31.3.14

Se deja querer... poema d'amor


Se deja de querer...

Se deja de querer...
y no se sabe por qué se deja de querer;
es como abrir la mano y encontrarla vacía
y no saber de pronto qué cosa se nos fue.

Se deja de querer...
y es como un río cuya corriente fresca ya no calma la sed,
como andar en otoño sobre las hojas secas
y pisar la hoja verde que no debió caer.

Se deja de querer...
Y es como el ciego que aún dice adiós llorando
después que pasó el tren,
o como quien despierta recordando un camino
pero ya sólo sabe que regresó por él.

Se deja de querer...
como quien deja de andar una calle sin razón, sin saber,
y es hallar un diamante brillando en el rocío
y que ya al recogerlo se evapore también.

Se deja de querer...
y es como un viaje detenido en las sombras
sin seguir ni volver,
y es cortar una rosa para adornar la mesa
y que el viento deshoje la rosa en el mantel.

Se deja de querer...
y es como un niño que ve cómo naufragan sus barcos de papel,
o escribir en la arena la fecha de mañana
y que el mar se la lleve con el nombre de ayer.

Se deja de querer...
y es como un libro que aún abierto hoja a hoja quedó a medio leer,
y es como la sortija que se quitó del dedo
y solo así supimos... que se marcó en la piel.

Se deja de querer...
y no se sabe por qué se deja de querer.

La il·lustració és de Tran Nguyen

29.3.14

Piulem amb les lletres: embarbussaments de l'A a la Z


Hui anem a jugar amb els embarbussaments tot repassant les lletres de l'abecedari des de l'A a la Z. Podem aprofitar per crear-ne de nous. S'animeu?

A
Ca la Clara és a la cala d'Alacant

B
Babau beu vi bo i viu bé.

C
En cap cap cap el que cap en aquest cap

D
Si qui deu deu
diu que deu deu
diu el que deu
i deu el que diu.

E
El bel és ben bé d'un be.

F
La fada Flora fa una festa amb farina fina.

G
El gripau, gran i gras, va al gran graner granit graduant amb la graella

H
Hereta l'heretat hereditària heretant l'heretatge de l'hereu

I
Digui-li que digui
que sigui l'indi xic
qui Ii tingui la bici
i qui l' infli.

J
El cel esta enrajolat.
qui el desenrajolarà
El desenrajolador que el desenrajoli
bon desenrajolador serà.

L
Si leviteu levitant, levitareu levigant

LL
Lleva' t i cull la palla vella, que es mulla.

M
Molt mal fa la mel a l' humil mul que mol

N
La nena porta la nina a la nona.
Si la nena no és nana,
no pot portar la nina a la nona.

NY
Senyora, vinc de part de la senyora
a veure si la senyora s'enyora o no s'enyora.
Senyora digui a la senyora
que la senyora no s'enyora.

O
El gros gos ros no vol l' os tot sol Vol un bombó bo com jo.

P
Pere Pau, pintor pastera,
pinta portes per poc preu.

Q
Jo tinc una caixeta
tan ben requinquilladeta
que cap requinquillador
no la requinquillarà millor,
tan ben requínquillada com ella està.

R
Un rus té un ris ros i s'està al ras sense fer res.

S
Duc pa sec al sac,
m'assec on sóc
i el suco amb suc.

T
Una boteta tota rodoneta., té vi, vi té, té tap, tap té,
té tap i tapó, tap i tapó té.

U
Duc com puc un ruc a un duc rus mut.

V
L'estiba que estova Esteve
no és tova ni és teva
ni estava a l'estiba.

X
Un pinxo pinxet punxava
a la panxa d' un panxut.
El panxut va dir al pinxo:
-Pinxo pinxet, no punxis, brut!

Z
Setze agutzils s'han emmetzinat amb brots d' atzavara.


La il·lustració és d'Evelina Oliveira.

27.3.14

Canción de primavera


Si, si, la primavera està ací -malgrat el fred que fa- i es hora de gaudir de la natura, deixar-se emportar pel reviure de la natura, pels seus colors i sorolls... què tal si li cantem a la primavera?

La primavera ya llegó

La primavera ya llegó,
se marcha el frío llega el sol
las flores van a despertar
para paisajes dibujar.

Ya llegó, déjate llevar.
Siéntelo y sal a disfrutar.

Los ríos y montes cantarán,
los días más largos notarás
siente la brisa al pasear
con su perfume natural.

Ya llegó, déjate llevar.
Siéntelo y sal a disfrutar.

Ya llegó, déjate llevar.
Siéntelo y sal a disfrutar.

Il·lustració de Jill Dubin.

25.3.14

Tercer premi de poesia infantil Pissiganya.cat: participeu!


S'ha convocat un any més -el que ens alegra molt- el Premi de Poesia Infantil Pissiganya.cat, per als alumnes d'Educació Primària. La convocatòria és oberta a les escoles de tots els territoris de parla catalana i el termini de presentació és el 25 d'abril. Podeu punxar ací per a inscriure's.

Però Pissiganya.cat també promou la didàctica de la poesia entre els docents. No se centra, doncs, exclusivament en els xiquets, sinó que ofereix eines a mestres i pares interessats a inculcar la poesia als infants, com ara una bona bibliografia de llibres de poesia infantil, recursos pedagògics i experiències didàctiques que es poden descarregar de la xarxa.

Animeu-se a participar!!!


 

24.3.14

La tienda loca: llibre de poesia infantil


Fa uns dies que vàrem celebrar el Dia de la Poesia i d'ací poc anem a celebrar el Dia del Llibre Infantil, així que entre mig i per a celebrar ambdós dies us recomanem un deliciós i requetesimpàtic llibre de poesia infantil: La tienda loca. 24 poemes de Javier García Rodríguez arrodonits per altres tantes il·lustracions d'Edgar Plans, publicat per l'editorial asturiana Pintar Pintar.

 Una tenda en la trobem de tot, fins les il·lusions més amagades, una tenda que ens obri les portes a l'inversemblant, al joc, a la poesia. Una tenda que ens encantaria tenir tots al nostre carrer, però... podem tenirla a la prestatgeria i cada dia obrir les seues portes, entrar i deixar-se captivar per un dels seus poemes.

La tienda loca
(Javier García)

La tienda de mi barrio vende cosas
que nadie sopondría.
Si te acercas
a su puerta los días apropiados
te ofreceran un eclipse de tos,
un chubasco de lluvia que no moja,
una tele de plasma poco plasta.
Una cama de nubes, una nave
espacial con aspas de molino,
una pistola con gatillo hidráulico, 
una barra de pan parán pan pan, 
una bolsa de cromos descremados,
una fregona elevada al cubo.
Un caracol con tienda de campaña,
un árbitro que tiene voz de pito, 
la regadera más loca del mundo.

Difícil triar què comprar en aquesta boja tenda, a què si? Molt recomanable.





23.3.14

Esclata la primavera i espera la rosa el seu dia gran: poesia de Joan Rosep Roca





Hem estrenat primavera: verd al camp, cant dels ocells, cels blaus i lluents i mentrestant la rosa, bella i menuda, espera... que prompte serà el dia en que tothom la celebre, junt als llibres i al cavaller amb la princesa. Rosa que esclata cada primavera al bellmig del camp i a una gran festa. Això ens poetitza Joan Roca Labèrnia al poema que molt amablement ens ha regalat.

Espera la rosa
(Joan Josep Roca)

En el poble estant,
on el sol trafega
el camí més llarg,
el carrer enceta
hores de jugar.
Algú ha posat
el verd en els camps
i una flaire gran
al jardí novell.
Car tot s'endevina
més calm i més suau,
deixo les cabòries
i enceto les joies
dessota el cel blau.
Com torna el poncell
a la gran batalla
de canviar la flama
per festes i precs.
Ella com li diu
que espera la rosa,
qui porta el caliu,
ell calla i escriu
ratlles en un arbre
i un temps més amable
esclata i somriu.




Les il·lustracions són d'Isabel Nadal

22.3.14

Versos a la luna de Valencia / Versos a la lluna de València

... no hay luna más bella que la luna de Valencia -il. Lisa Falzon-

Si ahir gaudiem en la Biblioteca del Dia de la Poesia amb versos i poemes a la lluna que regalavem a tots els lectors i lectores, hui continuem el joc lúdic i poètic, perque al mur nostre en Facebook ens van regalar molts poemetes, però a més vàrem tenir un regal especial, uns versos de la nostra amiga i poeta Teresa Delgado que, inspirada amb l'activitat que vàrem fer, ha creat un poema A la luna de Valencia, Moltes gràcies, Teresa, calia difondre an aquest raconet poètic tan bonic poema.

 A la luna de Valencia

No se lo digas a nadie
pero como tú ninguna.
No se lo digo a cualquiera

cascabelera.
Cuando apareces colgada
de la noche azul profundo,
nada hay más mágico en el mundo,
nada más cautivador
que mirarte con amor
y temblando de poesía
viendo, con claro acierto
que no lo entienden los hombres
ni se lo explica la ciencia,
pero no hay luna más bella
que la luna de Valencia.

21.3.14

Feliç Dia de la Poesia! / Feliz Día de la Poesía!



Felicitats a tots i totes!!!! Hui celebrem el Dia de la Poesia i en la Biblioteca Municipal de Cocentaina ho estem fent d'una manera especial: regalem versos, versos de la lluna (aquest any tota l'animació lectora gira al voltant de la lluna): Poemes i versos a la lluna de... València. I com no podia ser d'altra manera, hem aconseguit tenir al nostre panell de poesia a la pròpia Lluna de València (gràcies, Inma Ribelles per aquesta lluna). Tots els versos llunàtics que hem copiat estan en aquest blog amb l'etiqueta poemes de la lluna (trobareu poemes en castellà, en català i en anglès), així que virtualment també us en regalem.

Acudiu a la Biblioteca, trieu el vostre poema i emporteu-se'l. Res millor que celebrar este Dia de la Poesia que llegir-ne, grans i menuts.Al blog trobareu un grapat de poemes sobre la poesia.











20.3.14

Primavera: flors i poesia / flores y poesía



Podrán cortar todas las flores,
pero no podrán detener la primavera.
-añadimos: ni la poesía-

Podran tallar totes les flors,
però no podran aturar la primavera.
-afegim: ni la poesia-
(Pablo Neruda / Orijiiro, il.)


18.3.14

Amanecer en Valencia: festejar las fallas entre "ninots" y poesía


Hui és el dia gran en València, dia principal de Falles. Desitgem a tots els pobles valencians que planten les seues falles que gaudeixin de la festa, de la música i el foc. Encapçala aquest post el ninot indultat de 2014, Cervantes immers en ple procés creador del seu Quixot, personatge literari universal.

I també volem festejar aquest dia amb poesia, de la ploma d'un gran poeta:

Amanecer en Valencia

Estas rachas de marzo, en los desvanes
-hacia la mar- del tiempo; la paloma
de pluma tornasol, los tulipanes
gigantes del jardín, y el sol que asoma,
bola de fuego entre dorada bruma,
a iluminar la tierra valentina...
¡Hervor de leche y plata, añil y espuma,
y velas blancas en la mar latina!
Valencia de fecundas primaveras,
de floridas almunias y arrozales,
feliz quiero cantarte, como eras,
domando a un ancho río en tus canales,
al dios marino con tus albuferas,
al centauro de amor con tus rosales.

17.3.14

Paraules fora del poema / Palabras fuera del poema


(1)

¿qué hace la palabra que queda afuera del poema
Y qué, el espacio que se negó a crecer?
¿Y la palabra que no fue elegida,
vuélvese canto o silencio?
¿Y el silencio que no alcanzó lugar?
¿Qué se hizo de él?

(2)

Somos lo que somos
Borradores de lo que deseamos ser.

(3)

¿Y si abriendo la puerta
me encontrara conmigo
y no me viera?

...
 
(10)
 
El verso se busca busca busca
Y casi nunca se encuentra
Lo que halla a veces es lo otro
Imagen de no verso, pura máscara de algo
Es fácil confundirse entre lo que es
Y lo que no es
El verso verso es el que se busca busca busca
Y en la busca se encuentra
Y se va haciendo.
 
(11)

¿De qué escribir sobre la blanca cara
de una hoja de cuaderno?
El blanco de la hoja es el blanco del poeta
El receptor de todos sus disparos
Palidece la palidez con
mis líneas de tinta
Se escribe solo el poema
En el blanco de la hoja
Que es este poema blanco
Limpio, casi sin letras.
 
 

15.3.14

Primaversos... versos para ir estrenando la primavera




Primaversos
 
Allá irán los versos,
anudando vuelos,

Surcando los cielos
cosiendo la tarde
con puntadas leves,
con pespuntes claros
hacia las montañas
que tiñe de sueños
de oro y deseos
el sol en su viaje.
Aún no es primavera
pero el aire canta
su copla primera.

Il·lustració de Lena Ralston.

14.3.14

Adivinanzas con beso para las buenas noches: llibre d'endevinalles infantils


Acaba de sortir publicat un llibre d'endevinalles molt boniquet, Adivinanzas con beso para la buenas noches, de Sofía Rhei, amb il·lustracions de Sigrid Martínez, editat per l'editorial Alfaguara Infantil.

Moltes endevinalles per anar jugant cada nit de l'any, abans de dormir. Ens sembla genial, doncs no és habitual utilitzar les endevinalles com a lectura poètica per abans de dormir, sembla que quasi sempre és la narrativa -contes, llegendes, rondalles, etc.- la que s'inclou entre les lectures nocturnes.

Es trobem originals endevinalles que ens ajudaran a pensar i imaginar abans del beset de bona nit. Molt recomanable.

 

12.3.14

Poeversos para niños: blog de poesia infantil

L'arruga és bella en els nostres avis -il. Dianne Dengel-

Pura María García està editant un blog de poesia per a xiquets i xiquetes que us encantarà: Poeversos para niños. Poc a poc va pujant poemes seus dels que podem anar gaudint de la seua lectura. Li donem la benvinguda a aquest nou blog, que aprofitem per a recomanar-vos.

!Y un pimiento!
(Pura María García)

La arruga es bella,
dicen los que no la tienen.
¡Y un pimiento!
¡Un pimiento MORRÓN!
(que suena a pimiento importante)

¿Cómo va a ser bello
que te aparezca una arruga,
de repente,
sin haberte mandado un whatsapp
o un ese-eme-ese
y se te coloque
donde tú hubieses querido
tener una peca,
un lunarcito
o, para poco pedir,
una mueca de risa?

De bella, nada.
Nada de nada.
La arruga no es bella.
¡Es una lata!

Ahora bien, si me dices
que es cosa natural,
que tengo que aguantarme,
que la arruga viene
más temprano que tarde…
entonces sí me callo
(pero sigo pensando
que la arruga no es bella,
es un latazo).

Ahora bien, si me dices
que a todos los niños no-ñoños
les gustan las caras arrugadas,
porque son caras de amor,
como las de la abuela o el abuelo,
entonces, sí me callo
y me miro en el espejo,
deseando que una de ellas
decida vivir en mis labios.

Magia i poesia -il. María Paula Filippelli)

Soy maga
(Pura María García)

Soy maga sin magia
y sin carrera,
no como Harry Potter
¡Yo no tengo escuela!
Soy maga de nacimiento,
de esas que en la cuna
reciben por correo
un kit de magia
(por supuesto sin caldero)
No tengo sombrero
con estrellas ni lunas,
ni tampoco chistera…
Y claro, sin adornos,
ni un solo conejo
deja por mí su madriguera.

Soy maga de delantal,
de azúcar y de harina,
de mermelada y pan,
chocolate y mandarina.

En el castillo blanco
que hay junto al salón
(en realidad es un castillo
de mentiras)
hago mis hechizos con cuidado,
mientras leo en el libro de magia,
una a una, mis secretas recetas:
Coco travieso
con almendras tímidas…
Arroz con flotador
de chocolate
sobre un mar de leche
y de canela…
Orejones de melocotón
sobre dulce de bombón…
(¡Qué horror! ¡Pobre fruta!
¡Por tener orejas grandes,
el limón y la banana
le hacen burla!)
Antes de empezar la magia,
me pongo en la nariz
las gafas-mágicas-de maga
para no confundirme
y ponerme como una loca
a batir huevos con cáscara
o creer que la magareceta
dice que hay que echar
harina de paraguas y una servilleta
(Yo, sin las gafas mágicas
leo “maracas” donde dice “galleta”)
En un bol (que no bolo)
sobre la mesa,
voy poniendo, poco a poco
lo que pide la receta.
Cuando ya no cabe
ni una pizca de aire,
el batidor se mueve
para que todo baile
El horno está listo,
caliente, esperando…
¡Magia Potagia!
¡Pastel, mus i flan!
La masa que crece
sabrosa será…
¡Es para tu boca!
¡Ven y pruébala!

10.3.14

Centenari de "Platero y yo": llibres, activitats, vídeos, recursos, apps, etc. / Centenario de "Platero y yo": libros, actividades, videos, recursos, apps, etc.


És normal que celebrem els aniversaris dels escriptors/es, però ja no és tan habitual que celebrem l'aniversari d'un personatge literari. El món de la literatura, d'adults i infantil, està ple de personatges que tothom reconeix, que formen part del bagatge lector personal i col·lectiu.

Doncs hui volem celebrar, amb tots vosaltres, el cent aniversari de Platero, eixe burret dolç i suau que amb el seu trot ha anat passant pàgines i pàgines de molts lectors i lectores, arrosegant un grapat d'emocions i deixant al seu pas un solc profund on han anat brotant nous lectors.

És una bona ocasió per fomentar la lectura de Platero y yo, de Juan Ramón Jiménez. Apropar-se al seu text poètic és un pas molt important per a fomentar la poesia entre els xiquets i xiquetes.

La Junta d'Andalucia ha creat un portal que segur us interessará consultar, doncs el seu contingut és força didàctic: Año Platero: 1914 - 2014. Trobem molta i acurada informació sobre l'autor i el llibre, però a més tenim recursos, activitats, enllaços. Està genial!

I, a més a més, tenen un apartat, Platero virtual, en que podem anar veient com va escrivint-se un llibre virtual sobre Platero, en les aules; un llibre en que nosaltres també podem escriure.

També s'ha fet una aplicació, ¡Sígueme Platero!. És un joc educatiu, editat per Funbox, que invita als xiquets a acompanyar a Platero en les seues aventures per Moguer. El joc té 15 escenaris, amb un gran ventall de plataformes, trencaclosques, música i so original. L'app està disponible en Google Play -per a dispositius Android- i en iTunes -la seua descàrrega té un preu de 2'69 euros-.


L'Ajuntament de Moguer ha organitzat moltes activitats, que podeu consultar. Entre elles destaca la visualització d'un curtmetratge, que nosaltres podem veure en versió reduida: La mirada de Platero.

Podem llegir el llibre en diferents editorials, però a més hi ha adaptacions del llibre per a xiquets i suposem que aquest any aniran sorgint-ne més.

Platero y yo: adaptacions infantils i juvenils / adaptaciones infantiles i juveniles

-Carlos Reviejo / Ulises Wensell. Platero y Juan Ramón. Editorial SM (amb pictogrames per als més menuts)
-Concha López Narvaez / Ximena Maier. Mi primer Platero. Editorial Anaya Infantil y Juvenil (+ 6 anys)
-Juan Ramón Jiménez / Ximena Maier. Platero y yo contado por Concha López Narvaez. Editorial Anaya Infantil y Juvenil (+ 8 anys)
-Juan Ramón Jiménez / Enrique Sánchez Moreiro. Platero y yo. Editorial Everest (+ 6 anys)
-Estrella Borrego / Subi. La historia de Platero, basado en la obra original de Platero y yo de Juan Ramón Jiménez. Editorial Lumen (+ 6 anys)
-Rosa Navarro Durán / Francesc Rovira. Platero y yo de Juan Ramón Jiménez contado a los niños. Editorial Edebé. També està en català: Platero i jo explicat als infants (+ 8 anys)
-Juan Ramón Jiménez / Juan Ramón Alonso. Platero y yo para niños. Editorial Susaeta (+ 8 anys)
-Juan Ramón Jiménez. Platero y yo. Editorial Juventud (+ 10 anys)
-Juan Ramón Jiménez. Estampas de Playero y yo. Editorial Vicens Vives. Col. Cucaña (+ 8 anys)
-Juan Ramón Jiménez / Thomas Docherty. Platero y yo. Editorial Anaya Infantil y Juvenil (+ 11 anys)
-Juan Ramón Jiménez. Platero y yo. Editorial Anaya Infantil y Juvenil. Col. Biblioteca didáctica Anaya (+ 12 anys)

Hi podem escoltar gratuitament el llibre, Platero y yo, en Albalearning (audiollibres).

A You Tube podem visualitzar diferent vídeos sobre Platero y yo, però entre tots hem fet una selecció dels que més ens han agradat -per diferents motius, com podeu comprovar-.

Platero y yo: vídeos 








Platero y yo: endevinalles / adivinanzas, de Carmen Gil

Este animal bullanguero,
cubierto de plumas, canta.
Despierta siempre a Platero
en cuanto el sol se levanta.

Al ver a dama tan bella
brillando en mitad del cielo
con su vestido de estrellas,
el burro se queda lelo.

Fiesta que al burro Platero
no gusta nada de nada,
pues va le gente en febrero
con máscara y disfrazada.

¿Hay alguien que aquí recuerde
cómo se llama esa fruta,
racimo de bolas verdes,
con la que el burro disfruta?

Cuando la ve entre las flores
rebuzna el burro dichoso,
pues le encantan sus colores
y su vuelo tan gracioso.

Platero se va a acostar
y oye muy cerca de allí
en verano su cantar,
su sonoro cricricrí.

Es un animal con cuernos
que a Platero da la lata.
Como es un burro muy tierno,
se le mete entre las patas.

Su sábana blanca asusta
al pobrcillo pollino.
A Platero no le gusta
oírlo aullar por el camino.

Con rayos, con lluvia y frío,
con más truenos de la cuenta
y el borriquilo hecho un lío,
llega a Moguer la_________

Las ve en el prado el borrico:
rosas, blancas, amarillas...
Tienen, si acerca su hocico,
pétalos que hacen cosquillas.

(Carmen Gil)

Per molts anys, Platero!!! Feliç aniversari.

9.3.14

Para escribir un verso...poesía de Teresa Delgado


De vegades ens preguntem: què necessitem per escriure un vers? Inspiració, ganes de comunicar, trobar idees al nostre voltant... llegiu el poema de la nostra amiga Teresa Delgado i ho comprendreu millor.

Para escribir un verso cierra los ojos,
respira hondo y guarda el aire,
suéltate,
apártate,
deja que, a través de ti, la poesía se escriba a sí misma
y así,
un verso lleva a otro y a otro y a otro...
a veces, hasta te nace un poema.
Recuerda soltar el aire pasado un tiempo prudencial
y también abrir los ojos,
es fácil quedarse a morir en un verso.

La il·lustració és de Nom Kinnear King.

6.3.14

Ser dona i pobre, pena sobre pena / Ser mujer y pobre, pena sobre pena: poesia de Carmen Soler


La invisibilitat de la dona l'esborrem amb poesia -il. Michael Taylor-

Al llarg de la història el fet de ser dona ha estat com ser una "persona de segona clase", com ser pobre. Hi ha una invisibilitat implícita i explícita sobre la dona, encara hui en dia en molts indrets del món. La conquesta de la dona determinats drets, suposadament universals,  porten poc temps i de vegades es dona un pas endavant i un altre endarrere.

Hem seleccionat dos poemes de la poeta paraguaiana Carmen Soler; el primer reflexa aquesta invisibilitat, que ella anomena "pena". Un poema molt realista i trist, però que acompanyem d'un altre dels seus poemes que està ple de vitalitat, d'esperança pel canvi, de positivisme: ¡Ya!. És un poema que va directament adreçat a les dones, perquè som nosaltres les que hem de fer canviar les coses, les que hem de seguir lluitant per la igualtat per les dones de tot el món i, sobretot, per les pobres, aquelles que continuen sent invisibles per a la societat.

Penas encimadas
(Carmen Soler)

Voy a decirlo de entrada
para el que quiera entender:
son penas muy encimadas
el ser pobre y ser mujer

Trabaja toda la vida
apenas para comer.
Tiene las penas del pobre
y más las de ser mujer.

La rica tiene derechos,
la pobre tiene deber.
Ya es mucho sufrir por pobre
y encima por ser mujer.

Está tan desamparada
y es madre y padre a la vez.
Derechos, ni el de la queja,
por ser pobre y ser mujer.

Se hacen muchos discursos
sobre su heroísmo de ayer.
En el papel la respetan.
Pero sólo en el papel.

Y lo repito de nuevo
para el que quiera entender:
son penas muy encimadas
el ser pobre y ser mujer.

*

¡Ya!
(Carmen Soler)

¡Arráncate la mordaza
y canta !

¡Escupe el veneno
y vive !

¡Pon la tristeza
en la palma de tu mano
y sopla !

¡Véndate la herida
y lucha !

¡Vamos !
¡Ya !

5.3.14

Gloria Fuertes: dos nous llibres sobre la poeta / dos nuevos libros sobre la poeta




Han sortit dos nous llibres sobre la poeta Gloria Fuertes, estem d'enhorabona. Els dos ens parlen de la seua biografia i de la poesia, però ambdòs són ben diferents.

El primer és un llibre de Luisa Guerrero, ¡Maravillosas familias! Homenaje a Gloria Fuertes, amb la col·laboració de diferents il·lustradors, editat per la ONG No Discriminación. El llibre té la família com a eix central. Diferents tipus de famílies -perquè a la nostra societat hi ha molts i diversos models familiars- de la naturalesa. Està genial. Us fiquem un tastet: 






-------------------------------------------------------------------------------------------------------

El segon llibre és d'Hércules Ediciones, amb textos de Matilde María Varela Ben i il·lustracions de Iratxe López de Munáin: Hércules pasea con Gloria Fuertes. En aquest cas és Hércules el que baixa de l'Olimp -convertit en gos- i amb la seua màquina del temps aterra a l'any 1978, en Madrid, davant d'un grapat de televisors que emeten la veu i imatge de la poeta Gloria Fuertes. Decideix conèixer-la i Gloria va contant-li la seua vida, a la vegada que passeja per Madrid, en els llocs que conformen el seu paisatge urbà vita.

Molt interessant, en ha agradat la forma original d'apropar la vida d'aquesta gran poeta als xiquets i xiquetes.