31.3.09

Pastissos de poesia: dolços versos

Cecilia Orecchia "Beba", pastissera artística d'Argentina -nascuda en Rosario, Argentina, i fa dos anys que viu en Córdoba- ha creat dèu pastissos inspirats en poemes per al festival Cosmopoética de Córdoba. Així, els versos no sols entren per la vista i per l'oïda, ara també per la boca.

Els pastissos recreen dèu poemes de dèu poetes actuals, seleccionats per Ana Alzac. Els pastissos seran exposats en les jornades Dulces versos. Degustar la poesia que tindran lloc del 13 al 16 d'abril en la seu de la Biblioteca Central de Córdoba.
Tant els pastissos com les figuretes que composen el dolç poètic poden menjar-se. Podem veure i menjar-se el poema Nana para dormir a una vampira, de Carmen Gil; Gata en el agua, de Anna Krause; Corteza, de Fabio Morábito; Cosecha de ángeles, de la rumana Ana Blandiana; Violonchelo, d'Adam Zagajewski; Pañuelo, de John Berger i Fantasma en forma de camisa, del xilé Óscar Hahn. Secretaria del Amor, de Luis García Montero; La calle en la que tú vives, d'Ángeles Mora, i Gatos, gatos, gatos y más gatos, de Rafael Alberti.

A més, Ana Alzac i Beba han organitzat un taller infantil titolat "Nos comemos un poema" on els alumnes de nou col·legis de Córdoba participaran en la composició d'un poema del qui se li han retirat algunes paraules. Creantt i menjat s¡ho passaran molt bé, doncs Beba ha creat un pastís especial que endolça el poema Canción del ciempiés que pertany al llibre James y el melocotón gigante de Roald Dahl.

Un apropament golafre a la poesia en Cosmopoética.
FANTASMA EN FORMA DE CAMISA
(Óscar Hahn)
Estuve todo el día entre tu ropa sin lavar
disfrazado de camisa sucia
Te oí llenar la artesa con agua
y abrir la caja del detergente
Te vi de rodillas frente a la artesa
restregando las prendas una a una
Y ahora siento tus manos atónitas
y tus ojos clavados en mí bajo el agua
Porque aunque raspas y escobillas y refriegas
no consigues sacar la sangre de mi costado

30.3.09

Poesia de la luna: luna, lunerita


LUNA, LUNERITA
(Elvira Nogal)

Luna, lunerita
de cara redonda,
por el día duermes,
por la noche rondas.

Luna, lunerita
con ojos azules,
te cantan las aves,
te duermen las nubes.

Luna, lunerita
de cara morena,
alumbras de noche
como una linterna.

Luna, lunerita
de cara menguada,
luna, lunerita
estás arrugada.

Luna, lunerita
de cara crecida,
pareces de plata,
de plata muy fina.

¡Ay!, luna, lunera
carita de miel,
pronto en un cohete
te iremos a ver.
La il·lustració és d' Ester García Cortés

29.3.09

Allí había una niña: poema infantil de Jaime Sabines




Com transformar la vida quotidiana en poesia, amb un llenguatge clar i senzill? No, no és una tasca fàcil, però el poeta mexicà Jaime Sabines ho aconsegueix a la perfecció, tant en els seus poemes per adults com per al xiquets. Llegiu el següent poema, Állí había una niña, i ho comprovareu.


Allí había una niña

En las hojas del plátano un pequeño
hombrecito dormía un sueño.
En un estanque, luz en agua.
Yo contaba un cuento.
Mi madre pasaba interminablemente
alrededor nuestro.
En el patio jugaba
con una rama un perro.
El sol -qué sol, qué lento
se tendía, se estaba quieto.
Nadie sabía qué hacíamos,
nadie, qué hacemos.
Estábamos hablando, moviéndonos,
yendo de un lado a otro,
las arrieras, la araña, nosotros, el perro.
Todos estábamos en la casa
pero no sé porqué. Estábamos. Luego el silencio.
Ya dije quién contaba un cuento.
Eso fue alguna vez porque recuerdo
que fue cierto.

La il·lustració és de Catnez -Catriel Martínez-.

28.3.09

Poesia de la Cenicienta, de Roald Dahl

Del conte a la poesia, Roal Dahl ha versificat el conte de la Ventafocs que podem llegir en el seu llibre Cuentos en verso para niños perversos (editorial Alfaguara Infantil y Juvenil).


LA CENICIENTA
(Roal Dahl)

"¡Si ya nos la sabemos de memoria!",
diréis. Y, sin embargo, de esta historia
tenéis una versión falsificada,
rosada, tonta, cursi, azucarada,
que alguien con la mollera un poco rancia
consideró mejor para la infancia...

El lío se organiza en el momento
en que las Hermanastras de este cuento
se marchan a Palacio y la pequeña
se queda en la bodega a partir leña.
Allí, entre los ratones llora y grita,
golpea la pared, se desgañita:
"¡Quiero salir de aquí! ¡Malditas brujas!
¡¡Os arrancaré el moño por granujas!!".
Y así hasta que por fin asoma el Hada
por el encierro en el que está su ahijada.
"¿Qué puedo hacer por ti, Ceny querida?
¿Por qué gritas así? ¿Tan mala vida
te dan esas lechuzas?". "¡Frita estoy
porque ellas van al baile y yo no voy!".
La chica patalea furibunda:
"¡Pues yo también iré a esa fiesta inmunda!
¡Quiero un traje de noche, un paje, un coche,
zapatos de charol, sortija, broche,
pendientes de coral, pantys de seda
y aromas de París para que pueda
enamorar al Príncipe en seguida
con mi belleza fina y distinguida!".
Y dicho y hecho, al punto Cenicienta,
en menos tiempo del que aquí se cuenta,
se personó en Palacio, en plena disco,
dejando a sus rivales hechas cisco.

Con Ceny bailó el Príncipe rocks miles
tomándola en sus brazos varoniles
y ella se le abrazó con tal vigor
que allí perdió su Alteza su valor,
y mientras la miró no fue posible
que le dijera cosa inteligible.
Al dar las doce Ceny pensó: "Nena,
como no corras la hemos hecho buena",
y el Príncipe gritó: "¡No me abandones!",
mientras se le agarraba a los riñones,
y ella tirando y él hecho un pelmazo
hasta que el traje se hizo mil pedazos.
La pobre se escapó medio en camisa,
pero perdió un zapato con la prisa.
el Príncipe, embobado, lo tomó
y ante la Corte entera declaró:
"¡La dueña del pie que entre en el zapato
será mi dulce esposa, o yo me mato!".
Después, como era un poco despistado,
dejó en una bandeja el chanclo amado.
Una Hermanastra dijo: "¡Ésta es la mía!",
y, en vista de que nadie la veía,
pescó el zapato, lo tiró al retrete
y lo escamoteó en un periquete.
En su lugar, disimuladamente,
dejó su zapatilla maloliente.

En cuanto salió el Sol, salió su Alteza
por la ciudad con toda ligereza
en busca de la dueña de la prenda.
De casa en casa fue, de tienda en tienda,
e hicieron cola muchas damiselas
sin resultado. Aquella vil chinela,
incómoda, pestífera y chotuna,
no le sentaba bien a dama alguna.
Así hasta que fue el turno de la casa
de Cenicienta... "¡Pasa, Alteza, pasa!",
dijeron las perversas Hermanastras
y, tras guiñar un ojo a la Madrastra,
se puso la de más cara de cerdo
su propia zapatilla en el pie izquierdo.
El Príncipe dio un grito, horrorizado,
pero ella gritó más: "¡Ha entrado! ¡Ha entrado!
¡Seré tu dulce esposa!". "¡Un cuerno frito!".
"¡Has dado tu palabra. Principito,
precioso mío!". "¿Sí? -rugió su Alteza.
--¡Ordeno que le corten la cabeza!".
Se la cortaron de un único tajo
y el Príncipe se dijo: "Buen trabajo.
Así no está tan fea". De inmediato
gritó la otra Hermanastra: "¡Mi zapato!
¡Dejad que me lo pruebe!". "¡Prueba esto!",
bramó su Alteza Real con muy mal gesto
y, echando mano de su real espada,
la descocó de una estocada;
cayó la cabezota en la moqueta,
dio un par de botes y se quedó
quieta...

En la cocina Cenicienta estaba
quitándoles las vainas a unas habas
cuando escuchó los botes, -pam, pam, pam-
del coco de su hermana en el zaguán,
así que se asomó desde la puerta
y preguntó: "¿Tan pronto y ya despierta?".
El Príncipe dio un salto: "¡Otro melón!",
y a Ceny le dio un vuelco el corazón.
"¡Caray! -pensó-. ¡Qué bárbara es su alteza!
con ese yo me juego la cabeza...
¡Pero si está completamente loco!".
Y cuando gritó el Príncipe: "¡Ese coco!
¡Cortádselo ahora mismo!", en la cocina
brilló la vara del Hada Madrina.
"¡Pídeme lo que quieras, Cenicienta,
que tus deseos corren de mi cuenta!".
"¡Hada Madrina, -suplicó la ahijada-,
no quiero ya ni príncipes ni nada
que pueda parecérseles! Ya he sido
Princesa por un día. Ahora te pido
quizá algo más difícil e infrecuente:
un compañero honrado y buena gente.
¿Podrás encontrar uno para mí,
Madrina amada? Yo lo quiero así...".

Y en menos tiempo del que aquí se cuenta
se descubrió de pronto Cenicienta
a salvo de su Príncipe y casada
con un señor que hacía mermelada.
Y, como fueron ambos muy felices,
nos dieron con el tarro en las narices.

La il·lustració és de Carla Joy Evans.

27.3.09

Dia Mundial del Teatre 2009: poesia i titelles

Hui és celebra el Dia Mundial del Teatre. Desitgem que totes les sales de teatre estiguen plenes, sobretot per xiquets i joves -i no sols hui-. Nosaltres no us podem invitar a una representació teatral, però si a gaudir d'aquest teatre de titelles, En Patufet, de Centre de Titelles de Lleida.



Ha estat tot una festa,
s'ha acabat la funció
i ara baixa el teló.
Cadascú s'emporta a casa
una llum i un sospir:
la llum màgica del teatre
i el sospir de compartir.
Fins la propera funció
resta en silenci el saló!

Aprofitem per a recomanar-vos unes web sobre teatre infantil i educació on podeu trobar molta informació, a més d'obres de teatre infantil per a descarregar-se:

Teatro y educación: http://teatroeducacion.ning.com/
Teatro Infantil en Educared: http://www.educared.org.ar/biblioteca/guiadeletras/?cat=547
Teatro Infantil: http://www.teatroinfantil.tuportal.com/representar.htm

26.3.09

Poesia infantil de la mariposa: voleteig primaveral

Un dels símbols que millor representen la primavera és la papallona. El seu voletejar, de flor en flor, és una imatge que estèticament ens encisa i poèticament és ben evident. Llegiu el poema de Nicolás Guillén, Mariposa, i comprendreu millor el que us voler dir:

Mariposa
(Nicolás Guillén)
Quisiera
hacer un verso que tuviera
ritmo de Primavera;
que fuera
como una fina mariposa rara,
como una mariposa que volara
sobre tu vida, y cándida y ligera
revolara
sobre tu cuerpo cálido de cálida palmera
y al fin su vuelo absurdo reposara
-tal como en una roca azul de la pradera-
sobre la linda rosa de tu cara...
Quisiera
hacer un verso que tuviera
toda la fragancia de la Primavera
y que cual una mariposa rara
revolara
sobre tu vida, sobre tu cuerpo, sobre tu cara.
La fotografia és de Toni Bra.

25.3.09

Poesia del sol, entre la pluja i la son


Señor Sol

Golpea suavemente
la tímida lluvia
contra los cristales.
Música ligera
crea misteriosos
ritmos ancestrales.

Trinos en la fonda
evocan misterios
hechos melodía.

Pinceles etéreos
salpican colores
mientras las fragancias
rozan los jardines
saludando inquietas
a un sol escondido
que por mal de amores...

¡Se quedó dormido!

La il·lustració és de Dennis Sun.

24.3.09

La mar de poemas, un blog de poesia juvenil


Navegant per internet hem descobert un blog que ens ha agradat molt: La mar de poemas, textos, palabras... Està fet per Marian, profe de Llengua i Literatura. És un plaer la seua lectura, a més d'un grapat de coses que podem aprendre. Us recomanem la seua visita. Una feina ben feta digna d'imitar.

Té un apartat amb una bona selecció de poemes que enganxen a llegir als joves, objectiu últim del seu blog. Per exemple, ens ha fet sortir un bon somriure els poemes de Carlos Edmundo de Ory. Els tres poemes són fantàstics per a jugar amb ells i crear nous poemes.

HIPÉRBOLE DEL AMOROSO
(Carlos Edmundo de Ory)
Te amo tanto que duermo con los ojos abiertos.
Te amo tanto que hablo con los árboles.
Te amo tanto que como ruiseñores.
Te amo tanto que lloro joyas de oro.
Te amo tanto que mi alma tiene trenzas.
Te amo tanto que me olvido del mar.
Te amo tanto que las arañas me sonríen.
Te amo tanto que soy una jirafa.
Te amo tanto que a Dios telefoneo.
Te amo tanto que acabo de nacer.
*
DESCRIPCIÓN DE MI ESPOSA
(Carlos Edmundo de Ory)
Ella es mi escarabajo sagrado.
Ella es mi cripta de amatista.
Ella es mi ciudadela lacustre.
Ella es mi palomar de silencio.
Ella es mi tapia de jazmines.
Ella es mi langosta de oro.
Ella es mi kiosko de música.
Ella es mi lecho de malaquita.
Ella es mi medusa dorada.
Ella es mi caracol de seda.
Ella es mi cuarto de ranúnculos.
Ella es mi topacio amarillo ,
Ella es mi Anadiómena marina.
Ella es mi Ageronia atlantis.
Ella es mi puerta de oricalco.
Ella es mi palanquín de hojas.
Ella es mi postre de ciruelas.
Ella es mi pentagrama de sangre.
Ella es mi oráculo de besos.
Ella es mi estrella boreal.
*
FONEMORAMAS
(Carlos Edmundo de Ory)
Si canto soy un cantueso.
Si leo soy un león.
Si emano soy una mano.
Si amo soy un amasijo.
Si lucho soy un serrucho.
Si como soy como soy.
Si río soy un río de risa.
Si duermo enfermo de dormir.
Si fumo me fumo hasta el humo.
Si hablo me escucha el diablo.
Si miento invento una verdad.
Si me hundo me Carlos Edmundo.

La il·lustració és de Beverley Young.

23.3.09

Festivals de poesia: Poems&Blogs i Poefesta


Sembla que ve la primavera i el bon temps i junt al pol·len viatgen els versos. El diumenge passat, 22 de març, va tenir lloc una fantàstica trobada a Vilafranca del Penedés on poetes bloguers es van reunir i van tenir la possibilitat de conèixer's i compartir els seus poemes (ens sap greu no haver-hi pogut estar, és el que té la llunyania de l'espai). Sota la convocatòria de Violant de Bru varen poder compartir mantell i poesia. Us recomanem que li doneu una ullada al blog Poems&Blogs. Poetes a la xarxa i podreu assabentar-se millor del que es va coure. A més, d'aquesta manera podeu tenir els enllaços als blogs de tots els/les poetes participants. Felicitem a Violant de Bru per la seua idea i esperem que el proper any es repeteixca.
Als blogs de Júlia Costa i d' Isabel Barriel podeu llegir els comentaris sobre l'event i veure fotos dels participants.
I ara, de nou, el proper dia 27 de març, tenim l'oportunitat d'assistir al festival poètic Poefesta, en Oliva. Celebren ja el seu primer quinqueni i, any rere any, és tot un aconteiximent que no es podeu perdre. Cantants, poetes, animadors a la poesia... poemes per a grans i joves, veus clares des de la ploma poètica. Tot un plaer!
Com déiem al començament d'aquest post, benvinguda la primavera i la poesia.

La vida del pajarillo: poesia infantil àrab


La vida del pajarillo
(Al-Aqqad, Abbas Mahmud -Egipte, 1889-1964)

Se posa en la rama y desciende
en un abrir y cerrar de ojos
cantando.
Jamás se cansa
de desplegar las alas, jamás reposa.
Salta de matorral en matorral como si agujas tocase
persiguiendo, sin buscar a fugitivo alguno,
sin buscar objetivo,
con la agilidad del niño en su infancia
que en él es la agilidad de la vida,
bebiendo a buchadas.
¿Quién asustará al pájaro prudente?
Se acerca a la nube y cae
anunciando al jardín la lluvia.
¡Por Dios!
¡Qué terrible montura
y qué débil el malvado jinete!
Voló siendo niño, voló siendo viejo
entre los jardines y los estanques.
Informaron sus pupilas de la madurez de los frutos,
de quien regó el grano, de quien sembró.
¡Las fuentes de agua no están lejanas
y no están vacíos de frutos los jardines!

La il·lustració és de Maria Eugenia.

22.3.09

Poesia italiana sobre la primavera / Filastrocche de primavera


A la web de Report On Line podem troblar una excel·lent selecció de poesia italiana sobre la primavera. Poetes molt coneguts i altres totalment desconeguts per a nosaltres, poemes per a xiquets i per a joves i adults; poetes italians i també d'altres indrets, però en italià; poemes ben diferents sobre una mateixa temàtica: La primavera.
Hem triat dos poemes, un per a xiquets - Filastrocca di primavera, de Gianni Rodari- i l'altre per a joves -Sveglia, de Luigi Pirandello-. Us invitem a llegir-los:


Filastrocca di primavera
(Gianni Rodari)

Filastrocca di primavera
più lungo è il giorno,
più dolce la sera.
Domani forse tra l'erbetta
spunterà qualche violetta.
Oh prima viola fresca e nuova
beato il primo che ti trova,
il tuo profumo gli dirà,
la primavera è giunta, è qua.
Gli altri signori non lo sanno
e ancora in inverno si crederanno,
magari persone di riguardo,
ma il loro calendario va in ritardo.




Sveglia
(Luigi Pirandello)

Guizzò la prima rondine dal nido
sotto la mia grondaia,

vibrando al cielo il breve acuto strido;
e già ne strillan cento in frotta gaia.

Filan gli aerei stridi, intanto pare
che nei tetti vicini,
salterellando, col lor cianciugliare
bezzichin l'aria i passeri piccini.

Giù, nel cortile, ostinasi un galletto
nel suo verso arrochito.
Zitto, signor Dovere, ho già capito:
è ora, è ora di lasciare il letto.


Les il·lustracions són de Cathy Delanssay.

21.3.09

Adios verano, bienvenido el otoño: poesia otoñal para el hemisferio sur

Pimavera- tardor (primavera-otoño), visca la diferència- El renàixer de la natura en l'hemisferi nord i l'ocàs en l'hemisferi sud. Dalt i baix continua el cicle de la vida i els dos hemisferis s'impregnen de poesia. Per a tots els amics lectors del blog de l'hemisferi sud us regalem aquesta poesia, oda a una fulla que enlaira la tardor.
Poesia para celebrar la llegada del otoño y calentarnos en los días frios que se acercan.

Como hoja seca
(Loli Montoya)
Como hoja seca,
sujeta a la rama donde nace...
Siento mi cuerpo
prendido,
pero mi mente a merced del aire...
Deseo una ráfaga
de viento,
enérgica, despiadada,
que me haga volar
sobre el árbol,
unirme a otras hojas que pasan...
Sé que será vuelo corto,
después caeré,
seré alfombra dorada.
Pero ese fugaz tiempo
que mi cuerpo tuvo alas...
fue tan hermoso,
tan distinto,
que merece morir
pisada.

La il·lustració és d'Angelo Ruta.

Cites i frases cèlebres sobre la poesia / Citas y frases célebres sobre la poesia


Un vers i una flor per a rebre a la primavera i saludar a la poesia


Que xerren i pensen els escriptors sobre la poesia? Hui, Dia Mundial de la Poesia és un bon dia per a reflexionar sobre el tema: el vers, el poema, la poesia, el poeta... Hem fet una selecció de cites i frases cèlebres sobre la Poesia. Les podeu llegir en castellà i català. Què penseu sobre el que han dit i escrit aquestes persones? Esteu d'acord? En desacord? Un instant de reflexió no ens ve gens malament.


Cada poema és únic. En cada obra batega, amb major o menor grau, tota la poesia. Cada lector busca quelcom en el poema. I no és insòlit que ho trobe: ja ho portava dins. (Octavio Paz)
Cada poema es único. En cada obra late, con mayor o menor grado, toda la poesía. Cada lector busca algo en el poema. Y no es insólito que lo encuentre: ya lo llevaba dentro. (Octavio paz)

L'amor és la poesia dels sentits. Però hi ha poesies dolentíssimes. (Antonio Gala)
El amor es la poesía de los sentidos. Pero hay poesías malísimas. (Antonio Gala)

L'home poetiza tot el llunyà. (Pío Baroja)
El hombre poetiza todo lo lejano (Pío Baroja)

L'home sord a la veu de la poesia és un bàrbar, sigui qui sigui. (Goethe)
El hombre sordo a la voz de la poesía es un bárbaro, sea quien sea. (Goethe)

El poema és un raïm d'imatges. (Gastón Bachelard)
El poema es un racimo de imágenes. (Gastón Bachelard)

El ritme és el que fa a la poesia persuasiva i no informativa. (José Hierro)
El ritmo es lo que hace a la poesía persuasiva y no informativa. (José Hierro)


En tota poesia el vestit constitueix la meitat del cos i, en algunes, com succeeix en la lírica, el vestit és tot. (Vittorio Alfieri)
En toda poesía el vestido constituye la mitad del cuerpo y, en algunas, como sucede en la lírica, el vestido es todo. (Vittorio Alfieri)

La poesia és el ressò de la melodia de l'univers en el cor dels humans. (Tagore)
La poesía es el eco de la melodía del universo en el corazón de los humanos. (Tagore)

La poesia és el sentiment que li sobra al cor i et surt per la mà. (Carmen Conde)
La poesía es el sentimiento que le sobra al corazón y te sale por la mano. (Carmen Conde)

La poesia és la pintura que es mou i la música que pensa. (Émile Deschamps)
La poesía es la pintura que se mueve y la música que piensa. (Émile Deschamps)

La poesia és un arma carregada de futur. (Gabriel Celaya)
La poesía es un arma cargada de futuro. (Gabriel Celaya)

La poesia no vol adeptes, vol amants. (Federico García Lorca)
La poesía no quiere adeptos, quiere amantes. (Federico García Lorca)



Mentre hi hagi en el món primavera, ¡haurà poesía! (Gustavo Adolfo Bécquer)
Mientras haya en el mundo primavera, ¡habrá poesía! (Gustavo Adolfo Bécquer)

Si hi hagués més polítics que sabessin de poesia, i més poetes que entenguessin de política, el món seria un lloc un poc millor per viure en ell. (John Fitzgerald Kennedy)
Si hubiera más políticos que supieran de poesía, y más poetas que entendieran de política, el mundo sería un lugar un poco mejor para vivir en él. (John Fitzgerald Kennedy)

Un gra de poesia és suficient per a perfumar un segle. (José Martí)
Un grano de poesía es suficiente para perfumar un siglo. (José Martí)

Jo sé que la poesia és imprescindible, però no sé per a què. (Jean Cocteau)
Yo se que la poesía es imprescindible, pero no se para que. (Jean Cocteau)

La poesia és alhora un amagatall i un altaveu (Nadine Gardimer)
La poesía es a la vez un escondrijo y un altavoz (Nadine Gordimer)

Un poema no hauria de significar, sinó ser. (Archibald MacLeish)
Un poema no debería significar, sino ser. (Archibald MacLeish)

Sobre la Terra, abans que l'escriptura i la impremta, va existir la poesia. (Pablo Neruda)
Sobre la Tierra, antes que la escritura y la imprenta, existió la poesia. (Pablo Neruda)

Les il·lustracions són de Dilka Bear.

Dia Mundial de la Poesia 2009: volen les paraules pels versos

Deixem volar les paraules i els versos en un dia tan especial com hui, el Dia Mundial de la Poesia. Celebrem-ho llegint poemes, recitant, cantant, escrivint,... Vivim la poesia i fem-la viure als xiquets i joves.

Feliç dia de la poesia!


Escriure un poema

Cerca paraules
si mai et falten,
troba-les vives
dins d'un moment.

Dóna'ls-hi forma
d'au migratòria,
llença-les totes
des d'un cimal.

Escolta'n l'eco
de la boscúria,
olora'n flaires
de l'avenir.

Que al temps reneixi
ni al vent madurin;
després acull-les
al pensament.

Ajau-les totes
sota els estels,
i fes-ne somnis
per regalar.

No t'amoïnis
per l'embalatge,
ni en cerquis ara
llur nou destí.

Busca la vella
llibreta fosca,
treu-li la pols
dels anys d'oblit.

Escriu amb lletra
gens tremolosa
la imatge blava
de cada mot.

Blavor despresa
de cels en calma,
de mars per viure
i d'horitzons.

Estén les ales
de cada lletra
i ara sí, dóna'n
amb un somrís.

La il·lustració és de Cosei Kawa.

20.3.09

Poesia infantil brasilera: Blocos On-line, bases de dades de poesia brasilera

B de biblioteca, B de Brasil, il·lustració de Walter Vasconcelos


Quan evoquem Brasil al nostre imaginari se'ns acudeix, quasi sense adonar-se'n, la paraula "ritme". Doncs quan parlem de la poesia infantil brasilera aquest "ritme" es fa realitat, corre pels seus versos. És una musicalitat producte de la propia llengua, de la candència de la seua gent, de l'escalfor de la seua cultura.
Llegint poemes infantils de Brasil hem descobert tot un nou ritme, amb la seua idiosincràcia, que ens ha atrapat en els sons de les paraules. Us recomanem que llegiu poesia infantil brasilera, que gaudiu del fruir dels sons i que els enlaireu a les orelletes dels xiquets.

Al lloc web brasiler Blocos Online podem trobar poesia molta i bona poesia infantil. Sota el títol Enciclopedia Virtual Blocos de Poesia Brasileira, tenen una secció especial de poesia infantil:


Escrita per adults, per a xiquets:

Alexandre Soares
Alzira Chagas Carpigiani
Angela Bretas
Angela Oiticica
Basilina Pereira
Carlos Alberto Francovig Filho
Celso Gutfreind
Cissa de Oliveira
Cláudia Villela de Andrade
Domingos dos Santos

Dorcila Garcia
Fatima Reis
Heliana Barriga
Josete Maria Vichineski
Leila Míccolis
Lenise Marques
Margarida Ribeiro
Maria da Graça Almeida
Moses Adam
Nádia de Souza

Odete Ronchi Baltazar
Olavo Bilac
Onna Agaia
Presciliana de Almeida
Priscila de Loureiro Coelho/Cill
Rosy Beltrão

Sérgio de Mesquita Serra
Tchello d’Barros
Valéria Aparecida Tarelho
Valquíria Cardarelli
Vera Lúcia de Oliveira Maccherani

Escrita per xiquets per a xiquets /Escrita por crianças

Aline Vonzoda Garroux
Franco Zanon Boucinha
Gisele Brayner
Guilherme de Almeida Gonçalves
João Alvarez de Sá
João Pedro Tavares Perna
Luciana Vidal
Marina Monteiro
Natalia Martinello Moreira
Renata Martins Pavesi Gonçalves
Rodrigo Romão Batista
Stephania Guimarães



Lápis coloridos
(Maria da Graça Almeida)
Perfilados, apontados,
estão todos bem guardados
numa caixa tão bonita,
desenhada e com fitas !

São eretos, são brilhantes
coloridos, elegantes!
Têm o corpo de madeira,
têm a cor na cabeleira !

O azul colore o céu,
o verdinho aviva as folhas.
Pra pintar um bom painel,
o tom fica a sua escolha!

Tenho um sol brilhante e belo
com o lápis amarelo!
Lápis preto escurece,
e o desenho entristece!

Com o branco passo apuros,
mas, às vezes, nele aposto,
sua cor, em fundo escuro
quando vejo, sempre gosto!
-----

Brincadeiras de criança
(Moses Adam)
Brincadeiras de criança; como é bom assim brincar;
Mas, só quem entrar na roda, vai poder aqui pular.

Pular corda, cabra-cega, salvar lata e tem pião;
Mãe da rua e pular cela. Não é bom soltar balão.

Dê um salto e bata as palmas; meio giro e vai-se ao chão;
Meio giro agachadinho. Dê um pulo e bata a mão.

Pega-pega, duro ou mole, morto-vivo e amarelinha;
De boneca ou bicicleta. Vai montar uma casinha.

Mão esquerda, mão direita; minhas mãos eu vou cruzar.
E uma pomba pequenina, vai surgir para voar.

Fecho os olhos e em silêncio. Uso a imaginação:
“— Sou um príncipe ou princesa. Lobo mal, eu não sou não.”

O pé esquerdo, o pé direito; os meus pés eu vou cruzar.
E num giro, um rodopio, quase tonto eu vou ficar.

Bata as palmas bem mais forte, giro e meio e vai-se ao chão.
Num só pé agachadinho, vai subindo com atenção.

Venha andar no seu carrinho, meio giro em rolimã.
Esconder-se dos amigos, do irmão ou da irmã.

Vou jogar minha peteca, quem pegar, cante a canção.
Dessa roda eu vou saindo, segurando a sua mão.

La segona il·lustració també és de Walter Vasconcelos.

19.3.09

La poesia en les falles valencianes: poemes fallers satírics


Tots coneixem l'especial humor que tenim els valencians. És un humor molt nostre i fem burla de tot i de tots, també de nosaltres mateix. Diuen que l'humor és un tret d'intel·ligència ?! En aquests dies fallers tenim la plasmació artística d'allò que estem parlant: les Falles. Són ninots que representen una sàtira de la nostra societat, tenen la gràcia de traure-li punta a tot i de fer-hi burla, incloent la "crisi" actual. No hi ha cap tema que siga "tabú", ni cap personatge "intocable".

Els ninots i les lletres que l'acompanyen ens fan sortir una bona rialla. Són com gregueries de cartró amb molt d'art. Però a més, les associaions falleres solen editar uns llibrets on, en forma poètica, critiquen qualsevol succés o personatge (a més de daurar la píndola i tirar-li floretes a les "regines falleres"). Llegiu aquests dos poemes, d'Antoni Lluís Martínez i Furió, que va escriure per a uns fullets fallers d'Alzira i comprovareu com la sàtira regalima per tots els versos.

Hui, dia 19 de març, és la festa gran i volem cel·lebrar-ho amb vosaltres amb poesia, poesia per als fallers, per als valencians i els visitants, per als pares i per als/les Pepes, poesia per a seriosos i riatllaires, poesia per als ninots i el fogataires,... A més, us invitem a una bunyolada poètica (molt típic d'ací).

Bones falles i millor "cremà"!



SET COSES QUE NO HAS DE FER A LA TEUA FALLA
(Antoni Lluís Martínez i Furió)

Per a armar picabaralla
o per a fotre a una falla
és el principi motor,
seguir al peu de la nota
la llei del mínim esforç:

Ni un cèntim més de la quota,
tot debades tots els dies,
ni rifes, ni loteries.

El segon d’estos principis
és el més fatal dels vicis:
No pagues mai puntual,
deixa-ho tot per al final,
malgrat que així tots els mesos
la falla pague interessos.

El tercer i principal
és que tu opines de tot,
busca sempre on està el mal
sense mida ni desmai,
però no pegues ni brot,
perquè així no erraràs mai.

El quart has de recordar
que en acabar de sopar,
alça’t i no lleves taula,
no has nascut per a escurar.
Ves-te’n a prendre café
o ix a la gata maula,
tu que saps el que et convé.

El cinqué és que mai no ajudes
ni col·labores en res,
no fora cas que després
a la minima que dubtes,
hages creat precedent
i et vullguen fer president.

És el sisé manament
sempre a tot posar-li pega
i fer la jugada cega,
criticant al President,
llançant alguna invectiva
contra tot el que treballa,
incloent la Directiva
i alçant en armes la falla.

La setena i en resum
és que vengues molt de fum,
fes vore que a acalorades
a tu no et poden guanyar
i a l’hora de figurar,
si van les coses brodades
i hi ha algun aplaudiment,
fes-te un bon lloc a colzades
al costat del President.

TOTS ELS BURROS VOLEN SER CAVALLS GUANYADORS
(Antoni Lluís Martínez i Furió)

La democràcia és mentida
quan és teledirigida,
quan no hi ha lloc per a la dissidència,
quan la uniformitat és l'exigència
de qui mana
(i de qui mama).

Hi ha qui calla, qui creu i qui obeeix,
hi ha qui engul, qui combrega amb elegància
i qui obté beneficis amb escreix,
quan es ven el peix de la ignorància.

Sovint se'ls veu trepar com les mones,
canviar-se al bàndol dels que manen
(i dels que mamen).
Apuntar-se quan les cartes venen bones.
Ai! Quanta burrera i destrellat!
Com si hagueren estat fets per encàrrec,
renyint per la butaca d'un despatx
o venent a sa mare per un càrrec.

Jo em quede amb la meua veritat,
m'estime més, com sempre, ser que estar,
canviar la societat, fer i desfer,
pensar, parlar a sempre estar callat
i pixar el tronc d'un taronger.

M'estime més la dolça llibertat
a ser un cagacalces amargat.

M'estime més ser lliure,
viure i riure
a estar pendent de que cal dir o no,
i fer allò que sempre em vinga en gana
li agrade o no li agrade
a aquell que mana,
li agrade o no li agrade
a algun llepó.

18.3.09

Il·lustrar ¡Vamos al circo!, poemari guardonat en el premi "Verso en nubes"


L'Ajuntament de León ha tret una convocatòria per a il·lustrar el poemari guardonat amb el premi Verso en nubes. El poemari, ¡Vamos al circo!, de David Blanco Parra podem llegir-lo punxant ací.

Una bona idea la d'unir il·lustració i poesia i traure aquesta convocatòria: 20 poemes i 20 il·lustracions. Si us interessa participar en el premi podeu consultar ací les bases.

Per obrir boca fiquem un quants poemes de l'obra de David Blanco:


1.- SUSANA
Éste es el cuento de la pequeña Susana
Que sueña con el circo apoyada en su ventana
Con la sonrisa de espuma y los ojos de manzana
Sus padres la sorprendieron ayer por la mañana
Y la llevaron a ese circo que anuncian con campanas


2.- ¡QUÉ AJETREO DE PASEO!
Al circo fui. ¡Ay, qué ajetreo!
En el estómago sentía como un hormigueo
Para que todos disfrutéis de este paseo
Os contaré, paso a paso, todo lo que veo:


3.- EL FAQUIR QUE DORMÍA SOBRE CLAVOS
Había un faquir que dormía sobre clavos
Al que todos los asistentes le gritaban: ¡¡¡Bravo!!!
Tan cómodo soñaba el faquir Gustavo
Que no se levantó ni para ir al lavabo
Y yo, contenta, le eché unos centavos


9.- EL PAYASO DE LAS 20 PELOTAS
En un campo de amapolas, un payaso narizota
Hacía malabares con más de veinte pelotas
Las lanzaba al aire, como alegres gaviotas
Yo lo miraba boquiabierta, con cara de idiota.
Al payaso, despistado, se le cayó una pelota,
Después cayeron más, una y otra, como gotas.
El payaso corrió y corrió para esconder su derrota
Tan deprisa huyó que hasta se le perdió una bota

La il·lustració és de Francisco Pimiango.

17.3.09

Dos llibres de poesia infantil sobre Antonio Machado


















En el setanta aniversari de la mort d'Antonio Machado, l'editorial Anaya Infantil y Juvenil acaba de presentar públicament dos llibres de poesia infantil sobre el poeta. Ambdós llibres són de l'escriptora Carmen Posadas i estan il·lustrats per Ximena Maier. Es tracta de difondre la seua poesia i donar a conèixer la seua biografia; una llavor meritòria, doncs sols amb el coneixement s'aplega a l'estima.

Mi primer libro sobre Machado està adreçat als primers lectors; el segon, Antonio Machado y la mirada de Leonor, busca la lectura d'un públic infantil ja lector (primària). Aquest últim llibre inclou un projecte de lectura per a treballar-ho a l'aula.
El segon llibre es divideix en quatre apartats: presentació, Mirada de Leonor, ciutat de poetes i el miracle de la primavera, en la que Posadas rendeix el seu especial homenatge a Machado. Són uns llibres magnífics, amb una clara destinació pedagògica i didàctica.
Los sueños
(Antonio Machado)
El hada más hermosa ha sonreído
al ver la lumbre de una estrella pálida,
que en hilo suave, blanco y silencioso
se enrosca al huso de su rubia hermana.
Y vuelve a sonreír porque en su rueca
el hilo de los campos se enmaraña.
Tras la tenue cortina de la alcoba
está el jardín envuelto en luz dorada.
La cuna, casi en sombra. El niño duerme.
Dos hadas laboriosas lo acompañan,
hilando de los sueños los sutiles
copos en ruecas de marfil y plata.

Poesies de la primavera: poemes per donar la benvinguda a la primavera

Esperem que us agradi aquest muntatge poètic i plàstic que hem editat sobre la primavera. Està basat en el versos d'Albert Ràfol-Casamada.
Li donem la benvinguda a la primavera amb poesia i color .


16.3.09

Llibres infantils i juvenils: el pare, pares i fills / Libros infantiles y juveniles: el padre, padres e hijos


Qualsevol dia és bó per a celebrar la festivitat dels pares. Cadascú del 365 dies de l'any és bó per a felicitar-lo, per a celebrar el seu dia, per a regalar-li un poema, per a donar-li moltes besadetes, per a contar-li un conte, per a fer-li pessigolles... Us proposem celebrar hui mateix el dia del pare, sense esperar al 19 de març -més comercial-. Com? Doncs regalant-li un poema, un conte, un bes, un somriure i una lectura,...

Nosaltres hem triat un poema de Martí i Pol, que no està dedicat al pare, però que ens ha fet pensar en ell:

Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l’alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l’escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d’alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò...


Hem preparat una guia de lectura sobre llibres on el seu protagonista principal és el pare. Hi ha lectures per a xiquets des de 2 fins a 12 anys, en castellà i en català. Al costat de cada llibre hem ficat la recomanació d'edat per a la seua lectura i tots els que porten un asterisc és perquè els podem llegir en castellà i català. Desitgem que us siga útil i que regaleu alguns d'aquests llibres al pares. Segur que estaran encantats de rebre un regal com aquest! Feu una bona tria!
Feliç dia del pare, hui i la resta de 364 dies de l'any.

-Alex Sanders. Todos los papás. Ed. Corimbo INF *
-Alfredo Gómez Cerdá. Papá y mamá son invisibles. Ed. Bruño, 3º
-Alison Ritchie. Papá y yo. Ed. Pearson-Alhambra, INF
-Anthony Browne. El meu pare. Ed. Fondo de Cultura Económica, INF *
-Atsuko Morozumi. Ayudo a papá. Ed. La Galera, INF *
-Baron Baptiste. Mi papá es de plastilina. Ed. RBA INF, 1º *
-Bénédicte Guettier. El papá que tenía 10 hijos. Ed. Casterman, INF
-Beverly Cleary. Ramona y su padre. Ed. Espasa Infantil y juvenil, 3º
-Carl Norac. El meu pare és un gegant. Símbol Editors, INF *
-Carles Cano. ¡¡¡Papáááá!!!. Ed. Anaya, INF
-Carlos Villanes. Papá ha pillado una buena. Ed. Edelvives, 3º
-Christine Nostlinger. Yo tambien tengo un padre. Ed. Alfaguara Infantil, 3º
-Christine Rettl. ¿Dónde está papá? Ed. SM, 3º
-Daniel Nesquens. Papás. Ed. La Galera, INF *
-Daniel Nesquens. Papá tenía un sombrero. Ed. Anaya Infantil y Juvenil, INF
-David Grossman. Un niño y su papá. Ed. Montena Mondadori, 3º
-David Melling. Como mi papá. Ed. RBA, 1º, 2º *
-Davide Calí. Un papá a la medida. Ed. Edelvives, INF, 1º
-Dennis Whelehan. La pareteca. Ed. Baula ,1º, 2º *
-Elisabeth Zöller. Óscar, papá y el trampolín de tres metros. Ed. Alfaguara Infantil, 1º
-El cumple de papá. Ed. Oxford, INF
-Elvira Menéndez. Tomás hace de papá. Ed. Bruño, INF
-Eric Carle. Papá, por favor, consígueme la luna. Ed. Kókinos, INF
-Etgar Keret. Papá escapó con el circo. Ed. Fondo Cultura Económica, INF
-Evetts-Secker. Cuentos de padres e hijos. Ed. Omega 3º
-Felicidades papá (caixa felicitació). Ed. Pearson Educación
-Gabriela Keselman. ¿Cuando viene papá? Ed. Edebé, 1º, 2º
-Gabriela Keselman. Si tienes un papá mago. Ed. SM, 1º
-Gabriela Keselman. La siesta de papá elefante. Ed. Alfaguara Infantil, INF
-Gracias, papá. Ed. Edaf INF
-Guido van Genechten. Mi papá. Ed. Acanto INF*
-Harriet Ziefert. 33 cosas que sólo hacen los padres. Ed. SM, INF, 1º
-Hera Lind. Papá por un día. Ed. SM, 3º
-Igual que papá. Ed. Grafalco INF
-Isabel Martins. P de papá. Ed. Kalandraka, INF
-Janosh. Papá León y sus felices hijos. Ed. Kókinos, 1º
-Jean Louis de Fournier. ¿A donde vamos, papá? Ed. Destino Infantil 1º, 2º *
-Jesús Zatón. Mi papá y yo somos piratas. Ed. Júcar, INF, 1º
-Jillian Harker. Te quiero, papi. Ed. Parragon, INF
-Joan Armangué i Herrero. Dulce papá. Ed. La Galera, 2º
-Jochen Gerner. El pastor que deseaba ser padre. Ed. SM, INF, 1º
-Jorge Maronna. Parapapá. El manual perfecto para convertirse en un padre modelo. Ed. Espasa-Calpe (per a adults)
-José María Plaza. Papá se ha perdido. Edebé, 1º
-Josep Gregori. Un padre despistadillo. Ed. La Galera, INF, 1º *
-Juan Clemente Gómez. Queridísimo papá. Ed. Edebé, 3º
-Jurguen Banscherus. El secreto de papá. Ed. SM, 3º
-Klaus Peter Wolf. Como hacer que un padre sea mejor persona. Ed. Pearson Alhambra, 3º
-Lesléa Newman. Paula tiene dos mamás. Ed. Bellaterra, 2º, 3º *
-Luz Ángela Uscátegui. A ti, papá. Ed. Sirpus
-Lotta Persson. Mi familia. Ed. La Galera, INF *
-Manuel Alonso. Papá ya no vive con nosotros. Ed. SM 2º, 3º
-Manuel Monari. En los hombros de papá. Ed. Imaginarium, INF *
-Maria Mercé Anguera. El meu pare és camioner. Ed. Teide, INF, 1º *
-Martina Baumbach. Los fines de semana veo a papá. Ed. Juventud, 1º, 2º *
-Meir Shalev. Quina vergonya, el pare! Ed. Cruïlla, 1º, 2º *
-Michel Backes. ¡Hoy lo hace papá! Ed. Corimbo, INF *
-Mireille d’Allancé. Siempre puedes contar con papá. Ed. Corimbo, INF *
-Montserrat Ginesta. Papá sin voz. Ed. La Galera, 1º *
-Montse Tobella. Papá. Ed. Edebé, INF, 1º *
-Nadine Brun-Cosme. ¡Hoy lo hace papá! Ed. Corimbo, INF *
-Neil Gaiman. El día que cambié a mi padre por dos peces de colores. Ed. Norma, 3º *
-Nick Butterworth. Mi papá es genial. Ed. Anaya Infantil y Juvenil, INF, 1º *
-Papás del mundo. Ed. La Galera, INF *
-Peter Hor. El mejor padre del mundo. Ed. Zanzíbar [edició bilingüe espanyol-anglés], 1º
-Philippe Corentin. ¡Papá! Ed. Corimbo, INF *
-Pierre Louki. Un papá increíble. Ed. Alfaguara Infantil, 3º *
-Rafik Schami. Como curé a papá su miedo a los extraños. Ed. RqueR, 1º, 2º *
-Rod Campbell. La padreteca. Ed. Edelvives, 3º
-Sam McBratney. Todos sois mis favoritos. Ed. Kókinos, INF *
-Sílvia Ugidos Ruíz. Mi padre es ama de casa ¿Y qué?. Ed. La Galera, 1º, 2º *
-Sue Heap. Pequeño cowboy. Ed. Kókinos, INF *
-Susana López. La mejor familia del mundo. Ed. SM, 3º
-Svjetlan Junakovic. ¡Cu-cú…tras-tras! Papás y mamás. Ed. Bruño, INF *
-Thierry Robberecht. Mi padre fue rey. Ed. Edelvives, INF, 1º
-Toon Tellegen. Mi padre. Ed. Siruela, 2º, 3º
-Tots els pares. Ed. Corimbo INF *
-Violeta Denou. Un paseo con papá. Ed. Timun Mas , INF *
-Wendy McCormick. Papá, ¿me echarás de menos? Ed. Everest, 1º
LLegenda:
INF (Educació Infantil),
(1r. cicle d'Educació Primària)
(2n. cicle d'Educació Primària)
(3r. cicle d'Educació Primària)
* en castellà i català
La primera il·lustració és de Cathy Pentland i la segona pertany a Sarah Goodreau.

Concurso literario para Jóvenes: contes i poesia

L'Ajuntament d'Albacete ha convocat, un any més, el Concurso Literario para Jóvenes en la seua XVIII edició. Té un apartat important de poesia, inclussive de poesia visual. Per a participar cal tenir menys de 30 anys ( llevat de l'apartat especial per a joves d'Albacete). Doneu-li una ullada, poetes i poetesses, que ben cert us pot interessar. Sabem que teniu un bon grapat de producció poètica i ja és hora d'enlairar els vostres versos. Animeu-se a participar!

B A S E S
El Ayuntamiento de Albacete convoca el presente concurso de acuerdo con las siguientes bases:
1.- Objeto:
La presente convocatoria tiene por objeto establecer las normas por las que se rige la participación y concesión de premios en el XXVIII CONCURSO LITERARIO PARA JÓVENES
2.-Destinatarios/as
Categoría general
Podrán participar los/as jóvenes hasta 30 años de edad.
No podrán optar a los premios recogidos en estas bases aquellos/as jóvenes que hayan obtenido el primer premio de este concurso en convocatorias anteriores y en la misma modalidad.
Categoría primeros/as creadores/as
Se abre una categoría específica para aquellos/as jóvenes de 14 a 19 años empadronados/as o residentes en Albacete que deseen participar en esta modalidad.
Los/as participantes que puedan optar a las dos categorías deberán elegir una u otra pero no podrán presentar sus trabajos en las dos.
3.-Modalidades.
Se establecen dos modalidades para cada una de las categorías ( general y primeros creadores) :
• CUENTO
• POESIA (Nuevo accésit “poesía visual”)
4.-Presentación de los trabajos
Documentación: Los trabajos se presentarán acompañados de:
• Solicitud de participación, disponible en el Centro de Juventud y en la página web www.albacete.es
• Fotocopia de DNI.
• Declaración jurada del autor/a que certifique que la obra es inédita
Estos documentos se incluirán en un sobre cerrado en cuyo exterior figurará el título de la obra presentada y la modalidad por la que se concursa.
Modo, lugar y fecha de presentación de los trabajos
Los trabajos se presentarán en el Centro de Juventud del Ayuntamiento de Albacete
en un sobre en el que figurará :
“Concurso Literario para jóvenes” y la modalidad por la que se concursa
Título de la obra presentada
Centro de Juventud
C/ Tetuán nº 8
02002 Albacete
Junto con los trabajos se presentará el sobre cerrado con la documentación exigida en el párrafo anterior
- Las obras podrán ser presentadas por correo electrónico dirigidas a
mailto:juventud@amialbacete.comen dos archivos diferentes en formato Word (Microsoft Office 1997-2003) indicando en el asunto del mensaje el TÍTULO, MODALIDAD Y CATEGORÍA A LA QUE SE PRESENTA:
• En el primer archivo se incluirá la obra a presentar y se nombrará con el TÍTULO, MODALIDAD Y CATEGORÍA A LA QUE SE PRESENTA.
• En el segundo archivo, nombrado como PLICA: y el TÍTULO DE LA OBRA, se incluirán los datos personales junto a la solicitud de participación, el DNI escaneado y la declaración jurada del autor que certifique que la obra es inédita.
El plazo de presentación de las obras finaliza el 24 de marzo de 2009 a las 13.00 horas
Requisitos técnicos:
-Cada autor podrá presentar un máximo de tres obras
-El tema de los trabajos será libre
-Las obras se presentarán por cuatriplicado
- Las obras no deberán ir firmadas
-En la modalidad cuento los trabajos tendrán una extensión máxima de diez páginas en formato DIN –A4, mecanografiados a doble espacio y por una sola cara
-En la modalidad poesía los trabajos no podrán superar los cien versos
- NOVEDAD Accésit “Poesía Visual” . Incluido en la modalidad de poesía para aquellos poemas que experimenten con imágenes dibujadas, pintadas, con fotos o cualquier otra nueva tendencia plástica en la que se valorará la originalidad, la experimentación y la innovación del poema pero donde siempre primará el texto sobre la imagen. Se admitirán trabajos en cualquier técnica pictórica, gráfica impresa o fotográfica.
-Al dorso de cada página de los trabajos presentados se indicará el título de la obra, cómputo total de páginas y número de orden de cada una de ellas
-Las obras presentadas deberán ser originales e inéditas
5.- Premios
Se establecen los siguientes premios para cada una de las modalidades.
Primer premio categoría general: 600 €
Accésit: 250 €
Accésit poesía visual: 315 €
Primer premio categoría primeros creadores 300 €
Accésit 150 €
Accésit poesía visual 200 €
En todo caso los premios que se concedan estarán sujetos a lo dispuesto en la legislación vigente en materia de retención de IRPF.
6.- Jurado
El jurado estará presidido por la Alcaldesa del Ayuntamiento de Albacete o Concejal/a en quién delegue, y compuesto por un/a miembro de la Comisión de Acción Social, un profesor/a de literatura o un crítico literario local, dos miembros de asociaciones juveniles literarias de Albacete y el vocal de cultura del Consejo Local de la Juventud.
El jurado podrá reagrupar o declarar desiertos los premios si lo considerase oportuno. El fallo del jurado será inapelable.
7.-Obras premiadas y seleccionadas
El Ayuntamiento de Albacete se reserva los derechos de explotación sobre los trabajos premiados, conservando el/la autor/a de las mismas los derechos que confiere la legislación de propiedad intelectual.
El Ayuntamiento podrá realizar las acciones que considere oportunas para difundir las obras que resulten premiadas o finalistas en esta convocatoria.
Queda implícita la autorización de los/as autores/as de estas obras para la exhibición, difusión o publicación de la imagen o contenido de las mismas por cualquier medio que se estime.
Los trabajos no premiados podrán ser retirados o reclamados por sus autores/as, o personas autorizadas, en el plazo de 30 días, contados a partir del fallo del jurado. Transcurrido un mes quedarán a disposición del Ayuntamiento que podrá darles el destino que considere oportuno.
8.-Interpretación de las bases
Las cuestiones no previstas en estas bases las resolverá el jurado según su libre criterio.
La participación en este concurso supone la plena aceptación de las presentes bases
La il·lustració és de Natalie Pudalov.

15.3.09

Canciones de nana y desvelo, llibre de poesia infantil de Carmen Conde

Ha sortit un nou llibre de Carmen Conde, Canciones de nana y desvelo, publicat per Octaedro, dins de la seua col·lecció Biblioteca de aula. Literatura.

La vida y la obra de Carmen Conde és més coneguda pel adults que pel menuts i joves. Amb aquest llibre tenim l'oportunitat de donar-la a conèixer. Els poemes que aparèixen al llibre els va preparar la pròpia Carmen Conde per als lectors joves. Va incloure alguns dels seus primers poemes i tots els versos tenen per element comú als xiquets.

El llibre inclou, entre altres:

-Actividades sobre los poemas Canciones de nana y desvelo
-Actividades sobre los poemas De “Brocal”
-Actividades sobre los poemas De “Júbilos”
-Actividades sobre los poemas Romancillos
-Actitividades sobre los poemas Cancionero de Navidad
-En forma de epílogo-Actividades sobre los poemas Índice de poemas

Us invitem a llegir Romancillo del río:



Romancillo del río
(Carmen Conde)
Junto al río arrodillarse,
hundir la mano en su agua;
ver resbalar el paisaje
en el río, mientras canta.
Corre o va despacio el río,
empujan su caminata...
qué hermosura la de ir,
la de dirigirse hasta
su rumbo final. El agua
no es muda, dice palabras.
Van sobre su cuerpo, leves:
las nubes las soliviantan.
Qué dulce es arrodillarse,
quieto el ademán, extática
de la mano en inmersión
la cadencia de las aguas.
Acaricia el hondo son
de voz que se eleva, canta
y entrega con su canción
un relieve de manzana.
Véngannos días de amor,
véngannos que el río se escapa
si no lo detengo yo
desde la orilla del alba.

14.3.09

Dites populars i refranys de la música i els músics / Dichos y refranes de la música y los músicos


De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta

Què millor que rebre la primavera amb música! També als nostres refranys i dites populars podem trobar la música (en català i castellà).

A casa dels músics vas a fer albades?
A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
A música de brams, contrapunt de garrotada
A pocs doblers, poca música
Al músic vell li queda el compàs
Allà on hi ha músics no hi falten músiques
Brunzit de mosquit, música de violí petit
Cada ball vol la seva música
De la música al compàs ballarem un contrapàs
De pare músic, fill ballador
Els músics, per cantar, han de menester pregar; i en haver començat, no se'n saben deixar
En mans d'un lector prudent el llibre és gran instrument: però mai el deus copiar sense abans reflexionar
Instrument que no has probat no'l dones per desechat
Jo sóc músic
La bona música surt de la barrica
La fusta de maig, fa bona música
La música amanseix les feres
La música fa respecte o fa por
La música no fa dol
Músic pagat (mai) no fa bon so
Música i flors conquisten (o porten) amors
Música que no he d'escoltar, que la pagui un altre
Ni barber mut ni músic sessut
No s'ha de ballar pas més de pressa del que marca la música
On hi ha música, mala cosa no hi pot haver
Passar més fam que un músic
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners
Si la butxaca no sona, els músics no poden tocar
Si la por fóra música, ballaríem tots
Si l'enveja fore música, com ballaríem tots
Tan ric, tan ric, fa músic

Si en voleu llegir més tan sols cal que ho feu al blog Refranyer Temàtic. En aquest mateix blog podeu trobar també refranys del mes de març i refranys de la primavera.
Si el que voleu és trobar refranys i dites del mes de març punxeu ací; i si us interessen els refranys de la primavera, punxeu ací.

-----------------------------------

A dinero en calderilla, poca y mala musiquilla.
A enemigo que se ausenta, con música y fiesta.
Al buen músico le quedan la afición y el compás.
Al músico viejo le queda el compás.

A nueva canción, nuevo contrapunto.
Caridad con trompeta no vale una castañeta.
Con cantores y vihuela se conquista a la mozuela.

Con buena música se viene.
Cuando pitos, flautas; cuando flautas, pitos.
De los chispazos de amor, la música es el mayor.

El buen instrumento saca maestro.
El tono hace la música.
Ir con la música a otra parte.
Libro en el estante y guitarra en el rincón no hacen ningún son

Mujer sin amor, arpa sin cuerdas.
Música pagada no suena.
Música y flores, llaman amores.
Músicos y poetas son de notar, porque tienen el seso en el calcañar.
No hay castañuelas sin orejas, pero sí orejas sin castañuelas.
Por el son se conoce la campana y el hombre por la palabra.
Quien templa la guitarra deprisa, hace saltar la prima.
Quien tiene pito, pita.
Según el viento, tal es el tiento.
Zumbido de mosquito, música de violín chiquito.


I són uns músics els que posen en solfa els refranys: Malditos refranes, de Gabinete Caligari.


Me levanté temprano
pero Dios no me ayudó
Anduve muy caliente
y la gente se rió
No le miré los dientes
y qué poco me duró
Dejé correr el agua
y la sed me consumió
Pero al fin algo sí se cumplió:
quien bien me quiso
sí que me hizo llorar
¡Malditos refranes!
El último reí
pero no reí mejor
Le puse buena cara
al mal tiempo y continuó
Me arrimé a un buen árbol
y me sigue dando el sol
Hice de Viridiana
y un pobre me la jugó
Pero al fin algo sí se cumplió:
quien bien me quiso
sí que me hizo llorar
¡Malditos refranes!
No quiero escuchar más
Malditos refranes
Acude al refranero
si quieres encontrar
antídoto o veneno
para tu voluntad
Aunque ya sabrás
si eres buen entendedor
que pocas palabras
bastarán entre tú y yo

La il·lustració és de José Luís Ágreda.

13.3.09

Bibliopoètiques, un blog de biblioteques i poesia


És tot un plaer haver trobat el blog de Bibliopoètiques, un blog homònim que parla de biblioteques i poesia. Teresa, la seua responsable i editora, té un gust exquisit per a enlairar els versos. En cadascun dels seus post va triant poemes, ben diferents, per tal de donar-nos un tast de la bona poesia, preferentment catalana. A més, ens fica biblioteques que donen una preferència especial a la poesia.

Cal dir que els usuaris de les biblioteques no tenen a la poesia com un dels gèneres literaris preferents, moltes vegades perquè no s'han apropat a ella com cal, des del sentiment, guiats per la mà d'un enamorat del gènere que els faja obrir els ulls i l'esperit als versos, al misteri de les paraules, a la dança dels poemes... Amb blogs com el de Bibliopoètiques podem trobar aquesta aquesta mà que ens ajuda a endinsar-se en la poesia. Felicitacions, Teresa, has aconseguit el teu objectiu d'enlairar els versos.

D'aquest blog hem copiat dos poemes que hem semblen molt vinculats a la biblioteca i a la poesia:


Els llibres
(Joana Raspall)

Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges
tots enrampats.
Si en prens algun
veuràs que són
una altra cosa.
Dintre la mà
seran un món
que es badarà
com una rosa.
*


Essència de poeta
(Maria Foix Esteve)

La part teva més bona
que transmets en els altres
com el cant dels ocells
damunt de l’aigua clara.


És immutable i tendra
poderosa com cap altra.
És silenci farcit
de mirades obertes.

S’evapora tan bon punt
algú li gira la cara
emparada en la fondària
del teu cor sense límit.

Retorna amb cautela.
I la seva presència se sent
ferma, clara, amorosa,
com la d’una abraçada.

La il·lustració és de Matt Duffin.

12.3.09

De la luna libros, editorial extremenya amb llibres de poesia

Moltes vegades ens passen desapercebuts el llibres de poesia perquè s'editen en xicotes editorial, o editorials que tenen un àmbit geogràfic determinat. És una llàstima! Sempre parlem que la bona poesia no té fronteres, però es que de vegades no aplega als lectors.

Així, acaben de descobrir una nova editorial (nova per a nosaltres) que des de Mèrida va publicant una col·lecció de llibres de poesia molt interessants: De la luna libros. L'editorial es funda en 1994, després d'aparèixer la revista de creació literària La Luna de Mérida. A més de l'edició de llibres, editen una revista i realitzen activitats de foment lector.

Tenen una col·lecció dedicada per complet a la poesia, a més d'altres llibres de poesia fora d'aquesta sèrie. Destaquem d'entre els llibres que han editat, 7 Poetas, 7 Poemas y una canción, un dialeg poètic entre poetes diferents. Hi participen al llibre: Irene Sánchez Carrón, Francisco Carpa Salvador, Luis Felipe Comendador, Sandra Zamora, Carmen Rejas, Juan Luis López Espada i Juan Carlos Reche.

El escondite
(Irene Sánchez Carrón)
Tengo miedo.
Jugábamos al escondite.

Yo me ocultaba
y tú me perseguías.
Pasaron largas horas
y tú no me encontrabas.
Pasó la primavera,
se esfumaron los largos días de verano
y vino el otoño con su crujir de madera seca
y vino el invierno con su dolor de corazón sepultado en la nieve.
Te espero en mi rincón
y tengo miedo.

11.3.09

Consumir preferentemente, llibre de poesia juvenil

Per a la gent jove (de cos i d'esperit), tant si li agrada o no la poesia, us volem aconsellar un llibre de Raul Vacas molt interessant: Consumir preferentemente. El llibre està editat per Anaya Infantil y Juvenil, dins de la seua col·lecció Otros espacios.
Hui en dia som consumidors, comsumim de tot, a tota hora i en totes parts. També són consumidors de temps, d'energies, d'amor, de records, de sentiments... Consumidors consumats. Y de consumidors i consumisme parla aquest llibre fantàstic, seccionats en diferents apartats -com els productes d'un supermercat-. La secció de "perecederos" inclou poemes sobre la nit i la mort; la de productes de primera necessitat inclou poemes de l'amor; la mort com article de luxe; sota el títol "no retornable" aprèixen records, tristors que malgrat haver-hi caducat no són retornables. I aíxi, poc a poc, donem un passeig per aquesta tenda de la poesia i de la vida fins aplegar al final "últimos días (liquidación de existencias)" amb poemes que ens parlen de la mort.
Com bé diu al pròleg, Raúl Vacas, la literatura y la vida son la misma cosa. Un poemari excel·lent per a joves, amb poemes clars, que juguen amb frases fetes, antirretòriques, amb un llenguatge col·loquial i, a la vegada, ben elaborat.
Les il·lustracions de Pep Montserrat arrodoneixen el llenguatger poètic amb la seua plasticitat creativa.
D'entre tot el poemari, com que aquest mes estem omplint el blog de poemes al voltant de la dona, hem triat Cenicientas. Un tastet desmitificant a les ventafocs actuals.

Cenicientas
(Raúl Vacas)
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde.
JAIME GIL DE BIEDMA
Poemas póstumos
A las muchachas rubias de los cuentos
que huyeron del amor sin hacer ruido
les hablaré del pájaro sin nido
que odia las migas de los sentimientos.
A las muchachas de ojos cenicientos
y el corazón cuché, mudo y partido,
les hablaré de un reino prometido
donde las vírgenes tienen descuentos.
Y a las muchachas que hablan de los hombres
en los servicios de las discotecas,
a las que empolvan tristes su retrato
y hacen quinielas con los nombres
de príncipes con gafas y con pecas
les firmaré en la suela del zapato.

10.3.09

Crear, escriure i recitar fòrmules i encantaris: un joc poètic

No sols són les bruixones les que tenen la capacitat de realitzar fòrmules màgiques i encanteris. La màgia està per tot arreu, tan sols cal remenar per dins del calaix de la nostra fantasia i en trobarem. Als jocs tradicionals es solen utilitzar molt les fòrmules per tirar sort; també com a començamen i acabament dels contes. Pero ara us volem proposar realitzar autèntica màgia amb les paraules, crear les vostres fòrmules que us ajudaran a aconseguir un grapat de coses meravelloses, com somiar, compartir, jugar, llegir, somriure, imaginar...

En aquest món tan materialista, tan tècnificat, massificat i manipulat, es necessita tota la màgia que la imaginació ens puga aportar. Així, us proposem crear les vostres pròpies fòrmules màgiques, sols o amb els companys, a classe o a casa; fòrmules per a despertar abans que sone el despertador i alçar-se amb alegria, fòrmules per a que el temps passe poc a poc quan estem jugant, fòrmules que ens ajuden a endinsar-se en la foscor de la nit per a somiar, fòrmules...

És molt fàcil crear-ne. Agafeu algunes paraules màgiques i escriviu-les ("catacum-catacam", "torimetech", "paraplim-plimparan", "araquevelallum-araquesenva", i un llarg etc. que es podeu inventar), repetiu-les en veu baixeta a veure si realment sonen màgiques; afegiu les paraules relacionades amb el concepte que voleu aconseguir (per exemple, per a tenir bons sons busqueu totes les paraules que estiguen relacionades amb sensacions agradables, com platja, amics, cançons, relax, mags,...) i doneu-li una estructura poètica, buscant un cert ritme i rima. Una vegada creat s'escriu en un paperet, es llig i rellig abans de doblar-ho, i desprès es torna a recitar sense llegir (si se'ns ha oblidat podem tornar a a desplegar el paperet i llegir-ho de nou). Una vegada après l'encantari de memòria el paper es destrueix. Ara tan sols ens resta repetir-ho cada vegada que necessitem la màgia per acoonseguir el nostre propòsit.

Què tal si entre tota la classe s'inventeu una fòrmula per a que en l'aula es guarde silenci a l'hora de realitzar les tasques escolars? Una vegada creat entre tots, hi ha un compromís màgic per a que quan la mestra o mestre la diga en veu alta tothom ho ha de complir, si no és així la màgia s'evapora i l'encant desapareix.

És tot un joc poètic, us ho asseguro. No sabieu que la màgia de les bruixes està en les seues fòrmules poètiques? Desconeixeu que les bruixes són grans poetes?



Ací teniu tres fòrmules diferents. Espero que vosaltres en creeu moltes més. Que tal si ens les envieu?

FÓRMULA PER A LLEGIR:
Un pessic d’alegria,
un brot de tranquil·litat,
un troçet d’il·lusió i una aventura.
Sacseja-ho abans d’utilitzar
i descobreix la teua pròpia aventura.
*

FÓRMULA PER A SOMIAR:
Núvols de cotó,
besos de xocolata,
llunes de sucre,
estrelles de mel .
Tanca els ulls
i veuràs el cel.
*
FÓRMULA PER A JUGAR:
Recepta per a jugar i disfrutar
amb 100 grams d’il·lusió,
i 100 grams d’alegria,
un grapat de col·laboració
i un pessic d’estima.
Són fòrmules que ens ajudaràn a escriure poemes i a endinser-se en la màgia de la poesia, a casa i en classe.

La il·lustració és de Poly Bernatene

9.3.09

El verso digital, IV certamen internacional de poesia

Esteu a temps de participar al certamen El verso digital que convoca PublicatusLibros. L'objectiu del concurs és descobrir nous autors que aposten per la difussió poètica digital. El certamen compta amb el patrocini de la Consejería de Cultura de la Junta de Andalucía.



Bases:
1- Podrán participar autores, de cualquier nacionalidad, sexo, edad y país de residencia, con obras inéditas y no premiadas en otros certámenes.


2- Las obras deberán estar escritas en español con estilo, métrica y temática libres. Los trabajos presentados, deberán ser inéditos, no haber obtenido ningún premio en otros concursos de poesía previamente fallados y no estar concursando en este momento en otros certámenes poéticos.

3- El poema o conjunto de poemas, no tendrán una extensión mayor de ochenta versos. Letra "Arial" en tamaño número 12 y doble espacio.

4- Cada concursante podrá participar con sólo una obra.

5- Forma de envío: La obra, se enviará por correo electrónico a: versodigital(arroba)publicatuslibros.com En este correo se adjuntará, en un archivo, la obra con su título o lema. En el mismo correo electrónico se adjuntará la plica (otro archivo) en el que dentro se indicará el título de la obra y el seudónimo, incluyéndose:
Título de la obra
Concursante y seudónimo
Nombre completo del autor
Edad y fecha de nacimiento
Nacionalidad
Teléfono
Correo electrónico y postal
A falta de alguno de los anteriores puntos se descalificará al concursante. Asímismo se descartarán las obras que contengan faltas de ortografía, las que por su contenido no atiendan los requisitos formales o técnicos del certamen, así como las que atenten contra los derechos fundamentales de las personas.
Las obras se recibirán a partir del viernes 20 de febrero hasta el viernes 20 de marzo de 2009, inclusive. No se mantendrá comunicación con los participantes y las obras no seleccionadas serán destruidas.


6- El premio será único para el/la ganador/a, con la entrega de 1.000 euros en metálico. Los diez poemarios finalistas, incluido el ganador, serán compilados y editados en el libro que Publicatuslibros.com presentará en la primavera de 2009. Además, el/la ganador/a podrá editar un libro digital con sus obras por cortesía de Publicatuslibros.com.

7- El Jurado estará compuesto por figuras literarias relacionadas con Publicatuslibros.com.

8- El veredicto del Jurado será inapelable, dándose a conocer el listado de finalistas y ganador/a en la fiesta a celebrar en la primavera de 2009 en Jaén.

10- Cualquier situación no prevista en las bases será resuelta según el criterio del Jurado.

11- La participación en el Concurso implica la aceptación plena de estas bases.

Fernando R. Ortega Editor / Director Publicatuslibros.com



La il·lustració és de Leonor Pérez.

La princeseta ballarina, poemeta infantil


Del blog Bocins de nit hem copiat aquest poemeta infantil. Preciós! Una princeseta ballarina, com una baldufa: ballar, jugar i ... poemar.


A la Irene...
(Ignacio Terrado)

A la seva torre
la princeseta
balla

balla balla balla
balla cabells de foc
sobre la torre
que jo et vegi
de sota estant.

De la terra
al balancí del bressol de la lluna


balla balla balla
balla que ja no vull
pujar a raptar-te
(sinó gaudir de la baldufa
que gira i gira)


La il·lustració és de Duda Dace.

8.3.09

Dones, lectura i poesia: Dia de la Dona 2009

Us desitgem a totes un poètic Dia Internacional de la Dona. A la Biblioteca de Cocentaina hem editat uns marca-pàgines per a celebrar-ho, sota el lema "Dones i lectura", que repartim entre tots els lectors i lectores que ens visiten. Per als lectors i lectores virtuals us volem, al menys, regalar aquestes imatges. Dones llegint arreu del món: Cultura, llibertat, educació, treball i igualdat els 365 dies de l'any. I regalar-vos molts poemes: llibertat, igualtat i poesia.
Feliç dia, bona celebració i molta poesia a totes.





Seducció de dona: Clara Janés, la veu de la feminitat

Volem finalitzar aquest xicotet poemari, que encetarem el dia 1 de març, amb una gran poeta, escriptora, traductora... una gran dona: Clara Janés. És la huitena poetessa d'aquesta sèrie de grans poetes que hem seleccionat per a celebrar el Dia de La Dona.
Clara Janés (Barcelona, 1940) és una molt bona exponent d'una generació de poetes compromeses i a la vegada amb un fort lirisme. La seua poesia destaca pel seu magnetisme, tot envoltat d'una gran senzilles; despulla els sentiments i els records. Escoltar-la recitar els seus poemes és un autèntic plaer per als sentits. Una dona poeta i la poesia en veu de dona: una seducció que ens encisa.

NO SÉ
(Clara Janés)

Soy hermosa y mi piel es suave
y el viento del mar me devuelve rocío
de tiernas tersuras.

Mi cabello perfumo y adorno de áurea madreselva
y mi pecho es redondo y casi virginal.
Tuve un amante que ensalzó mis caderas
y mi forma de amar intensa y silenciosa.

Podría ser aún como un río de luz en tus brazos.
No sé qué te retiene, si furtivo, he visto
un destello de ardor en tu gesto al pasar.

Can I go forward when my heart is here?

No conozco la astucia,
no soy como la hoja del chopo
que en oruga se oculta y arracima
antes de dar su tierno cuerpo al viento,
soy clara y sin pudor,
soy entera y tajante,
y no sé seducir.

7.3.09

La poesia en els contes infantils: poesia en l'imaginari d'Ana M. Romero Yebra



Enanos y gigantes,
princesas y mendigos,
animales que hablan
quieren ser tus amigos.
Viven en las palabras
del contador de cuentos
o en las páginas bellas
de los libros abiertos.
Si escuchas sus relatos
y te gusta leer,
la magia de los cuentos
estará en ti también.

(Ana María Romero Yebra)
La il·lustració és de Imaginism Studios.

La poesia de Sylvia Plath

Tota una poetessa, el poema fet en cos de dona, un clàssica universal: Sylvia Plath (Boston, EEUU, 1932 - Londres, 1963). Des de ben menuda Sylvia Plath demostra un talent especial per a jugar amb les paraules i crear versos. Una poeta amb imaginació, intel·ligència, domini del llenguatge, saber fer i forta apertura a l'inconscient. En possitiu o negatiu es sol lligar la seua poesia a la seua biografia, el pes del mite arrossega la lectura dels seus versos.
Fa poc s'ha publicat la seua poesia completa, Sylvia Plath. Poesia completa, amb una molt bona traducció de Xoán Abelleira, en l'editorial Bartleby. Us aconsellem la seua lectura. Podem llegir els seus poemes en anglès i la seua traducció al castellà a la web Poemas en inglés: Sylvia Plath.
D'entre els nombrosos poemes hem seleccionat els seus últims versos, aquells que va escriure un dia abans del seu suicidi: Límite / Edge.

La mujer alcanzó la perfección.
Su cuerpo muerto muestra la sonrisa de realización,
la apariencia de una necesidad griega
fluye por los pergaminos de su toga,
sus pies desnudos parecen decir,
hasta aquí hemos llegado, se acabó.
Los niños muertos, ovillados, blancas serpientes,
uno a cada pequeña jarra de leche ahora vacía.
Ella los ha plegado de nuevo hacia su cuerpo;
así los pétalos de una rosa cerrada,
cuando el jardín se envara
y los olores sangran de las dulces gargantas
profundas de la flor de la noche.
La luna no tiene por qué entristecerse,
mirando con fijeza desde su capucha de hueso.
Está acostumbrada a este tipo de cosas.
Sus negros crepitan y se arrastran.

La il·lustració és de Tina Berning.

6.3.09

El juego de hacer versos: blog de poesia juvenil


Acabem de descobrir un blog de poesia juvenil que ens ha encantat: El juego de hacer versos. Es tracta d'un blog resultat d'un taller de poesia per a joves. El blog està realitzat per la Biblioteca del IES "Barrio de Loranca" de Fuenlabrada (Madrid). Donada una proposta poètica els alumnes van treballant-la i pengen al blog les seues creacions. Doneu-li una ullada i veureu les activitats que han realitzat.
Del blog hem copiat aquest poemes i haikus:


PRIMAVERA
(Daniel Pereira Alonso)
El cielo azul.
Entre las flores bellas
canta un aroma.
*
PRIMAVERA
(Francisco Lagos Sadén)
Peina su pelo
la primavera clara
bajo la luna.
*
PREPOSICIONES
(poema colectivo alumnos refuerzo lengua 2º)
A la noche oscura voy
ANTE la luna fría estoy
BAJO un cielo claro sueño
CON mi corazón roto resisto
CONTRA la marea melodiosa olvido
DE un mar helado regreso
DESDE la locura absurda lloro
EN tus ojos tristes me sumerjo
ENTRE tus brazos desnudos duermo
HASTA aquella estrella fugaz me elevo
HACIA el sol naciente camino
PARA tu sonrisa dulce vivo
POR tus labios húmedos suspiro
SEGÚN tus palabras bellas me emociono
SIN tu amor ardiente muero
SOBRE un caballo solitario galopo
TRAS tu pelo negro me escondo
DURANTE el verano sudoroso canto
MEDIANTE mis piernas ágiles bailo
*

ODA A MI ORDENADOR
(Adrián Ramírez)
Escribo esta carta de amor
porque nadie me divierte más
que mi viejo ordenador.
Me gusta perderme en tus páginas
y de vez en cuando navegar por tu interior
pero nada me enfada tanto
como que se me bloquee mi ordenador.
Me encantan tus altavoces
y también te digo que me gusta tu ratón,
la pena es que eres una máquina
que no tiene corazón.
Un beso de tu admirador.

La il·lustració és de Virginia Pinon.

La plasticitat de la poesia visual: Julia Otxoa i la condició humana

Julia Otxoa, En busca de su sombra (Il·lustració infantil)


Aquest és el sisé article que fem este mes parlant de la veu de les dones en la poesia. Encara no hem inclòs cap poeta que realitze poesia visual, així que hui us volem parlar d'una dona, basca de naixement i universal en la poesia, que entre altres creacions poètiques ressalta per els seus poemes visuals. Julia Otxoa (Sant Sebastià, 1953) és poeta i narradora, a més d'una il·lustradora força interessant. Entre la poesía i els seus textos poètics, Julia Otxoa crea poemes visuals que, igual com en la seua escriptura, ens parla d'un univers líric i intimista, crític i irònic, sempre moguda per la seua preocupació per la condició humana. Entre la poesia clàssica i experimental, entre la plasticitat dels poemes i la textualitat de les imatges, trobem en Julia a una gran poeta.





Laboratorio de lunas, Julia Otxoa



Julia Otxoa, Olas de papel


Existió en otro tiempo un lugar donde cada pétalo caído era enterrado en una pequeña tumba de cristal.
Bazen garai batez toki bat non eroritako lore-orri bat lurperatzen zuten, kristalezko hilobi txiki batean.

*

En medio de todo esto
(Julia Otxoa)
En medio de todo esto,
los niños siguen arrojando
sus caídos dientes a la luna,
suplicando nuevos alfabetos de hueso
para nombrar la vida.
*

Intentando vivir

(Julia Otxoa)

¡Este es mi tiempo!

ha dicho Caín,

y la gente asustada se ha ido por ahí

intentando vivir,

navegando con sus barquitas de colores
por las calles inundadas de llanto.

5.3.09

Berna Wang, poesia des de la quotidianeitat

Per a hui hem triat una poeta madrilenya, d'orige xinès, que amb la seua poesia li dona un caire intimista, recollit, a la quotinianeitat de la llar. Berna Wang (Madrid, 1957) té publicats dos poemaris, La mirada oblícua i Pequeños accidentes caseros (Editorial adamaRamada). Ens agrada aquesta particularitat poètica de despullar els sentiments de la dona en totes les seues vessants, també entre cassoles i aliments, entre llibres i renta-plats. Molta sensibilitat respira sota la pell de dona.


Pequeños accidentes caseros
(Berna Wang)
Me hice un tajo en un dedo cuando cocinaba.
Luego me despellejo otro dedo al abrir una botella.
Hoy me he raspado la pierna con el pico de la mesita.
Así­ que me he puesto seria:
he reunido en asamblea a todos los objetos de mi casa
y les he dicho que ya sé
que me muero de la pena,
que tengo el corazón en carne viva,
que ya sé
que no soy más que una herida que sangra tristeza,
que hasta respirar me duele porque él no me ama
como le amo yo;
en fin: que no hace ninguna falta, les he dicho,
que me lo recuerden también ellos

cada día.
*
Gracias
(Berna Wang)
Por el mercado y su suelo de agua dulce,
la cocina al sol,
la tabla y el cuchillo,
la sartén abollada, el arroz lavado (siete veces por lo menos);
el vino en sus copas,
tan transparente.
Gracias por el ventilador y su vacilante trequeteo
en la penumbra.
Por los cubiertos de plata y las servilletas de tela,
la luz que entraba por el balcón mientras me leías en voz alta
(por las fotos: por mirarme).
Pero,
sobre todo,
gracias
por tu companía.
*
Sacudo las camisas mojadas:
un movimiento seco
de las muñecas.
las tiendo,
aliso las mangas.
Suspiro.

Retall de poemes: activitats poètiques utilitzant les noves tecnologies


Us proposem aprofitar les noves tecnologies per a crear poemes o jugar amb la poesia recercant el poema o reconstruir-lo. La dificultad de l'activitat anirà en funció de l'edat dels participans: poemes i llibres senzills per als menuts, més complicats per als joves.

Podem ajudar a crear un poema partint de les paraules que integren els versos d'un altre. És molt senzill: es tracta de anar a Worldnet i en la finestra que apareix pegar o escriure un poema, en qualsevol idioma, i donar-li a "Go". El programa automàticament configura una imatge on apareixen les paraules (si en un poema es repeteixen determinades paraules tan sols apareix una vegada la paraula). Podem editar el tAñadir imagenext, donar-li al idioma que ens interessa, per a les grafies que no siguen les nostres; també podem canviar el tipus de lletra, la forma que volem que apareguen distribuides les paraules i el color. Si li donem a "Randomize" -botó que està a la part inferior de la pantalla- podem anar veient, a l'atzar, diferents distribucions i colors de les paraules. Una vegada que trobem la que més ens agrade podem guardar-la per a ficar-la en el blog o podem imprimir-ho per a repartir als alumnes.

D'aquesta manera, d'un poema donat, podem suggerir que els alumnes creen altres poemes que sortiran ben diferents. Podem realitzar una exposició-mural d'aquests poemes, incloent el poema original.



També podem utilitzar el mateix programa, realitzant les mateixes accions que hem explicant abans, però en lloc de crear un nou poema intentar reconstruir el poema original. Tan sols cal advertir-los aquelles paraules que poden trobar repetides. Podem fer-ho en grups reduïts i desprès comprovar quin grup és el que més s'ha apropat a l'original.


Podem continuar donant més opcions per a fer activitats poètiques a classe. Dividirem la classe per grups. Repartirem a cada grup un llibre de poesies diferent. Crearem amb el programari de Worlnet un poema de cadascun dels llibres, l'imprimirem i els repartirem als grups. Es tracta en aquest cas de que troben el poema imprès al llibre. Desprès, un membre del grup llegirà el poema sencer en veu alta. La dificultad dels poemes anirà en funció a l'edat dels lectors, així com la tria del llibre de poesia infantil o juvenil més adient.
Amb un mateix programari podem anar realitzant diferents activitats poètiques, unes per a donar a conèixer el poema, altres per a conèixer l'autor y el poema i , finalment, aplegar a crear els nostres propis poemes, bé partint d'un poema donat, bé inventant-se nosaltres les paraules que vullgam que sorgeixen. A l'utilitzar les noves tecnologies fem l'activitat més atractiva.
Segur que a vosaltres se'ns acudeixen moltes més propostes per a jugar amb la poesia utilitzant aquesta eina. Passeu-ho bé!
Ah! Per cert, suposem que haureu descobert el poema en el que hem realitzat nosaltres totes aquestes propostes. Clar, sou molt espavilats! És aquest:
Et diré un secret molt fi
la primavera ja és aquí
ha cantat una cançó
i ha florit el teu balcó.
Fuig hivern ves a dormir
la primavera ja és aquí
ves el teu palau de glaç
que ja som el mes de maig.

4.3.09

Quiquiricoses, llibre de poesia infantil de Juan Clemente Gómez

De nou l'editorial valenciana Dialogo s'arrisca en l'edició de llibres de poesia infantil -els felicitem pel seu bon criteri a l'hora de seleccionar les seues publicacions-. Acaba d'editar-se el llibre Quiquiricoses -en castellà Quiquiricosas-, del mestre, escriptor i poeta Juan Clemente Gómez, un dels responsables del suplement infantil La Tiza del periòdic Información.
El llibre està il·lustrat per un dels pesos pesats de la il·lustració espanyola: Emilio Urberuaga i traduït al català pel gran poeta Marc Granell.
Xicotets poemes amb una gran imacinació. Un llibre per als primers lectors, per alimentar-los amb bona poesia des de menudets. Una font poètica que els ajudarà a estimular la seua fantasia. Poesia i joc, paraules que ens atrapen des de la seua vessant més lúdica. Un bon regal per anar llegint mentre esperem la vinguda de la primavera. No se'l pergau!


Caixa de sorpreses
de coses amb ànima,
ball de paraules,
Quiquiricoses.

Nabilah al-Zubair, paraula de dona feta vers, des de Yemen


Hui donem veu a les poetes àrabs. Nabilah Alzubair naix en al-Hajerah, Sana’a, Yemen, en 1964. És poeta, novel·lista i periodista. Té nombrosos llibres de poesia i els seus poemes són fantàstics, tendres, imaginatius, poemes amb una forta veu de dona.
Us invitem a llegir-ne dos d'ells:

Desilusión
(Nabila al-Zubair)
Durmiendo yo una vez
Un caballo logró colarse en mi sueño
Y... se durmió
*
Ocurre
(Nabilah al-Zubair)

Ocurre que
Nos encontramos en el mismísimo comienzo
Nada atrás
Nos alejamos de ello
Ni poema
Ni árbol
Sucede
Que nos encontramos
El tiempo nos separa
Corrimos lejos... labio con labio
Sucede que nos encontramos
«Algo» nos hace extraños
Apegados
Apartados
Por un cabello.
La il·lustració és de Maria Eugenia.

3.3.09

Satoko Tamura, poesia entre orient i occident


Satoko Tamura (Japón, 1947) és una poetessa japonesa amb una gran sensibilitat. Moltes vegades li donem l'esquema a orient pel total desconeixement de la seua cultura. També les dones, al Japò, escriuen magnífics poemes, haikus, que res tenen que envejar als versos dels poetes. A més, amb el valor afegit de parlar-nos de temes molt femenins des d'una mira de dona. Llegir aquest magnífic poema, Lactancia, i escolteu-lo! Magnífic. Un plaer donar-li la benvinguda a la veu de les dones des del sol poenent.

Lactancia
(Satoko Tamura-Traducció de l'autora)
Como te dio hambre, te despertaste buscando el pezón;
como los pechos se colmaron, se despertaron buscándote
y la madre en la cama se levanta y te toma en sus brazos.

A la medianoche
una nieve de flores firmemente abiertas
tus mejillas junto a mis pechos, la blusa desabotonada,
están heladas, sufrientes,
los párpados bajos
se han colmado de lágrimas
que iluminan como portátiles
lámparas de papel.

¿Huele a hierba la leche?
¿Te he dejado satisfecho?
¿Flotas ya en el sueño?

Tu sueño nunca se caerá
porque lo sostengo con brazos de madre.

Madre e hijo
nos calentamos con la frescura
y el calor de la vida
y vamos subrepticiamente
por las noches en que vienen los diablos.








La il·lustració és de June Leeloo.

550 Aniversari de la mort d'Ausiàs March: llibres, poemes i l'auca d'Ausiàs March

Tal dia com hui, però en 1459, va morir el gran poeta de les lletres valencianes Ausiàs March, el poeta de "l'amor pur". Amb motiu d'aquesta commemoració, 550 anys, es realitzaran al llarg de 2009 diferents actes, exposición, publicacions, etc.

Per una banda la Conselleria de Cultura Valenciana editarà la reproducció facsímil de les edicions de l'obra poètica d'Ausiàs March (Gandia, 1400-València, 1459) publicades abans de 1900. Seran nou facsímils que correspondran a la totalitat d'edicions anteriors al segle XX, del que es considerat el major poeta líric europeu del seu temps.


A més a més, la Biblioteca Valenciana i la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes estan treballant conjuntament per a la posada en marxa d'un nou portal dedicat al poeta, el que permetrà una major difussió de la seua poesia en internet. Tots els fons que posseeix la Biblioteca Valenciana sobre Ausias March seran digitalitzats, a més dels documents que ja estan en format digital en la Biblioteca Virtual de Cervantes.








Part de la seua important obra (podem llegir-la també en castellà) podem llegir-la en internet. així com una sèrie d'activitats didàctiques per a realitzar a l'aula al voltant dels seus versos.


Un dels poemes més coneguts d'Ausias March, Veles e vents, el podem escoltar cantat per Raimon:





Veles e vents
(Ausiàs March)
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

(poesia musicada per Raimon)



Per finalitzar aquest homenatge, d'una manera ben senzilla per als menuts, us recomanem llegir i baixar-se l'Auca d'Ausiàs March.

2.3.09

Y Dios me hizo mujer, poesia des de l'assertivitat de gènere


Hui li donem veu a una escriptora i poeta nicaragüense, una dona valenta de fets i de ploma, amb una abundant obra escrita: Gioconda Belli. Podem llegir alguns dels seus poemes punxant ací. Poesia compromesa, part d'ella dedicada a la temàtica amorosa, amb una gran sensibilitat. Una veu que ens ve d'Amèrica Central per a donar la paraula a moltes dones que viuen en el silenci.

Y Dios me hizo mujer...
Gioconda Belli

Y Dios me hizo mujer,
de pelo largo,
ojos,
nariz y boca de mujer.
Con curvasy pliegues
y suaves hondonadas
y me cavó por dentro,
me hizo un taller de seres humanos.
Tejió delicadamente mis nervios
y balanceó con cuidado
el número de mis hormonas.
Compuso mi sangre
y me inyectó con ella
para que irrigara
todo mi cuerpo;
nacieron así las ideas,
los sueños,
el instinto.
Todo lo que creó suavemente
a martillazos de soplidos
y taladrazos de amor,
las mil y una cosas que me hacen mujer todos los días
por las que me levanto orgullosa
todas las mañanas
y bendigo mi sexo.

1.3.09

Tèrbol atzur, un blog que dona veu a les poetes dels països catalans


Comencem nou mes, març, i una vegada més anem a dedicar-li una menció especial a les poetes. Aquest mes coincideix la celebració del Dia de la Dona i del Dia de la Poesia, així que poc a poc anirem penjant articles per a difundir la veu de les poetesses d'arreu del món.

Volem començar des de casa. Us recomanem li doneu una ullada al blog que edita Júlia Costa sonre les poetes catalanes. S'anomena Tèrbol atzur. Júlia, escriptora, poeta i amiga -ara que té més temps lliure- es dedica a penjar un excel·lents articles sobre les dones poetes als països catalans. El blog té poc temps i ja té un bon grapat d'autores (Margarita Ballester, Olga Xirinacs, Irene Climent, Maria Beneyto, Rosa Fabregat i Isabel Barriel entre altres), que poc a poc anirà ampliant-se.

És un bon projecte, original i necessari, molt especialitzat. Li desitgem una bona singladura poètica i aprofitem per a felicitar a Júlia i agraïr-li aquest compartiment de la seua informació. També la felicitem pel nou llibre que acaba d'editar i presentar, L'inici del capvespre, editat per Meteora, on també té editat el seu llibre de poemes La pols dels carrers.

Com que ella ens parla d'altres poetesses, nosaltres en aquest cas volem parlar d'ella, amb un poema seu fantàstic: La perruquera del Raval. Un poema de dones, sobre dones i de lectura obligada per a homes i dones.


La perruquera del Raval
(Júlia Costa)
La perruquera del Raval
té una mirada de princesa
i un terrat ple de roba estesa
des d’on es veu la catedral.

Va arribar un clar matí de juny
de passatgera clandestina
amb un germà i una cosina
d’alguna terra de molt lluny.

Ara és la reina del carrer,
té dos infants de xocolata,
assecadors brillants, de plata,
i un amant jove que és cambrer.
Endega trenes de colors,
fa permanents a les velletes,
pinta de blau les ungles netes,
vora la Rambla de les Flors.

La perruquera del Raval
té pinces d’or, rulos de canya,
laques de Xina, i una aranya
que li teixeix els mocadors.

Et pot deixar el cabell daurat
si el pas del temps te l’emblanquina
o de color de fusta fina
o d’un vermell agosarat.

Maquilla rostres esvaïts,
perfuma l’aire de canyella,
et torna jove si ja ets vella
i t’abelleix trobar marit.

Té tovalloles de cotó,
pintes de closca de tortuga
una aprenenta que remuga,
i mil bombolles de sabó.

La perruquera del Raval
tanca a l’estiu, una setmana,
i se’n va a veure una germana
que té casada a la Bisbal.

Llavors el cor de la ciutatd
es de la Rambla al Paral·lel
sembla que dormi sota un vel
com en un conte de veritat.

Fins que de sobte, algun matí,
torna a arrissar cabells rebels
pinta de roig blanques arrels
i tenyeix ungles amb carmí.

Llavors els músics de carrer,
disciplinats, fan una fila,
i amb barretines de paper
endeguen una cercavila.

I una cançó sense final
i una tonada de violí
diuen a tots que ja és aquí
la perruquera del Raval.

La il·lustració és d'Anne Mangseth.

Con alma de niño, llibre de poesia infantil d'Emilio Aragón

I comencem març amb flaires de primavera i comentant un nou llibre de poesia infantil.

Con alma de niño és una col·lecció de poemes infantils d'Emilio Aragón (Miliki), magníficament il·lustrats per Carles Arbat i que està editat per Everest. El llibre, a més, inclou un CD.

Res escapa a la visió màgica de Miliki: els animals, els objectes, els personatges... Tot amb molt d'humor i alegria. Un llibre molt simpàtic que estem segures que us agradarà. Ara podem llegir poesia acompanyada de les esplèndides il·lustracions de Carles i, a més, escoltar-la. Tot un plaer per a grans i menuts.

Molt recomanable.