31.1.15

A mitad de Enero me compré un sombrero, sombrero con cinta... vaya poesía!

Quin barret m'agrada més? -il·lustració de Fred Calleri-

El barret és un complemet del nostre vestuari: a l'estiu ens protegeix del sol i a l'hivern del fred. Ens agraden molt els barrets així que hem decidit comprar-se'n un, però l'elecció és difícil, així que... hem decidit que ens ajude la poesia.

El sombrero

A mitad de enero
me compré un sombrero
sombrero con cinta
de flores de tinta
me asombro a su sombra
todo el año entero
me entero del nombre
de los cuatro vientos
vuelo por los mares
de lejos lugares
nado por los cielos
me alumbro de vuelo
me pongo la brisa
fresquita camisa
subo por los sueños
bajo por la risa
me escondo en la luna
panza de aceituna
me miro en los cuentos
panzas de contento
saludo a las ranas
todas las semanas
saludo a los sapos
pañuelo de harapos
saludo a los peces
pocas pocas veces
y vuelvo del viaje
lleno de paisajes
con este sombrero
solar y viajero
que me trajo enero.
 

28.1.15

Versos per la pau / Versos por la paz


Paloma vuelta quimera
las peores guerras del mundo
te han hecho su mensajera
(José Bergamín / Monica Yael, il.)

*

Paz sin fin, paz verdadera.
Paz que al alba se levante
y a la noche no se muera.

27.1.15

Humanismo solidario. Poesía y compromiso en la sociedad contemporánea: llibre de poesia reivindicant la pau, la tolerància, la solidaritat i el compromís social del poeta



La poesia és un arma cargada de futuro, com deia Celaya. El compromís del poeta amb el seu moment, amb la societat en que viu, sembla que està ara més present que mai. S'acaba d'editar un llibre que dona constància al que estem parlant, Humanismo solidario. Poesía y compromiso en la sociedad contemporánea, editat per Visor, sota la coordinació de Remedios Sánchez García i la selecció de poemes de Marina Bianchi. De tot açò ens hem assabentat llegint l'article publicat a El País

Però el llibre no és més que la plasmació d'un projecte molt més ampli en el que participen mig centenar de poetes hispanoparlants i magrebís i quasi 600 creadors, intel·lectuals i ciutadans que consideren que és el moment d'un art que reflexe l'humanisme solidari, done tornada a la humanització de la creació artística.

Diu Bianchiens diu que el poeta debe darse cuenta de la realidad y hacer que se dé cuenta el lector. Es el verso que se vuelve grito sin olvidarse del acto creativo. Comunicar el malestar.

49 poetes de 12 països han participat en aquest llibre, que trobem força interessant per adonar-se'n de la nostra realitat, denunciada en veu poètica:
 
España: Juan Carlos Abril, Sergio Arlandis, Alicia Aza, Luis Bagué Quílez, José Cabrera Martos, Isla Correyero, Paloma Fernández Gomá, Manuel Gahete, Luis García Montero, Guadalupe Grande, Pedro Luis Ibáñez Lérida, Raquel Lanseros, Juan Carlos Mestre, Eduardo Moga, José María Molina, Ángeles Mora, Francisco Morales, Manuel Moya, Fernando Operé, Julia Otxoa, Benjamín Prado, Josep M. Rodríguez, Daniel Rodríguez Moya, Javier Salvago, José A. Santano, José Sarria, Juan José Téllez, Alberto Torés, Fernando Valverde, Javier Vela.

Latinoamérica: Carlos J. Aldazábal (Argentina), Efraín Bartolomé (México), Mario Bojórquez (México), Piedad Bonnet (Colombia), Alí Calderón (México), Gabriel Chávez (Bolivia), Eduardo Chirinos (Perú), Andrea Cote Botero, (Colombia), Federico Díaz Granados (Colombia), Jorge Galán (El Salvador), Eduardo Langagne (México), Roxana Méndez (El Salvador), Xavier Oquendo (Ecuador), Miguel Ángel Zapata (Perú).

Magreb y Oriente Próximo: Mohammed Doggui (Túnez), Abderrahman El Fathi (Marruecos), Nathalie Handal (Palestina), Khédija Gadhoum (Túnez-EE UU), Fátima Galia (Sáhara Occidental).

Entreu a la web d'Humanismo Solidario per tal d'assabentar-se més d'aquesta corrent artística i poètica. 
Grup promotor d'Humanismo Solidario

26.1.15

La pau dels poemes


 La pau dels poemes

Vull la pau amb el vent
que no em dugui els crits
dels vius ni els silencis dels morts.

Vull la pau amb la pluja
que m’ha deixat sense camins
d’octubre, ara plens de salamandres
i incerteses.

Vull la pau amb el sol
que ha alliberat les ombres dels
balls de plors en la presó de la nit.

Vull la pau amb el llamp
que besa amb espurnes de foc
l’arbre del mig del bosc. Perquè aquest?
Sols perquè és viu? Ja no crec en el cel.

Vull la pau amb la dona
que em mossega els somnis amb llavis
pintats de cirera vora els joncs del riu
quan la lluna posa el vel a la tarda.

Vull la pau amb els records
per temps infinit i no oblidar
com reia la mare ni el tacte dels
seus dits als cabells fonent la por.

Vull la pau amb mi mateix
i no em trobo l’esguard, sols
em queden els mots vius dels poetes
que em recita quan tanco els ulls, la vida.

25.1.15

Un bes, un vers, un besivers / Un beso, un verso, un besoverso

Besiversos per escalfar l'amor -il·lustració de Rosa Wong-

Un bes i un vers, un besivers, què esplèndid! Perquè... no és el mateix versar que besar, però es poden assemblar i, de vegades, ajuntar. Viure en vers i sentir un bes, tot d'una un besivers.

Aviso:
Quien vive en el beso,
revive.
Quien mata con el beso,
remata.
Quien revive, vive.
Quien remata, mata.
Revise:
Quien es quién
para según, asegurarse
el cuál ...
Avive:
¡Viva el amor,
el amor que sale del alma! 

23.1.15

La palabrota: trabalenguas palabrero / La palabrota: embarbussament paraulístic

Te regalo una palabra... -il·lustració de Young Ju Choi-

Feia ja un temps que no penjàvem al blog embarbussaments, això que ens agraden molt. Hui volem compartir amb tots vosaltres un poema sobre la paraula que a la vegada és un embarbussament. És la pròpia paraula en la que es juga. Estic segura que us agradarà tant com a mi.

La palabrota
Una palabra
palabritera
despalabrábase
por la escalera.

¡Pobre palabra!
se apalabró
palabrincando
cada escalón

Cayó de cola
la palabrisa y
palabrochóse
flor de paliza.

Despalabra
pala que brota
de ser palabra
ya es palabrota.

22.1.15

¿Qué les queda a los jóvenes?: pinzellades de reflexions poètiques de Mario Benedetti

...Todo un futuro para imaginar, crear, vivir -il. Javier Termenon-

¿Qué les queda a los jóvenes?

¿Qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de paciencia y asco?
¿Sólo grafitti? ¿rock? ¿escepticismo?
También les queda no decir amén,
no dejar que les maten el amor,
recuperar el habla y la utopía,
ser jóvenes sin prisa y con memoria,
situarse en una historia que es la suya,
no convertirse en viejos prematuros.

¿Qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de rutina y ruina?
¿Cocaína? ¿cerveza? ¿barras bravas?
Les queda respirar, abrir los ojos,
descubrir las raíces del horror,
inventar paz, así sea a ponchazos,
entenderse con la naturaleza
y con la lluvia y los relámpagos,
y con el sentimiento y con la muerte,
esa loca de atar y desatar.

¿Qué les queda por probar a los jóvenes
en este mundo de consumo y humo?
¿Vértigo? ¿asaltos? ¿discotecas?
También les queda discutir con Dios,
tanto si existe como si no existe,
tender manos que ayudan, abrir puertas
entre el corazón propio y el ajeno.

Sobre todo les queda hacer futuro
a pesar de los ruines del pasado
y los sabios granujas del presente.

Ramón Iván Suárez Caamal guanya la XII edició del Premio de Poesia Infantil Luna de Aire

 
Conversa entre el Sol i la Lluna - il. Eva Montanari-

El mexicà Ramón Iván Suárez Caamal amb la seva obra Pregúntale al sol y te dirá la luna ha estat guardonat amb el Premio de Poesia Infantil Luna de Aire en la seua XII edició. Convocat pel Centre d'Estudis de Promoció de Lectura i Literatura Infantil (CEPLI), el jurat d'aquest certamen ha destacat el seu alt nivell, no només com a poemaris de literatura infantil, sinó com obres d'una poesia elaborada i cuidada. Poemes no massa llargs compostos per versos breus; rimes regulades i un ritme i una estructura que li donen molt caràcter.

El jurat ha estat presidit per la vicerectora de Cultura i Extensió Universitària, María Ángeles Zurilla, junt a Carlos Julián Martínez (gerent del Campus de Conca); María Jesús Gil (editora i coordinadora de la Fundació SM); Pedro Cerrillo (catedràtic de Didàctica de la Literatura de la UCLM); José Ángel García (escriptor i director de la RACAL); Carmen Utanda (professora de Llengua); Ángel Luis Luján (professor de Literatura) i José Antonio Perona (tècnic de Publicacions de la UCLM i secretari del certamen) - ha assenyalat que aquesta obra compleix amb les constants generals de la poesia infantil

Aquest any s'han presentat 145 obres de molts països i sols 7 han aplegat a ser finalistes.
Ramón Iván Suárez Caamal cuenta con una dilatada y reconocida trayectoria poética. Ha sido galardonado en diferentes certámenes como el Premio Nacional de poesía 'Jaime Sabines' en México o el IV Premio Internacional de poesía para niños 'Ciudad de Orihuela' por su obra Letras para armar tu canto. El premio Luna de Aire es el más antiguo de los que se conceden en España a libros de poesía infantil y uno de los mejores dotados para el autor ganador y la edición ilustrada de la obra. En esta edición la ilustración correrá a cargo de Manu Sánchez, ilustrador licenciado en Bellas Artes y alumnos egresado del Máster en Bellas Artes.

Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/2353499/0/obra-preguntale-al-sol-te-dira-luna-ganadora-xii-premio-poesia-luna-aire/#xtor=AD-15&xts=467263

Ramón Iván Suárez Caamal compta amb una dilatada i reconeguda trajectòria poètica. Ha estat guardonat en diferents certàmens, com el Premi Nacional de poesia Jaime Sabines a Mèxico i  el IV Premio Internacional de Poesía para Niños Ciudad de Orihuela -per la seva obra Letras para armar tu canto. El Premio de Poesia Infantil Luna de Aire és el més antic dels que es concedeixen a Espanya a llibres  de poesia infantil i un dels millors dotats per a l'autor guanyador i l'edició il·lustrada de l'obra. En aquesta edició la il·lustració anirà a càrrec de Manu Sánchez, il·lustrador llicenciat en Belles Arts i alumne segressat del Màster en Belles Arts.

21.1.15

Nana de invierno: cada noche nos dormimos al calor de la poesía


Les cançons de bressol a l'hivern són fantàstiques per escalfar la nit de somnis i abraçar-se a la dolçor de la poesia.

Nana de invierno 
(Daniel Pérez Fernández)
 
La niebla es una nube de oro molido,
duérmete en mi regazo como en un nido.
Deja volar tus sueños mientras la helada
pinta sauces llorones de madrugada.

Nana por la mañana como la nieve,
nene con esa risa que el frío tiene.
Mira de la ventana colgar la escarcha
que el beso de cristales no deja mancha.

Deja sonar sonidos de lino fino
cuando el invierno baja por el camino.
Que mi niño se duerme, tened cuidado
cuando el sol aparezca por el tejado.

La il·lustració és de Julie Morstad

20.1.15

Poema gourmand: la cuina de la poesia o la poesia cuinada

Cuinant amb la poesia, il·lustració de Moony Khoa Le-
Si Aristóteles hubiera guisado, mucho más hubiera escrito
Sor Juana Inés de la Cruz

Cuinar i escriure poesia semblen dos activitats ben diferents, però..., mira per on, hem descobert que tenen moltes coses en comú. En la cuina es guisen els aliments per tal d'alimentar-nos de la millor manera possible i es presenten els plats de forma apetitosa. Menjar és tot un plaer, a més de necessari per viure. En la poesia es cuinen les paraules, també per alimentar-nos, i presentem el poema de forma apetitosa. Llegir i escriure poesia també és tot un plaer i es necessari per a viure -no sols sobreviure-.

Paraules que són aliments per al cervell i l'ànima, versos cuinats a foc lent o ràpid, que omplin de sabors els paladars de gran i menuts. La cuina de la poesia també té els seus ingredients i receptes, depèn del que es fica i com ho cuinem el plat poètic resultant és d'una manera o d'altra, ens pot agradar o no, pot ser dolç o salat, dessaborit o ple de sabors, etc.

Segur que hi ha molts poetes i poetesses que són bons cuiners, com també hi ha cuiners que resulten bons poetes. Per exemple, Alain Ducasse, cuiner francès molt avantguardista, té un fantàstic poema on podem gaudir de tot el procés de creació d'un plat, des del principi fins a la degustació, utilitzant sols infinitius.


Poema gourmand
(Alain Ducase)

Para…
Comer
Saborear
Almorzar
Deleitarse
Limpiar
Cocer a fuego lento
Vestir.
                   Sin olvidar…
                   Salar
                   Perfumar
                   Pimentar
                   Sazonar
                   Aromatizar
                   Vinagrear
                   Especiar
                   Aceitar
                   Acomodar
                   Realzar.
                                  Con precisión…
                                  Cortar
                                  Tallar
                                  Picar
                                  Escalopar
                                  Recortar
                                  Rallar.
                                                  Y luego hacer…
                                                  Cocer
                                                  Freír
                                                  Asar
                                                  Hervir
                                                  Cocer lento
                                                  Saltear
                                                  Brasear
                                                  Dorar
                                                  Rustir
                                                  Pasar
                                                  Revolver
                                                  Guisar
                                                  Colorear
                                                  Hacer sudar
                                                  Flambear
                                                  Confitar
                                                  Blanquear
                                                  Reducir
                                                                  Ahora sólo falta…
                                                                  Cubrir
                                                                  Disponer
                                                                  Convidar
                                                                  Invitar
                                                                  Acoger
                                                                  Recibir
                                                                  Instalar
                                                                  Colocar
                                                                  Sentarse a la mesa
                                                                  Servir
                                                                  Compartir.
                                                                                   Sin olvidar…
                                                                                   Decorar
                                                                                   Poner flores
                                                                                   Disponer
                                                                                   Iluminar
                                                                                   Adornar
                                                                                   Amenizar
                                                                                   Embellecer
                                                                                   Aclarar.
                                                                                                  Y entonces…
                                                                                                  Sentarse
                                                                                                  Oler
                                                                                                  Cerrar los ojos
                                                                                                  Sonreir
                                                                                                  Degustar
                                                                                                  Ser feliz
                                                                                                  Degustarlo

19.1.15

Los doce meses del calendario: versos para todo el año


Los meses del año
Entre olivos, 
                  naranjos 
                                              y limoneros, 
se me fue de las manos 
                              el mes de enero.

 Febrero viene... 
                                       y entre tanta cigüeña 
                                                      que busca hogar, 
se me escapan sus días, 
                              se van, se van... 

Marzo ya entona 
                                      cascabeles al viento 
y se envalentona.

 Con sus trinos, abril
                            repicotea... 
y, en hermoso arco iris,
                              se pavonea. 

 Explota mayo...
                                               Luces, tonos, aromas... 
Edén cromático. 

Junio, a la hierba, 
                                        los colores le saca 
sin darse cuenta 
                                      y ella enrojece... 

 Mientras, 
                                 julio y agosto 
                                                               van desgranando, 
                                           de la mano cogidos, 
campo por campo. 

Tiene septiembre 
                                 un no sé qué 
y es que a veces se queja. 
                                       ¡No sé de qué!... 
si, otra tras una, 
                                                 se acurrucan las uvas 
de la fortuna. 

 Entre lamentos, 
                                    -vociferando- 
se despliega ya octubre 
                                             y abre los campos. 

Con frágil gracia 
                                          llega noviembre 
y desparrama, 
                                      sin ton ni son, 
de las ramas, sus hojas. 
                                                  Viento... agua... sol... 

 Diciembre afila 
                                                        cuchillitos helados
 por las colinas... 
Todo engalana, 
                                                    -el muy bribón- 
con confeti de nieve 
                                                monocolor. 

Los doce meses, 
                               año tras año, 
me deshojan las hojas 
                                  del calendario. 


Il·lustracions d'Yuka Machida

17.1.15

Auca de Sant Antoni Abat o sant Antoni del Porquet

Quants dimonis surten en aquesta auca! -il·lustracions de Jimmy Pickering-

 Hui es celebra en molts pobles la festa de Sant Antonio del Porquet i nosaltres volem fer-ho des d'aquest raconet poètic amb una auca, de Botafocs, que us encantarà.


Auca de sant Antoni del Porquet

Els dimonis com cal,
com tots els terrenals,
també fem servir els audiovisuals!.
Pareu orella i no deixeu d’escoltar,
la història “sin igual” de Sant Antoni Abad
que ara anem a explicar,
i que per anys... ha perdurat!.

1. Els seus pares en nàixer aquell xiquet
van estar molt contents.
Alguna cosa especial van saber
que aquell nadó havia de fer.
El van criar com cal,
tots dos, pare i mare, a la par.
I així es feren grans,
amb el cor feliç i pagat.

2. Amb gran devoció es va dedicar a pregar
ja que el seu destí no era terrenal.
Cap be el podia lligar,
la seua ànima el portava al món celestial.
En morir els seus pares estimats,
va manar vendre totes les heretats,
els diners als pobres va donar
i del món quotidià es va retirar.

3. Cap el desert es va encaminar
per a evitar temptacions i maldats,
poder orar amb tranquil·litat,
i a la divinitat poder arribar.
L’ànima neta i l’esperit clar
eren els seus desigs més grans,
lluny del món de les vanitats,
creia que el camí era més pla.

4. Per a temptar a Sant Antoni al desert
van apareixent dimonis molt experts,
amb mil formes diferents,
trencant el silenci amb sorolls punyents.
Tenen mil recursos pudents,
llufes, rots, bufes, pets,
trenquen la meditació i els precs,
la pau i el dolçor dels cors nets. 

5. Hi ha dimonis amb formes de bestioles,
amb enormes cues i dentoles,
volent apagar la pau de l’home
i “arrastrar-lo” al fons d’un pou innoble.
Hi ha grans dimonis amb formes de bestiotes
amb enormes cues i dentotes,
volen apagar la llum de les ànimes soles,
i emportar-se’l lluny del seu destí noble.


6. Tots junts es van conjurant
per a temptar millor al Sant.
Fins i tot amb silenci s’estan
per menysprear el seu camí sant.
No xerren ni gens, ni mica, ni res,
cap mot se’ls escapa entre les dents,
creuen que així podran en ell,
però a tots els dóna botifarra de pagès.

7. Amb la creu per davant
va fer fugir a tot el ramat
de dimonis i altres bestiars,
amb les cues entre les mans.
Amb la creu per davant
s’anava molt bé defensant
de les temptacions constants i abundants,
encara que s’anessin inflant.

8.També als dimonis més banyuts,
tirant foc per les unglotes i el cul,
amb la creu ben amunt,
els va deixar a l’altura del betum.
Sant Antoni ben plantat i forçut
d’ànim, empenta i estar convençut,
no té por als llamps dels banyuts
per què la creu, parallamps, a tots ha vençut.

9. Uns dimonis encara poc escarmentats,
que d’alguna caixa s’havien escapat,
li van mostrant tot tipus d’or i brillants,
accions d’Air Madrid o de la CAM.
D’altres més menuts li van mostrant
monedes de plata, tresors de sultans,
nous PAIS aprovats per les autoritats municipals,
però Sant Antoni tot ho va refusant.

10. Una xica morena molt bonica,
amb uns vestits transparents,
plens de perles i argent,
propostes llicencioses li va fent.
El Sant l’escolta atentament,
amb les orelles atentes i el cor pret,
obrint els braços li diu dolçament:
“Torna demà germaneta i parlarem”.


11. I així ho va fer, a pel,
a sobre d’una víbria amb grans dents,
el Sant va resistint de valent,
ni que la muller es mostri sense res.
La vista girada i fort el pensament,
amb la creu protegint-lo divinament,
amagant la cara li diu dolçament:
“Fuig germana i no tornis mai més”

12. La Diablera i demés bestiar,
vist el fracàs de les seues activitats,
enfurismats i enrabiats,
van començar a bufar maldats!.
Paraulotes i renecs apestats,
com eixams d’abelles cabrejats,
van topar amb la pau i tranquil·litat,
l’estudi i saviesa de Sant Antoni Abad. 

13. La Diablera i la resta de bestiar
no es van deixar desanimar,
van continuar punxar sense descans
l’esperit i bons pensament del Sant.
Van continuar burxant sense descans
el cos de l’home invocant la divinitat,
cap ferida malèfica van provocar,
doncs estava protegit per autoritats celestials.

14. La Diablera va tornar a atacar,
van colpejar sense parar
l’espatlla, el cap, el cul, les mans...
del nostre apreciat Sant.
A la foguera el volien llençar,
com un tros de llenya gran,
encara que molt sec no estava ja,
i amb tot, cap renec va pronunciar.

15. Va aconseguir evitar
pensaments de maldat,
i així al món infernal,
va tornar a derrotar....
Va aconseguir pujar,
com heu pogut escoltar,
als àmbits celestials,
acompanyat per un ramat angelical.

15.1.15

Somriures i versos contra la por: homenatge als periodistes de Charlie Hebdo / Sonrisas y versos contra el miedo: homenaje a los periodistas de Charlie Hebdo


Per un món millor, somriu! -il·lustració de Federico Delicado-

Com a homenatge als periodistes de Charlie Hebdo, els il·lustradors han creat un grapat de vinyetes que, mitjançant les xarxes socials, hem anat coneixent. L'horrible i cruent atemptat de París -ens solidaritzem amb tota la població de França i, especialment, amb els familiars de les víctimes- no ens deu de portar a viure amb por, ni mirar recelosament a la gent que no coneixem. Condemnem qualsevol tipus de violència i la por a patir-la fa que ens dominen; així no es pot viure en LLIBERTAT. Cal fer front a la vida, personal i col·lectivament, i tots junts SOMRIURE. Somriures i llapisseres per a dibuixar i escriure en llibertat, per a que no ens tanquen en una gàbia -per molt bonica que siga-.

L'amic i poeta Carles Cano ens ha regalat un poema que ens ha encantat -està en castellà i català-, ve a la clau del que pensem, però a més ho expressa en vers, d'una manera senzilla i colpidora. Gràcies Carles, moltes gràcies. És el seu homenatge als periodistes de Charlie Hebdo, siga també el nostre i el compartim amb tots vosaltres.

Somriu
(Carles Cano)
Somriu,
Encara que ploga
Encara que plores
Somriu
Amb un cel de cendra
Quan tot se'n va a la merda
Somriu
Porta el somriure per bandera
Sigues herald de la Primavera
Somriu
No deixes que gestos ni paraules
T'agregen la mirada, t'amarguen
Somriu
Una altra volta, i encara més
Defensa l’alegria amb ungles i dents
Somriu
A casa, al treball i al carrer
A l'amic, al passejant, al foraster
Somriu
No els deixes que guanyen
Nosaltres som molts més.



Sonríe
(Carles Cano)
Sonríe,
Aunque llueva,
Aunque llores,
Sonríe.
Con un cielo de ceniza
Aunque estés hecho trizas
Sonríe
Lleva la sonrisa por bandera
Sé el heraldo de la Primavera
Sonríe
No dejes que gestos ni palabras
Te agrien la mirada, te amarguen
Sonríe.
Otra vez y aún más
Defiende la alegria con uñas y dientes
Sonríe
En casa, en el trabajo, en la calle
Al amigo, al paseante, al forastero
Sonríe
No les dejes que ganen
Nosotros somos muchos más.

14.1.15

Dites populars i refranys de la neu i les nevades


Esperem que neve, doncs un hivern sense neu sembla poc hivern. La neu és preciosa, a més de tenir la màgia de transformar tot el paisatge. Hem pensat fer una selecció de refranys sobre la neu que esperem us interesse.
Tal vegada també us interessaran els refranys de l'hivern, els refranys del mes de gener i els refranys de sant Antoni.

Refranys de la neu

  • A l'hivern boirina i neu per veïna
  • Any de neu, any de Déu
  • Any de neus senyorials, a l'estiu pastures frescals
  • Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre
  • Cel a borreguets, neu a cabassets
  • La neu al febrer fuig com un gos llebrer
  • La neu de gener, s'asseu com un cavaller
  • La neu del mes de desembre té queixals i dents
  • Neu de febrer, aigua en un paner
  • Neu rodona Déu en dóna
  • Neus pel desembre, bon any pel que ve
  • Nevades al febrer, pluges al juny solen fer
  • Núvols amb creu, aigua segura o neu
  • Per Tots Sants, neu als alts
  • Quan trona pel mes d'octubre, neu segura
  • Si al desembre amb neus ve, eixampla el graner
  • Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada

Les il·lustracions son de Saffron Milk Catherine Razinkova.