31.3.10

Endret: geografia literària dels països catalans, un recurs pedagògic-literari




La xarxa va creixent i cada vegada trobem projectes digitals més interessants. Fa poc, i a través de l'amic Josep Turiel, es varem assabentar d'un projecte literari que alguns de vosaltres ja coneixereu: Endrets: Geografia literària del països catalans.

Un projecte que pretén donar a conèixer-la mitjançant la recuperació i fixació de la memòria d’indrets relacionats amb els nostres escriptors. La paraula, feta art, i el paisatge es juxtaposen en una simbiosi que aixeca acta notarial d’una llengua i un país mil·lenaris; fa prendre consciència d’allò que tenim i permet valorar-ho en la justa mesura; i ens encoratja a encarar el futur per mantenir-hi una posició preeminent al costat de les altres llengües i cultures. Us convidem a capbussar-vos en el magma riquíssim de la nostra literatura.

Podem fer una recerca per textos -de diferents gèneres literaris-, autors, indrets i rutes. El paisatge literari pren presència física i real a la nostra cartografia. Ara per ara la majoria de textos i lloc fan referència a Catalunya, però poc a poc anirà ampliant-se i augmentat el número de textos i llocs. En sembla un recurs molt pedagògic, a més d'informatiu, i que dona cohesió a un grapat de textos. Felicitem als organitzadors del projecte i als seus participants. Al seu darrere està, principalment, la Universitat de Vic i la Fundació Banc Sabadell, Enciclopèdia Catalana i Grup 62.

Anem de festa: llibre de poesia infantil de Lola Casas



Anem de festa és l'últim llibre de poesia infantil de Lola Casas, il·lustrat per Carmen Queralt i que publica l'editorial Baula. Poemes per a celebrar les festes més representatives de la nostra terra, classificades en quatre parts seguint les quatre estacions.El llibre ens recorda a una altra obra de l'editorial Baula, Cada festa una cançó, en aquest últim cas amb cançonetes populars.

El llibre té el format d'àlbum poètic il·lustrat, recorrent tot el calendari festiu amb poesia. Destaquen les estupendes il·lustracions de Carmen Queralt. Un preciós àlbum que cal anotar per a tenir a la biblioteca familiar, escolar i/o pública. Molt recomanable!

Us fiquem un exemple de la nostra estació primaveral, el Corpus:

Catifa de Corpus
(Lola Casas)
Verd humit.
Ànima de pètals
(ginesta, clavells i roses).
Geometria
de colors
sobre una terra
amb aroma de festa

30.3.10

Duende de los cuentos: poesia de Juan Martínez Velázquez




Duende de los cuentos

Duende de todos los cuentos
duende de tinta y papel.
Presidiario de argumentos
y de historias a granel.

Duende y ogro impresionante
de castillos encantados.
Dejando su huella errante
surca valles entintados

Forastero muchas veces
del misterio sin candado,
casi siempre se aparece
entre sueños desvelado.

Transeúnte por las rutas
de este bello imaginario
él transita por las grutas
o se trepa a un campanario

De pronto llega a un país
esquivando pesadillas
donde una niña felíz
bordaba sus maravillas.

O en un bosque se extravía
con su brújula maldita:
sucede que nada sabía
de fieras Caperucita.

Duende azul de los cuentos
que vas de aquí para allá
con la fuerza de los vientos
y la dulce voz de mamá.

La il·lustració és d'
Allway Alone.

29.3.10

Passejant pel camí florit de la poesia



Una passejada primaveral és un plaer que no té preu. Per tot arreu surten les plantes i flors i l'olor del camp ompli tots els sentits. Quin luxe! Són tantes i tantes les plantes que trobem pel camí florit...

Camí florit
Llevamà, card, fonollassa,
rosella, cascall, lletsó,
vinagrella, corritjola,

ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
mare-selva, safrà bord,
foravia, canyaferla,

baladre, argelaga, albó,

falguera, olivarda, estepa,

clavell de moro, coscoll,

heura, contell, englantina,
vidalba, murta, maimó,
cama-roja, campaneta,

ravenissa, bruc, guixó

(i en l’aire color de vauma

l’esgarrifança d’un poll).

La il·lustració és de d'Anna Berezovskaya.

28.3.10

La pájara pinta: una cançó tradicional i quatre poemes




La primavera té els seus sons, ben diferents de la resta d'estacions de l'any. Entre ells destaca el cant dels ocells. Hi ha una cançoneta popular, La pájara pinta, que ve "piripintà" per aquests cants primaverals del ocells:

Estaba la Pájara Pinta
sentadita en el verde limón.
Con el pico cortaba la rama,
con la rama cortaba la flor.
Ay, ay, ay,
dónde estará mi amor.


D'aquesta cançoneta s'han fet diferents versions on la Pájara Pinta sempre canta versificada de forma diferent de la ploma de tres grans poetesses: Gloria Fuertes, Mirta Aguirre i María Elena Walsh:


La pájara Pinta
(Gloria Fuertes)
La pájara Pinta
y el pájaro Pintón
tenían su nido
debajo del balcón.
Se peinaba la pájara Pinta
mirándose en el pilón,
con el pico se hacía la raya
bajo el ala llevaba una flor.
Se peinaba la pájara Pinta
y una pluma se le cayó:
con la flor parecía más guapa,
con la pluma escribió la canción.


La pájara pinta

(Mirta Aguirre)
Pájara pinta
jarapintada,
limoniverde
alimonada.
Ramiflorida
picoriflama
rama en el pico,
flor en la rama.
Pájara pinta
pintarapaja
baja del verde
del limón baja.


Canción de la pájara pinta

(Maria Elena Walsh)
Yo soy la Pájara Pinta,
viuda del Pájaro Pintón.
Mi marido era muy alegre
y un cazador me lo mató
con una escopetita verde
el día de San Borombón.

Una bala le mató el canto
-y era tan linda su canción-,
la segunda le mató el vuelo,
y la tercera el corazón.

Ay ay la escopetita verde,
ay ay mi marido Pintón.

Si al oírme se ponen tristes
a todos les pido perdón.
Ya no puedo cantar alegre
ni sentadita en el limón
como antes cuando con el pico
cortaba la rama y la flor.

Yo soy la Pájara Pinta,
si alguien pregunta dónde estoy
le dirán que me vieron sola
y sentadita en un rincón
llorando de melancolía
por culpa de aquel cazador.

Al que mata a los pajarillos
le brotará en el corazón
una bala de hielo negro
y un remolino de dolor.

Ay ay la escopetita verde,
ay ay mi marido Pintón.

I afegim un altra versió que hem conegut gràcies a Jesús Ge, del poeta Eduardo Chicharro -gràcies Jesús-:


Romance de la Pájara Pinta
(Eduardo Chicharro)

Estaba una pájara instante
florecida en la espera limón,

con la pasa recoge la meca,

con la meca recoge su amor.

¡Ay mi sol!


Estaba un despacio metido

pajarito en un verde belén
con el pico se sube al tejado,

con el sube echa a andar un por qué.

¡Ay mi bien!

Pajaraba una niña pintada

escupiendo en un negro cucú,

a la puerta contaba sus tutes

con, de, en, por, sin, sobre, tras tú.
¡Ay Jesús!


Se pintaba una pájara estando

asomada a la verja la infiel,

con la espera recorta su pena,

con su corta repena el querer.

Ay mujer!

Sentadita en un bosque de pájaros

la miraba su novio el azor

florecer con la hoja, el piquito

hojear…, la arrebata veloz.

¡Ay dolor!

Estabita la pájara estado

donde estuvo estandito no está,

ni recoge ni coge ni deja

al azor lo cogió un gavilán.

Ay mamá!

Les il·lustracions són de Charley Harper.

27.3.10

Les titelles, poesia en el Dia Mundial del Teatre - 2010


Hui celebrem el Dia Mundial del Teatre. Res millor que sortir de casa i gaudir de les diferents funcions teatrals, per a grans i menuts, a l'aire lliure o als teatres, en prosa i en vers, amb actors o amb titelles... És la màgia del teatre. Amunt el teló i que comence la funció!

Us invitem a llegir el discurs de García Lorca sobre el teatre i a gaudir del poema de Raúl González sobre les titelles, tendre, tristi i molt bonic.

El entierro del títere
(Raúl González Tuñón)

Con narices de trapo
coloradas de frío
y el corazón de estopa
saliéndoles del pecho
condujeron al títere
que en la carpa velaron
envuelto en blanca ropa
a su último lecho
del fondo del baldío
los títeres hermanos.
Detrás con su sombrero
de ceremonia oscuro,
la cara de cabrero
y la espalda encorvada
de inviernos y de apuros,
iba el Titiritero.
Allí quedó el fantoche
al fondo del baldío
entre salvajes rosas
y juguetes perdidos.
Lloverá por la noche
y al alba habrá un charquito
de agua junto a él,
bordeando la fosa.
Vendrá un niño y pondrá
su barco de papel.
Rosas: ¡Lloren por él!

La il·lustració és de Virgínia Piñón.

26.3.10

La poesía tiene alas de papel: els versos s'enlairen per tot arreu



La poesía tiene alas de papel
(César Young Núñez)

Solté el poema de mis manos
y el poema voló.
En una jaula de oro
pendiente de un balcón
estaba una calandria
cantando una canción
y el poema voló, voló y voló.

La il·lustració és de Catrin Welz-Stein.

25.3.10

El poema de la semana: difonent la poesia des de l'institut

Llegint poesia a casa i a l'intitut

Per a difondre entre els alumnes la lectura de poesia cal començar pel professorat. Difícilment difonem allò que ignorem o no ens agrada. Per això ens sembla interessant, original i molt pedagògica, la iniciativa del IES Blas Infante (Córdoba) de publicar al seu taulell d'anuncis, cada setmana, un poema que és triat per algun membre de la comunitat educativa.

Cada setmana la tria és diferent i la varietat està assegurada. Però, a més, ho comparteixen amb tots els internautes, doncs hi tenen un blog, El poema de la setmana, on podem anar llegint-los i assabentar-se de qui i per què s'ha triat el poema. Professors, alumnes, pares... tots poden enviar el seu poema. Estic segura que des de que estan portant endavant aquesta animació lectora a l'institut es llig més poesia.

I es que, de vegades, són les activitats més senzilles les que fomenten la lectura: tan sols, un poema a la setmana -però al seu darrere hi ha tanta intencionalitat pedagògica i tanta poesia!-. Els felicitem públicament per aquesta iniciativa.

D'aquest lloc hem copiat un poema de Bertolt Bretch:

Loa del estudio
(Bertolt Bretch)

¡Estudia lo elemental!
Para aquellos
cuya hora ha llegado.
No es nunca demasiado tarde.
¡Estudia el "abc"! No basta, pero
estúdialo. ¡No te canses!
¡Empieza! ¡Tú tienes que saberlo todo!
Estás llamado a ser un dirigente.
¡Estudia, hombre en el asilo!
¡Estudia, hombre en la cárcel!
¡Estudia, mujer en la cocina!
¡Estudia, sexagenario!
Estás llamado a ser un dirigente.
¡Asiste a la escuela, desamparado!
¡Persigue el saber, muerto de frío!
¡Empuña el libro, hambriento!
¡Es un arma!
Estás llamado a ser un dirigente.
¡No temas preguntar, compañero!
¡No te dejes convencer!
¡Compruébalo tú mismo!
Lo que no sabes por ti,
no lo sabes.
Repasa la cuenta
tú tienes que pagarla.
Apunta con tu dedo a cada cosa
y pregunta: "Y esto ¿de qué?"
Estás llamado a ser un dirigente.

24.3.10

Flaires de primavera en març: poesia de Trinitat Catasús



Març
Inquietud de març,
hores ventejades,
dolç perfum esparç
de flors mig badades.
Alenant moment
de calma radiosa,
qui pel món s'estén
quant el vent reposa.
Els arbres ja es veuen
carregats de flors;
les vinyes ja treuen
un xic de verdor.
Menta rebrotada,
violer exquisit,
darrera alenada
d'aire enfredorit.
Incerta, poruga
rialla d'amor:
temps qui mou, quan juga,
polsegueres d'or.
I en l'esgarrifança
que a tot va prenent,
març, marçot avança
al galop del vent.



La il·lustració és de Cristina Cerreti.

23.3.10

L'amistat en la poesia de Carolina Ibac


Sóc al teu costat, amiga meva
(Carolina Ibac i Verdaguer)

Sóc al teu costat, amiga meva.

Sóc present i eterna.

Mai m’oblido de tu.

Tot i que estiguis lluny.

Ens veiem de tant en tant.

El temps no ens separa.

La nostra estima és constant.

Les teves confidències són secretes.

Les meves les guardes amb pany i clau.

La complicitat ens duu la pau.

La nostra confiança és ben estreta.

Sé que ara passes per un mal moment.

Només desitjo que tot vagi molt bé.

En mi tens una amiga de per vida.

Mai dubtis en demanar-me ajuda.

L’amistat no té mida.

La lleialtat ens fa pures.

Sóc al teu costat, amiga meva.

ara i sempre.

Sóc al teu costat, amiga meva.

I quan et manquin les forces,

Agafa’n de les meves.

La il·lustració és d'Issa Shojaei.

22.3.10

Clubs de Lectura de Poesia Infantil i Juvenil: dos exemples


Cada vegada són més i més nombrosos els Clubs de Lectura adreçats a totes les edats. Són una excel·lent manera de fomentar la lectura doncs es comparteixen lectures i es parla sobre tot allò que la lectura ens ha fet reflexionar o ens ha cridat l'atenció. Es comparteix. Moltes vegades els joves lectors es troben aïllats perquè no hi té al seu voltant companys amb qui compartir les seues lectures i de vegades aquesta "solitud del lector" fa que poc a poc vaja perdent el seu interès per la lectura.

En el Club de Lectura es parla de llibres, s'intercanvien opinions i reflexions, es fomenta el respecte davant de l'opinió dels demés, es confronten diferents visions d'un mateix llibre, surten comentaris extrapolats que porten a altres llibres i lectures... el lector o la lectora es sent arropat en el seu viatge literari. Us animem a crear-ne, és una experiència força enriquidora.

Dins dels Club de Lectura hi ha una preeminència de lectors de narrativa, són molts menys els que lligen poesia. Hui volem parlar de dos d'aquests Clubs de Lectura de Poesia Infantils que ens semblen perfectes com a exemples a seguir: El Club de Poesia "Los poetas vivos" des de la biblioteca escolar del CEIP Dulcinea del Toboso, dirigit per la seua bibliotecària -Isabel, una entusiasta animadora a la lectura- i el Club de Lectura "Los buhos" de la Biblioteca Municipal de Galápagos.



Juego
(Club de poesia "Los poetas vivos"/ Aldo J. Méndez)
Juego a descubrir un grillo,
por mi trillo.
Juego a atrapar un cocuyo,
pero es tuyo.
Juego a plantar manzanilla
en esta orilla.
Juego a inventar de tu danza
mi esperanza.
Juego a hacer de mi alegría:
poesía



El club de lectura
(Carlota Ribera)

Dedicado a vosotros,
mis amigos los pequeños,
por pasar ilustres ratos
y divertidos momentos.

Juntos hemos embarcado
emprendiendo un gran viaje
donde premia la alegría
y reina el aprendizaje.

Leer libros nos enseña
a la vez que aprendemos;
vivimos mil aventuras
sin movernos del asiento.

Mayte anima y nos motiva,
ella es como un libro abierto,
nos transmite su entusiasmo
y enriquece nuestro tiempo.

Aprendemos a escucharnos
y también a conocernos,
a soñar y respetarnos,
que es lo mismo que querernos.
Un club de puertas abiertas
que te invita a conocerlo;
una pequeña familia
llena de grandes proyectos.

Ens agradaria molt que si teniu un Club de Lectura de Poesia Infantil i Juvenil ens ho diguereu i deixareu el vostre enllaç a l'apartat de comentaris. Gràcies.

La primera il·lustració és de Bobi & Bobi, la segona d'Ofra Amit i la tercera ho desconeixem.

21.3.10

Els poetes en el Dia Mundial de la Poesia - 2010


 

Hui es celebra a tot el món el Dia Mundial de la Poesia. Us invitem a llegir el missatge d'Irina Bokova, Directora General de la UNESCO, per a celebrar aquest dia.

I nosaltres, per a celebrar-ho, enguany ho volem fer amb el versos i la música d'una cançó, Els poetes, són ells els que ens fan sentir a cop de versos i paraules. Un xicotet homenatge, des d'ací, a tots els poetes del món.

Els poetes

Text: Léo Ferré/Miquel Pujadó
Música: Léo Ferré

Són éssers molt estranys, que viuen de la ploma
o que no en viuen pas, depèn de l’estació.
Són éssers molt estranys, que travessen la broma
amb passes lleus d’ocell sota ales de cançó.
Tancada en un flascó tenen l’ànima prima;
els seus diners, als llibres que mai no han editat;
la seva dona viu lligada a alguna rima
que ens parla de l’amor i del fruit desitjat.
I pinten de colors l’asfalt gris i discret:
quan el trepitgen, creuen que van per l’oceà.
Amb cintes de vellut decoren l’alfabet
i treuen pels carrers els mots a passejar.
Tenen sovint un gos, company de vi i misèria,
que els llepa tendrament les mans, mentre li surt
dels ulls brillants i humits la llum fidel i etèria
que els guia lluny, molt lluny, al país de l’Absurd.
Són éssers molt estranys, que en contemplar les flors
hi veuen, amagats, somriures femenins.
Són éssers molt estranys, que canten les dissorts
tot fent sonar el seu cor com sonen els violins.
Amb braços sense plomes, enyoren les grans ales
que la Literatura enganxarà més tard
al seu espectre gèlid, quan pugin les escales
que els duguin de la Mort als grans salons de l’Art.
Caminen per l’atzur, amb el cap a les viles,
i saben aturar-se per beneir els cavalls.
Caminen per l’horror, amb el cap a les illes
on els botxins ni arriben ni poden fer-hi estralls.
Titllen d’artificials els seus breus paradisos,
i fiquen els seus versos al fons d’un calabós,
talment com si poguessin recloure un bloc de pisos
perquè a la cllaveguera hi ha els amos i els senyors.

La il·lustració és d'André Neves.

Dia de la Primavera i de la Poesia



La Primavera
(Núria Albó)
Aquest matí, d’amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta.
L’oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.

La il·lustració és de Dunjic Vladimir.

20.3.10

Despierta, primavera, que te canta el poeta




Hui li donem la benvinguda a la primavera! Per fi, deixem que la natura seguisca el seu ritme i que els colors i cants ompliguen el nostre entorn. La renovació i el canvi marquen el ritme primaveral. Què millor que celebrar-ho amb poesia? Doncs en aquest cas hem tirat mà dels clàssics i el poema pertany al Cantar de los Cantares.

¡Levántate, amiga mía, hermosa mía, y ven!
Porque ha pasado el invierno,
las lluvias han cesado y se han ido.
Brotan flores de la tierra,
llega el tiempo de cantar,
y el arrullo de la tórtola
ya se oye por los campos.
La higuera echa sus brotes,
y las viñas en flor vierten fragancia.

¡Levántate, amiga mía, hermosa mía, y ven!

La il·lustració és de Mariana Kalacheva.

19.3.10

Poesia per al Dia del Pare / Poesía para el Día del Padre



Hui, com la resta de 364 dies de l'any, celebrem el Dia del Pare / Día del Padre. Què millor que fer-ho amb un poemeta, amb la veu de la Mare Teresa de Calcuta. I també: un besadeta ben forta, una abraçada i un llibre, d'aquests on ell és el protagonista.

Enseñarás a volar,
pero no volarán tu vuelo.

Enseñarás a soñar,
pero no soñarán tu sueño.

Enseñarás a vivir,
pero no vivirán tu vida.

Sin embargo...
en cada vuelo,
en cada vida,
en cada sueño,
perdurará siempre la huella
del camino enseñado.

La il·lustració és de Francisco Pimiango

18.3.10

Antes de cantar: poesia de sirenes, multilingüe



Curiosament de vegades coneixem poemes gràcies a les il·lustracions que acompanyen els versos. Fent una recerca sobre la il·lustradora Aida Emart hem trobat aquest poema multilingüe sobre les sirenes, de Youssef Rzouga, poeta àrab de Tunísia. Aida ha realitzat aquesta preciosa il·lustració inspirada en el poema del seu amic Youssef.

Antes de cantar
(Youssef Rzouga)
Antes de cantar
hay el mar y sus alrededores.
Antes de cantar
hay que ir a buscar algo muy precioso
al fondo del mar.
Es el secreto de vivir mucho
para pintar los matices del corazón
y decir lo no-dicho
*
Avant de chanter
(Youssef Rzouga)
Avant de chanter
Il y a la mer et ses alentours
avant de chanter
Il faut aller chercher quelque chose très précieux
au fond de la mer
c'est le secret de vivre longtemps
pour peindre les nuances du cœur
et dire le non-dit
*

قبل أن تغنّي
(Youssef Rzouga)
قبل أن تغنّي
هناك البحر وما جاوره
قبل أن تغنّي
عليك أن تبحث عن شيء نفيس جدّا
في عمق البحر
فهو السّرّ في أن تعيش طويلا
لترسم ألوان القلب
وتقول ما لا يقال
*
Antes de cantar
(Youssef Rzouga)
Antes de cantar
há o mar e os seus arredores
antes de cantar
É necessário ir procurar algo muito precioso
No fundo do mar
é o segredo para viver muito
pintar os diferentes matizes do coração
e dizer o não-dito
*
Prima di cantare
(Youssef Rzouga)
Prima di cantare
C’è la mare ed i suoi dintorni
prima di cantare
bisogna andare a cercare qualcosa molto preziosa
in fondo al mare
è il segreto di vivere molto
per dipingere le varie sfumature del cuore
e dire il non-detto

La il·lustració és d'Aida Emart

17.3.10

Endevinalles del caragol / Adivinanzas del caracol



Hi ha un grapat d'endevinalles d'animals, però hui, especialment, us volem ficar unes endevinalles d'uns animalets menuts que no tenen problemes de lloguer i allà on van sempre porten la casa al damunt. Fàcil! El caragol. Les seues característiques morfològiques fa que siga un dels animals més senzills a l'hora de crear endevinalles. S'animeu?

Us fiquem uns models per anar obrint boca. El primer, Acertijo, és de Gloria Fuertes i diu així:

Acertijo
(Gloria Fuertes)
No hago ruido al caminar,
-ando sin piernas-.
Tengo cuernos y no soy toro
yo no me mojo aunque llueva,
nunca salgo de nmi casa,
sólo asomo la cabeza.
Duermo mucho,
como hierba.
Me gusta el sol.
¿Quién soy?
(El caracol)


Qui quan surt a passejar
la casa se sol emportar?
(El cargol)
*
No té cames i camina.
No és bou i porta banyes.
No és ovella ni cabrit
i no para dia i nit.
(El caragol)
*
No és bou
i porta banyes.
No és paraigua
i surt quan plou.
(El cargol)
Casa amunt i casa avall,
arrossega que arrossega
sense que la perdi mai.
(El cargol)
*
Un cigronet
que puja per la paret.
(El caragol)
*
Un animalet molt moll,
no té ossos ni té espina,
i ha de dur la casa al coll
durant tota la seva vida.
(El caragol)
*
Paret amunt,
paret avall,
puja un vellet
amb el cascaret al cul.
(El caragol)
*
No ix de casa quan plou,
però quan plou ix. Es estrany?
Camina amb molt afany
i, malgrat això, poc es mou.
(El caragol)
*
No té cames i camina.
No és bou i porta banyes.
No és ovella ni cabrit
i no para dia i nit.
(El caragol)
*
Casa amunt i casa avall,
arrossega que arrossega
sense que la perdi mai.
(El caragol)

La primera il·lustració és de Ryszard Chmiel i la segona d'Aitana Carrasco.

16.3.10

Poemem, blog de poesia infantil per a fomentar l'escriptura de poesia a l'aula



No us havíem comentat que, a més d'aquest blog de poesia, en tenim un altre que utilitzem per a treballar l'animació lectora sobre poesia col·laborativament amb un grup de col·legis de diferents llocs del País Valencià. És una mostra de com, hui en dia, es poden dur a terme projectes conjunts utilitzant les noves tecnologies. El blog es diu Poemem i per allà trobareu un ratolí poeta, Rata Poe, que des de la Biblioteca de Cocentaina va donant-los propostes d'activitats poètiques als xiquets. Es tracta d'anar més enllà de la lectura de poesia i passar a crear poemes.

Cada dos setmanes els mestres reben un correu electrònic de Rata Poe amb les propostes d'activitats i la recomanació d'un llibre de poesia; després, les propostes es pugen al blog. Cada classe adapta la proposta d'activitat al seu grup i a la seua marxa acadèmica. El resultat són una sèrie de poemes, creats pels xiquets, que van pujant-se al blog. Tots els xiquets poden llegir els poemes que s'han creat.

És una experiència que està portant-se des de fa dos anys. Peronalment ho trobe molt enriquidor i interessant. Si esteu interessats en participar podeu demanar-nos informació enviant-nos un correu (ratapoe@gmail.com) i, com que tot es fa a través d'internet, no està tancat sols a escoles valencianes sinó a tots els mestres que els interesse treballar la poesia.

Ara estem treballant els cal·ligrames. De l'activitat passada, crear poemes utilitzant paraules monosil·làbiques, tenim aquests resultat com exemple on s'ha unit la poesia i les falles valencianes.

Comencen les falles

Vens?
Ja vaig!
dus-me el ram,
el verd i blanc,
amb un llaç
llarg i prim.
Quin mant?
el gris i roig.
Quin goig!
*

Sents?
Ja veig
el fum
fosc
i de llums
Pam, pim i puuuum,
foc
roig i groc,
pic, pac, pic, pac, poc
tra, ca, tra, ca, toc.
*

Vens?
Ja vaig al ball
ple de llum,
ple de fum,
Mou el cul,
i mou el peu.

(poemes creats pels mestres i alumnes de 2n. cicle de Primària de l'aulari de Benavites)

Mireu també quin slide hem muntat amb uns poemetes de la lluna fets pel col·legi Cronista Chabret de Sagunt:

15.3.10

La poesia, es llig molt o poc?/ La poesía, ¿se lee mucho o poco?


En l'apartat de Poetiqüestionari ens agradaria que contestareu a aquesta pregunta: Penseu que hui per hui es llig molt o poc la poesia? S'edita prou, amb tirades molt curtes; però... es lligen els llibres de poesia o penseu que estan a la cua de les lectures? És clar que no podem comparar-ho amb els best seller de narrativa, que no pot entrar en competència amb Harry Potter o Crepuscle, però... trobeu que es pot donar també un best seller de poesia infantil o juvenil? Què necessitaríem per a que açò passarà?

Ens encantaria que deixareu, a l'apartat de comentaris, la vostra opinió.

La il·lustració és de Noe Bofarull.

Convocatòria XI Premi de Poesia en Acció, per a tots els membres de la comunitat educativa


De nou ha sortit la convocatòria del premi de Poesia en Acció adreçat a les escoles i instituts. Les bases són les mateixes que l'any passat, tan sols ha canviat el número de poemes i eslògans que s'han incrementat a 10. Animeu-se a participar!

XI Premi de Poesia en Acció
Bases


Modalitats: -Poemes sobre valors humans (Ecologisme, pau, llibertat, igualtat, tolerància i solidaritat) -Eslògans i il·lustracions per a un món millor
Participants:
Tots els membres de la comunitat educativa: alumnat, professorat, PAS, AMPA...
Es presentaran fins a 10 poemes i fins a 10 eslògans per centre.
Poden estar escrits en qualsevol llengua. En cas de llengua estrangera s’haurà d’adjuntar traducció al català o al castellà.
Un jurat format per professors i poetes reconeguts farà la tria dels guanyadors.
Premi:
-Publicació a l’antologia “Poemes per a un món millor”.
-Recitar en la marató poètica del dia 19 de juny, amb la satisfacció de poder contribuir a reduir la fam en part d'Etiopia.
-Sorpresa poètica lliurada al moment del recital

Lliurament dels originals:

-Poemes:
Originals i inèdits. Màxim vint versos.
Format Word i mida DIN-A4.
Peu de pàgina, marge dret, amb nom, cognoms, grup, centre i població de l’autor/a.
En el missatge d'entrada ha d'aparèixer les dades del centre i de l'alumnat participant juntament amb els poemes del concurs. Cal adjuntar també en un únic arxiu amb el nom del centre, la totalitat dels poemes presentats.
-Il·lustracions:
Format JPG 150 ppm.
-Enviar:
*per correu electrònic a poesiaenaccio@gmail.com. Preguem que al tema del correu hi indiqueu només el nom del centre.
*per correu ordinari i per triplicat a "POESIA EN ACCIÓ". Apartat núm.38061, BARCELONA 08080.
Full amb les dades del centre i de l’alumnat participant
-----
Per a qualsevol aclariment podeu consultar el nostre e mail o dirigir-vos als telèfons de contacte
654540094 (Catalunya) / Balears: 639345788
El termini de lliurament acabarà el 27 d'abril de 2008

La il·lustració és de Manon Séarlait.

14.3.10

Tristes: poesia per la pau de Miguel Hernández



Tristes
(Miguel Hernández)
Tristes guerras
si no es amor la empresa.
Tristes, Tristes.


Tristes armas

si no son las palabras.
Tristes, Tristes.


Tristes hombres

si no mueren de amores.

Tristes, Tristes.


La il·lustració és de Miguel Tanco.

13.3.10

Soy sobreviviente: la força de la dona en veu poètica



Soy sobreviviente
(Victoria Aldunate)
Soy india, wuacha y loca
Soy negra, gitana, judía y palestina
Peruana, boliviana y migrante
Soy mestiza, latina y blanca.
Soy sobreviviente.
Soy pobre, pobladora, trabajadora
cesante, ambulante y explotada.
Soy puta, vendo flores por las noches,
pido limosnas y canto en las micros.
Coso ajeno, lavo ajeno, limpio ajeno,
pero soy propia y rebelde.
Soy sobreviviente.
Soy niña, jóven, adolescente y vieja.
He sido monja para no casarme
Me he matrimoniado para salir del yugo paterno
He abandonado a un hombre para no ser esclava
Soy sobreviviente.
Soy okupa, activista, anarquista, pensadora, escritora…
y otras veces, me hago la tonta...
Soy terapeuta, comunicadora, monitora y autodidacta
Soy ecologista, pacifista, animalista, vegetariana y vegana
Y otras veces doy la guerra con uñas y con dientes
porque soy sobreviviente.
Soy lesbiana, maraca, amante de un hombre o de varios
Amo, deseo, quiero y desespero…
Visto señido, corta la falda, escote abierto…
O no muestro nada
¡No porque No!
Y No ¡porque No es No!
Tapada
para que no me vean
para que no me acosen
para que no me vendan y me compren
para que no vean quién de verdad soy
Aunque soy quien soy
y la que quiero ser, soy.
Estoy viva, lo confiezo
Soy sobreviviente.

No he ido de blanco, jamás
no me sienta, no es mi color
me invisibiliza, me absorve, me devora
No he usado tacos altos, nunca
me caigo, me enlentecen, me enferman, me idiotizan
Soy defectuosa, no me caso, no me embarco, no me someto
Soy madre, sola y sexual.
He abortado porque he querido
He parido porque me han obligado
He parido por deseo propio
He parido y he aprendido a amar
Vivo sola, a mí me tengo, conmigo me basto y no me sobro
Soy sobreviviente.
Amo la tierra, la luna, las bestias y a las diosas
Soy bruja, divina, urbana, campesina, hipi y volada
Soy rockera, romántica, folclórica y popular
Soy roja, negra, rojinegra y sobretodo morada.
He sido golpeada, torturada, abusada y violada
He sido presa política, rea común y mujer maldita
Soy sobreviviente.
Soy perseguida, culpabilizada, juzgada,
condenada, burlada y calumniada
He sido quemada, odiada, temida y avistada.
He sido ignorada, negada, obviada
y eliminada de la Historia, de la Ciencia y de la Filosofía.
Pero soy sobreviviente.
He sido trastocada, distorsionada, olvidada, difuminada
Se han cooptado mis palabras y mis símbolos
Se han confudido mis ideas
Se han experticiado mis pensamientos
Se han psicologizado mis propuestas
Se han vaciado mis consignas
Se han aprovechado de mis luchas
Pero, quieranlo o no, soy feminista, radical y autónoma
porque soy sobreviviente.

La il·lustració és de Peter McArdle.

Retórica. Manual de retórica y recursos estilísticos: una eina per escriure poesia



Per anar creant i escrivint poesia necessitem tenir a mà un Manual de retórica y recursos estilísticos, com el que té el professor Ángel Romera. Un d'aquest llocs que us recomanem afegiu als vostres favorit i tenir a mà per anar creant poemes.

Què tromen en aquest lloc?
  1. La retórica y la creación de textos
  2. La argumentación
  3. Los géneros del discurso
  4. Las partes del discurso
  5. Los recursos estilísticos. Introducción
  6. Los 14 progymnasmata o ejercicios de retórica
  7. Recursos estilísticos fónicos
  8. Recursos estilísticos sintácticos
  9. Recursos estilísticos semánticos
  10. Bibliografía
Doneu-li una ullada!

La il·lustració és d'Esme Nichola Shilletto.

12.3.10

El despertar de la natura: poesia de la primavera, de Jorge Luján



Levanté un tallo seco
y en el aire
se hizo flor.

Aspiré su aroma
y la vi alejarse
mariposa.

La il·lustració és de Moony Khoa Le.

Top ten de refranys catalans: El 10 refranys més populars


Des del blog de Víctor Pàmies, Raons que rimen, llegim una proposta que ens sembla molt interessant i original. Es tracta de fer una espècie de "top ten" del refranyer popular. Tan sols cal pensar en 10 refranys nostres, els que més utilitzem o els primers que ens vinguen al cap i enviar-los al seu correu. Fàcil, senzill, col·laboratiu, original... Us animem a participar! Nosaltres ja ho hem fet, ara us passem el testimoni.

Ens diu Víctor:

Només us demano que m'envieu per correu electrònic la llista dels 10 primers refranys que us vinguin al cap, sense cap interferència ni influència. Res de mirar llibres. Només tanqueu els ulls, preneu paper i llapis i anoteu els 10 primers refranys que us vinguin al cap.

Us agrairé que, per no influir en la tria d'altres lectors o participants del joc, no els deixeu en comentaris d'aquest escrit, sinó que me'ls envieu a la meva adreça de correu electrònic. Si cliqueu en aquest enllaç se us obrirà el vostre gestor de correus per defecte amb l'assumpte ja emplenat i només haureu d'afegir-hi la llista amb la vostra tria de refranys.

Si, a més a més, em dieu d'on sou (municipi o comarca), podré etiquetar els refranys i oferir resultats per zones.

Apa! A què esteu esperant!

11.3.10

Canción de cuna, del poeta canadenc Emile Nelligan




No totes les cançons de bressol són dolces i tendres. Tenim un exemple ben clar en Nanas de la cebolla, de Miguel Hernández on el dolor és profund i greu. En Canción de cuna, del poeta canadenc Emile Nelligan trobem també el plany i el dolor entre els versos adreçats al fill.

Canción de cuna
(Emile Nelligan)

Alguien llora en silencio
de las noches de abril;
alguien llora el entresueño
largo de su exilio;
alguien llora su dolor,
y es mi corazón...

La il·lustració és d'Irasema Hernández Izaguirre.

10.3.10

Duerme la noche: poesia infantil de la nit i la lluna


Duerme la noche
(M.D.I.)
Se acostó la noche,
de tan cansada,
esperando al lucero
que no llegaba.
Sábana blanca
tapa su sueño
y el frío oscuro
besa su pelo.

Duerme la noche
en el silencio,
sólo la luna
vela su sueño.

La il·lustració és d'Alan Clark.

9.3.10

Poesia i matemàtica




Cap matemàtic pot ser un matemàtic complet si no és una mica poeta
Karl Weierstrasse, matemàtic

Des dels grecs podem veure que la poesia i les matemàtiques tenen molt a veure, malgrat que hi ha molta gent que ho troba inexplicable. Feliu Formosa ho té ben clar i ho escriu en aquest poema, on compara la matemàtica amb els versos. El joc d’equivalències que ens proposa el poeta és complex insubstanciós. Segueix aquesta singladura: matemàtiques - onades - versos - amor.

Vénen les matemàtiques
talment com les onades
que moren a la platja.

Pots saber-ne l’alçada,
la força i la freqüència

fins que toquen la sorra

on has fixat els peus.

Tan sobtós i incessant

com aquest moviment

són els versos, però

proves de calcular-los

conscient que la tasca

és d’allò més incerta.
I vas pujant escales

de baranes policromes

fins al lloc on l’amor

(talment com les onades)

no para d’extingir-se.

8.3.10

Poesia per a celebrar el Dia de la Dona: poemes i vivències



Hi ha coses pitjor que cremar els llibres, una d'elles és no llegir-los.Hay cosas peor que quemar los libros, una de ellas es no leerlos
Ray Bradbury

Ja hem aplegat al dia 8 de març, Dia de la Dona. Cada dia de març, fins hui, hem anat penjant poemes de dones, sobre les dones, amb una mirada diferent. La poesia de hui és de la poeta cubana Carlota Caufield (1953) i l'aprofitem per a desitjar-vos feliç Dia de la Dona Treballadora els 365 dies de l'any.

Aprofitem per a dir-vos que, un any més, la Biblioteca de Cocentaina ha editat uns marca-pàgines sota el mateix lema -Dona, lectura i art-, que repartim entre tots els lectors i lectores que hui s'apropen a la nostra Biblioteca. Tan sols és un recordatori de que el Dia de la Dona són tots els dies de l'any. També us invitem a veure el curtmetratge que hem muntat al voltat d'aquest dia, tot de Dones llegint en el seu temps d'oci (al blog d'il·lustració que editem: Pinzellades al món).

A veces me llamo infancia

(Carlota Caulfield)

Y miré hacia atrás contenta
de estar lejos de todo
engrandeciendo los recuerdos
convertida en poeta.
Y estaba allí sola pensando
y allí sóla me quedaré.


La il·lustració és d'Isabel Guerra, una monja pintora.

7.3.10

La jove poesia valenciana: Àngels Gregori



Hui fiquem un poema d'una poetessa valenciana, Àngels Gregori (Oliva, 1985). Un poema provocador, molt en femení. Ens agrada.


Le cancre
(Àngels Gregori)
La jove,
marreca encara de disset anys,
va entrar a l’Institut fent-se’n creus
als cargols virolats dels cabells
mentre el cos l’estirava en giragonses al cel
amb sonets i cançoners.
Als exàmens,
responia les preguntes amb hexàmetres
i contestava els professors amb versos de Papasseit.
Va anar passant els dies, la jove, en el temps del batxiller,
i rodava com un duro rodó rodó que roda
entre classe i classe sense aprendre res.
-més cara que un sac de perres!- se’n deia mosca,
d’un profesor d’història que no ensenyava res.
Àvidament,
més prompte que tard,
amb això de l’ESO
-aleshores se’n deia així, això-
es va engolir a cullerades soperes tots els grans poetes,
sense deixar-se
ni una coma
ni un punt
ni una cama
ni un disgust.
S’esborrà del nas tots els profetes imperials
capitanejats als llibres de text barats.
Escopí tot tractament didàctic i procediment estúpid
emmagatzemat al cap durant massa anys.
Violà els recursos mètrics, fonètics i semàntics
-i no en parlem dels retòrics-
imposats a les més supremes escoles polipatètiques
del panorama d’actuals intel·lectuals.
I,
finalment,
s’alçà de la cadira,
agafà un guix amb la esquerre
i escrigué a la paret:

EL MEU POETA NACIONAL ÉS AQUELL
QUE LI ROBÀ UN OU A LA GALLINA FOSCA
I L’ESCAMPÀ EUCARÍSTICAMENT A LA PAELLA,
LI PETÀ FOC I, JA FREGIT,
EL SENYALÀ AMB EL DIT I EXCLAMÀ D’UN CRIT:
HEUS ACÍ EL MÉS MAGISTRAL POEMA VISUAL!.


La gramàtica és feixista,
sexista.
Partint d’aquest principi,
violant-lo,
aquest vers, versa.
La il·lustració és de Justin Lee Williams.