueños vivo.
A la sombra de la rama...
¡mirlos de luz! la mañana.
A tu sombra, verso nuevo,
comienza a andar...
el sendero.

Les il·lustracions són de Gabriela Granados.

4.2.17

Celebrem el 75 aniversari del poeta i cantautor Ovidi Montllor



Hui celebrem l'aniversari d'Ovidi Montllor i volem fer-ho amb les seues pròpies paraules, amb els seus versos.

Cues d'estels
(Ovidi Montllor)
 
Cues d'estels
que baixen fent uns tels
que creixen com els pèls
que naixen com arrels
del nostre cos.
Així com flors.
Cues d'estels.
S'ajunten els espais.


La revolució
(Ovidi Montllor)
 
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Després d'aquestes paraules,
molta gent s'esverarà.
D'altra potser no s'esvere,
d'altra no em coneixerà.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
I qui no hi estigui d'acord
no li done la raó,
perquè és tan necessària
com per la terra la saó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Fixeu-vos que no la cante
a crit sec ni amb passió,
la pronuncie amb respecte,
amb tendresa i devoció.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
No us penseu que vol dir guerres,
ni destroces, ni rancors.
Vol dir coses estimades:
llibertat, justícia i raó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
No és pas aquest crit de pobres
que amb ella volen ser rics.
Volem un món al dia i just,
almenys per als nostres fills.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Encara que jo i d'altres
la cridem amb impaciència, 
ella vindrà el dia just,
quan maduri la consciència.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Tots volem que vingue a bones, 
sense sang, amb comprensió,
i si els burgesos no ho volen,
llavors serà per collons.
Oh, sí.
Si em permeteu com si no,
Visca la revolució!

La il·lustració és de Pedro Lucena

3.2.17

Nube con forma de nube: imaginatiu i fantàstic llibre de poesia infantil, de Cecilia Pisos



Per aquest mes de febrer, un poc boig,  anem a recomanar-vos un llibre ple de núvols -que també tenen un comportament un tant boig-; Nube con forma de nube, de Cecilia Pisos, amb il·lustracions de Diego Bianki i editat per Factoria K de Libros.

El llibre ens invita a alçar el cap i mirar, a deixar oberta la porta de la imaginació, a jugar amb els núvols i la poesia. Cada poema ens enllaça a un nou joc en el que els sentiments volen com els núvols, en el que les metàfores juguen a saltar, en el que el ritme sacseja els versos, en el que la imaginació va volant amb les paraules sobre núvols de cotó, en el que les estrofes descarreguen un plugim d'humor a la taça de la poesia. Una invitació al joc poètic que necessita la complicitat del jove lector. La senzillez que aparentment té el poemari amaga, a primer cop de vista, una estructura poètica ben interessant, variada, referencial, complexa i inspiradora.

Un llibre de poesia infantil molt recomanable. Us fiquem un tastet del que us trobareu en la seua lectura:

Puse una nube
en un frasco
de mermelada vacío.
(No creas
que voy a untar
de nube
mi tostada.)

Tan sólo
quiero ver
(es un momento,
espera, luego la libero)
si duerme
tiene frío
dice algo
se mueve.

A lo mejor
tengo suerte
y hasta entiendo
cómo es que hace
para llover.


... la cabeza en las nubes
nubes en los ojos
ojos en el cielo
cielo entre las manos
manos en la cabeza
la cabeza en las nubes...

*

Nube de nieve
sobre mi cabeza.
No quiero que se mueva
                      ni un poco
                      ni un copo.

*

Mucha gente lleva
un paraguas,
por si acaso llueve.

Yo siempre tengo a mano,
una nube de lluvia
por si se largan los paraguas.

*

Del mar de lágrimas sube
apenas una nada pena nube...


El joc poètic d'aquests versos s'arrodoneix amb la part lúdica visual, xulíssima, amb tocs d'humor i deixant volar la fantasia dels colors i formes pe alimentar la complicitat amb els núvols de poesia.

1.2.17

Si me llamaras, si... poema d'amor de Pedro Salinas


Inaugurem un mes ple d'amor i bogeria. Celebrem sant Valentí i Carnestoltes i no ens pot faltar la poesia per a gaudir-ne plenament. Us convidem a que ompliu les aules i les cases d'aquest espírit de follleria amorosa. Comencem, doncs, amb un preciós poema de Pedro Salinas en que l'amor i l'espera són els protagonistes. 

Si me llamaras, sí ...

¡Si me llamaras, sí,
si me llamaras!
Lo dejaría todo,
todo lo tiraría:
los precios, los catálogos,
el azul del océano en los mapas,
los días y sus noches,
los telegramas viejos
y un amor.
Tú, que no
eres mi amor,
¡si me llamaras!
Y aún espero tu voz:
telescopios abajo,
desde la estrella,
por espejos, por túneles,
por los años bisiestos
puede venir. No sé por dónde.
Desde el prodigio, siempre.
Porque si tú me llamas
-¡si me llamaras, sí, si me llamaras!-
será desde un milagro,
incógnito, sin verlo.
Nunca desde los labios que te beso,
nunca desde a voz que dice:
"No te vayas.

La il·lustració és de Goni Montes.