Pàgines

31.7.08

Xops, poema de Bernat Artola


Camí entre xops, Toni Bra

Xops

Vora la sèquia marjalera
de borinots i samarucs,
el xops s'apleguen en renglera
i encar tremolen de porucs.
En l'aigua, espill, la imatge sura,
i al fang de llim negre del fons
es fa les ondes la Natura
amb les anguiles i escurçons.

30.7.08

Pirata i poeta: solcant la poesia entre els llibres


Y entre líneas un pirata
(Zandra Montañez Carreño, Bogotà-1957)
Hace años, muchos años
y sobre el viejo anaquel,
se encontraba el libro aquel
con muchos cuentos de antaño.

Con una señal marcada,
la página del pirata,
que con casaca escarlata
emprendió dura emboscada.

Quería ver a su amada,
la bruja Marina Puerto
que lo dejó medio tuerto
por ir cortejando a un hada.

Se fue la bruja Marina
con el pirata Merlín
de uno a otro confín,
de la antártica a la China.

Con tibias y calavera
izó bandera el pirata,
porque nadie le arrebata,
una bruja parrandera.

Por el margen se lanzó
hasta un punto seguido
en busca de aquel bandido,
que su bruja le quitó.

Fue tal su desilusión
y su furia tan siniestra
que no pudo hacer la siesta
ni tocar su bandoneón.

Sacó iracundo su espada,
se trepo por los renglones
y vocales a empujones
lanzó contra la portada.

La eñe se le enfrentó
y le dijo: ¡¡bandolero!!
con varias letras te espero
abajo en otro renglón.

Y el pirata barba roja,
el más bravío y valiente,
en el párrafo siguiente
saltaba a la pata coja.

Las consonantes armadas
con varios puntos y comas,
se escondieron tras las lomas
en un cuentico de hadas.

De una página a otra
armó tremendo revuelo
y rompió los espejuelos
de la arañita Carlota.

Asusto a los tres cerditos
al brincar desde el bajel
con ese grito tan cruel:
¡¡¡Qué los aplasto gorditos!!!

Esa pobre viejecita
sin nadita que comer
le dijo: -vamos a ver
¿Capitán qué necesita?-

- Busco a mi bruja Marina
para surcar siete mares,
le he traído estos collares
y una colonia argentina.

- ¿Pero de dónde has llegado?-
preguntó el gato con botas.
Hay que ver lo que alborotas,
que hasta me siento ofuscado.

- He venido de un poema,
de un inmenso galeón
donde toco el bandoneón
y no hay niño que me tema.

Y en una estrofa sin par,
he surcado el mundo entero
en mi temible velero
con buen viento y buena mar.

Todo el libro avasallado
pues nadie sabía nada
de la bruja condenada
que un tal Merlín se ha llevado.

Barba Roja se marchó
con dos puntos y una tilde
y con el hada Cleotilde
que una vez él cortejó.

Con su casaca escarlata
y sus botas de charol,
se embarcó nuestro pirata
hacia un poema de amor.

La il·lustració és d'Alan Clarke.

28.7.08

Castillos en la arena, poesia infantil de Marisol Perales


Castillos de arena
(Marisol Perales)

En el mar hay muchos peces
que nadan sin descansar
y también hay muchas olas
para saltar y jugar.

Me divierto en vacaciones
y en la orillita del mar
hago castillos de arena
que el agua se llevará.
La il·lustració és de Patricia Keeler.

25.7.08

Nova poesia als Estats Units: poemes i poetes

Si volem saber que esta coent-se avui en dia en poesia als Estats Units doneu-li una ullada a Nueva poesía de los Estados Unidos, article publicat a la revista Casa del tiempo, que edita la Universitat Autonoma Metropolitana de Mèxic.


I també el llibre Líneas conectada. Nueva poesía de los Estados Unidos, editat per April Lindner i que podem llegir en format digital.

Una ullada, també imprescidible, a Poèticas i la seua antologia sobre aquests poetes nord-americans.

Libros
(Andrei Codrescu)

la muerte
me cubre con su fino polvillo
yo amo los gruesos libros viejos.
ellos se parecen
a los obesos cuerpos gastados
que despiertan del sueño
cubiertos de huellas dactilares
surcados por el caracol
que deja rastros babosos
brillantes.
yo deseo leer
del mismo modo que amo:
saltando de espejo en espejo
igual que una gota de aceite
más y más lejos de mi muerte.
pero debo aclarar que dios
por razones diversas
nos entrega para propio uso
libros gordos cuerpos gordos
y si no es por medio de metáfora
que puedo decir de estas imágenes
que me asedian.
La il·lustració és d'Ashley David Chic.

24.7.08

Albert Ràfol-Casamada, poeta del color

Signe d'aire. Obra poètica, 1939-1999, d'Albert Ràfol-Casamada (Barcelona, 1923), editat per Proa és una recopilació de tota l'obra poètica d'aquest fantàstic pintor i poeta. És un llibre de poesia per a viatjar al llarg de tot l'estiu. Poemes sense edat, per a grans i menuts. Poemes plens de colors, d'olors, de sabors... línees, espais, barreja de pintura i poesia.
Una lectura imprescindible!

Piscina i arbres
Ofici rialler
el sol entre les fulles
Joc de blau i del verd
Amb peus de vent
camina l'aigua
Esclata un groc roent
i salta
-espurneja foc blanc
i es multiplica el paisatge.
*
Bosc
Les papallones són blanques
de vegades tenen un toc de groc
Les formigues de cap lluent i vermell
s'arrapen a la punta dels dits
A l'onbra gronxadissa dels pins
trenàven cristalls i herbes
La pinassa s'esqueixa sota els peus
Quin cami prendre?
De bon matí
prendria el camí malva
Quan el sol és ben alt
el blau més viu i l'ardorós silenci
A la nit
el negre d'ala espessa
Coneixiem algunes sargantanes
i moltes llagostes
El cant de la cigala és groc de ginesta
*
Calcomania daurada
calcomania daurada
amb fons
de jardí ombrejat
jardí ombrejat
amb fons
de papallona groga
papallona groga
amb fons
de gira-sol
gira-sol
amb fons
d'aigua de rosa
aigua de rosa
amb fons
de calcomania daurada
*
Blava penombra
blanca petxina
tèbia remor
distància freda
volen les veus
cremor de sol
ratlles de gel
color del dia
batec de goig
flames o mots
a frec de llavi
somni o poema

Jitanjáforas: poesia infantil con humor / Jitanjàfores: llegim-ne i creem-ne

I si aquest estiu llegim poesia, per què no aprofitem també per a crear-ne? Us proposem jugar amb les paraules i crear nous poemes d'una forma molt imaginativa. Inventem-se i escrivim "jitanjàfores" (no sabem si en català s'escriu corrèctament així, doncs ho hem consultat i no ens surt la paraula; en castellà s'anomenen "jitanjáforas").
Jitanjáfora és una forma de fer poesia on el més important és el joc de paraules, reals o inventades, i el sense sentit o irracionalitat de les oracions. Val tot, incloent la prosa poètica. L'origen d'aquest paraula surt del poeta cubà Mariano Brull i el seu poema Leyenda:
Filiflama alabe cundre
ala olalúnea alífera
alveolea jitanjáfora
liris salumba salífera.
...

El terme l'agafà el poeta Alfonso Reyes i des d'aleshores queda acunyat com un divertiment poètic, un disbarat amb humor. La jitanjáfora es va fer tan popular als anys trenta del segle XX que la RAE l'acceptà com a paraula. Todos, a sabiendas o no, llevamos una jitanjáfora escondida como alondra en el pecho, ens diu Alfonso Reyes.

Luís Javier Eguren Gutiérrez, al seu llibre Aspectos lúdicos del lenguaje. La jitanjáfora, problema lingüístico (Universidad de Valladolid, Secretariado de publicaciones e intercambio editorial) ens dona tres definiciones:

- Es pura irracionalidad, una voz inventada, sin ningún significado lógico, es un modo de poetizar, más valiente todavía.
- Denominamos un conjunto heterogéneo de hechos del lenguaje creados en toda lengua y en todo tiempo especialmente por los poetas y por los niños, situados en una indeterminada área prelingüística, los cuales se caracterizan por la ausencia caso total de significado lógico o contextual, que es sustituido por un complejo grupo de significados emocionales, rítmicos y pictóricos, y cuya finalidad nuclear es el juego con los sonidos del lenguaje.
- Voces de nuevo cuño sin significado conceptual el las que se juega con el sonido.

Hi ha una versemblança entre jitanjàfores i limericks, doncs aquests últims són, d'alguna manera, el seus antecedents; o millor dit, un símil europeu anterior a elles. Però, mentre les jitanjàfores són més lliures en la seua construcció, els limericks necessiten de la rima i la mètrica, malgrat que tenen en comú el disbarat lingüístic.

Tenim exemples per tot arreu. En els jocs infantils acompanyats de cançonetes es solen utilitzar les jitanjàfores:

Una, do, li, tuá, oso fete, colorete, de la limentá.

Sero bai, torne stai, díe míe, compañíe, seri maco, tico taco, ori bara, buru sau, yaba ribe, yoco loso, este mira por todo mun, napa saye de armasau, boi tres tiros, foi no fu.

I en les fòrmules per a tirar sort:


Una doli tuá
de la limentuá
osofete colorete
una doli tuá…
Pisa pisuela
color de ciruela,
vía vía o este pie,
no hay de menta ni de rosa
para mi querida esposa
que se llama doña Rosa.

Els mags solen utilitzar-la al realitzar els seus trucs:

Abracadabra

Frastraslafra sagrapa el calimestrol.

I també hi ha cançons infantils, algunes d'elles molt conegudes, jugant amb les jitanjàfores:

Super cali fragilistico espialidoso...
Un esplèndit exemple de jitanjàfora ens el mostra Emilio Ballagas, amb el seu Poema de la Ele

Tierno glú-glú de la ele
ele espiral de glú-glú.
En glorígolo aletear:
palma, clarín, ola, abril...
Tierno la-le-li-lo-lu,
verde tierno, glorimar...
ukelele...balalaika...
En glorígoro aletear,
libre, suelto, saltarín,
¡ tierno glúglú de la ele!
I el de Rafael Alberti:
El diablo liebre,
fiebre,notiebre,
sepilitiebre,
y su comitiva,
chiva,
estiva,
silipitriva,
cala,
empala,
desala,
traspala,a
puñala
con su lavativa.
Aprofitem per a recomanar-vos el llibre Antología Poética Jitanjáfora, d'Ediciones Sinmar (2000, col·lecció Jitanjáfora nº1)

Doncs bé, ara que ja sabem que són les jitanjàfores provem a inventar-se'n. Us asseguro que és un joc poètic molt, molt divertit; a més d'un recurs didàctic Excel·lent per tal que els xiquets descobreisquen que la poesia és pot convertir en un autèntic joc.

La il·lustració és de Luciana Feito.

23.7.08

El poema nu, de Josep Planaspachs


EL POEMA NU; [II]

No em fa por la blancúria del paper
quan s'acosta el moment de reflectir
la vida imaginable. Certament,
tots som miratges nus d'un altre espai
que reviu dols viscuts. Costa poc témer
el naufragi del seny: de bon matí
bastim taüts amb mots incongruents.
Tots els versos naixents són assassins,
metralladores del polit, pautat
paper net amb tinta irreal... Rebels.
Només deu ratlles, i el poema viu.
La il·lustració és de Steve Dininno.

Poemas por la paz, web de poesia amb poemes per la pau


Hem trobat un lloc ple de poemes per la pau, poemes sobre el poder desgarrador de la guerra sobre les persones, sobre les seues conseqüències. Un lloc molt interessant, Poemas por la paz, que està editat dins de la web de la UNED.

Efecto colateral
(Ángela Ibáñez, Used -Zaragoza, 1957)
Yo soy un simple
efecto colateral
un pequeño suceso,
útil en su momento,
del que se pasa
sin más.
Un accidente
prescindible
cuando pierde
su utilidad.
Nadie nunca notó
que yo, como todos,
era un ser único
y excepcional.

Yo fui emisario,
yo fui un calvario,
yo fui solamente un soldado.
De muerte.
De la vida.
Solamente nada.

22.7.08

Canciones para dormir (nanas ) / Cançons per anar a dormir


A la web d' Ishara. Mundo Ilusión podeu trobar moltes cançons infantil: per a dormir, per a viatjat, per a jugar... Les més originals són les cançons de bressol.

NANA DEL COCO
Coco, coco

de cara negra,

noche de luna,

no asustes a mi niña,

que está en la cuna.


Coco, coco,

de cara negra,

negro carbón,

lávate la cara

con agua y jabón.


Coco, coco,

de cara limpia,

ancha sonrisa,

juega al corro

con estas niñas.


La il·lustració és de Claudia Moya.

Poema d'amor, de Pedro Salinas


PARA VIVIR NO QUIERO
(Pedro Salinas)
Para vivir no quiero
islas, palacios, torres.
¡Qué alegría más alta:
vivir en los pronombres!

Quítate ya los trajes,
las señas, los retratos;
yo no te quiero así,
disfrazada de otra,
hija siempre de algo.

Te quiero pura, libre,
irreductible, tú.
Sé que cuando te llame
entre todas las gentes
del mundo,
sólo tú serás tú.

Y cuando me preguntes
quién es el que te llama,
el que te quiere suya,
enterraré los nombres,
los rótulos, la historia.

Iré rompiendo todo
lo que encima me echaron
desde antes de nacer.
Y vuelto ya al anónimo
eterno del desnudo,
de la piedra, del mundo,
te diré:
“Yo te quiero, soy yo.”


La il·lustració és d'Isabel Bouttens.

21.7.08

La poesia infantil y los niños, article de Liliana Cinetto

Liliana Cinetto, gran amiga i poeta, té un interessant article parlant de la poesia i els xiquets, En busca de la poesia perdida. Us recomanem que li doneu una ullada.



L'article pertany a una ponència presentada en la taula redona "Panorama actual de la Literatura Infantil y Juvenil desde la mirada de los escritores", durant les 2ª Jornades de promoció de la lectura, organitzades per la Secretaría de Educación del Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires -Argentina, 2001-.
Aprofitem per a gaudir d'uns dels seus poemes:
LA FUENTE
(Liliana Cinetto)
En la vieja plaza
la fuente cantaba.
Con palabras húmedas.
Con palabras de agua.
La fuente cantaba.
El viento al oírla
bailaba y bailaban
pájaros y flores
cuando la escuchaban.
La fuente cantaba
con gotas de música
que se derramaban
dejando en el aire
su canción mojada.

La il·lustració pertany a Wyanne.

El grill: poetifauna estiuenca

El grill cantor, de Toni Bra


Molts són els animalets i animalots que poblen les nits i els dies de l'estiu. El grill, amb tota la seua musicalitat (impertinent la majoria de vegades, sobretot quan volem descansar) és un d'aquests animalets que ens acompanya els dies de més calor. Hi ha molts poemes i cançonetes dels grills i hem fet una selecció d'alguns d'aquest grills poètic:

El grillito cri cri cri
Nunca supe dónde estaba,
nunca en el jardín lo vi,
pero todos escuchamos
al grillito cri cri cri.
Estará bajo algún árbol
o quizá cerca de mí,
donde canta cuando llueve,
el grillito cri cri cri.
Vivirá por la terraza
o metido en un cajón,
igual vive en la azotea,
escondido en un rincón.
Nunca supe dónde estaba,
nunca en el jardín lo vi,
pero todos escuchamos
al grillito cri cri
-----
El Grillo
Tengo un grillo
que es un grillo sabio,
que al decirle así;
canta, grillo mío, canta,
me contesta el pobrecillo:
cri, cri, cri, cri, cri...
-----
El grill
(Josep Carner)
Em plau d'ésser vora l'home
;sóc veí seu molt antic;
tafanejo vora els marges
i és de pau el meu xerric.
Tot sovint, d'una aigua fresca
vora el regueró m'estic;
m'enamora l'estelada
i ella, ¿escolta el que li dic?
Clar de lluna, boira fina,
si só lleig i no sóc ric,
la veu meva us acompanya;
i, al que deia, poso pic.
Ric, ric,
el que us deia és un nyic nyic;
ric ric,
ai, amic,
m'entristeixo si no ho dic.
Bona ànima que em somrigui
m'ha pagat tot el fatic;
xerricant, faig a qui trobo:
- No m'esclafis, so un amic-
Val a dir-ho: de vegades,
sense cap projecte inic
m'acosto a la llar de l'home
i és per escalfar-me un xic.
-----
Grillo
(fòrmula poètica per a trobar un objecte perdut)
Grillo, grillo,
quien se lo encuentre,
para su bolsillo.
Santa Elena,
que a la mar fuiste,
luz y clavos a buscar,
ayúdame a encontrarlo
que no puedo lograr
-----
També us recomanem la lectura del llibre El grillo y otros poemas, de Conrado Nalé Roxlo, editat per Colihue.
El grillo
(Conrado N. Roxlo)
Música porque sí, música vana
como la vana música del grillo;
mi corazón eglógico y sencillo
se ha despertado grillo esta mañana.
¿Es este cielo azul de porcelana?
¿Es una copa de oro el espinillo?
¿O es que en mi nueva condición de grillo
veo todo a lo grillo esta mañana?
¡Qué bien suena la flauta de la rana!
Pero no es son de flauta: en un platillo
de vibrante cristal de a dos desgrana
gotas de agua sonora. ¡Qué sencillo
es a quien tiene el corazón de grillo
interpretar la vida esta mañana!

20.7.08

Ser o no ser... idiota: poema de Gabriel Celaya

Molta filosofia i profuns pensaments per aquest diumenge de la mà d'un gra poeta, Gabriel Celaya.

SI LA VIDA ES JUEGO ...
(Gabriel Celaya (1911 – 1991)
Si la vida es juego, juega bien.
No hagas trampas idiotas.
Ser idiota ante la luz tan sólo es comportarse
de un modo inmoral.
Ser idiota es tan sólo ser idiota y es perder
lo único que nos queda: la dignidad.
Jugar bien
es ponerse a la altura de quien nos desafía
si es un “quien”,
y si no demostrar que somos más que un “qué”.

¿Pero lo somos? No sé

La il·lustració és d'Àlex Noriega.

Los mosquitos trompeteros: fauna poètica estiuenca



Més fauna poètica que per l'estiu revoloteja, molesta, són un autèntic incordi, però que a nivell poètic són molt simpàtics


Los mosquitos trompeteros
(Francisco Gabilondo Soler)

Los mosquitos trompeteros son llamados a formar,
!tarará, tarará!, cada quien a su lugar.
Y con sus lanzas bajo el ala comenzaron a volar,
¡tarará, tarará!, es la hora de picar.

El verano los llamó y acudieron con valor
rezumbando en las noches de calor.
Van buscando donde dar, no se cansan de atacar
los mosquitos que nos quieren picotear.

Suenan las trompetas
que dirije un moscardón.
Saludan al verano
redoblando su tambor
Un mosquito con trombón
capitan del batallón
va volando mientras
clava su aguijón.

El verano los llamó y acudieron con valor
rezumbando en las noches de calor.
Van volando sin cesar, no se cansan de picar
los mosquitos que nos quieren picotear.

Suenan las trompetas
que dirije un moscardón.
Saludan al verano
redoblando su tambor
un mosquito con trombón
capitan del batallón
va volando mientras
clava su aguijón.

La il·lustració és de Workshop & Collection.

19.7.08

Coral y espuma. Abecedario del mar: poemes per al menuts

Alma Flor Ada, Coral y espuma. Abecedario del mar, editat per Espasa-Calpe.

És un abecedari de paraules relacionades amb el mar i explicades en vers. Bonics poemes immersos en unes excel·lents il·lustracions de Viví Escrivà, tot per a que els més menuts se'n cabussen en l'oceà de les lletres.

Podem trobar poemes de cadascuna de les lletres. A : Arena, B : Ballenato, C : Caracol, D : Delfín, E : Estrella de mar, F : Faro, G : Gaviota, H : Horizonte, I : Isla, J : Jaiba, K : Kiosco de limonada, L : Luna, M : En el fondo del mar, N : Nubes, Ñ : Niños y niñas. O : Olas, P : Pulpo, Q : Querer. R : Red, S : Sol. T : Tritón. U : Uva de caleta, V : Velero, W : Wonderland, X : Golfo de México, Y : Yate, Z : Zapatilla de coral.

La A
Arena
¡Què blanca la arena,
qué suave al pisar!
¡Qué blanca, qué suave,
la arena del mar!
Podem també escoltar una cançoneta infantil que pertany a la lletra J: Jaiba, en format mp3.


boomp3.com

Poesia popular infantil y creatividad

Ara que estem a l'estiu i els xiquets surten més a jugar pels carrers, pel camp, per la serra... és un bon moment per aprofitar i recuperar jocs tradicionals. Al llibre de Rosa Huertas Gómez, Poesia popular infantil y creatividad (editat per CCS) podem trobar un grapat de jocs tradicionals infantils que s'acompanyen de poesia: cançons de rotgle, de saltar a la corda, de picar mans, ...

Tot un extens repertori que forma part del nostre folklore i que no podem deixar caure en l'oblit. A més a més, a partir d'aquests composicions poètiques podem fomentar la creativitat i el sentit lúdic de la literatura.
La majoria d'activitats estan pensades per aplicar-se en xiquets d'Educació Primària, però podem fer-les extensives per sota i per damunt d'aquestes edats.

Un llibre adreçat als adults per a que aquests difonguen els nostre folklore als xiquets. Aprofitem per a recaptar de la nostra memòria altres jocs i cançons populars, del nostre lloc, que tal vegada no surten al llibre, però que enriquirà encara més el seu contingut.

Inventem-se travallengües

Continuem jugant, ara amb els embarbussaments. Ja sabeu que és molt fàcil crear-ne. Mireu, sinò, el que ens hem inventat, tot agafant paraules que comencen per "tr" -que solen ser de difícil pronuncia:

Un sol triput, trepat i tromput

rodola trinant, tronant i triturant
mentre comprova tremolant
com anava trasmutant.


Ben segur que teniu la llengua enredrada amb la lectura del travallengües. Proveu d'inventar-se'n i ens les envieu, perfa.

El invierno, poesia infantil

Amb aquesta calor del mes de juliol ens costa fer-se a la idea que a l'altra banda de l'Equador ara estan a l'hivern. Sabem que hi ha molts lectors d'aquest blog que viuen al con sud. Per a ells, que ara estan en tota la fredor del mesos d'hivern, va adreçada aquesta poesia:

LLEGA EL INVIERNO
(Marisol Perales)
El señor invierno
se viste de blanco,
se pone el abrigo
porque está temblando.
Se va a la montaña,
se mete en el río,
y el parque y la calle
se llenan de frío.
Se encuentra a la lluvia
llorando, llorando,
y también al viento
que viene soplando.
¡Ven amigo sol!
Grita en el camino,
pero el sol no viene
porque se ha dormido.

La il·lustració és de Claudia Degliuomini.

18.7.08

La poesía es una niña: llibre de poesia infantil

La poesia és moltes coses, però Apuleyo Soto ens diu que La poesía es una niña. Així és en aquest cas, doncs és el títol del llibre que recentment ha editat CEDMA, dins la seua fantàstica col·lecció Caracol. El llibre té unes suggerents il·lustracions de Fran Bravo (la il·lustració d'aquest post pertany al llibre).


Las vacaciones
(Apuleyo Soto)
El sol ha abierto
las puertas del verano
Ya no hay escuela,
ya todo es campo.
Los colegiales,
como pájaros
hacia sus padres
se van volando
Las amapolas
pintan el patio.
El sol ha abierto
su pecho blanco
Volad, volad,
niños del barrio,
y desde el cielo
dadme la mano.



Un llibre ideal per a llegir aquestes vacances.

Poesía visual española: nou llibre de poesia

Poesía visual española (Antología incompleta) és un llibre que està recien publicat per l' editorial Calambur. El poeta valencià Alfonso López Gradolí és l'editor d'aquesta antologia.
Un llibre de consulta imprescindible per a escorcollar el que en aquests darrers anys està fent-se en poesia visual. Inclou obres de 57 poetes, cadacun d'ells amb quatre poemes. L'obra gràfica s'acompanya d'una bibliografia i una poètica per tal d'entendre millor i emmarcar la seua obra. Tal vegada la última part del llibre, amb les noves tendències, resta un poc incompleta, doncs no inclou , per exemple, el Net.Art.
Al seu contingut podem trobar des de poetes visuals molt consagrats fins a poetes novells que des de fa poc estan creant poesia visual. Destaquen entre els antologats José María Iglesias, Nieves Salvador, José Carlos Beltrán, Rafael de Cózar i Ángela Serna.

Un llibre que ens serveix com a referent de la poesia visual al nostre país.

Zumzumetgen el versos

Susurros
Susurra una estrella en el cielo
palabras de amores perdidos,
recuerdos vestidos de duelo,
vacio de seres queridos.

Susurra la madre al hijo
leyendas de mar salada,
marinero de agua dulce
en una eterna madrugada.

Susurra el lobo a la luna
versos de un poeta inerte;
desde la tumba a la cuna,
desde la vida a la muerte.

Susurran las armas en guerra,
reflejo de almas impías;
sea su sangre en esta tierra
memoria de mentes hastías.

Susurra un corazón herido
latidos de Andalucía,
porque entre sus venas corre
la sangre de la poesía.

Aquest preciós poema és de Sergio, del blog Diario de un poeta casi muerto. La fotografia és de Glenbourne.

Receta para crear un pintor: receptari poètic infantil

Per a tot hi ha receptes: per a guisar, per a pensar, per a ser feliç, per a crear, per a fer poemes, per a compartir, per a imaginar, per a... Per a pintar hem trobat una recepta que pensem pot funcionar a grans i menuts. Llegiu aquest poema hi ho comprovareu:


Receta para crear un pintor
(Marié Rojas Tamayo, Cuba 1963))

Para sentirnos pintores
No hace falta llamarnos Da Vinci o Picasso,
Más bien, necesitamos:
Tener 5 años por fuera o por dentro,
Una idea genial, incluso sin musas,
Una tarde lluviosa que no permita ir al parque,
Una vestimenta vieja y cómoda
Que pueda embarrarse a gusto
(si se coloca al revés, da buena suerte).
El espacio adecuado para nuestro despliegue,
Una lata con agua,
Colores brillantes,
Papeles, mejor aún si son poemas de otros,
Los pinceles deben ser cuatro,
No pregunten por qué…
Algo de música siempre ayuda,
Una cinta para que no molesten los cabellos,
Dos manos.
Le añaden Mucha Alegría,
Un pizca de Concentración,
Un trocito de Magia.
Y se cocina todo a fuego rápido
En el perol de los sueños.
Se sirve al momento.
No tiene efectos secundarios.
La il·lustració és de Tara Ross Studios.

17.7.08

Juguem i cantem en francès i anglès

A internet hi ha molts llocs per a que els xiquets juguen i aprenguen. Hui us volem recomanar un lloc especialment atractiu i interessant. Està en francès i s'anomena UpToTen. A més del grapat d'activitats que proposen tenen un apartat de cançons infantils, fàcilment de repetir i anar aprenent amb Boowa i Kwala, doncs de una forma atraient ens presenten amb dibuixos animats el que fan, acompanyats d'una cançoneta. La il·lustració que hem ficat pertany a La Chanson des marionnettes (La cançó de les titelles).
Ens dona també l'oportunitat de passar tot el contingut, incloses les cançons, en anglès. Una web molt, molt interessant per aprendre jugant el francès o l'anglès. La part de les cançons infantils és molt divertida (també per als adults). Doneu-li una ullada.
Una altra cançoneta de les titelles, en francès, també la podem llegir, amb partitura, a Tête a Tête a modeler.

Cos'è la rima?! Poesia infantil italiana

Molt de ritme i molta rima té aquest poema infantil en italià. Un poemeta que podem també cantar fàcilment. Aprofitem l'estiu per a conèixer altres idiomes amb els viatges que hi fem o amb la gent que ens visita. L'intercanvi cultural i idiomàtic sempre és interessant i més... amb ritme de poesia.
COS'È LA RIMA?!

Che solenne stramberia
son le rime, bimba mia!
Sarà giusto che fanciullo
faccia rima con trastullo;
ma perché pure con trullo
e persino con citrullo?
Più che giusto che ragazzo
vada in coppia con sollazzo,
con schiamazzo, con codazzo;
ma perché, anche, con pazzo?
Natural che matematica
si congiunga con grammatica,
tutta roba cattedratica.
E sta ben che l'aritmetica
stia legata con bisbetica,
ma che c'entra con l'atletica?
E se è giusto che la storia
sia amica della gloria,
e stia in coppia con memoria
non fa a pugni con baldoria?
Come c'entra mai la scuola
con bestiola e capriola,
con nocciola, gola e mola,
con le morbide lenzuola?
Si capisce che scolaro
se ne vada paro, paro,
qualche volta, con imparo
e qualche altra con somaro.
Che si uniscano studente
diligente e negligente
e lietissimo far niente.
Che, magari, alla pagella
faccia eco tremarella.
Ma perché metter gli esami
coi tegami e gli origami?
Va benissimo il problema
ed il tema col patema
ma come farci entrare anche la crema?
Son le rime, in fede mia,
la più stramba stramberia!
La il·lustració és de Curly Girl.

16.7.08

Poema d'amor, de Josep Piera


L'amor
no té paraules
té carícies
té gestos
té mirades
té deliris
té gemecs.

Per això
potser
la poesia
ve després.

(Josep Piera)

La il·lustració és de Virginia Piñón.

15.7.08

Haikus d'estiu

Del blog Escrits hem copiat aquests magnífics haikus.

Camins de ronda
vistes de mar i roca
a frec de costa.

Dos blaus es troben
a la llunyana corba,
delimitant-se.

Miro ingràvid,
gràcils, inabastables,
peixos de plata.

Aprofitem per a recomanar-vos el llibre Marea baixa. Haikus de primavera i d'estiu, una selecció i traducció a càrrec de Jordi Pagès i J.N. Santaeulàlia (d’autors com Bashoo, Shooha, Issa, Buson, Shiki, Shooha, Otsuyuu, Kyoroku, Kikaku, Sodoo, Ranko, etc.) i editat per La Magrana. Un dels seus haikus:

遠山の目玉にうつる蜻蛉かな (Issa)
tôyama no medama ni utsuru tonbo kana
Els cims llunyans
s'emmirallen dins l'ull
de la libèl·lula.


La il·lustració és de Leonor Pérez.

Canciones infantiles de Puerto Rico: un lloc amb moltes cançonetes

A la pàgina personal de Víctor Manuel Méndez hi trobem un interessant recull de cançons des de Puerto Rico, algunes d'aquestes cançons són recull de les seues tradicion i altres són de creació pròpia, com les de El flautista de Hamelín i la de Pinocho que fiquem a continuació. A la seua web podem escoltar la música per poder cantar la cançó correctament.


El flautista de Hamelín
(María L. Muñoz)
El flautista de Hamelín,
toca su flauta así:
¡Tirirí, tirirí, tirirí!
¡Tirirí, tirirí, tirirí!


Los ratones van detrás
del flautista de Hamelín.
¡Tirirí, tirirí, tirirí!
¡Tirirí, tirirí, tirirí!


Y regocijados todos,
cantan tiririrí,
porque ya no hay más ratones
en la villa de Hamelín.


¡Tirirí, tirirí, tirirí!
¡Tirirí, tirirí, tirirí!
¡Tirirí, tirirí, tirirí!
¡Tirirí, tirirí, tirirí!

La il·lustració és de Carolina Durán.

14.7.08

Frigopoema d'Isabel Barriel: Oda al frigorífic

Referent als post de Frigopoesia, Isabel Barriel ens ha deixat un poema del frigorífic que ens ha encantat i el volem compartir amb tots vosaltres. La il·lustració, Treballant en la nevera -de Mulan Tay-, mostra com ens agradaria estar en aquest moment treballant.
Oda al frigorífic /Frigopoema
Cofre gelat de porta tancada
que no pares a l’estiu
i t’esquilma la quitxalla.

Cambra pels gelats,
fàbrica de frigories
tingues sempre energia.

T'enganxaré mots rimats,
t'enganxaré poesia,
imants de vida, d'alegria...

12.7.08

Imagina't les parts del cos: cançó infantil

Dibuix impossible
(Ll.: Josep Mª Pujol, M.: Noè Rivas)

Si tu vols pots dibuixar,
dibuixar l'home somniat;
si tu vols imaginar
podràs fer l'home inventat.

COM ÉS? COM ÉS?
COM ÉS L'HOME INVENTAT?
COM ÉS? COM ÉS?
QUE A MI EM FA MAL EL CAP!

El melic pot ser quadrat,
les orelles al revés,
sis culets en un costat
i vuit braços de través.

Les dents de color blau cel,
un ull groc, l'altre vermell;
pots pintar-li lila el pèl
i un nas verd sota el clatell.

COM ÉS? COM ÉS?
COM ÉS L'HOME INVENTAT?
COM ÉS? COM ÉS?
QUE A MI EM FA MAL EL CAP!

Pot tenir els peus girats,
pot tenir cinquanta pits,
amb les mans sortint pel cap
o les mans de trenta dits.

Per l'esquena pot menjar,
per la panxa pot xerrar,
pel genoll pot badallar
i pel colze esternudar.

COM ÉS? COM ÉS?
COM ÉS L'HOME INVENTAT?
COM ÉS? COM ÉS?
QUE A MI EM FA MAL EL CAP!


11.7.08

Frigopoesia: crear poemes en la porta del frigorífic

Quantes vegades ens ha passat el tindre que fer un regal original i no trobar-ne cap? Escorcollant per internet hem trobat aquesta proposta simpàtica, original i poètica, ideal per a grans i menuts: Frigopoesía. Són paraules imantades (510 paraules en un sobre) per a col·locar al frigorífic i crear els nostres poemes.
Paraules magnètiques per anar enganxant a la porta de la nevera. Molt original! Podem convertir la frigopoesia en tota una activitat i joc poètic. Per exemple, cada dia de la setmana enganxem una paraula i el diumenge, amb totes les paraules enganxades podem realitzar un poema, amb rima o sense rima. També ho podem fer cada dia.
Més maneres de jugar amb la frigopoesia aquest estiu: enganxar una paraula i buscar als nostres llibres de poesia algun poema que continga la paraula ficada; enganxar dues paraules i buscar altres paraules que hi rimen amb ella i anar creant rodolins; enganxar tres paraules i amb els seus antònims crear un poema...
Us proposem crear la vostra pròpia frigopoesia, en qualsevol llengua: una capseta (folrada de forma atractiva i cridanera) i dins, amb cartolines menudes, ficar paraules sobre un tema o temes -l'estiu, el mar, la nit, el bosc, els animals, els sentiments, etc.- Podem realitzar les mateixes activitats i en lloc d'enganxar les paraules imantades les podem ficar amb un iman o cel·lo. El més important és ser creatius, lúdics i passar-ho bé amb la poesia. Deixeu la imaginació que vole i... la resta és fàcil.

Nou concurs de poesia infantil: Premio Nacional de Poesia Charo González

S'ha creat un nou concurs de poesia infantil, el Premio Nacional de Poesía Infantil Charo González, amb la finalitat de promocionar la creació poètica per a xiquets. Ens pareix una excel·lent idea! Animeu-se a presentar-se, doncs el plaç finalitza el 20 de juliol.
Bases:

1) Podrán concurrir a este premio todos los autores, mayores de 18 años que lo deseen, con un solo poema por autor.

2) Los poemas presentados en lengua castellana, deberán ser originales e inéditos y no haber sido galardonados en otro concurso. No se admitirán aquellos poemas que sean traducción o adaptación de otros originales.

3) Se concursará con un poema, de tema libre, que tenga una extensión máxima de 60 versos.

4) Se establecen dos premios:
Primer premio: 1.500 €
Segundo premio: 500 €

5) Los originales se enviarán bajo plica. Se enviarán dos ejemplares al APARTADO DE CORREOS Nº 75, CÓDIGO POSTAL 24080 LEÓN.
El plazo de presentación finalizará el 20 de julio de 2008.

6) El jurado, que procederá a abrir la plica del ganador, una vez acordado éste, estará compuesto por especialistas en literatura infantil y críticos literarios.

7) Se publicará el poema premiado y el fallo del jurado se hará público, la primera quincena del mes de agosto de 2008.

8) Los originales no premiados no se devolverán.

9) El hecho de presentar el poema al concurso, supone la conformidad con las presentes bases.
NOTA: “enviar bajo plica” significa que hay que realizar el envío en un sobre grande, dirigido a la dirección establecida en las bases, que contenga el poema concursante, con indicación del nombre del premio o concurso y el título del poema, firmado con un seudónimo. En el mismo sobre se deberá incluir otro más pequeño y cerrado. En el exterior del sobre pequeño deberán figurar los mismos datos (nombre del premio o concurso, título del poema y seudónimo) y en su interior los datos personales del autor, dirección postal y electrónica, y teléfono.

Dirección de contacto:Conrado Blanco GonzálezCalle del reloj n º 624750 La Bañeza (León)Teléfono 987655008

La il·lustració és de Kathleen Rietz.

Escuela de nubes, poesia infantil des de Xile

Escuela de nubes
En la escuela de las nubes
quisiera estar estudiando,
para poder ir a clases
con nubes de traje blanco.
*
La sala es el cielo grande
sin puertas y sin ventanas
y nunca exigen tareas
o pasar a la pizarra.
*
Me iría por la mañana
en las alas de una mosca,
colgando de un volantín
o montando en una loica.
*
Sobre la nube más cómoda
me sentaría en seguida
para estudiar y soñar
mil cosas entretenidas.
*
Nunca más me gritarían
¡Anda en las nubes de nuevo!
pues yo diría muy claro:
las nubes son mi colegio.

La il·lustració és d'Annette Mangseth.

9.7.08

XVIII Festival de Poesia de Medellín

Aquests dies (5 al 12 de juliol) està realizant-se XVIII Festival Internacional de Poesía de Medellín. Un superfestival de poesia on participen poetes de tot el món. Aquest any hi participen un grup molt interessant i variat de poetes:


Mahbobah Ebrahimi (Afganistán), Agron Tufa (Albania), Gerhard Falkner (Alemania), Juano Villafañe (Argentina), Gasham Najafzadeh (Azerbaiján), Quamruzzaman Swapan (Bangladesh), Erik Spinoy (Bélgica), Andrei Khadanovich (Bielorrusia), Benjamín Chávez (Bolivia), Cláudio Willer (Brasil), Patrick Woodcock (Canada), Omar García (Premio Nacional de Poesía 2008, del Festival Internacional de Poesía de Medellín), Eduardo Gómez, Luz Mary Giraldo, Álvaro Marín, Germán Cuervo, Jorge Iván Grisales, Armando Orozco, Jorge Eliécer Ordóñez, Isabel García Mayorca, Gonzalo Márquez Cristo, Julio César Arciniegas, José Zuleta, Felipe Posada, Dianamar Zapata (Colombia), Kim Ki Dong (Corea del Sur), Juan Antillón (Costa Rica), Manuel García Verdecia (Premio La Gaceta de Cuba-Revista Prometeo 2008), Alex Fleites (Cuba), Jaime Quezada (Chile), Ashraf Amer (Egipto), Jorge Galán (El Salvador), Brane Mozetic (Eslovenia), Marcos Ana (España), Roberta Hill (Nación Oneida, Estados Unidos), Margo Tamez (Nación Apache, Estados Unidos), Jüri Talvet (Estonia), Marjorie Evasco (Filipinas), Bernard Noël (Francia), Alan Mills (Guatemala), Fabricio Estrada (Honduras), Mamta Sagar (India), Bassem Al Meraiby (Irak), Joseph Woods (Irlanda), Rachel Tzvia Back (Israel), Elisa Davoglio (Italia), Jared Angira (Kenia), Frank Chipasula (Malawi), Lina Zerón (México), Ghassan Zaqtan (Palestina), Francisco Ruiz Udiel (Nicaragua), Obi Nwakanma (Nigeria), Tale Næss (Noruega), Eduardo Espina (Uruguay), Arjen Duinker (Países Bajos), Ghassan Zaqtan (Palestina), Benjamín Ramón (Panamá), Gladys Carmagnola (Paraguay), Miguel Ildefonso (Perú), Eduardo Pitta (Portugal), Morela Maneiro (Nación Wayuu, República Bolivariana de Venezuela), Libeslay Bermúdez, Lyerka Bonanno, Víctor Manuel Pinto (República Bolivariana de Venezuela), Yolande Mukagasana (Ruanda), Chiqui Vicioso (República Dominicana), Zolani Mkiva (Sudáfrica), Henrik Nilsson (Suecia), Armin Senser (Suiza), Chiranan Pitpreecha, Surachai Juntimatorn (Tailandia), Gulrukhsor Safieva (Tayikistán), Juliane Okot Bitek (Uganda), Khosiyat Rustamova, Quchqor Norqobil (Uzbekistán), Nguyen Bao Chan (Vietnam), Freedom Nyamubaya (Zimbabwe).
La il·lustració és d'Ionna Galanomati.

Llibres de refranys mariners / Libros de refranes del mar

Josep-Anton Trepat, Refranys de Vora Mar, editorial Noray, col·lecció El Nostre Mar
Més val la saviesa del mariner, amb la llarga experiència naútica i cultural que porta a l'esquena que un llarg tractat de navegació. Aquesta saviesa queda reflectada als refranys. El llibre de Trepat arreplega tota aquesta experiència, volcada al llenguatge, dels vells llops de mar. Dites i refranys dels mariners de la nostra costa mediterrània,... En aquest llibre em fet unes interpretacions que acompanyen els refranys. Val a dir que no sempre s'ha trobat el sentit d'aquell qui primer va invertar-lo i, per tant, és fa difícil precisar la idea original de l'autor. Tot i així, s'ha intentat afinar la feina amb l'escandall, i fer un bon sondeig anmb les explicacions que s'han escrit.
Un llibre de consulta imprescindible, pessics de saviesa marinera que cal no perdre, doncs forma part de la nostra cultura.
Un altre llibre que us recomanem és Refranes del mar, de Benito Chereguini de Tapia, editat també per Noray. Està en castellà i a l'actualitat és un llibre exhaurit, però que podreu consultar a les biblioteques. Ambós llibres són complementaris i de consulta quasi obligada.
Podeu llegir dites i refranys del mar en aquest mateix blog.
Us fiquem alguns d'aquests refranys, ara en castellà:
A barco nuevo, capitán viejo.
A bordo no hay más cuerda que la del reloj.
A buen viento, mucha vela pero poca tela.
A clavo ardiendo, se agarra el que se está hundiendo.
A golpe de mar, pecho sereno.
A la mar me voy, mis hechos dirán quién soy.
A norte joven y a sur viejo, no les fíes el pellejo.
Agua a la entrada de la luna, o mucha o ninguna.
Alba roja, vela moja.
A mucho viento, poca vela.
A navegar el marino y a sembrar el campesino.
A piloto diestro, no hay mar siniestro.
Aprovecha la racha, que viene escasa.
A tal patrón, tal marinero.
Aunque la mar sea honda, echa la sonda.
Cada palo que aguante su vela.
Carga la nao trasera si quieres que ande a la vela.
Cielo rojo al amanecer, el mar se ha de mover.
Con más mar, más vela.
Cuando agua venga antes que viento, prepara aparejo a tiempo.
Cuando la vela azota el palo, malo.
Cuando sopla norte oscuro, quédate al abrigo de cabo seguro.
Delfines que mucho saltan, viento traen, y calma espantan.
De la carta al timón, al revés la corrección.
De navegar apercibido, nadie se ha arrepentido.
De remeros novatos, boga ranchera.
Deberás amarrar pensando que has de desamarrar.
Después de perdido el barco, todos pilotos.
Donde hay patrón, no manda marinero.
Ea, ea, que el que no embarca no se marea.