Pàgines

30.9.12

Canción de Alicia en el país


Canción de Alicia en el país

Quién sabe Alicia, este país
no estuvo hecho porque sí.
Te vas a ir, vas a salir
pero te quedas,
¿dónde más vas a ir?
Y es que aquí, sabés,
el trabalenguas trabalenguas,
el asesino te asesina
y es mucho para ti.
Se acabó ese juego que te hacía feliz.

No cuentes lo que viste en los jardines, el sueño acabó.
Ya no hay morsas ni tortugas.
Un río de cabezas aplastadas por el mismo pie
juegan cricket bajo la luna.
Estamos en la tierra de nadie, pero es mía.
Los inocentes son los culpables, dice su señoría,
el rey de espadas.

No cuentes lo que hay detrás de aquel espejo,
no tendrás poder
ni abogados, ni testigos.
Enciende los candiles que los brujos
piensan en volver
a nublarnos el camino.
Estamos en la tierra de todos, en la mía.
Sobre el pasado y sobre el futuro,
ruinas sobre ruinas,
querida Alicia. Quién sabe Alicia, este país
no estuvo hecho porque sí.
Te vas a ir, vas a salir
pero te quedas,
¿dónde más vas a ir?
Y es que aquí, sabés,
el trabalenguas trabalenguas,
el asesino te asesina
y es mucho para ti.
Se acabó.
Se acabó.
Se acabó ese juego que te hacía feliz...

La il·lustració és de Julia Gukova.

29.9.12

Tasta la lluna, amb cullerada de versos / Prueba la luna, con cucharadas de versos


Moltes vegades hem pensat de què fa gust la lluna: dolça o salada, amarga o àcida,... Ai, qui l'haurà provada i ens ho pot contar?

Quisiera saber

Me gustaría saber
de qué está hecha la luna,
si de nata, de turrón,
o de blanca espuma.

Podría ser de nieve;
de limón, tal vez;
de merengue, de queso
o quizá de papel...

¿Se comerá con cuchara?
¿Se hundirán allí mis pies?
¿Será dulce? ¿Será tierna?
¿Estará llena de miel?
Yo la miro y le pregunto,
mas... no quiere responder.

La il·lustració és de Viviana Brass.

28.9.12

Autoanálisis poético / Autoanàlisi poètic

Què serà? (il·lustració de Lois van Baarle)

Autoanálisis

He cometido un error fatal
-y lo peor de todo es que no sé cúal

Seguint els dos versos d'aquest poema, serieu capaços d'inventar-se'n altres versemblants? Per exemple:

He cometido un error fatal
-y lo mejor es que tú sabes cúal

o

He cometido un fallo garrafal
-y a ti no te diré cúal

o

He metido la pata
-otra vez, vaya lata

Ens encantaria llegir els vostres poemetes.

27.9.12

La lluvia, con paraguas de poesia


La lluvia
...
El árbol cierra su paraguas
y de mi mano nace el frío
Pájaros viejos y estrellas
se equivocan de nido
...
La il·lustració és de Bill Carman.

26.9.12

Caricias poéticas del viento


-“Te amo”-,
le dije al Viento
y él,
como muestra de su afecto,
me acarició,
con una cálida brisa en mi mejilla.

-“Adiós”-,
me dijo el Viento
y en una brisa dejó su eco
susurrando en mis oídos
su partida…


(Lorena)

La il·lustració és de Denise Ullmann.

25.9.12

Dites populars i refranys sobre la caça i els caçadors


Personalment no sóc partidària de la caça, però sabem que hi ha moltes persones que hi són. Recordem que el bon caçador, com deia Miguel Delibes, és aquell que estima la natura i la respecta. Estem en temps de tardor i molts caçadors sortiran al camp. Hi ha un grapat de refranys i dites sobre els caçadors i la caça hi hem volgut fer una selecció d'aquests.

Dites i refranys de la çaça i els caçadors

Al caçador, llenya, i al llenyataire, caça
Amb molta pólvora i perdigons trauràs la caça del món
Anar a caçar sense ca, no és caçador el que ho fa
Bon caçador de pèl, mal caçador de ploma; bon caçador de ploma, mal caçador de pèl
Caça més la manya que la trampa
Caçador assegut, sarró buit
Caçador d'ocellets, caçador de menudets
Caçador de bosc, caçador de moixonets
Caçador de fura, ningú no el detura
Caçador de ram, patidor de fam
Caçador que al vol la caça, la caça no amenaça
Caçador que corre, caçador que agafa
Caçaire i jugaire no poden durar gaire
Cacera i pesquera, fam espera
El bon caçador no deixa a ningú el gos, l'escopeta ni el sarróçEl bon caçador jove, a la garsa, i el vell, al falcó
El bon caçaddor, poca son
El caçador que vol caçar no amenaç ala caça
El caçar vol més sort que enginy
El que vullgi bona caça, vagi a comprar-la a la plaça
En caceres grosses, ni aprenents, ni mirons, ni mosses


L'afició mata la caça
La caça no et ve a trobar a casa
La millor caça, la del gos vell
La traça mata la caça
Mal caçador, bon mentidor
Més mata al caçador la caça que el caçador a la caça
Molt sovint el caçador porta buit el butxacó
No és bon caçador el que menja la caça al bosc
Per a caçar el conill,, el gos vell i l'amo coix
Per caçar, de sol a sol
Per matar la caça, bon caminar, bon porfiar i bona traça
Per natura caça el ca
Primer és caçar que menjar
Quan vagis a caçar no et descuidis l'esmorzar
Qui caça animals de pic, no es fa ric
Qui caça mal temps passa
Qui molt caça perd la casa
Set de caçador i fam de pescador
Tant es caça amb el cap com amb els peus
Uns alcen la caça i altres la maten
Val més tenir un conill que seguir una llebre

Les il·lustracions són de Sara Sánchez Alonso

24.9.12

Poesia per estimar els arbres: article de Glòria Bordons



Us recomanem llegir l'article de Glòria Bordon, Poesia per estimar els arbres. Poemes i activitats al voltant dels arbres que ben segur us interessaran per aplicar a l'aula, sobretot als de 3r. cicle de Primària:

En moments en què la pèrdua de boscos per l’erosió del sòl, la desforestació, els incendis, l’especulació, etc. és un tema que preocupa i del qual se’n parla tot sovint, val la pena d’aprofitar aquest material poètic per insistir sobre la necessitat d’estimar els arbres, conèixer-los, tenir-ne cura, etc. (...)

Volem plantejar aquí una proposta didàctica a l’entorn dels arbres encaminada a un millor coneixement de la naturalesa, al desenvolupament d’una actitud de salvaguarda i protecció del patrimoni natural i alhora a l’enriquiment del llenguatge, a la millora de les habilitats lingüístiques, al creixement de la creativitat i al desenvolupament del gust estètic.

Fiquem un dels poemetes triats per a fer aquestes activitats:

La rel
La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l'estiu,
i l'hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.

Desconeixem l'autoria de la il·lustració que encapçala aquest post.

23.9.12

Haikú otoñal


Reina del viento
al compás del otoño 
baila la hoja.
(M.D.I.)

La il·lustració és de Libellune.

22.9.12

Un poema per la pau / Un poema para la paz



Donde veas
que el látigo o la espada se levantan
que la prisión redobla sus cerrojos
que los fusiles amenazan muerte
acércate y, a pecho descubierto,
lanza un tremendo NO que salve al mundo


La il·lustració és de Sasha Ivoilova.

21.9.12

El otoño del norte saluda a la primavera del sur, con poesía

Primavera, agua y rosas (il. de María Mola)
Un saludito primaveral y poético para los amigos y amigas del hemisferio sur (qué envidia nos dais)

Ya la tu

Ya viene la primavera.
¡Lo ha dicho la estrella!
La primavera sin mancha.
¡Lo ha dicho la agua!
Sin mancha y viva de gloria
¡Lo ha dicho la rosa!
De gloria, altura y pasión.
¡Lo ha dicho tu voz!

Estrenem la tardor: ballen fulles de poesia

Cau la primera fulla e la tardor, la més menudeta (il. María Mola)
Ja cauen les fulles, ja ha entrat la tardor, quasi sense adonar-se'n, doncs encara sembla estiu. Però.. està ací i, sobretot, se n'adonem per la vesprada, quan el temps acurta i se  sent la frescoreta.

Aires de tardor i poesia, ball de fulles i música de pluja per estrenar la tardor.

Tarda de tardor (cap al tard)
(Mar Pavón)

Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!

20.9.12

Any Joana Raspall: homenatge a una gran poetessa



Gràcies al bloc El Tro de la Falguera ens hem assabentat que el ple de l’Ajuntament de Sant Feliu ha pres l'acord de celebrar l’Any Joana Raspall, tot coincidint amb el seu centenari el 2013 (va néixer l’1 de juliol de 1913).

El passat 6 de setembre es va realitzar el primer acte públic que encetà aquesta celebració, amb una conferència de Miquel Desclot -amic, excel·lent poeta i gran escriptor-: El llegat de Joana Raspall (que ens encantaria poder llegir en internet i compartir amb tots vosaltres).

Volem unir-se a aquest homenatge i ens agradaria que vosaltres, des de casa o des de l'escola, també ho féreu. Cóm? Doncs començant per enlairar la seua magnífica obra poètica, llegint les seues obres, creant nous poemes partint dels seus versos, il·lustrant les poesies, realitzant auques sobre la seua biografia, gravant o filmant recitacions dels seus versos, fent murals (en cartolina o digitals) i moltes activitats més que segur que s'inventareu.
Al blog hem anat xerrant al llarg d'aquest anys de Joana Raspall i hem ficat molts dels seus poemes que podeu aprofitar per començar-ne a llegir.

Us fiquem les seues obres de poesia infantil i juvenil:



Petits poemes per a nois i noies. Barcelona: Daimon, 1981.
Bon dia, poesia. Barcelona: Baula, 1996.
Degotall de poemes. Barcelona: La Galera, 1997.
Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998.
Pinzellades en vers. Barcelona: Baula, 1998.
Versos amics. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998.
Serpentines de versos. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.
Escaleta al vent. Barcelona: La Galera, 2002.
Font de versos. Barcelona: Baula, 2003.
A compàs dels versos. Barcelona: La Galera, 2003.
Concert de poesia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004. 

El meu món de poesia [il·lustracions de Pere Cabaret]. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2011.

Us recomanem que li doneu una ullada al wikiespai Centenari de Joana Raspall. Un grapat de poemes i activitats per celebrar aquest aniversari.

I per finalitzar aquest post res millor que un poemeta dels seus:

Busca la teua paraula i grava-la al cor (il. Francis Kilian)


Una paraula bonica
viu desitjant ser trobada
per qui cerqui un gran tresor,
i amorosament l’aprengui,
i se l’emporti gravada
al diccionari del cor.
 

19.9.12

Planeta d'animals en un poema colosal / Planeta de animales con versos especiales


Estem en un món ple d'animals de moltes i diferents espècies: grans i menuts, voladors i nedadors, que boten i s'arrosseguen, vegetarians i carnívors, agressius i dòcils,... molts animals que conviuen amb nosaltres, animals intel·ligents (malgrat que de vegades no ho semblem). Cal protegir tot tipus de vida perquè tots tenim el mateix dret de compartir aquest espai que anomenem Terra.

D'animals i versos va aquest simpàtic i rítmic poema que us invitem a llegir aquest matí.

Planeta
de animales
colosales
naturales
nunca iguales
con orejas
y orejudos
muy pelados
o peludos
sin bariiga
o barrigudos
sin patitas
o patudos
con mil ojos
con ninguno
cola grande
cola corta
si son feos
nunca importa.

Yo los amo
yo los veo
yo los cuido
yo los quiero
yo los busco
los espero
y en el campo
y en la playa
y en la calle
y en la casa
animales
colosales
naturales
fantasmales
musicales
mis amigos
siniguales
animales.
(Ana María Fernández)

La il·lustració és d'Igor Oleynikov.

18.9.12

Nou curs escolar... quantes coses per aprendre! Sorpresa i poesia


Ja s'ha estrenat el nou curs escolar. Malgrat totes les dificultats amb les que ens trobarem a les aules, és tot un goig encetar de nou un curs: aprendre, compartir, investigar, jugar, llegir, manipular, crear, sentir, conviure,... Un goig per als mestres i els alumnes. Us desitgem a tots i totes un fantàstic curs i... no s'oblideu de "poemar".

Regal de setembre

És regal, és sorpresa.
és la capsa tancada
d'aquest nou curs
que al setembre s'estrena.

Estirem la llaçada,
esquincem el paper,
descobrirem dies màgics
plens de coses per fer.

Noves són les llibretes,
nous els llibres i els perquès,
desconegudes les pistes
i les cruïlles també.

Patirem dies rúfols
i en gaudirem molts més
d'estones farcides d'alegria,
sorpreses, llums i saber...

És regal, és sorpresa.

La il·lustració és de Salvador Ramirez Madriz.

El poble i la seua gent: poesia de Núria Freixa


Tots vivim en ciutats, grans o menudes, en poblets enmig de les muntanyes o a la vora del mar. Els pobles conformen el paisatge urbà. Però un poble és, sobretot, la seua gent, com bé diu el poema que ens ha regalat Núria Freixa (moltes gràcies, senyora poetessa).

Un poble

Un poble és la gent que matina i treballa,
que et saluda al portal
quan camí de l’escola hi dus la canalla.

És aquella veïna que et frega l’escala,
és l’avi al balcó i la seva mirada
per on passa, de nou, la vida passada.

És l’amic sense feina,
és l’amiga malalta,
són els dies de boira
o els d’un sol que t’esclafa.

Un poble és la plaça.

Les tertúlies al bar,
i la romaguera que et fa arribar tard.
Són les nits d’estiu, les d’aire candent,
i aquelles altres vora el foc roent.

Són tots els que arriben
i els que anem perdent.

Un poble és la pell
amb la que t’has vestit.
La parla, n’és l’esperit.

La il·lustració és de Rain Vyusal

17.9.12

Juego, poesia d'Efraín Barquero


Juego

La guinda roja,
buscar, buscar,
entre las hojas,
coral, coral.

El tronco viejo,
gomar, gomar,
el zorzalejo,
brincar, brincar.

El cielo puro,
solar, solar,
es más oscuro,
trepar, trepar.

El suelo negro,
opal, opal,
es rojinegro,
mirar, mirar.

La il·lustració és de Nikko Barber.

16.9.12

Abecé diario: llibre de poesia infantil de Raul Vacas



Us recomanem el llibre de poesia Abecé diario, de Raul Vacas, amb il·lustracions d'Elena Queralt, editat per Edelvives. Amb la seua lectura se'ns proposa jugar amb les lletres i les paraules i encendre el gust per la poesia. 

Els poemes tenen una temàtica variada i tots ens ajuden a explorar el nostre voltant o el nostre interior, amb el joc de la paraula, amb la vivor de la poesia. Un llibre ideal per a tenir a l'aula.

Us fiquem un tastet, aprofitant que hui és diumenge:


D, de domingo
(Raul Vacas)

Del presi la mujer dente
camina campa hacia el nario.
con su perma nueva nente
un día aniver de sario

Con torpe tacones mente

y cantando abecé el dario
camina dili muy gente
en vecin medio del dario.

Al barren pasar un dero

a la presu mujer mida
le peri silba en un quete,

y con alta gesto un nero

por alu y dándose dida
se colo retoca el rete.

Bressolem amb la poesia de la lluna

La lluna i la seua llum màgica és ideal per a dormir als menudets. Seguim el seu ritme, bressolem amb la música que ens regala la poesia per a que niue en tots els petits corets.


Lluna mareta
(Francesc Morera )

Així com el Sol
ens pesca a l'encesa
i som llur joguet
fins que, tip, ens desa,
la Lluna serena
ens canta non-non
jugant a ser mare,
mostrant-nos la cara
quan el Sol es pon.

La il·lustració és de Elisabeth Ventling.

14.9.12

Salta, salta la rana... / Salta i bota amb la granota i els versos

Hem comentat moltes vegades al blog el tema de la importància d'introduir als xiquets en la poesia des de ben menuts. Des de l'oralitat, la cançó, el joc de la rima, les endevinalles... tot un món per descobrir poc a poc i, sempre, compartint-se amb els adults: a casa, al col·le, al carrer, a la biblioteca. Un dels jocs poètics que més els agraden és la dramatització. Hi ha poemes que ens poden servir, molt requetebé, per a saltar, ballar, moure el cós i expressar amb la mímica el que ens diuen els versos. Us fiquem l'exemple de Rana, un poemeta perfecte per a l'ocasió, però hi ha molts més.

Rana
(David F. Camargo Hernández)
Este es el cuento
de una rana
que saltaba y saltaba,
pero mejor no lo sigo contando
porque de tantos saltos que daba
he terminado cansada.

Il·lustració de Janet Broxon.

13.9.12

Cinc recomanacions... per a monstres, monstruosament divertides


Cinc recomanacions

Si tens gana,
menja't la cama;
si tens fred,
embolica't amb la paret;
si tens calor,
refrescat amb la suor;
si tens por,
pensa en alguna cosa millor;
si tens set,
au, toca't el culet,
que l'alegria del pobret
és un bon pet!

La il·lustració és de Greg Ham.

12.9.12

Miradas de vaca: llibre de poesia infantil

María Rosa Mó acaba de publicar Miradas de vaca, en l'editorial Anaya Infantil y Juvenil, dins de la seua col·lecció Sopa de Libros.

Aquest llibre de poesia infantil està elaborat com un conte versificat en el que la vaca, somiadora i imaginativa, va mostrant-nos el món amb els seus ulls. Poemes breus, versos de rima lliure i amb encavalcament, que van jugant amb les paraules i les idees.


El alambrado marca
un límite
pero sus ojos
se van con ese tren
que atraviesa el paisaje.

La seua lectura ens porta a la memòria el llibre de Ferdinando el toro, ambdós bovins són diferents, trenquen els tòpics típics del paper que socialment se'ls atorga i dels que tan costa desfer-se'n. Van contracorrent...

 Las demás la señalan
cabeza en alto
insinúan
tientan
pero ella
sola
bien se lame.

Ferdinando seria una magnífica parella per aquesta vaca poeta...

El rumor del viento trae
esos ojos
que no pueden ver.
El toro
negro como la noche.

Un llibre molt recomanable per a descobrir el meravellós món de la poesia, dels somnis i la creativitat, de l'encís del llenguatge poètic. Les il·lustracions d'Antonia Santolaya li donen més força poètica al text.


11.9.12

Amigos de colores: poesia de Inmaculada Díaz


 Dins de les aules conviuen, juguen i aprenen xiquets i xiquetes d'arreu del món. L'escola es converteix en un niu de convivència i multiculturalitat i, això, ens agrada. Tots som iguals, però també tots som diferents. De la barreja de idees i cultures ens enriquim.

Amigos de colores
(Inmaculada Díaz)

Tengo un amigo
color chocolate,
chata nariz,
labios granate.
Tengo otro amigo,
color amarillo,
ojos rasgados,
negro flequillo.
Falta mi amigo
color aceituna,
dulce mirada,
risa de luna.
Yo soy de nata,
dice el abuelo,
azules los ojos,
rubio el cabello.
Amigos de colores
unamos las manos:
negro, amarillo,
aceituna,blanco.
¡Un gran arco iris
entre todos formamos!


Les ilustracions són de Janet Broxon

10.9.12

Anagrames poètics: crear i jugar amb la poesia a l'aula


Començar el curs jugant amb la poesia ens sembla genial! Ja sabeu que el llenguatge i les paraules donen molt de joc i ens agrada aprendre jugant.

Hui volem jugar amb els anagrames ( transposició de les lletres que formen una paraula per a compondre una altra diferent, exemple: "amor"- "mora", "cama"-"maca", etc). És senzill jugar-hi: entre tota la classe anirem trobant paraules que fagin anagrames i, després, intentarem fer un poema amb elles, amb rima o sense rima. També podem fer-ho amb una frase curta.

Per tal de jugar anem a agafar aquest simpràtic poema de Juan Antonio Ramírez.

La oca
(Juan Antonio Ramírez Lozano)

Esta oca está loca,
esta oca se equivoca,
esta oca se equivaca,
esta oca se equichoca,
esta oca se equifoca,
esta oca se equitonta,
esta oca se equicaca,

y cuando juega a la Oca
hace mil trampas y dice
que tira porque le toca.


Ara podem agafar cadascun del versos i convertir-los en anagrames:

Esta oca está loca
Escocesa tala la o.

Esta oca se equivoca
coactiva eso que es a... 

Surten poemes sense sentit, bojos, esgarrifats i molt divertits. Però per tal de que aquest exercici ens resulte encara més fàcil us recomanemaquest Generador de Anagramas en Español. Proveu-ho! Fiquem una frase curta o un vers i li donem a "hacer anagramas" i ens sortirà un llistat de frases -amb sentit o sense cap sentit- i elegim la que més ens agrada. Així és com hem convertit els versos anteriors. També podem formar, partint d'un poema i vers per vers, un nou poema, amb rima o sense rima (podem afegir-li connectors -"i"- o articles per donar-li més sentit al poema).

Us invitem a llegir el poema A, eme, o, erre, de Gerardo Diego, que està ple d'anagrames i a més és un autèntic travallengües.


A, eme, o, erre

Amor tiene cuatro letras,
vamos a jugar con ellas.
¿Lo ves? Ya estamos en Roma.
Por todas partes se va.
Por todas partes se llega.
El viaje Amor Roma Amor
con billete de ida y vuelta.
Y ahora a jugar con los dados.
«Alea jacta est». Espera.
¿Qué lees? Ramo. ¿Qué escuchas?
El ruiseñor se queja
de amor que en el ramo canta,
de amor que en el ramo mora.
Otra vez los dados vuelan
por el aire. Y cae Omar,
un príncipe de leyenda.
¿Amor de Omar? Falta ella.
Arriba los dados. Mora.
Amor de Omar a la mora.
Amor de la mora a Omar.
Siempre armo un juego de amor
que de ramo y que de mora.
Y vienen y van las letras
Buscando ese amor o mar.

Les il·lustracions són de  Yusuke Yonezu.

8.9.12

Eliminamos la nostalgia... con poesía y de la poesía


La palabra “nostalgia” ya se aburrió de los poetas
no aceptará otra prórroga de amor
no otro golpe de asombro.
Se quedará fantasma de los parques
sombra de los entonces, polvo viejo en las fotos.
Desaparecerá de los poemas clásicos
de los libros de texto
de las canciones conque se buscan los amantes.
Que se preparen filólogos y críticos.
Donde decía “nostalgia” podrá decir “arco iris” o “etcétera”.
Que se preparen esos adolescentes que heredarán
un nombre de mujer y un hueco sin palabras.
Los poetas haremos la acostumbrada procesión
hasta el panteón nostálgico,
los más viejos lectores suspirarán todos al mismo tiempo.
Pero la palabra “nostalgia” no volverá ya más
con su aire púber, con su analgesia equílibre.
Ella también será pura nostalgia.

La il·lustració és d'Adam Rex.

7.9.12

Cantem.. per què cantem? / Cantamos... por qué cantamos?


Por qué cantamos
(Mario Benedetti / il·lustració Gustavo Aimar)
Si cada hora vino con su muerte,
si el tiempo era una cueva de ladrones,
los aires ya no son tan buenos aires,
la vida nada más que un blanco móvil
y usted preguntará por qué cantamos...

Si los nuestros quedaron sin abrazo,
la patria casi muerta de tristeza,
y el corazón del hombre se hizo añicos
antes de que estallara la vergüenza
Usted preguntará por qué cantamos...

Cantamos porque el río está sonando,
y cuando el río suena suena el río.
Cantamos porque el cruel no tiene nombre
y en cambio tiene nombre su destino.
Cantamos porque el niño y porque todo
y porque algún futuro y porque el pueblo.
Cantamos porque los sobrevivientes
y nuestros muertos quieren que cantemos.
Si fuimos lejos como un horizonte,
si aquí quedaron árboles y cielo,
si cada noche siempre era una ausencia
y cada despertar un desencuentro
Usted preguntará por qué cantamos...

Cantamos porque llueve sobre el surco
y somos militantes de la Vida
y porque no podemos, ni queremos
dejar que la canción se haga cenizas.
Cantamos porque el grito no es bastante
y no es bastante el llanto, ni la bronca.
Cantamos porque creemos en la gente
y porque venceremos la derrota.
Cantamos porque el Sol nos reconoce
y porque el campo huele a primavera
y porque en este tallo, en aquel fruto
cada pregunta tiene su respuesta...

6.9.12

Plantar cara A la vida: muntatge poètic a Cocentaina, homenatge a Vicent Andrés Estellés


Aquest proper divendres, dia 7 de setembre, a les 22:30 hores, en el Pla de la Font de Cocentaina, us convidem a assistir al muntatge poètic Plantar cara a la vida, un homenatge a la poesia del gran escriptor Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993).

L'activitat està organitzada per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Cocentaina. Música i poesia amb Marc Sempere -Marquet- (veu i percussions) i Marc Egea (viola de roda), dins de la programació cultural contestana Música i poesia al carrer. Cal destacar que si l’oratge no es favorable l’actuació es traslladarà a la sala d’actes del Palau Comtal. Aquest és un espectacle íntim però intens que reviu alguns poemes del primer Estellés, aquell que està més arrapat a la vida quotidiana, a la mort i al sexe descarnat

En aquests temps de crisi i grisor necessitem més que mai la poesia, plantar-li cara a la vida amb empenta i versos. Volem així començar aquest trimestre amb força i poesia i, a la vegada, obrir les portes a les activitats previstes per a 2013, 20  que el poeta ens va acomiadar per sempre.

Esteu tots i totes invitats. No 'ho perdeu!!!

Assumiràs la veu d’un poble 

Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs sed,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les tues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les sil·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat
com no sia la del teu poble.

Potser et maten o potser
s’en riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

5.9.12

Què és l'amor? Poesia de Marià Aguiló


Què és l'amor

Què és l'amor, nina, em preguntes?
Senyal que no l'has sentit;
i amb mes pobres comparances,
com te'l podré definir? 

No en parla el mestre a l'escola,
ni en la llar se'n parla als fills,
i als quinze anys l'amor arriba
sobtat com un terbolí. 

L'amor és el pa de vida
que el cor troba en est exil;
l'únic bé que deixà traure
Déu a Adam del Paradís. 

Se sent com una harmonia
que conforta l'esperit,
dolça com la veu dels àngels,
pura com el seu somrís. 

Mes no hi ha instrument que puga
est cant del cel fer sentir
fins que el cor se torna una arpa
que ressona en altre pit. 

La il·lustració és d'Irene Amaro.

4.9.12

Sobre todas as coisas / Sobre todas las cosas


Sobre todas as coisas

Um Som,
Para Todo o Tom.

Uma Sentença,
Para Toda a Letra.

Uma Poesia,
Para Toda a Fantasia.

Para que de tanto Dilema;

Se o Som define,
o Tom

A Sentença comporta,
a Letra

E a Poesia registra,
a Fantasia

Está na solução do Problema;

Do Tom para com o Som
Da Letra para com a Sentença
E da Poesia para com a Fantasia.

Il·lustració de Heather Gorham.

Las ventanas más pequeñas del mundo: llibre de poeia infantil de Jorge Luján


Hui us volem recomanar la lectura de l'últim llibre de Jorge Luján, Las ventanas más pequeñas del mundo, amb unes molt originals il·lustracions de Javier Zabala i editat per la Dirección General de Publicaciones (DGP) del Conaculta, en la seua col·lecció Narrativa Infantil.

En el llibre es barreja prosa i vers. Ens narra la història de Ónix, una xiqueta a la que el seu avi va regalant-li xicotetes finestres, per les que van entrant veus,  per tal de descriure el que cada finestra aporta a la imaginació d'Ónix. Un ric món de fantasia i creativitat va obrint-se en l'univers infantil de la xiqueta. Cada postal que rep del seu avi és una xicoteta finestra al món. Jorge Luján crea una història que divideix en tres poemes, rendint-li, a més, un homenatge al folklore mexicà.

Una tarde, Ónix jugaba con unas pequeñas ventanas
que le había enviado su abuelo desde distintos
lugares de México.

De repente, a través de una de ellas, Ónix oyó los
versos de un corrido que le gustaba a su mamá…
Era la misma melodía, pero con algunas palabras
cambiadas…


Un llibre de poesia infantil molt original i interessant, un cant a la poesia i a la imaginació. Molt recomanable. 

Però, millor, que siga el propi Jorge Luján el que ens presente el llibre:



3.9.12

Preparats... comencem setembre amb poesia!


Comença setembre i tornem de nou a la bona rutina. D'ací poc el curs escolar comença, nosaltres ja hem tornat al treball amb l'energia renovada i moltes ganes de començar a reescriure's, d'obrir i conèixer nous camins poètics. Seguim contant amb tot vosaltres per anar difonent la poesia entre joves i menuts. Comencem?

Prepara tinta.
La vida se reescribe
a cada instante.

(Mª Rosa Serdio)

La il·lustració és de Mihai Criste.