Pàgines

31.1.10

Poesias infantiles del invierno / Poesies infantils de l'hivern




En el Blog de Iris, des de Lugo, podem trobar poesies infantils, cançonetes (en castellà i galleg), endevinalles... entre altres coses que us poden interessar als mestres i pares. Un recull interessant, sobretot els poemes dels xiquets.

D'entre tots els poemes nosaltres, amb aquest fred que està fent, hem copiat aquests poemetes sobre l'hivern:

El invierno
El invierno ha llegado
todo cambia de color
hay una alfombra en la calle
toda, toda de algodón,
todo está lleno de nieve
y el gorro me pongo yo.
*
La nieve
La nieve cae
el frío llegó
gorro y bufanda
me pongo yo.
*
Nos gusta el invierno
¿Por qué nos gustará?
Por la nieve blanca
y por la navidad.
El frío de invierno
tiene una solución:
el gorro, el abrigo
y la calefacción.
*
Estamos en invierno
Con la nariz colorada
y bufanda de colores,
paseo por la calle
dando tiritones.
El sol está escondido
y el viento silbando
froto y froto mis manos
que se estan helando.
Los bichitos del barrio
hoy no han salido
y en todas las casas
hay braseros encendidos.
¿Qué es lo que ocurre?
Pregunto a mamá.
Pues que el invierno
ha llegado ya.
*
El invierno
Los días son fríos,
las noches son largas
y el viento del Norte
silba en la ventana.

La il·lustració és d'Ofra Amit.

30.1.10

La paraula, arma del futur: Dia Escolar de la Pau i la No Violència



Shh!!! Silenci. Escoltem la pau. Hui és un dia tan especial que hem de fer festa, la festa de la pau.

La guerra que vendrá
 (Bertold Brecht)
 La guerra que vendrá
no es la primera. Hubo
otras guerras.
Al final de la última
hubo vencedores y vencidos.
Entre los vencidos, el pueblo llano
pasaba hambre. Entre los vencedores
el pueblo llano la pasaba también.

*
Hay que inventar utopías
(Lorena Guerra Nariño)

Hay que cubrir esta tierra
de nuevas palabras con sabor a sueños
retener el mundo en la palabra mundo
eternezar el árbol hay que decir "podemos"
para combatir la desesparanza;
hay que decir "tiene sentido"
para atravesar las sombras que opacan
cada nuevo intento;
hay que cazar segundos
para que el minutero del tiempo no nos pase en vano
y sembrar la paz a manos llenas
para romper esta guerra en mil pedazos.

La il·lustració és de María J. Barreiro (Sesé).

29.1.10

Un camello tragón, comilón, gordinflón: poesia



La nostra amiga i poeta Rosario Bersabé ens ha regalat aquest poema infantil inèdit. Ens ha encantat i volem compartir-lo amb tots vosaltres. Gràcies, Rosario.

Un camello gordinflón
(Rosario Bersabé)

Un camello gordinflón
se comió dos aguacates
y tres quilos de tomates,
cuatro dulces de algodón,
cinco quilos de jamón
y seis grandes coliflores.
Le dieron siete dolores
y ocho doctores le vieron,
y a las nueve le trajeron
diez pastillas de colores.

La il·lustració és de Saverio Polloni. 

28.1.10

La biblioteca: poesia de Roberto Juarroz



Un dels efectes més positius que tenen les xarxes socials és que estas en comunicació amb moltes persones d'arreu del món i entren en contacte els coneixements i vivències de cadascú, compartint. És molt enriquidor. L'exemple concret, en aquest cas, és el descobriment de nous poetes. Gràcies a una companya bibliotecària d'Argentina, Clelia Bella, he pogut conèixer els versos d'un gran autor argentí, Roberto Juarroz. Magnífic! Per a mi ha estat tot un descobriment (tal vegada per a vosaltres ja era conegut) i m'agradaria compartir amb tots els lectors del blog el seu poema La biblioteca, versos que amaguen i a la vegada descobreixen tot el misteri i la llum que hi ha dins de la biblioteca i el món dels llibres.


La biblioteca
(Roberto Juarroz)

El aire es allí diferente.
Está erizado todo por una corriente
que no viene del este o aquel texto,
sino que los enlaza a todos
como un círculo mágico.

El silencio es allí diferente.
Todo el amor reunido, todo el miedo reunido,
todo el pensar reunido, casi toda la muerte,
casi toda la vida y además todo el sueño
que pudo despejarse del árbol de la noche.

Y el sonido es allí diferente.
Hay que aprender a oírlo
como se oye una música si ningún instrumento,
algo que se desliza entre las hojas,
las imágenes, la escritura y el blanco.

Pero más allá de la memoria y los signos que la imitan,
más allá de los fantasmas y los Ángeles que copian la memoria
y desdibujan los contornos del tiempo,
que además carece de dibujo,
la biblioteca es el lugar que espera.

Tal vez sea la espera de todos los hombres,
porque también los hombres son allí diferentes.
O tal vez sea la espera de que todo lo escrito
vuelva nuevamente a escribirse,
pero de alguna otra forma, en algún otro mundo,
por alguien parecido a los hombres,
cuando los hombres ya no existan.

O tal vez sea tan solo la espera
de que todos los libros se abran de repente,
como una metafísica consigna,
para que se haga de golpe la suma de toda la lectura,
ese encuentro mayor que quizá salve al hombre.
Pero, sobre todo, la biblioteca es una espera
que va más allá de letra,
más allá del abismo.

La espera concentrada de acabar con la espera,
de ser más que la espera,
de ser más que los libros,
de ser más que la muerte.

La il·lustració és de Janice Nadeau.

27.1.10

El tamaño de los sueños: llibre de poesia juvenil sobre sentiments

El tamaño de los sueños, editat per Anaya Infantil y Juvenil.
Ja hem comentat en diferents post que entre els joves moltes vegades podem aplegar a la lectura a través de la poesia que comunica sentiments, sobretot amorosos. Hui us volem recomanar un llibre, de Karmelo C. Iribarren:
Tot el llibre respira lirisme i profunditat en els seus versos que ens parlen de sentiments i conflictes propis de la joventut (però que ens agradarà també als adults). Amb humor i pinzellades d'ironia, sense grandieloqüència ni ambigüetats, amb un llenguatge senzill i directe, quasi com a lletres de cançons de rock.
Tot el poemari és temàtic al voltant de l'amor, però no sols l'amor de parella. El poemes s'uneixen en blocs al voltant dels diferents vessants d'aquest sentiment.
Un bon llibre de poesia per a la gent jove i adults amb cor juvenil.




Algunas noches el miedo
(Karmelo C. Iribarren)
Algunas noches me arrimo
a tu calor bajo las mantas
como un niño asustado.
Necesito tocarte
urgentemente. Necesito
saber que está ahí,
que estarás siempre. Sentir
que tengo cerca a un ser humano,
y que no estoy tan sólo.
*
El amigo
(Karmelo C. Iribarren)
Llora cuanto quieras
sobre mi hombro,
desahógate,
cuenta conmigo
para lo que te haga falta.
Pero no te equivoques,
no soy mejor que él:
le envidio
cada una
de tus lágrimas.

Una capsa de poesia: escriure un poema col·lectiu / Una caja de poesía: escribir un poema colectivo


 

Us proposem realitzar una activitat poètica amb els objectes que podem ficar dins d'una capsa. Per a jugar amb la poesia, en aquest cas, us proposem elaborar un poema col·lectiu amb tots els objectes, reals o irreals, que trobarem en la capsa. Podem optar per fer rimes (us aconsellem utilitzar el diccionari de rimes) o crear versos lliures amb una certa armonía i musicalitat.
Els versos del principi poden ser...
A la vora del riu / A la vera del río
una capsa m'he trobat / una caja me he encontrado
i al seu dintre he ficat... / y en su interior he colocado...
A partir dels punts suspensius cada alumne que trie dos objectes que poden aparèixer a la capsa, la majoria d'ells seran substantius (no es poden repetir els objectes): xarop, sabates, fantasma, rosa, tricicle, taronja, camí, papers, boira,... Anem escrivint en la pissarra versos amb parelles d'objectes. Podem triar una rima o deixar tan sols pas al ritme:
xarop i sabates / jarabe y zapatos
junt a corbates; /con bigotes de gatos;
tricicles i taronges / naranjas y triciclos
que xuclen esponges; / para todos los chicos;
una rosa al jardí / una rosa en el jardín
i volant un teuladí; / y un apuesto paladín;
elefants de trompa curta, / elefantes de trompa corta,
boira per a les butxaques, / niebla para los bolsillos,
crema de llet i xocolates. / con un par de cepillos.
També ficaré / También colocaré
barrets de flors, / sombreros de flores,
papallones d'argent / mariposas de plata
per a tota la gent; / para una serenata;
pinzells amb colors / pinceles de colores
i un mocador / y un pañuelo
per a la tos. / de señuelo.
Tot açò i més... / Todo esto y más...
només he omès, / para mi amigo Tomás
per als demés, / y para los demás
un gat siamès. / no lo diré jamás.
Aquest és un exemple, però podem fer tan sols un poema enumeratiu:
sabates i xarops, / zapatos y jarabes,
bigotis i mocadors, / bigotes y pañuelos,
una granota mullada, / una rana mojada,
formatges i cansalada. / quesos y cansalada.
Disfresses, flors, / Disfraces, flores,
xocolate i cors, / chocolate de mil sabores,
gepes de camells, / jorobas de camellos,
sorra, farina / arena, harina
i cascavells. / y un par de cuellos.
O ficar números ordinals que acompanyen als objectes:
Una sabata, / Un zapato,
dos caramels, / dos caramelos,
tres bigotís / tres bigotes
i quatre pedals. / y cuatro anzuelos.
Cinc mocadors, / Cinco pañuelos,
sis granotes, / seis ranas,
set elefants, / siete elefantes
i huit parells de guants. / y ocho pares de guantes.
Nou camells / Nueve camellos
i déu calcetins / y diez calcetines
a parells. / para los chiquitines.
Podem fer tot allò que la nostra imaginació poètica ens deixe volar. Jugar a crear i escriure poesia és sempre un divertiment. Proveu-ho i ja ens direu. després el podem recitar coralment, imprimir-ho i penjar-ho al racó de la biblioteca, regalar-li-ho als pares, ...
La il·lustració és de Hannah Cumming.

25.1.10

Pau, pau, pau...dos poemes de la pau d'Isabel Barriel



Ja està prop el Dia Escolar de la Pau i la No Violència així que volem volem aprofitar-ho per omplir aquest espai de poemes sobre la pau. Hi ha molts poemes sobre la pau / poemas sobre la paz al blog, però ens encanten aquests dos poemes inèdits de la nostra amiga i poeta Isabel Barriel.

Pau
(Isabel Barriel)

És fràgil el mot,
dúctil el concepte.
Ha de dominar el món:
és el gran repte.

S'enfila pels núvols
i dibuixa coloms
amb branques d'oliveres
entre plomes al vol.

Equil·libri de forces,
balanceig i raons.
Raons solemnes
o raonables questions?

Pau a la Terra
sota la llum del Sol.
I dia a dia gaudir de l'estrena
del més fràgil mot.
*
Pau
(Isabel Barriel)

Els canons, de neu.
Les pistoles, d'aigua.
Els soldadets, de plom.

Que totes les batalles
que les guerres i les pors
siguin a partir d'ara
caducats malsons.

Els canons, de neu.
Les pistoles, d'aigua.
Els soldadets, de plom.

Poesia del invierno: versos de Clodomiro de Caboteau


Invierno
(Clodomiro de Caboteau)
Dime, padre Invierno:
¿Para qué viniste?
Las plantas se secan
Y todo está triste.

La escarcha y el frío
Secaron las huertas,
Y el viento penetra
Por todas las puertas.

Ni una sola hoja
Queda en el jardín.
Cuando tú llegaste
Murió mi jazmín.

El sol se levanta
Muy tarde en el cielo,
Y nos mira a todos
Con un desconsuelo!…

Hoy ya no se escucha
Esa algarabía
De los pajaritos
Cantando a porfía.

Todo está muy triste,
Callado y sombrío,
Y los pobres niños
Sollozan de frío.

Dime, padre Invierno,
¿para qué viniste?
Las plantas se secan
Y todo está triste.
La il·lustració és de Gumball Grenade.

24.1.10

Tots tenim un infant a dintre / Todos tenemos un niño dentro: poesia d'Alfonso Gatto


Alfonso Gatto és un escriptor i poeta italià que fins ara desconeixiem, però una vegada que comencem a conèixer la seua obra, sobretot els seus versos, ens ha atrapat. L'hem conegut mitjançat el blog de l'il·lustrador Miguel Tanco. Us invitem a llegir aquest poema, traduït de l'italià, pel propi Miguel.

Cada hombre ha sido un niño
-pensadlo bién- un chiquillo.
Ahora tiene bigotes, barba
la nariz roja, se enfada
por nada...y era gracioso,
sonriente, etéreo
como una nube en el cielo turquesa
*
Ogni uomo è stato un bambino
- pensate – un bel bambino.
Ora ha i baffi, la barba,
il naso rosso, si sgarba
per nulla… Ed era grazioso
ridente, arioso
come una nube nel cielo turchino.
No hem pogut esbrinar qui és l'autor de la excel·lent il·lustració que encapçala aquest post.

23.1.10

Poetes, caragols del vent...: un poema de Vicente Rosales y Rosales



Los caracoles(Vicente Rosales y Rosales)

Poetas: caracoles del viento.
En los del mar se oye el fragor marino.
En vosotros se oye el pensamiento.

Un unísono canto levantino
son las fuerzas del bien cuando el acento
del buen amor dirige su camino.


O cuando por perífrasis su aumento
depende las luchas del destino
que da flores de luz sólo un momento.


Poetas: caracoles en un cuento
que me contó de niño un peregrino.
¡Mi corazón se muere de contento!


22.1.10

El corazón de la casa, llibre de poesia infantil de Carmen Gómez

Amb la poesia es pot expresar i descriure tot tipus de temes, des dels més quotidians fins als més universals. En El corazón de la casa, de l'escriptora asturiana Carmen Gómez Ojea (editorial Everest) trobem versificats tots els racons d'una casa des de la mirada d'un xiquet: la seua habitació, la cuina, el bany, les golfes, la biblioteca, el corredor, ... Versos que ens descriuen no sols el lloc, també el sentiment que ens el fa atraïent.

Els poemes, a més, s'acompanyen d'unes magnífiques i originals il·lustracions de Marina Seona Pascual.



El cuarto oscuro

(Camen Gómez Ojea)

Ya se apagan las lámpara.

Las estrellas se encienden.

Y en el cuarto, a oscuras

van entrando los duendes.

Y de puntillas llega

la luna sonriente,

con su abanico blanco

y su vestido verde.

Te acaricia la cara

y te besa la frente.

Luego se va en silencio,

mientras que tú te duermes.

Aprofitem per a incloure una entrevista a l'autora que estem segures que us interesarà:




21.1.10

Comparación: poema d'amor d'Idea Vilariño


Comparación
Como en la playa virgen
dobla el viento
el leve junco verde
que dibuja
un delicado círculo en la arena
así en mí
tu recuerdo.


La il·lustració és de Sandrine Kao.

20.1.10

Fábula del ratón y la luna / Faula del ratolí i la lluna



Hui us volem recomanar la lectura de Crispín de los siete mares. Poesía infantil, del poeta colombià Guillermo Quijano Rueda. És un llibre que podem llegir digitalment, en format pdf, i/o descarregar-se. D'aquest llibre hem copiat el poema següent:

Fabula del ratón y la luna
(Guillermo Quinajo Rueda)

Un ratoncito goloso
creyendo que era de queso,
a la luna dio un mordisco
y ésta creyó que era un beso.
*
La luna quedo encantada
porque había encontrado amor,
el ratón desde la Tierra
se cura la indigestión.
*
Desde el cielo la orgullosa
se asoma todas las noches
a ver si viene su amado
a pie o en un fino coche.
*
Desde el suelo el roedor
la mira con un fino espanto
rascándose la barriga
curándose del quebranto.
*
Muchas veces engañados
no hacemos caso a la ciencia:
es preciso comprobar
y no vivir de apariencias.

La il·lustració és de Fernando Molinari

19.1.10

Mariposas de colores con aleteo de versos

Mariposario

(Arturo Quetzalcoatl Torres Herrera)

He ingresado de pronto
en un mundo de colores
sin orden aparente,
estoy en un recinto inundado
de luz en movimiento,
pedazos de acuarela
van y vienen manchando
el ambiente,
se posan por un segundo
en todas las cosas
y súbitamente se incorporan al aire.
El arcoiris se retrata
en alas y en cuerpos menudos,
el viento lleva el mensaje
tembloroso y multicolor de la vida
a cada rincón del mariposario.
Respiro hondo,
lleno mi cuerpo con el aroma
de estas flores voladoras
que me rodean,
abro bien los ojos,
quiero que esta mágica visión
me acompañe hasta la muerte,
si es que la muerte existe
en este universo de pinturas volátiles.
No hay camino de regreso
el mundo en blanco y negro
ya no existe,
todo ocurre
en el mariposario sagrado
de tu cuarto.
Quiero ser mariposa,
quiero perderme en esta vorágine
de pincelazos locos
de la paleta divina,
quiero vivir sabiendo
que la belleza existe,
quiero estar aquí,
en tu mariposario.

La il·lustració és de Kathy Hare.

18.1.10

Oda a una estrella: llibre de poesia infantil de Pablo Neruda


Fa poc que s'ha editat el llibre Oda a una estrella, basat en un poema de Pablo Neruda i amb il·lustracions d'Elena Odriozola. S'ha publicat per l'editorial Libros del Zorro Rojo (també el podem llegir en galleg en l'editorial Kalandraka).

El llibre és una preciositat doncs mescla d'una manera extraordinària els versos de Neruda amb la sensibilitat il·lustrativa d'Odriozola, el que fa un conjunt únic i fabulós per als primers lectors. El contrast entre la linealitat dels edificis, i la seua tristor, amb la lluminositat de l'estrella és molt evident en la narració il·lustrativa.

El poema narra, en vers lliure, la història d'un home que des de dalt d'un gratacels aconsegueix agafar una estrella i se la guarda sota el llit. El fet, que en un principi sembla meravellós, poc a poc es torna problemàtic. Al final l'home pren la decisió de tornar-la al seu lloc. És ben curiós el plantejament, doncs al·legòricament, aconseguir les estrelles suposa fer realitat els nostres somnis, però... qui ens diu que els somnis que perseguim som en realitat el millor per a nosaltres? Devem perseguir l'impossible? Com reaccionem quan els somnis es tornen realitat?

Un llibre molt bó i interessant. Us el recomanem.


Oda a una estrella
(Pablo Neruda)
Asomando a la noche
en la terraza
de un rascacielos altísimo y amargo
pude tocar la bóveda nocturna
y en un acto de amor extraordinario
me apoderé de una celeste estrella.
Negra estaba la noche
y yo me deslizaba
por la calle
con la estrella robada en el bolsillo.
De cristal tembloroso
parecía
y era
de pronto
como si Ilevara
un paquete de hielo
o una espada de arcángel en el cinto.
La guardé
temeroso
debajo de la cama
para que no la descubriera nadie,
pero su luz
atravesó
primero
la lana del colchón,
luego
las tejas,
el techo de mi casa.
Incómodos
se hicieron
para mí
los más privados menesteres.
Siempre con esa luz
de astral acetileno
que palpitaba como si quisiera
regresar a la noche,
yo no podía
preocuparme de todos
mis deberes
y así fue que olvidé pagar mis cuentas
y me quedé sin pan ni provisiones.
Mientras tanto, en la calle,
se amotinaban
transeúntes, mundanos
vendedores
atraídos sin duda
por el fulgor insólito
que veían salir de mi ventana.
Entonces
recogí
otra vez mi estrella,
con cuidado
la envolví en mi pañuelo
y enmascarado entre la muchedumbre
pude pasar sin ser reconocido.
Me dirigí al oeste,
al río Verde,
que allí bajo los sauces
es sereno.
Tomé la estrella de la noche fría
y suavemente
la eché sobre las aguas.
Y no me sorprendió
que se alejara
como un pez insoluble
moviendo
en la noche del río
su cuerpo de diamante.

17.1.10

Sant Antoni i el cançoner popular



Per sant Antoni hi ha molts llocs dels països catalans que fan festa i en cada lloc es donen unes particularitats (us recomanem el llibre La festa de Sant Antoni als Països Catalans, editat pel Centre d'Estudis de la Ribera de l'Ebre, fruit de les jornades que es van celebrar. Era molt típic abans en les festes tenir les seues pròpies cançons i glosses al sant... i no podien faltar les cançonetes a Sant Antoni, quasi totes ells amb una certa sàtira. Ací teniu unes quantes de les cançons més populars de Sant Antoni:

Sant Antoni de Gavarda
Sant Antoni de Gavarda
feu un miracle en Antella,
una agüela caigué a un riu,
i si no la trauen s'ofega

Carretera amunt anava,
un carró molt carregat,
els animals no estiraven,
i el carro es queda estancat.

-Sant Antonio, Sant Antoni,
tragueu-me d'ací.
I si no anaren homes,
encara estava allí.

Un xiquet anava a l'escola,
i feia un aire molt fort,
li va caure una rajola
i el va deixar quasi mort.

Sa mare plorant,
s'aclamava al sant,
i el pobre xiquet
és mort a l'instant.

Una xiqueta es queixava,
de molt mal al queixal,
a Sant Antoni aclamava:
-Arregleu-me este mal!

El Sant miraculós,
un gran miracle fa,
i li tira per terra
tota la bancà.

Un tort i un coix anaren,
la salut a demanar,
el tort ja gens no s'hi veu
i el coix ja no pot anar!

-Pare Sant Antoni!
No mos doneu més,
que si tant doneu
no ens deixareu res.
*
Sant Antoni és un bon sant,

i qui té un dobler li dona,

perquè mos guard s'animal,

tant si és de pèl com de ploma.
*
Tu Toni i ton pare Toni

i ta mare qui és Tonina.

Toni, mata sa gallina

i honrarem més Sant Antoni.
*
Sant Antoni feia sopes
a sa vorera de mar,

el dimoni hi va anar

i les hi va prendre totes.
*
A desset és Sant Antoni

i a vint Sant Sebastià,
qui bones obres farà,

no tendrà por del dimoni.
*
Sant Antoni és un sant vell,

és més vell que hi ha a s'ermita,

ell mos dona pasta frita

i coques com un garbell.
*
Sant Antoni és es patró
de Maó i Ciutadella.

Li pegam amb sa botella,

perquè no tenim tassó.
*
Sant Antoni de Viana,

dia desset de gener,
qui beu primer o darrer

sempre beu de bona gana.

*

Sant Antoni ja s'acosta

ja començam a tornar.

Ses dones de dins Artà

saben fer pans sense crosta.

*
Digau visca Sant Antoni,

amb es mocador pes coll
i amb es so des picarol
farem fugir el dimoni.


La il·lustració és de Junaida.

Joan Amades: el nostre folklore i el cançoner popular


Si ha hi algun etnòleg i folklorista català que destaque, sobretot per la seua gran llavor de recopilatòria, és Joan Amades. Hui finalitzen els actes commemoratius per a recordar els cinquanta anys de la seua mort i des d'aquest raconet no volem rendir-li el nostre xicotet homenatge. Molt sovint hem llegit el Costumari Català i hem recorregut a ell en diferents post referents al nostre folklore. És molt el que li devem i és just dir-ho públicament.


Sobre la seua vida sabem moltes coses, gràcies sobretot a les biografies editades: El món de Joan Amades, publicada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Amades, de Lluís Calvo (Nou Art Thor, ed.). Hui mateix es publica un nou llibre sobre la seua vida i obra, Joan Amades i Gelats. Del Raval a la llegenda, de M. Teresa Sadurní i Joan Serra (Edicions i Propostes Culturals Andana). És molt recomanable i interessant la biografia adreçada a xiquets i xiquetes que es publicà en el número 1127 de la revista infantil Cavall fort.

D'entre tota la seua extensa obra, que toca totes les vessants del nostre folklore -endevinalles, refranys, dites, enigmes, embarbussaments, rondalles...-, volem destacar, pels seus referents poètics, lúdics i musicals, el seu cançoner:

-Folklore de Catalunya - Cançoner (Ed. Selecta) és una obra clau per a conèixer les nostres cançons
-Les cent millors cançons de Nadal (ed. 62)
-Les cent millors cançons populars (ed. Selecta, 1948)
-Cançons populars amoroses i cavalleresques (Imp. F. Camps Calmet, 1935)
-Cançons populars humorístiques (Imp. F. Camps Calmet, 1936)
-Cançons populars històriques i de costums (Imp. F. Camps Calmet, 1936)
-La Kataluna Popolkanto (Vinyals de Sarrià, 1925)


La seua obra Folklore de Catalunya - Cançoner ens serà molt útil a classe per a difondre les cançons catalanes als alumnes. En la seua primera part trobem una selecció molt rica i diversa d'aquestes cançons:

1. Cançons de bressol
2. Moixaines infantils
3. Cançons d'infants
4. Cançons màgiques
5. Cançons infantils de tasca
6. Cançons de dret infantil
7. Cançons de ball rodó infantil
8. Cançons eliminatives
9. Jocs
10. Mimologismes
11. Cançons infantils de captiri i de diada
12. Cançons de diada
13. Cançons carnestolesques
14. Cançons de Quaresma
15. Cançons de Caramelles
16. Cançons de festa major
17. Cançons d'aplec
18. Cançons de ronda
19. Cançons de la mort del porc
20. Cançons d'Advent i de Nadal
21. Cançons de bateig
22. Cançons de noces
23. Cançons de mort
24. Cançons de dansa
25. Cançons de caçador
26. Cançons de pescador
27. Cançons de pastor
28. Cançons de bosquerol
29. Cançons de sembra
30. Cançons de messes
31. Cançons de verema
32. Cançons de collir olives
33. Cançons del conreu del cànem i lli
34. Vària de cançons de collir
35. Cançons de trencar ametlles
36. Cançons d'espellonar
37. Cançons del conreu de la mel
38. Cançons de traginers i de camí
39. Cançons de tasca
40. Cançons de filadora
41. Cançons de cosidora
42. Cançons de puntaire
43. Cançons d'anar a la font
44. Cançons de captaire
45. Cançons d'hostal i de taverna
46. Cançons de marxant
47. Cançons d'encantament
48. Cançons improvisades

Sovint hem dit al blog que cal difondre el nostre folklore, donar-lo a conèixer a les noves generacions. Les cançons formen part de la nostra riquesa popular i és una manera molt lúdica d'endinsar-se en la poesia. Gràcies a etnòlegs com Joan Amades aquesta riquesa lingüística no s'ha perdut. Ara tenim nosaltres el testimoni, és nostra la obligació passar-ho als menuts i joves.

-----
Aquest article s'ha fet participant en xarxa en els actes de cloenda dels homenatges a Joan Amades. Diferents blocaires han participat, tots editant al mateix moment -12:00 h.- un post sobre Joan Amades. Podeu llegir els interessants post d'altres companys punxant ací.

Aprofitem per a felicitar als promotors d'aquesta iniciativa en la xarxa, que com diu Víctor Pàmies, ha passat a ser per uns moments una plaça pública on cadascú s'ha unit compartint les seues pròpies experiències.

16.1.10

Dites populars i refranys per començar l'any



Un any més i nous refranys. També el començament de l'any, amb tota la seua màgia, té les seues pròpies dites i refranys. Víctor Pàmies, paramioleg i bon amic, en Refranyer Temàtic, ha fet una interessant selecció de tots aquests refranys per tal de començar a caminar per 2010 de la mà del nostre folklore. Ací en teniu uns quants:

Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany
Apedaçant s'arriba al cap d'any

Boig serà el campaner que assenyala pedregada per Cap d'Any

Cap d'Any en dijous porta mals de cor

Cap d'Any en dimarts porta mal de cap

Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris
Cap d'Any en divendres porta mal de ventre

Cap d'Any gelat, any de molt blat

Cap d'Any llegany, mal any

Cap d'Any serè, tot l'any va bé

Cap d'Any, neules

Després de Cap d'Any, figues seques per company

El dia no es mou fins a Ninou

El foc de Cap d'Any, no fa dany

El que es fa per Cap d'Any, es fa tot l'any

El qui no visita el camp per Cap d'Any, té mal any

Gelada de Cap d'Any, pa per tot l'any

La missa de Cap d'Any val per tot l'any

Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant

Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any

Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat

Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam

Per Cap d'Any s'estira el dia, però no s'estira el guany

Per cap d'any, el dia s'allarga un pam

Pluja de Cap d'Any duu mal averany

Pluja de Cap d'Any, mal any

Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any

Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel

Si plou per Cap d'Any s'esguerra tot l'any

Trons per Cap d'Any porten mal any


Si voleu assabentar-se de quines són les dites populars del mes de gener podeu punxar ací.

La il·lustració és de Lisa Falzon.

14.1.10

Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat? / ¿Qué importancia tiene la poesía en la educación de la sensibilidad?


 
Hui ens agradaria que donareu la vostra opinió sobre una nova qüestió que us plantegem: Influeix la poesia en l'educació sentimental dels xiquets i joves? Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat? Caldria donar-li una major importància i pes específic dins del currículum escolar? Caldria incloure-la en altres apartats del currículum més enllà de la literatura? Esperem que aneu deixant les vostres opinions i ens ajudeu a aclarir dubtes. La il·lustració és de Zábranský Vlastimil.

13.1.10

Ramón el dragón, de Douglas Wright: Jugant amb la "rr" i la "dr"




No saben si veritablement amb aquest vídeo i cançoneta, Ramón el dragón, s'ajudarà a corregir la dislalia -dificultats en pronunciar determinats fonemes, en aquest cas la "rr" i la "dr"-, com fica al títol del curtmetratge, però sí que és veritat que ens sembla encantadora. Les il·lustracions, la música i la cançó són de Douglas Wright, col·laborador habitual de la revista de LIJ Imaginaria

Ramón el dragón

Ramón el dragón
vuela por el cielo
su aliento de fuego
derrite hasta el hielo.
Ramón el dragón
tiene fuertes garras
si se lo propone
dobla el hierro en barras.


Ramón el dragón,
el dragón, el dragón. (bis)


Ramón el dragón
tiene cola en punta
con ella da golpes
y también apunta.
Ramón el dragón
vive en una torre
en su pieza juega,
salta, baila y corre.


Ramón el dragón,
el dragón, el dragón (bis)



Ramón el dragón
anda por la noche
bate sus dos alas
a troche y moche.
Ramón el dragón
sueña con dragones
que son como él
Ramones dragones.



Ramón el dragón,
el dragón, el dragón.



12.1.10

L'endevinalla popular, o la iniciació del llenguatge poètic: article de Josep Llussà


Us recomanem llegir l'article de Josep Llussà, L'endevinalla popular, o la iniciació del llenguatge poètic. Entre altres coses, ens diu:

L’inici de l’enigma és antic i es troba tant en cultures molt primitives com en algunes de les civilitzacions antigues considerades més avançades. Ens trobem que les endevinalles populars tal com les entenem o coneixem són hereves de molt antigues formes de llenguatge simbòlic d’aquelles cultures primitives i de les civilitzacions avançades. I són hereves també de la poetització de conceptes molt antics. No és estrany, doncs, que moltes endevinalles tinguin com a temes aspectes de la natura en un sentit ampli. Provenen dels lògics referents que l’entorn proporcionava a l’ésser humà en l’antiguitat. I molts dels referents naturals no se sabien explicar si no era mitjançant símbols que els relacionessin amb coses conegudes. Amb un llenguatge ja més evolucionat la poetització ajudava també a establir relacions. Aquesta és, doncs, la primera relació de l’endevinalla amb el llenguatge poètic: la necessitat d’expressar imaginativament.

La il·lustració és de Mark Christopher Chandler

11.1.10

La cigarra i la formiga: una versió actual de la faula



Hi ha camells, els més menudets i de llargues pestanyes, que van poc a poc, retardats, i quan passen per damunt dels balcons van buscant algunes sabatetes per a deixar encara el seu regal. És difícil, en aquest fred que fa, trobar algunes sabates al balcó, però jo, assabentada de la seua existència, m'he resistit a llevar les sabates del balcó i ... quina sorpresa! Són ells els que solen portar els regals més eteris i boniquets, doncs són els mimats pels tres Mags d'Orient, així que, embolicat amb un paperet d'argent i una llaçada daurada de seda, m'he trobat amb aquest poemeta que ha viatjat des de les illes Canàries en les sarries dels camells.

Una poesia de la nostra amiga Teresa Delgado, amiga i poeta, que ens parla de la especial relació de la cigarra i la formiga; un versos on se li dona un tomb a la faula. Gràcies, Teresa, per recordar-te'n de nosaltres en la teua carta als Reis. La lectura del poema ens fa reflexionar: tal vegada, hui per hui, és millor ser cigarra que formiga?; són més televisives?; caldrà revisar les faules clàssiques?

Otra de Cigarras y de Hormigas
(Teresa Delgado)

-Te lo dije, te lo dije,
dijo la hormiga a la cigarra
-Te lo canto, te lo canto,
La cigarra le contestó.

Ha sido un invierno frío
y cante con tanto brío
para olvidar mi dolor,
que un famoso representante
escuchando mi reclamo,
me nombró magno tenor;

y tras fuerte apretón de manos
trato firmamos y ahora,
me paso feliz las horas
haciendo lo que más amo.

Viajé por el mundo entero
cantando con mucho esmero,
y aprendiendo otras canciones
afinando nuevos sones y
apretando muchas manos.

Tengo amigos por doquier
y hasta entrevistas me hicieron,
en teatros me aplaudieron
admirando mi buen hacer.

Por solo cantar canciones
que alegran el corazón
voy levantando pasiones
que me llenan de emoción.

De modo querida hormiga
que te digo y con razón
que cada uno tiene su don
tu trabajas con tesón
y yo le canto a la vida.


La il·lustració és de Macarena Rioseco Castillo

10.1.10

Gennaio poesia / Poesia de Gener, de Roberto Piumini


Gennaio / Gener
(Roberto Piumini)

Gennaio è un mese / Gener és un mes
freddo e scortese / fred i hostil
porta una sciarpa / porta una capa

di neve e fango, / de neu i fang,

non suona l’arpa / no fa tocar l'arpa

non balla il tango / no fa ballar el tango

batte fra i denti / batega entre les dents

la pipa spenta, / el tub apagat,
grida lamenti / gemec planyívol

poi s’addormenta. / després es queda adormit.


Ilustració de Francisco Pimiango

La lluna blava: poesia d'Olga Xirinacs


El passat dia 31 de desembre de 2009 es va produir un fenomen especial al cel, la lluna plena va sortir dues vegades en un mateix mes. Aquest fet no es tornarà a repetir fins d'ací a 19 anys i s'anomena lluna blava. La lluna blanca la pintem de blau -il·lustració de la capçalera el post d'Alice Barberini- per acompanyar un excel·lent poema d'Olga Xirinac que fa també referència a la lluna blava i al transcórrer del temps.

La lluna blava
(Olga Xirinacs)

La lluna venia, la lluna rodava,
la lluna d’avui serà lluna blava:
la lluna fa el ple, segona vegada.
Desembre lunar, desembre s’acaba,
un any que se’n va i un altre fa entrada:
la vida també comença manyaga,
però quan es fon no hi ha retornada.
La lluna, que ho veu, fa trista la cara.

9.1.10

Balconcillos: blog de poesia



Ben cert que us interessarà donar-se una llarga passejada pel blog Balconcillos, doncs es trobareu amb molta, bona i variada poesia. Els poetes estan ordenats alfabèticament i podem anant llegint alguns dels seus poemes. Un lloc ben interessant!

D'aquest blog hem copiat el poema de Belén Reyes, ¿Usted que haría?:

¿Usted qué haría?
(Belén Reyes)

Y qué sucede
si de pronto un día
te das cuenta de que todo es mentira,
y no sabes si meterte a loca
a puta
o a suicida,
o arrancarte el alma
y sentarte en una silla
y ya
medio gilipollas,
ver como pasa la vida.

¿Usted que haría?

La il·lustració és d'Anne Bachelier.

8.1.10

Cançó en forma d'ocell, de Dino Buzatti

Canzonetta in forma di... (Dino Buzatti)


Cancioncilla en forma de... (Dino Buzatti, traducció de Maria Ángeles Cabré)

7.1.10

Tornem a classe jugant amb la il·lusió i la poesia: activitat poètica


 

Us proposem començar les classes amb una activitat poètica que se m'ha acudit llegint el poema de María García Esperón. Es tracta de jugar amb la poesia, la creativitat de cada alumne i les il·lusions de cadascú d'ells. Ara que comencem l'any és hora de pensar en els desitjos i màgicament fer que es compleixquen. Cada alumne escriurà dos versos pensant que hi ha darrere de la porta que obri l'any nou. Què és el que els agradaria trobar enguany?. Ho podem fer en castellà o en català. Els dos primers versos són:

Què hi ha al darrere / ¿Qué hay detrás
de la porta de l'any? / de la puerta del año?

I els dos últims són (però podem canviar-los):

Les paraules teues / Las palabras tuyas
somiant, somiant... / soñando, soñando...

Desprès escriurem en la pissarra tots els versos i ens sortirà un poema tan llarg com alumnes hi ha a la classe. El poema el podem escriure i penjar en el raconet de la biblioteca d'aula per a donar la benvinguda al 2010 (el podem il·lustrar i encara ens quedarà més bonic). També podem fer còpies i regalar-les als companys de les altres classes per anar enlairant les nostres creacions poètiques.

L'encantador i original poema, de María García Esperón (gràcies María, sempre ens sorprens agradablement amb els teus versos, que hara t'hem copiat per a jugar amb ells) és aquest:

¿Qué habrá detrás
de la puerta del año?
Una margarita
con un lazo blanco.
Una marea nueva
con barcos pintados.
Una nieve antigua
pidiendo verano.
Las palabras tuyas
soñando soñando...

La il·lustració és de Francesca Assirelli.