30.5.16

Caracol, pasea sus antenas por el sol: poesia arrosegant-se per la primavera



Llega el sol y el caracol
dispone su caravana
echa sus cuernos al sol
va a donde le da la gana

Tiene antenas sin la tele
o la dejó olvidada
pues para lo que se ve
mejor tenerla apagada...

Que listo es el caracol
quien se puede imaginar
llevarse la casa a cuestas
sin tenerla que pagar...

Mañana irá en su casita
de paseo el caracol
si llueve cierra su puerta
 y se abriga en una col,

Cuando el sol le da calor
va con su paso lentito
saludando a las hormigas,
y a su amigo Don mosquito...


27.5.16

¿Se ríen los gatos? Me pregunto, y lo resuelvo con poesía



Riuen els animals? Cóm ho podem esbrinar si tal vegada riuen sols quan nosaltres no estem presents? O és que no riuen? Si o no? Davant del dubte... llegim el poema:

¿Se ríen los gatos?
Nunca he visto
reír a un perro,
ni a un gato.
Y a un pulpo….
¡Qué va! ¡Jamás!
¿Será que se ríen
cuando uno no está?

La il·lustració és de Samaneh Rahbarnia.

25.5.16

Paraules embarbussades: llibre de travallengües infantils


Ja hem comentat en altres post del blog alguns dels llibre de la col·lecció Mots Vius que té l'editorial Barcanova i hui us volem recomanar, especialment, Paraules embarbussades, de Carme Alcoverro, amb il·lustracions de Mercè Canals.

Tot el llibre és un joc lingüístic al voltant dels travallengües o embarbussaments. Propostes que ens fan gaudir davant la dificultat de la seua pronúncia i que, a més, ens animen a crear els nostres embarbussaments, que segur seran tan divertits com els del llibre.

Us fiquem un tastet:

Duc pa sec al sac,
m'assec on sóc
i el suco amb suc.



A mi sí que re mi fa
si fa sol o si no en fa.


A pic xic, escala no hi cal;
si hi cal, duu-la-hi.
A pi alt, escala hi cal.
A pic xic no hi cal
i, si hi cal, duu-la-hi.

23.5.16

Xipi-xipi, cling-cling... gotetes de pluja fan plugim


Ens agrada veure com les flors llueixen els seus vestits en primavera, sobretot com els seus colors s'aviven quan cauen les gotetes de pluja sobre els seus pètals. Xipi-xipi... cauen les gotetes com en esta cançoneta popular infantil.

Xipi-xipi! Xapu-xapu!
Cling, cling, clang.
Xipi-xipi! Xapu-xapu!
Cling, cling, clang.

Les gotetes de la pluja
van espurnejant,
i a les flors del meu jardí
van acaronant.

Xipi-xipi! Xapu-xapu!
Cling, cling, clang.
Xipi-xipi! Xapu-xapu!
Cling, cling, clang.

Il·lustració de Kim YongHee.

20.5.16

Por las calles del ensueño siempre me pierdo... me acompañas con los versos?


 M'acompanyeu a passejar pel carrer de l'ensomni? Junts podem descobrir la gran quantitat de meravelles que perdem i retrobem, que no veiem però estan. Vinga, seguiu les petjades dels versos i endinsem-se.

Por las calles
 
Por las calles
                         del ensueño,
siempre me pierdo
                                y me encuentro;
voy con mis alforjas
                llenas
de duendes locos
                       y versos.
¡No llevo más
                       equipaje!
Me basta saber
                          que tengo,
una sonrisa
                              en los labios
y un corazón
                                    siempre abierto.
Por las calles
                               del ensueño,
siempre me pierdo
                                    y me encuentro:
ven conmigo
                           y ya verás
 me iré por la calle
calzando zapatos
                                            de trébol bien frescos,
llevaré un canasta
de uvas rosadas
y lilas que canten
                                        perfume de eneros;
y de mariposas
                                         que vayan y vengan
con la miel en el vuelo. 

Un día cualquiera
volveré a ser niña
y pondré en un saco
                                              todos los recuerdos.
Tiraré a las olas
                                           las noches sin luna
y hare con la lluvia
                                           un collar de besos.

Un día cualquiera…
Un día… de estos.

La il·lustració és de Soju Sor.

19.5.16

La vida de les paraules o les paraules de la vida... formen poesia


La vida de les paraules
Escriure pel simple plaer de fer-ho.
Explicar allò que pel cap em passa,
que si passa algun motiu hi haurà.

Una dona, una situació,
una frase, una posta de sol.
Un gos amb mirada trista,
un íntim moment d’escalfor.

Què més dona si per dintre em mou
i de cop els dits troben un buit,
un espai que els cal que s’ompli.
Enyoren el bolígraf d’escriure.
El seu pes, el lliscar sobre el paper.

Quina importància té? Quin valor?
Cap potser. Potser tot.

Què pensarà de mi qui ho llegeixi?
Sabrà intuir el que ara sento?

Un cop escrites deixen de ser meves.
Com un fill que se’n va i viu per sí sol.

Amb cadascú es relacionarà distint,
i ja no compta el seu distant origen,
tan sols l’emoció que en algú desperti.

Bon viatge paraules enllaçades
amb més o menys fortuna.
Camí teniu per davant si algú us vol.

Jo aquí us deixo a la vostra sort,
que noves frases em demanen lloc. 

16.5.16

Florece el campo, florece la poesía / Floreix el camp, floreix la poesia



Tal vegada una de les coses més belles que ens regala la natura és contemplar un camp florit. La primavera ens regala tot un món de colors. Anem a gaudir-ne!

Las nubes ya se han marchado
el sol de nuevo aparece,
la primavera ha llegado
y todo, todo, florece.
 (Autor desconocido)
 
La il·lustració és de Ryo Takemasa.

15.5.16

Soy obscenamente feliz: no tengo... pero tengo la poesía


No tengo hipoteca, no tengo dueño.
No tengo coche, no me conducen.
No tengo título, no me admiran.
No tengo bienes, nadie me envidia.
No tengo grupo, nadie me retiene.
No tengo deseos, nada me ata.
No tengo sexo, nadie me entiende.
No tengo futuro, soy dueña del hoy.
No tengo resentimiento, nadie me inquieta.
No tengo deudas, nadie me persigue.
No tengo dioses, nadie me condena.
Soy demasiado mayor para estas cosas,
por eso soy obscenamente feliz.

(Begoña Abad / Ulvar, il. )

12.5.16

De poetes, cançonetes: llibre-disc infantil de Toni Xuclà basat en poetes catalans


Acaba de sortir el llibre-dics de cançons infantils, De poetes, cançonetes. Un grapat de poemes musicats per Toni Xuclà de grans poetes: Vicent Andrés Estellés, Enric Casasses, Miquel Martí i Pol, Pere Quart, Joana Raspall, Francesc Pujols, Lola Casas, Núria Albertí, Maria Dolors Pellicer, Noé Rivas, Josep Maria Sala Valdaura, Jordi Granzer-Ripoll, Marc Granell i Franesc Bofill interpretades per Gemma Humet, Pemi Fortuny, Ferran Savall, Juanjo Muñoz (Gossos), Alguer Miquel (Txarango), Éric Vergès (Els Catarres), Projecte Mut, Txell Sust, Mariona Castillo, Magalí Datzira, Oriol Padrós, Sara Terraza, Magalí Sare, XY, Mireia Zamora i Silvia Ampolla. Està publicat per Picap i té unes simpatiquíssimes il·lustracions de Valentí Gubianas.

El text poètic és un dels millors instruments per descobrir les possibilitats d’expressió que ofereix la paraula en edat infantil. Convida al joc i a manifestar l’insòlit, l’absurd i els matisos més sorprenents d’allò que és real. La creativitat i la fantasia s’hi poden esplaiar sense límits, ja que l’inici del treball poètic és aprendre a relacionar paraules i sensacions.
L’objectiu de “De poetes, cançonetes” és sembrar la llavor de la poesia catalana als nens i nenes del nostre país. Amb cançons infantils fetes amb poemes originals, els nens i nenes cantaran, sense adonar-s’en, versos dels grans poetes catalans. Gran part dels nostres poetes han escrit versos en l’imaginari rondallístic i popular: és aquest el material del qual està fet “De poetes, cançonetes”. La poesia catalana formarà part del bagatge amb què desenvoluparan les seves habilitats comunicatives, per això és tan important introduir la poesia de ben petits i d’una forma lúdica: cantant.
Entre els intèrprets hi trobem cantants molt reconeguts amb sensibilitat per al món infantil: Gemma Humet, Pemi Fortuny, Ferran Savall, Juanjo Muñoz (Gossos), Alguer Miquel (Txarango), Éric Vergès (Els Catarres), Projecte Mut, Txell Sust i Mariona Castillo. Hi trobem també noves veus, joves talents com Magalí Datzira, Oriol Padrós, Sara Terraza, Magalí Sare, XY, Mireia Zamora i Silvia Ampolla.
Molt recomanable!



11.5.16

Aniversari d'Olga Xirinacs: per molts anys i per molta poesia


Hui és l'aniversari de la gran poetessa Olga Xininacs -80 anys- i volem rendir-li un xicotet homenatge poètic i lector, aprofitant la il·lustració especial que ha fet Valentí Gubianas -a l'Escola Pau Casal de Gràcia, Barcelona- basant-se en El mar que gaudim, el mar que sagna. Per molts anys, Olga i per molts xiquets i xiquetes que lligen els teus fantàstics poemes.

El cranc
(Olga Xirinacs)

La Marina juga al sol
amb la closca d'un cargol;
s'ha volgut tombar d'esquena
i troba un cranc a l'arena.
El cranc és petit,
li puja pel dit,
la passa pel nas,
li baixa pel braç,
el cranc s'ha espantat
i ja s'ha amagat.

Cuna: un poema especial per a papàs


La mare porta al seu fill/a durant 9 mesos i, mentrestant, el pare va construint el seu bressol amb les seues mans, eixa que el bressolarà al nàixer. El bressol com a símbol del ventre matern, compartint el pare la maternitat, apropant-se més encara a l'amor del seu futur fill/filla.

Cuna
Haz con tus propias manos
la cuna de tu hijo
Que tu mujer te vea
cortar del paraíso.

Para colgar del techo
como en los tiempos idos
que volverán un día
hazla como te digo.


Trabajando de noche
Que se oiga el martillo
“Esta haciendo la cuna”
que diga tu vecino.

Alguna vez la sangre
te manchará el anillo,
que tu mujer la enjugue
que manche tu vestido.

Las noches serán blancas
de columpiado pino
Harás según el árbol
la cuna de tu hijo.

Para que tenga el sueño
en su oquedad de nido.
Para que tenga el ángel
en un oculto grillo.

La obra será tuya.
Verás que no es lo mismo.
Será como tus brazos
la cuna de tu hijo.

Se mecerá con aire
Te acordarás del pino
Dirás:”Duerme en mi cuna”
Verás que no es lo mismo.

La il·lustració és de Sergi Gontz.

10.5.16

Trastario (nanas para lavadoras): llibre de poesia infantil de Pedro Mañas


Hui us volem recomanar l'últim llibre de Pedro Mañas, Trastario. Nanas para lavadoras, editat per Factoría K de Libros i amb unes xulíssimes il·lustracions de Betania Zacarias. Ens encanten els poemaris de Pedro Mañas i la seua curiositat per donar-li vida versificada a allò que sembla estar sempre inanimat. Ja al seu primer llibre de poesia infantil, Ciudad laberinto, va poemar diferents elements urbans i així, vers a vers, la ciutat anava cobrant vida.

Ara, en Trastario, són els objectes casolans els que es versifiquen, trastos que es transformen amb els poemes, que juguen a imaginar

El primer poema ens dona pas a tot el contingut que trobarem en la resta dels 30 poemes del llibre, pregonant-se com feien els antics pregoners:

Al rico trasto

¡Al rico trato de hierro,
al rico y lindo aparato!
Que ensucia menos que un perro,
que acompaña más que un gato,
que no ha de llevar cencerro,
que basta pasarle un trapo.
¡Al rico trato de hierro,
que es limpio, bonito y barato! 

No duerme, pero se apaga.
No canta, pero rechina.
No suelta pelo y no traga
más que luz o gasolina.

Los loros son sucios, señora:
¡adopte una lavadora!
Los peces son caros, señor:
¡adopte un aspirador!
Que todos los niños y niñas
adopten lavavajillas,
planchas, neveras o estufas...

¡Al rico amigo de hierro
que se enchufa y desenchufa!

Anem trobant-se amb rentadores que es tornen blanetes de tant treballar, cançons de bressol per a un despertador -quina paradoxa!-, rellotges que s'enamoren d'aixetes trencades, somnis de torradores...

Qué sueña una tostadora
(Pedro Mañas)

Una tostadora sueña
ogros de electricidad,
chispazos de mantequilla,
monstruos de migas de pan.

Una tostadora sueña
que la echan a volar,
que muerde rodajas de nube
y lanza tostadas al mar.

Una tostadora sueña,
y no deja de soñar,
con ser mayor, de pequeña.
De mayor, con escapar.

 I així van enfilant-se els poemes, cosint-se i teixint-se...

Poema tejido

Lamáquinadecoserdelaabuelita
estácomounacabra.
Dicequeesunaimprentaysoloteje
bufandasdepalabras. 

Fins aplegar al final, en que al propi poeta se li acaba la corda:

Al poeta se le acaba la cuerda

Antes de irte, recuerda
que el trasto más grande eres tú.
Y a mí se me acaba la cuerda,
                                         y a mí se me acaba la cuer,
                                                                             y a mí se me acaba la cu.

Ja veieu que és tot un joc de llenguatge i de creativitat, d'imaginació i d'humor, d'inventiva i enginy. Ens encanta tota la temàtica del llibre i la manera tan lúdica de versificar. Les il·lustracions de Betania Zacarias, discretes i boniques, ajuden encara més a divertir-se amb el poemari. Un llibre molt recomanable tant pel tema com per la manera poètica de presentar-lo.


9.5.16

Mamá mamut: versos llenos de mimos maternales / Mims i versos per al mamut



Un cadell és un cadell, siga la que siga la seua mamà animal segur que l'estimarà i el mimarà molt malgrat que ella siga un animal gran i ferotge. Per exemple, penseu que les mares mamuts no tenen cura dels seus fills? Hem descobert, gràcies a un poemeta, que són supermimoses. Comproveu-ho amb la lectura d'aquests versos.

Mamá mamut

Mamá mamut
a mamut hijo
le trajo frutas
y lo bendijo.

Allá en el Polo
hosco y glacial
el que está solo
se siente mal.

Trompa, colmillo…
Si se lastima,
al nene pillo,
mamá lo mima.

La il·lustració és de Kate Hindley

8.5.16

Refranys i dites populars de les oronetes, ocells de primavera


Una oroneta no fa la primavera, però és el seu anunci. Les oronetes són un dels símbols primaverals i deixen bon testimoni en el nostre folklore, en el refranyer popular. Us fiquem una selecció de refranys d'oronetes que li donen ales a esta primavera.

Refranys d'oronetes

A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
A Sant Josep lo tord marxe i l'oreneta ve
Al Pilar l'orineta marxe i el tord ve
Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes
Casa d'orenetes, molta sort i amoretes
El dia de santa Madrona arriben a Catalunya les primeres orenetes
Les noies, a pagès, si no són morenetes no valen res
"Les orenetes diuen: "lleva't, lleva't de matí"
Les orenetes porten sort, i qui les empaita és bord
Les orenetes porten xinxes
L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt
L'oreneta porta sort, i qui les empaita és bord
Més embruta un bou que cent orenetes
No tenir més cap que una oreneta
Oreneta arribada, hivernada acabada
Oreneta aviat, la primavera ha arribat
Oreneta primerenca, primavera calorenca
Oreneta que alt vola, no tem que ploga
Oreneta que vola per terra porta tempesta
Oreneta, ben arribada, tu que emportes la berenada
Orenetes pel febrer, mal any ve
Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora
Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes
Orenetes vora l'aigua, pluja a la platja
Orenetes, amoretes
Oronella en terra, aigua en el cel
Oronells tardans, hivernàs tardà; oronells primerencs, l'estiu ja ve
Oroneta terrera, aigua o pedra
Pel Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
Per a privar el dormir posa ull d'oreneta sota el coixí
Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta
Per la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
Per la Mare de Déu, orenetes i menjafigues pertot arreu
Per l'abril, orenetes mil
Per l'Ascensió, orenetes a abundor; a la plana sí, però a Morella no
Per Sant Jaume i Sant Martirià, l'oreneta se'n va
Per sant Josep l'oreneta tanca el bec
Per Sant Josep, cada oreneta en son indret
Per Sant Macià, l'oreneta ve i el fred se'n va
Per Sant Pacià l'oreneta ve i el tord se'n va
Per Sant Sebastià l'oreneta ve i el tord se'n va
Per santa Madrona i sant Ramon vénen les orenetes de l'altre món
Per Santa Madrona, canta l'oreneta i l'alosa
Quan arriba l'oreneta, l'estiu ja és a la voreta
Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg
Roquerols per les roqueres, al cap de vuit dies orenetes
Sant Ramon arribat, l'oreneta ha marxat
Sant Ramon porta l'oreneta de l'altre món
Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril
Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu
Si vols que et duri la caseta, no facis obres d'oreneta
Si vols saber si ja ha arribat l'abril, les orenetes t'ho vindran a dir
Una oreneta (o oronella, o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera
Una oreneta no fa estiu
Xisclar més que les orenetes per l'abril

Podeu trobar més refranys d'ocells al blog, també refranys sobre la primavera i refranys del mes de maig. La selecció que hem fet l'hem agafat del Refranyer temàtic (gràcies, Víctor). La il·lustració és de Marina Seoane Pascual.

7.5.16

Pluja de maig, pluja amb versos i somriure


Sembla que aquest cap de setmana serà ben plujós. Nosaltres hem agafat el paraigües i hem sortit al carrer per arreplegar totes les gotes de pluja que venen carregades de poesia. Ens acompanyeu a gaudir de la pluja poètica de maig?

Pluja de maig
(Clàudia García) 

Pluja de maig

Sospir entre sospir,
i sospir entre pensament buit.
Pluja en el jardí,
i un cor petit.

Bocí a bocí,
es construeix un somrís.

Una mirada amb desgana,
l'abraçada encoratjada,
i un record que amenaça.
Aquí l'esperança guanya.

Il·lustració de Pati Aguilera.

5.5.16

Diaris... on està la poesia?



Diaris
Qui posa límits a l'esperança d'un demà millor?
Qui trenca en mil bocins la innocència tot just encetada?
Qui ofega en el mar embravit els somnis de llibertat?

Gira el full, ja ho pensaràs demà... 

(Carmen López Alcoverro  / Alain Pontecorvo, il. )

3.5.16

Poetas a diario: todos vivimos la poesía / Tots vivim la poesia


Jo sóc poeta, tu eres poeta, ell i ella són poetes, nosaltres som poetes, vosaltres sou poetes i ells i elles són poetes. Tots tenim un poc de poetes, uns amb més encert que altres, però tots som o podem ser lectors de poesia, sobretot els xiquets i joves si els adults fomentem la lectura i escriptura de poesia. La poesia està al nostre voltant, malgrat que de vegades no sabem veure-la. Està als carrers i a l'escola, al treball i a la festa, en la familia i els amics. Està! Podem trobar-la a la vora del mar o en una tàpia mig derruida, entre els núvols o en el cossiol del balcó,... Mireu bé i comprovareu que està sempre en la nostra vida i entre els nostres, tan sols cal donar-li llum.

Llegir poesia, escriure'n, sentir-la... tot un plaer que ens convertirà en... poetes. Poetes a diari, com en aquests versos de Mª Rosa Serdio.

Poetas a diario
(Mª Rosa Serdio)

Esa mujer que tiende la ropa
con estrellas de mar.
Ese hombre que riega el jardín
y convoca arcoíris.
El abuelo que lee la prensa
y rima sus titulares.
Esa abuela que teje el tiempo pasado
en una bufanda.
Ese niño que sueña un amigo
que él solo ve.
Y la niña que junta palabras
y se hace con ellas un nuevo collar.
Todo ellos conjuran,
son gente normal...
Cada uno cultiva su jardín secreto
de magia y coral.

La il·lustració és de Gizem Vural.

2.5.16

Poema de maig, de Martí i Pol



Maig, primavera, flors i versos, flors i besos... flors i poesia. Li donem la benvinguda a este nou mes.

Maig
(Martí i Pol)

Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.

El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.

Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s'ha allargat el dia,

i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.

El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges

i encara que plogui un xic
tot s'eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.

Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.

La il·lustració de Meerinskaya Mir Ales. 

1.5.16

Versos para las madres / Versos per a les mares



La vida en este planeta nace de una mujer
Adrienne Rich / Eliane Monique Girofla, il.

Un poema dedicat a totes les mamàs del món que cada dia es mereixen moltes abraçades i molts poemes per a que sàpiguen que les estimem molt. Visquen les mares!

Llévame, solitaria,
llévame entre los sueños,
llévame, madre mía,
despiértame del todo,
hazme soñar tu sueño,
unta mis ojos con aceite,
para que al conocerte me conozca.
(Octavio Paz)