Pàgines

29.6.17

Solidaridad y poesía / Et regalo el meu cor... amb un poema



Un del sentiments més bonics que destaquen en el factor humà és la solidaritat. Jo us regale el meu cor, el meu amor... preneu-lo per a tot el que necessiteu, sense res a canvi, com diu el poema.

Obsequio

Mi corazón es un fruto.
Un nido es mi corazón.
Pájaro es.
Y girasol.
También es fuego
y panal.
¿Qué se te ofrece de él?

La il·lustració és de Nelleke Verhoeff.

27.6.17

Tamborcillo del mar, déjame que te haga sonar... con la poesía

 

El mar és el gran protagonista de l'estiu, meravellós per a sofocar-nos de la calor, magnífic amb la seua immensitat, poètic d'ona en ona.

Tamborcillo del mar

El mar
es un tamborcillo
de fina piel.

¡Ay si pudiera tocarlo,
madre!

¡Bailarían los ángeles
con él!

El mar
es un tamborcillo
que bate el aire.

¡Si yo pudiera tocarlo,
madre!
¡Marcharían cielo y tierra
con él!



La il·lustració és de Roberto Blefari

25.6.17

Posía al caballito de mar / Poema al cavallet de mar



 Quin animal tan pequliar i especial és el cavallet de mar, com original i bonic és aquest poema...

Caballito

Caballito sin crines,
caballito de mar,
dime si los delfines
pueden llorar.

Dime si donde habitas,
habita el colibrí;
dime si hay sirenitas
de ajonjolí.

Dime si dan granadas
los huertos de coral;
dime si donde nadas
dulce es la sal.

Caballito juguete,
caballito arlequín,
¿por qué vas sin jinete,
soliandarín? 

La il·lustració és de Melanie Mikecz

23.6.17

3 Poemes per sant Joan, amb un brindis i refranys

Màgica lluna de sant Joan
(il·lustració d'Antonia Bonell)

El dia més llarg de l'any ens ve a saludar; la nit més màgica de l'any tenim que celebrar. És la nit de sant Joan. Entre fogueres i amb bona companyia nosaltres la volem celebrar amb poesia. 3 poemes per sant Joan i un brindis per l'estiu.

Amb conjurs, poemes i refranys... celebrem la revetlla de sant Joan:

La lluna de Sant Joan

La lluna de sant Joan
és la lluna riallera,
que va vestida de blanc
amb una capa de seda.

A les sabates porta ales
i flors a la cabellera,
venturetes que regala
en una nit fugissera.


L'aufàbrega 

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.

Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.

Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabellen les aufàbregues
perquè facin més olor. 

L'aufàbrega escabellada
és un encenser violent
que llançant la flaire enlaire
augmenta l'encantament.

Quina olor més fresca i forta,
ara que els focs ja se'n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada de Llevant! 

I en el matí d'aures blanes
l'aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.

 Aquesta versió il·lustrada de Christina Inaranja està basada en la cançó Nit de sant Joan, de Jaume Sisa.

22.6.17

Adivinanzas del mar


Endevina, endevinalla, qui vol jugar i mai calla? És evident: el mar. Sempre està en moviment, sempre està xerrant-nos amb el seu soroll especial. Doncs anem a jugar amb ell i les endevinalles. Ens acompanyeu? Mar i ones, peixos que juguen amb ell, aigua ballarina i joganera. Juguem-hi! -si passeu el ratolí per damunt del parentesi podreu llegir la solució-.

 Soy el que jamás descansa
y va y viene sin cesar.
Nunca me puedo secar.
(mar

*

Jamás te aburre mi danza.
En presencia o añoranza
tú siempre me vas a amar.
(mar

 *

En mí se mueren los ríos,
y por mí los barcos van,
muy breve es el nombre mío,
tres letras tiene, no más.
(mar

*

Por encima de él los barcos van,
por debajo de él los peces están
y en él nos vamos a remojar.
(olas)
*
Haciendo ruido ya vienen,
haciendo ruido se van;
y, cuando mañana vuelvan,
de igual manera se irán.
(olas)


No pienses en otras cosas,
que las tienes en el mar,
o las ves llegar furiosas,
o las ves mansas llegar.
(olas)


Llegamos sin cesar, una tras otra,
desde el mar a la playa a descansar.
A veces, sin embargo, más furiosas,
los barcos podemos destrozar.
(olas)


A la playa vienen,
y luego se van.
Si te acercas mucho,
te van a mojar.
(olas)


Van y llegan,
se llevan lo que traen
y lo que traen se llevan.
(olas)

La il·lustració es de Ptromea.

21.6.17

Yo no sé lo que ustedes irán a pensar de esto, dijo el poeta


Molt xerrar per a no dir res. És difícil fer-ho. Vosaltres podreu pensar el que volgau, però la paraula pot convertir-se en un joc, un soliloqui amb nosaltres mateix... ila poesia està sempre present.


Yo no sé lo que ustedes irán a pensar de esto

Yo no sé lo que ustedes irán a pensar de esto
Ustedes siempre piensan lo primero que se les ocurre
Rara vez escuchan a secas lo que uno dice
Mejor me quedo callado ustedes van a hablar por atrás
Y es algo que si no lo digo jamás lo sabrán por otra fuente
Además tiene que ver exclusivamente con ustedes
No es tan importante pero sí es importante
No voy a ser tan imbécil de sentarme a escribir
Perder media hora para tocar un tema insípido
Si solamente no interpretaran las cosas
Bueno hay cosas que necesariamente deben ser interpretadas
Me sería facilísimo no haber dicho nada
Es que no puedo confiar en ustedes
Si les dije que se los iba a decir se los voy a decir
Porque de mí podrán decir cualquier cosa
Menos decir que no digo lo que dije que diría
Se relaciona con un problema que nos toca a todos
Lo malo es que si lo digo pero se los voy a decir
Cada uno lo va a interpretar a su manera
El que lo interprete al revés se va a sentir herido
Y no quiero herir a nadie yo necesito decir la verdad
Ya se están poniendo el parche antes de la herida
Si doy mi propia interpretación también la interpretarán
Por eso me vi en la obligación de escribir un poema
Sólo un poema podía expresar este secreto
No así yo prefiero quedar como que no cumplo lo que digo
A decir cosas para que ustedes las pasen por alto
Estoy seguro que creyeron que no dije nada
Y ahora más encima van a empezar a hablar por atrás
Sabía que iba a pasar esto no importa nadie tiene la culpa
Nunca nos hemos entendido ni nos vamos a entender.

La il·lustració és de Vin Ganapathy.

19.6.17

Sol vine... que volem jugar amb la poesia


L'astre rei, el que tenim més proper a l'estiu, el que ens fa gaudir de la calor, el que esplendorosament amaneix cada dia per a donar-li color a tot... també es transforma en poesia. Sol vine, vine, vine... que l'estiu ja quasi està ací.

Sol vine

Sol vine, que el núvol
tot ell és negror,
fem-nos companyia
si també tens por.



Les il·lustracions són de Sari Ochoa.

16.6.17

Adivina adivinador / Endevina endevinador



Les endevinalles formen part de la poesia infantils i, a més, també hi ha poemes que d'una forma implícita les inclouen, com en aquests dos exemples que us mostrem. Anem a endevinar i convertir-se en endevinadors.

Adivina adivinador

Adivina
adivinador,
adivina
quién soy yo:

Me despierta el Gallo Pinto,
con su canto salgo a andar
y ríos, mares y pueblos
se llenan de claridad.

Adivina
adivinador,
adivina
quién soy yo:

Doce palomas que vuelan
y por el aire se van;
si me miras a los ojos
ciego de luz quedarás.

Adivina
adivinador,
adivina
quién soy yo:

Cuando calla la calandria
y el grillo empieza a cantar,
guardo un puñado de oro
siempre en el mismo lugar.

Adivina
adivinador,
adivina
quién soy yo:

Visto un largo traje negro
con una corona real,
las cuentas de mi corona
nadie las puede contar.

Adivina, adivina
si eres adivinador.

-Esas cuatro adivinanzas
las he adivinado yo;
el Alba y el Mediodía,
la Tarde y la Noche son.

-Has adivinado,
adivinador.


El adivinador

La señora nube blanca
se encontró con un señor,
le dijo “ sos un cochino
vas todo sucio de carbón”.
Don Humo muy ofendido
¿saben qué le contestó?

Adivinador adivina.
Adivina adivinador.

La señora doña Luna
se encontró con un señor.
Le dijo: -Andate, viejito,
porque ya es tarde para vos.
Don Sol, muy avergonzado,
¿saben que le contestó?


Adivinador adivina.
Adivina adivinador.

La señora doña Lluvia
se encontró con un señor.
Le dijo: -No me despeines
la peluquita, por favor.
Don Viento, muy prepotente,
¿saben qué le contestó?


Adivinador adivina.
Adivina adivinador.

La señora doña Estrella
se encontró con un señor.
Le dijo: -Por pura envidia
me querés arruinar el show.
Don Nubarrón, divertido,
¿saben qué le contestó?

Adivinador adivina.
Adivina adivinador.

Les il·lustracions són d'Ikumi Nakada.

15.6.17

Dos llibres infantils que difonen la biografia i obra de dos cantautors: Paco Muñoz i Lluís Llach.


Hui us volem xerrar de dos llibres infantils que guarden en comú el ser biografies de cantautors: Lluís Llach i Paco Muñoz. Ens agrada difondre aquestes obres entre els xiquets/es perquè els dos cantants formen part de la nostra cultura, de les nostres vivències musicals, de la nostra manera d'interpretar el món. El temps passa a corre cuita, però les seus cançons estan amb nosaltres, formant part dels nostre cançoner col·lectiu. Però, evidentment, els menudets saben molt poc o res d'ells, així que ara és el moment d'obrir la porta de la música i... escoltar-los, coneixent, a mes, les seues biografies.

Per un costat tenim, el llibre de Pep Molist, amb il·lustracions de Mercè Galí, Lluís Llach. De gran vull ser cantautor!, editat per Efadós. Cal dir que els beneficis per la venda del llibre van destinats  a la Fundació Lluís Llach per al Desenvolupament de Projectes al Senegal. 


L'altre llibre gira al voltant de Paco Muñoz, l'home de la guitarra, una biografia adreçada als xiquets/es que està escrita per Enric Lluch i il·lustrada per Anna Roig, a l'editorial Bullent. Paco Muñoz, un home de la nostra terra, un cantautor que portem ben dins del nostre cor, però que molts menuts encara desconeixen. Ara tenim l'oportunitat de fer-lo descobrir... amb ulls d'infant.

Dos llibres molt interessants a tenir en compte a l'hora de difondre el nostre folklore, la nostra gent, les nostres cançons.

14.6.17

Refranys i dites populars sobre beure: refrescant-se amb el nostre folklore


A l'hora de suar, d'aigua freda no en beuràs
(il·lustració d'Esra Røise)

Encara no estem a l'estiu, però amb el calor que està fent sembla que ja hi estem. Quan el Sol apreta cal beure molt i anar hidratant-se. Del fet de beure, i no sols aigua, van el refranys d'aquest mes. Però, a més, segur que us interessarà també donar-li una ullada als refranys de l'estiu, refranys de sant Joan, refranys de la mar, refranys de l'aigua, refranyer estival i els refranys del mes de juny.

 Refranys i dites populars sobre beure

A beure i a menjar mesura has de posar
A bóta buidada no cal prémer-la
A càntir de vi per barba i fora borratxeres
A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi
A l'hora de suar, d'aigua freda no en beuràs.
A la fam, rastoll, i a la set, mal toll
A menjar curt, vi pur
A ningú fa mal el vi si es beu amb senderi
A Ponent, l'aigua freda i el vi calent
Agafar el gat
Agafar puces
Agafar un pet
Agafar una bufa
Agafar una mantellina
Agafar una merda
Agafar una sol·lera
Agafar unes bones mosques
Agafar-la
Agarrar la mona
Agarrar una mona com una sària
Agarrar una trompa
Agradar el mam
Aigua amb vi, pels espantats
Aigua corrent bé en sia transparent; aigua de clot, dolenta i amb llot
Aigua corrent cura la gent
Aigua corrent mai ha fet mal al ventre
Aigua de menta tot mal renta
Aigua dolenta, beu-la calenta
Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell
Aigua i ballar, fins a fartar
Aigua neta ni fa mal, ni emborratxa, ni endeuta
Aigua pura no té pecat
Aigua pura, sola i amb mesura
Aigua que no has de beure, deixa-la còrrer
Aigua, que és barata i no emboratxa
Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir
Al bon tastador, que el vi no li passi del galló
Al bon vi no li cal pregó
Al constipat, got de vi colmat
Al qui pren aigua de setge no li farà mal el fetge
Al setembre, vi per beure
Al vell, no li donis vi novell
Amb aigua ningú no s'emborratxa
Amb aquell que beu vi, negocia pel matí
Amb escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres
Amb gola seca i panxa buida, ni es balla ni es crida
Amb les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust
Amistats que amb el vi es fan, en dormir la mona es desfan
Anar begut i dret, això no pot ser
Anar carregat
Anar content
Anar de costat a costat
Anar passat
Animalets de Déu, ja que no menges... beu
Beguda d’aigua, mel en salses
Beu brou i viuràs prou
Beu coca-cola, que fa créixer la titola
Beu en casa i faràs casa
Beu fins que et puguis riure del vi i no esperis que el vi es pugui riure de tu
Beu-te aquesta!
Beure com un trull
Beure a galet
Beure a l'ull
Beure a raig
Beure a tòs


Beure molt fa tornar sec
(il·lustració de Diogo Hornburg)

Beure aigua de bovina
Beure aigua en dejú és molt bo per la salut
Beure aigua freda és dolent
Beure aigua freda estant suat, pulmonia o refredat
Beure aigua fresca en dejú fa parlar clar
Beu vi amb bóta i amb tassa, però mai no beguis massa.
Beure amorrat
Beure i tornar
Beure lleva la gana
Beure més que una esponja
Beure molt fa tornar sec
Beure molt i anar dret no pot ser
Beure oli en un cresol
Beure sense menjar és vida sense salut
Beure un afront com una sopa de llet
Beure un calze de dolor
Beure vi amb mida allarga la vida
Beure, gratar i badallar tot és començar
Beveu que l’aixeta raja!
Bon saludador, bon bevedor
Bon tastador, mal bevedor
Borratxera no és ceguesa
Borratxo i malcriat, envia'l a picar espart
Borratxos i jugadors, fora de casa
Bóta neta i bona, el vi millora
Canteret nou fa l’aigua fresca
Cara vermella, cara de vi
Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant
Com més es beu menys es menja
Com més es beu més set es té
Com més vi més doctes
Com un cep
D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent
Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí
Del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most.
Dels colors, el vermell, i dels raïms, el moscatell
Després de la llet beu aigua, però si vas de camí beu vi.
Després del préssec i el meló beuràs el vi millor
Déu no menja ni beu, però paga a qui deu
Donar una salut d'aigua
Donar-se a la beguda
Dur-ne més al cap que als peus
El badall no pot mentir: té gana, set o vol dormir; menja beu i dorm i faràs passar gana set i son
El beure no fa set
El beure no trenca el dejuni
El massa beure porta el deure
El menjar és mestre del beure
El molt vi treu de si
El que amb aigua viu, amb vi s'ofega
El que l'aigua gela el vi ho desgel
El que poc beu, poc pixa
El que s'ofega, no veu de quina aigua beu
El que tinga set, que pele fulla
El té lleva el mal de ventre
El vi a glops i l'aigua a raig
El vi allarga la vida, però també la treu
El vi crida la cançó
El vi crida la son
El vi crida la xerrada i la baralla
Els ocells d'un mateix vol, tots van a beure en la mateixa font
En menjada i beguda ten bona mesura
En tot hi ha trampa, menys en la llet que hi posen aigua
Encanyat de setÉs dolent beure aigua abans d'asseure's a taula
Fama perduda, aigua beguda
Fer essesFer un glop
Fer-ne una
Fer-se un colpet


L’aigua, per als patos
(il·lustració de Geeske Harting)

L'aigua de menta, tot mal repta
L'aigua fa suar i el vi fa cantar
L'aigua infla el ventre
L'aigua pura ni mata ni cura
L'aigua quan la donen senyal que res no val, el vi si el venen és perquè val.
L'aigua, neta i pura i amb mesura
L'aiguardent i el bolet, el primer és el que hi té dret
L'amor i el vi fan tornar tonto el savi
L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi.
La beguda, pren-la sempre amb mesura
La menta l'estómac assenta
La sardina li diu al vi: Vine ací, cosí
Li podeu donar beure amb un esclop
L’aigua no fa gord
L’aigua, per als patos
Mai no deixis el vi vell pel novell.
Matar de set
Mengem i bevem, que ja veurem qui paga
Menja cada dia tres vegades, i beu tres glops en cada menjada i tindràs la salut assegurada
Menja el pa variat i beu el vi usat
Menjant, jugant i bevent es coneix la gent
Menjar i beure amb mida allarguen la vida
Menjar i beure, sentat, i dormir, de costat
Menjar pa i beure aigua, vida llarga
Ni menjar cansat ni beure suat
No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré
No guanyar l'aigua que es beu
No hi ha res com beure, per a veure les coses
No té molta set el que no beu aigua
Pel juliol beure suar i la fresca buscar
Pesar-li més el cap que el cul
Porta un pet com un cadirer
Primer és regar que beure
Qui beu aigua té la vista clara
Qui beu molta aigua no arriba a vell
Qui menja llet i beu vi, de cent anys torna fadrí
Qui molt beu no va dret ni té secret
Qui s'ha begut la mar, se pot beure s'estany
Remullar la gola
Sant Joan de la Creu, ja que no menges, beu
Seguit en el gotet en la mà...!
Si aigua beuràs, no caminaràs.
Si la tos et dona neguit, eucaliptus ben bullit
Si massa beus, el vi et pujarà al cap i et baixarà als peus.
Si menges pa sortint del forn no beguis aigua de font
Si no et vols ferir beu aigua d'àrnica al matí
Si vols saber el secret del teu veí, convida'l a beure vi.
Sols hi ha que menjar per gana i beure per set
Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
Torrons alacantins, volen vins
Tots els cànters nous fan l’aigua fresca
Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut
Un, dos, tres, menjar, beure i no fer res
Vi alacantí, bon ví
Vi batejat, el beure'l és penat
Voler beure i bufar
–Tinc set! –Pixa i beuràs calentet!

11.6.17

Tres poemas a la luna, de García Lorca / Tres poemes a la lluna, de García Lorca


Tres poemes sobre la lluna del gran poeta Federico García Lorca per anar finalitzant aquesta primavera. La lluna que trau el cap, la lluna que desapareix, la lluna redona que passeja per l'aigua o s'amaga darrere del sol. La lluna, bressol de la nit.

La luna asoma
(Federico García Lorca)

Cuando sale la luna
se pierden las campanas
y aparecen las sendas
impenetrables.
Cuando sale la luna,
el mar cubre la tierra
y el corazón se siente
isla en el infinito.
Nadie come naranjas
bajo la luna llena.
es preciso comer
fruta verde y helada.
Cuando sale la luna
de cien rostros iguales,
la moneda de plata
solloza en el bolsillo.


Media Luna
(Federico García Lorca)

La luna va por el agua.
¿cómo está el cielo tranquilo?
va segando lentamente
el temblor viejo del río
mientras una rana joven
la toma por espejito.


¡Adiós, sol!
(Federico García Lorca)

¡Adiós, sol!
bien sé que eres la luna,
pero yo
no lo diré a nadie,
sol.
Te ocultas
detrás del telón
y disfrazas tu rostro
con polvos de arroz.
De día, la guitarra del labrador;
de noche, la mandolina
de pierrot.
¡qué más da!
tu ilusión es crear el jardín
multicolor.
¡Adiós, sol!
no olvides lo que te ama
el caracol,
la viejecilla
del balcón, y yo...
que juego al trompo con mi...
corazón.

Les il·lustracions són d'Akira Kusaka.

9.6.17

Spring song: cançons infantils de primavera en anglès


Podem aprofitar que estem en plena primavera per a cantar-li, però hui us proposem fer-ho en anglès. Us recomanem una web infantil on podeu trobar molts poemetes i cançons infantils en anglés, per als més menudets: Preschool education. D'ella hem copiat aquestes cançons de primavera / spring songs.

Spring Songs

Put up your umbrella
When the rain comes down.
Wear a happy smile
And wipe away a frown.
Splash in all the puddles
And do a little dance.
Rain is just the thing we need
For new spring plants.

*

Spring

What a lovely time of year,
Time of year, time of year.
What a lovely time of year
In our springtime garden.
See the flowers swing and sway,
Swing and sway, swing and sway.
See the flowers swing and sway
In our springtime garden.

*

Spring friends

Little white bunny in your hutch
I like you so very much.
With furry coat and ears that flop,
off you go- hop, hop, hop.

Little yellow duck with feathery back,
I can hear you,
Quack, quack, quack.
Swimming in the pond nearby,
off you fly up to the sky. 

*

Spring Song

I see robins, I see bird's nests
Butterflies too, flowers too
Everything is growing
The wind is gently blowing
Spring is here, spring is here

*

Spring, spring, spring

Spring, spring, spring.
I love spring!
I love the way the flowers grow.
Tulips! Daffodils!
All in a row.
Oh, so pretty!
I want you to know
That I love spring!
I love spring! 


La il·lustració és de Lauraballa.

8.6.17

Para dormir una vaquita en primavera... poema infantil de María Cristina Ramos


Para dormir una vaquita

Duerma la vaquita
de la primavera,
que trepa las hojas
de la enredadera.

Verdes son las hojas,
verde la escalera,
por si cae rodando,
por si se cayera.

Por si se cayera
en una vereda
que lleva a la puerta,
la puerta de afuera,
la que da a la calle,
la que da al jardín
adonde florece
la flor del jazmín,
que tiene una hamaca
que nadie tejiera
con agua de sueño,
con agua viajera,
para la vaquita
de la primavera.


La il·lustració és de Tanya Shapoval.

7.6.17

Toca manetes, cançoner infantil de Josep Galan: un llibre per a jugar i cantar



Sovint em pregunten els pares i mares a la biblioteca si hi tenim llibres de cançonetes infantils per a compartir amb els seus fills/es. Els seus comentaris solen ser: no me'n recorde de les que em cantaven quan era menuda, en vull conèixer altres, necessite cançons per a interactuar amb ell/a, etc. Hi ha un grapat de llibres, en castellà i català, que difonen cançons infantils tradicionals i actuals i hui us en volem comentar un que ens ha encantat pel seu contingut i per les il·lustracions, Toca manetes, editat per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA és una versió infantil del cançoner de Josep Galan, l’exhaustiu recull de cançons típiques de Fraga amb il·lustracions de Betania Zacarias.

S'adjunta un CD, en el qual s’apleguen trenta-quatre pistes de temes infantils del cançoner de Galan, alguns recitats i altres cantats; i a més, conté una carpeta amb les partitures. Les cançons van ser musicades per alumnes de l’Institut Musical Comarcal i la Coral de Fraga, sota la direcció de Pili Calvet i Ramon Elies, respectivament.

Al carrer Major,
passa un senyoret 
tira una pedreta;
passa una senyoreta
i tira un clavellet.

Un llibre molt interessant i xulo, didàctic i lúdic, genial per fomentar el nostre folklore i passar-ho súper bé jugant amb els menudets.






6.6.17

Nit de lluna, nit de poesia



nit de lluna
estesa per la mar salada
      escata de sirena


          (Josep Maria Junoy)

La il·lustració és d'Amanda Clark.