Pàgines

25.6.07

Veinte mares y apuntes para un atardecer, de Fernando R. Ortega

Les noves tecnologies aplicades a l'edició ja estan en marxa, poc a poc. Avui tenim la possibilitat de poder llegir molt llibres digitals, actuals i clàssics. L'editorial Publica tus libros oferta aquesta possibillitat. Així podem llegir l'últim llibre de Fernando R. Ortega, poeta jienense, Veinte mares y apuntes para un atardecer. Tota l'obra la podem llegir, en format pdf., i així gaudir de bona poesia. Felicitem a l'editorial per aquesta iniciativa que ens facilita la lectura poètica.

Segons ens diu el propi autor el llibre és un homenatge a Pablo Neruda i la seua obra Veinte poemas de amor y una canción desesperada: En esas veintiuna composiciones hallé la máxima expresión poética que un ser humano puede dejar impresa en papel.

Tots els poemes tenen el mar per epicentre, però la temàtica que l'envolta és molt diferent. De fet, aquests poemes estan escrits en diferents llocs d'Europa i en diferents etapes personals i creatives de l'autor.
El poema número 13 és un dels que més ens han agradat:

Cuando el mar me tenga
(Fernando R. Ortega)
Cuando el mar me tenga, seré espuma.
Cuando el mar me abrace, seré agua.
Cuando el mar me bese, seré viento.
Cuando el mar me cobije, seré pájaro
Cuando el mar me moje, seré hembra.
Cuando el mar me tape, seré hombre.
Cuando el mar me ame, seré libre.
Y si algún día tú me tienes, abrazas, besas, cobijas, mojas, tapas y amas
el mar, otra vez, nos fundirá.
Us recomanem llegir tot el poemari, a la fresca d'una bona ombra, o a la vorera del mar per assaborir millor els seus poemes.

Cerrito del amanecer, de Bethoven Medina

Es significatiu que els països centre i sud americans editen molta més poesia infantil i juvenil que nosaltres. Ara acaba d'editar-se un llibre de Bethoven Medina, Cerrito del amanecer, en l'editorial Katequil (Perú).
És un poemari infantil i juvenil d'un gran poeta peruà que revisa la visió del món amb ulls de nen. Aquest és el seu primer llibre de poesia infantil i juvenil (desitgem que no siga l'últim). L'obra està dividida en tres parts: cerro de Sierra, cerro de Costa, cerro de Selva. Medina utilitza la paraula turó -cerro-, com a símbol del desenvolupament humà.

Por él debemos ascender;
por más curvos que sean sus caminos,
siempre nos guían a la cúspide.
----
Los cerros se unen formando nudos en la cordillera
porque se aman,
y el hombre cansado de subir bebe el azul,
y, eufórico, escucha el trueno que despierta su alma.
----
Y el hombre,
despierta, vive y duerme,
entre cerros,
ya empinados, ya extendidos
celebrando la existencia.
-----
La quebrada constituye una herida
de nuestro amigo cerro,
hasta ahí bajan a dialogar los luceros.

Poesia intimista, reflexiva, interessant, al marge del didactisme i la pedagogia intencionada.

24.6.07

Poema del hijo, de Dolores Castro

Mientras más se lee mejor se observa la realidad, assegura Dolores Castro, poeta mexicana. Fem nostra aquesta frase d'una gran poeta. Podem llegir molts dels seus poemes a la web de Mundo Poesia. De entre tants poemes hem triat, per a compartir amb vosaltres, Poema del hijo.

POEMA DEL HIJO
Se me remoza el mundo de mis padres:

nace la luz de leve pisada,
viene la lluvia bienvenida
y desde el centro de la tierra
rompe su almendra mi alegría.

Me levanto a soñar
sueño en tierras verdes,
de aguas conmovidas.

Un sueño de cordura
con su cría.

Este es mi corazón
queriendo a saltos;
éste, mi hijo,
y éstos sus dos ojos,
donde la noche empieza
y sale el día.

La fotografia és de Michele Ehlers.

La poesia de Michael Houellebecq editada en Espanya


Ara podem conèixer la vessant poètica de Michael Houellebecq. El famós i pol·lèmic escriptor francès acaba de publicar en Espanya Supervivencia, editat per Acuarela & Antonio Machado, i que reuneix els poemes, inèdits ací, dels seus llibres Seguir viu, El sentit de la lluita i La recerca de la felicitat.

En edició bilingüe i traduït per Altair Diez, Supervivencia mostra la mirada implacable i desolada de l'autor en texts, alguns més propers a la prosa poètica, carregats d'odi, de necessitat, de por a la solitud, al silenci o al buit interior.
Podem llegir el seu poema, So long, del seu poemari El sentit de la lluita -Le sens du combat, IV), traduït per Carlos Cámara i Miguel Ángel Frontán.

So long
Hay siempre una ciudad, con huellas de poetas
Que entre sus muros han cruzado sus destinos
Agua por todos lados, la memoria murmura
Nombres de gente, nombres de ciudades, olvidos.

Y siempre recomienza la misma vieja historia,
Horizontes deshechos y salas de masaje
Soledad asumida, vecindad respetuosa,
Hay allí, sin embargo, gente que existe y baila.

Son gente de otra especie, personas de otra raza,
Bailamos exaltados una danza cruel
Y, con pocos amigos, poseemos el cielo,
Y la solicitud sin fin de los espacios;

El tiempo, el viejo tiempo, que urde su venganza,
El incierto rumor de la vida que pasa
El silbido del viento, el goteo del agua
Y el cuarto amarillento en que la muerte avanza.

La il·lustració és de Divya Srinivasan.

23.6.07

Invocacions per a la Nit de Sant Joan


Nit de Sant Joan

Aquesta nit és màgica,
plena de gent i fogueres.
Invocarem les estrelles
per ornar el firmament.

S’agafarem de la ma
i tots junts ballarem.
Invocarem la música
Per moure’s rítmicament .

Repetirem l’encanteri
d’altres anys anteriors.
Invocarem les fórmules
per ressonar màgicament.

Recollirem les herbes
i nuets es banyarem.
Invocarem les ones
per bressolar els sentiments.

22.6.07

Lágrimas sentimentales, jove poesia premiada


David Méndez ha estat guardonat en el IV premi de Poesia Juvenil de Villafranca del Bierzo (León). El poema, Lágrimas sentimentales, és el que li ha donat el premi. Un poema trist, dur.


Lágrimas sentimentales

Siento que me deslizo
"¿qué me ocurre?", ¿que me pasa?"
Esta estrechez me ahoga, cual nudo corredizo me abrasa.
Desde estas paredes transparentes
observo tu rostro, tu semblante, tu mirada.
Todo es tristeza a mi lado,
siento desgana, más nunca lloro,
lo intento, aunque no logre nada.

Los ojos de esa mujer la delatan,
algo se desmorona en su interior,
pero los galenos no pueden ayudarla.
Las azadas del tiempo se abren paso,
no perdonan a esta dama.
¿Qué culpa tiene su familia, sus amigos,
su todo y su nada?

Un niño y su padre se preguntan sin mirarse a la cara
por qué su madre y su esposa ahora no les acompaña,
por qué la vida se complica minuto a minuto,
de hora en hora,
jornada tras jornada.

Dos ancianos las manos no desatan,
lloran por su niña,
ésta se equivocó, la vida manda.
Allá en la cárcel no hay paz,
no hay luz, ni perdon, no hay nada.

...

Podem continuar llegint el poema a El Bierzo Digital.

Els haikus del Botànic a València

Em sap greu no haver donat abans aquesta notícia, però encara estic a temps. Al Jardí Botànic de València es pot visitar una exposició d'Haikus, fins el dia 30 de juny. L'entrada és lliure i l'horari és de dimarts a diumenge de 10 a 21 hores.

Molt bona idea mesclar les passetjades per entre la famosa i refrescant botànica que té el Jardí amb la lectura d'haikus. La idea parteix de l’Associació Valenciana de Haiku creada l’any 2006, integrada per un grup de persones interessades pel món del Haiku, poesies originàries del Japó que contenen tres versos on predominen els substantius, no es necessari que hi haja rima, i es prescindeix dels signes de puntuació. Els poemes solen tractar la natura i tenen un marcat caràcter estacional.


Es tracta, com en el cas del Jardí Botànic, de que t’inspiren elements del paisatge com l’aigua, la vegetació o la llum, per després plasmar el sentiment a la poesia. El Jardí acull una exposició a l’exterior, distribuïda pels diferents racons del Botànic, amb pedres que contenen Haikus inspirats i creats per al Jardí Botànic.
Un membre de l’Associació dedicava el següent Haiku al Jardí Botànic:

Jardí Botànic
entorn universal
de primaveres

21.6.07

Espai de poesia: Racó de poesia a la biblioteca

Es llig poca poesia a les biblioteques, més entre els xiquets i joves que entre la gent adulta. Per què? Cal aplaudir tot tipus d'iniciatives que vagen encaminades a difondre la poesia entre totes les edats. Les biblioteques públiques podem jugar un paper molt important en aquesta difusió, però també ens consta moure'ns.

Tot el contrari passa a la biblioteca pública Ginardó-Mercé Rodoreda, de Barcelona. Tenen un espai especial, molt interessant, per a difondre la poesia. En Espai de Poesia podem trobar llibres, activitats que es realitzen a la biblioteca, informació d'un Club de lectura poètic, el Versódromo i molta informació interessant i ben seleccionada.

Cal, doncs, reconèixer tota aquesta tasca de difusió poética, una llavor que dia a dia aconsegueix assolir la lectura de poesia, per tal que altres biblioteques preguen nota i es dinamitzen a bon ritme. Felicitacions pel projecte i per la tasca que estan realitzant.

La il·lustració és de Caroline Margel.

19.6.07

Elogi a les vacances, poema d'Isabel Barriel


Per a molts i moltes -quina sort que teneiu!- les vacances ja estan ací; per a altres faltaran unes setmanes -per a mi encara em resta esperar més d'un mes-. Les VACANCES, quin plaer! El poema d'Isabel Barriel, publicat en un dels seus blocs de poesia, Ibeeme, em pareix molt adient per a celebrar aquests dies de deixar correr el temps, sense mirar el rellotge.


Elogi a les vacances
Isabel Barriel

Quan saber quin dia és perd rellevància.
Quan diumenge i dilluns es dilueixen al pou de la indiferència.
Quan la nit no et posa límits.

Quan el temps no cobra peatge
i pots mirar el cel aixecant el cap sencer.

Quan la vida pren dels sentits els cops d’ingeni
i li treu drama a l’absència de neguit.

Quan t’és igual la serenata dels galls a l’albada
i el despertador es transforma en paradigma del inútil.

Quan a tres quarts ignores ja l’hora
i pots contemplar la lluna que navega.

Quan el voltant es torna nítid
i els ocells canten a prop.

Quan l’endemà no és font de pressa
i l’ahir pot prescindir de la creu al calendari.

Quan avui el sol tanca la tarda
i floten entre els núvols els capricis de l’atzar.

Aquest repòs sideral,
aquest afable del vital,
aquest sentir que gires amb el món,
que el ritme intern ve carregat d’univers
que la llum t’omple la cambra dels somnis
que el sol fa néixer ombres
que el vent fa moure els arbres
que la ràdio sempre canta
que el mar sempre balla
que el mirall ara et contesta generós
quan li preguntes el perquè d’estar contenta...

Aquest estat sensacional
té per nom vacances
i el defecte de ser provisional!

Us desitge que s'ho passeu molt bé, allà on aneu i que... llegiu molt!

La il·lustració és de S.G. Brooks, La platja -jo la titole Home sense vacances-

Mañana habrá calabaza asada, poema-cançó amb l"A"



I navegant, navegant, per l'espai cibernètic amb un coet d'il·usió hem trobat aquest poema-cançó, de Mariana Baggio (la mateixa cantant argentina que ha ficat música i veu al poema de Nicolás Guillén del post anterior), al seu disc Barcos y mariposas, en que curiosament sols utilitza la vocal "A" en tot el poema. Comproveu-ho amb la seua lectura, a més d'enriquir-nos amb el lèxic de la seua terra.
Aquest poema-cançó, Mañana habrá calabaza asada, ve a la clau per a fomentar la poesia infantil entre els xiquets i xiquetes que estan aprenent les vocals.
A més, és una cançó amb un increïble ritme per a ballar-la a casa, a classe, al pati, a la platja... a tot arreu. Una animació poètica per a pasar-ho d'allò més bé.

Mañana habrá calabaza asada
(Escoltar: 32 kbps )

Mañana habrá calabaza asada,

mañana habrá calabaza.

Para agrandar la panza
a la vaca Clara,
habrá papa, batata,
habrá albahaca barata.

Para la cabra habrá
tantas castañas,
nada la va a parar
hasta acabarlas.

Avanzará hasta la casa
cansada la bataraza,
masas, pasas manyará
nada más, pasar la tranca.

Nadará la rana
hasta alcanzar la parranda,
hará gárgaras saladas
para sanar la garganta.

Lletra i música: Mariana Baggio

Poesia infantil digital de Nicolás Guillén


És un autèntic "xollo" tenir als grans poetes a la butxaca en versió digital (el que no exclou comprar llibres, són dos suports que perfectament poden i deuen coexistir). A la web de Poesi.as podem trobar un bon grapat de poemes de Nicolás Guillén (cal fer la recerca per Guillén, Nicolás).

De entre els seus poemes hi trobem alguns que els lectors infantils han fet propis. Recordo que entre els pocs llibres infantil que hi havia a la biblioteca de Cocentaina, ara fa 20 anys, hi era un poemari de Nicolás Guillén titolat Por el mar de las Antillas anda un barco de papel, editat per Lóguez (Salamanca, 1984) i il·lustrat per Horacio Elena. Era i és un llibre que entusiasmava als lectors infantils. Al poemari hi ha un poema, Un son para niños antillanos, que comença amb els dos primers versos que donen títol al llibre. Un poema que volem compartir amb vosaltres.


UN SON PARA NIÑOS ANTILLANOS
Nicolás Guillén (Cuba, 1902-1989)
Escoltar: 32 kbps



Por el Mar de las Antillas
anda un barco de papel:
Anda y anda el barco barco,
sin timonel.
*
De La Habana a Portobelo,
de Jamaica a Trinidad,
anda y anda el barco
barco sin capitán.
*
Una negra va en la popa,
va en la proa un español:
Anda y anda el barco
barco, con ellos dos.
*
Pasan islas, islas, islas,
muchas islas, siempre más;
anda y anda el barco
barco, sin descansar.
*
Un cañón de chocolate
contra el barco disparó,
y un cañón de azúcar, zucar,
le contestó.
*
¡Ay, mi barco marinero,
con su casco de papel!
¡Ay, mi barco negro y blanco
sin timonel!
*
Allá va la negra negra,
junto junto al español;
anda y anda el barco
barco con ellos dos.

A la web de la cantant argentina Mariana Baggio, podem llegir i escoltar el poema cantat, poema que s'inclou dins del disc Barcos y mariposas. La il·lustració és de Xavier Clares.

18.6.07

Solstici d'estiu 3, jove poesia de les Illes Balears

Per tot arreu la jove poesia va brollant. Us vull recomanar un llibre d'Òscar Bagur, jove poeta menorquí, Solstici d'estiu 3, edició conjunta de la Fundació ACA (Búger, Mallorca, 2000), amb Encarnació Quetglas (Mallorca) i Rafel Serra (Eivissa).


La seua poesia em pareix encisadora, fresca, interessant. Us invito a llegir un dels poemes d'aquest llibre, que a més a més, podem escoltar en mp3.


Estava escrivint i el darrer vers
m’ha caigut a la mar.
Des del penyal puc veure
on l’horitzó comença
i on acaba la vorera
de la platja petita
de sorra torrada
on el tronc d’un arbre descansa,
sense arrels, sens aigua.

La il·lustració és de Yoko Shimizu.

Juny, un poema de Júlia Costa

Júlia Costa, amiga bloquera i poeta, en ha enviat un preciós poema dedicat al mes de juny. Aquest i altres poemes sobre els mesos de l'any estan publicats al llibre Llegeixo, de l'editorial Onda. El poema ve "a la clau" en aquests dies pre-estiuencs on el camp pareix que haja fet un esclafit de colors i olors.
Li volem agrair a Júlia el que haja compartit amb nosaltres els seu poema.

JUNY
Totes les flors de la muntanya
han arribat al meu carrer.
Ginesta d’or rosa boscana
i papallona de paer.
-Oreneta, mallerenga,
què porteu al vostre bec?
-Una branqueta d’orenga
collida vora del rec.
Espígol i sajolida,
romaní i menta florida.
Herbes del juny,
per Sant Joan,
fan créixer molt
i fer-se gran.

Júlia, a més, té dos blocs on hi podem trobar més poemes seus: La bibliotecària blogantera, La panxa del bou.

La il·lustració, Flors del bosc, és de Rafael Gallardo.

17.6.07

El bosc, poema infantil contra la desertificació

Una ombra d'esperança, amb "v" de victòria. Toni Bra

Avui és el Dia Mundial de la Lluita contra la Desertificació i la Sequera. Què horrible que hi hagin tantes causes per a defendre que falten dies a l'any per a dedicar-les.

Les cremades del bosc estan a l'ordre del dia. Fa poc vaig fer una passejada preciosa per un xicotet bosc que voretja el riu Serpis i que algú s'ha empenyat en cremar-lo -dues vegades en pocs dies-. Quin fàstic! Quina poca consciència ecològica i social! Desitge que aquest estiu no siga recordat, com altres, pels incendis.
El bosc
(Sàlvia del Berri)

No hi ha bosc.
S'ha cremat,
s'ha secat!

Els animals han fugit.
S'han perdut,
han desaparegut!

El sòl està cadavèric.
S'ha secat,
s'ha descarnat!

Per on anirà la Caputxeta,
el llop i els tres porquets,
Rinxols d'Or i els tres óssos,
Blancaneus i el set nanets?

16.6.07

Vendo nubes de colores... Rafael Alberti

Un poema visual, a títol de pregó estiuenc, per aquest cap de setmana.
¡Vendo nubes de colores:
las redondas, coloradas,
para endulzar los calores!
*
¡Vendo los cirros morados
y rosas, las alboradas,
los crepúsculos dorados!
*
¡El amarillo lucero,
cogido a la verde rama
del celeste duraznero!
*
¡Vendo la nieve, la llama
y el canto del pregonero!
Clicleu al damunt del títol del poema i el podreu veure visualment, també es pot llegir. Bon cap de setmana a tots els nuvolaires d'aquest bloc.

14.6.07

Palabras Amigas, web escolar de poesia infantil


Palabras Amigas és una web infantil molt interessant. Està realitzada pel col·legi "Jesús María" de Burgos. Els autors d'aquesta web es presenten com:

Somos un grupo de docentes que desarrollamos nuestra labor educativa en el Colegio Jesús María en Burgos.Un objetivo muy importante para nosotr@s es fomentar en nuestr@s alumn@s el gusto por la lectura y la creación literaria.Leyendo y experimentando con las palabras podemos llegar a...Formar personas creativas y con confianza en sus posibilidades, ...Interpretar la realidad con iniciativa y crítica constructiva, ...Disfrutar de un mundo lleno de aventuras, ...Descubrir que con las palabras se expresan nuestras ideas, sentimientos, fantasías... y son la base para la convivencia y la tolerancia.

La web, en castellà, té diferents apartats:
-Aprendemos: amb endevinalles, poesies, refranys i embarbussaments
-Talleres: de contes i de poesia
-Rincón del artista
-Libros: de poesia
-Juegos
-Enlaces

Un lloc amb molta poesia infantil. Felicitacions a tots els mestres implicats en aquest projecte, que a més utitlitza les TICs per a difrondre'l. Us fiquem un poema d'un grup de xiquetes i xiquets (Sara S., Cristina C., Carmen, Ignacio y Alejandro A.). Un poema que cal arreplegar, ficar-lo dins la capseta de recursos i aprofitar-lo per a l'entrada del nou curs escolar:


EMPIEZA EL COLE
Empieza el cole,
suena la campana,
tenemos que ir a clase
volvemos a empezar.
*

Vamos al recreo,
jugamos sin parar
soltamos carcajadas:
¡ja, ja, ja!
*
Volvemos a clase,
empezamos a ordenar,
nos vamos a casa
a descansar.
*
Mañana volveremos
muy bien lo pasaremos.
Otra vez empezaremos,
¡a trabajar de nuevo!

Llegir en valencià. Els nostres clàssics

Un any després dels bons resultats de la primera campanya «Llegir en valencià», s'ha posat en marxa «Llegir en valencià. Els nostres clàssics». Es tracta d’una nova iniciativa per a seguir animant a llegir en valencià i, alhora, donar a conéixer els grans autors valencians d’una forma divulgadora, atractiva i senzilla.

Així, del 17 de juny al 29 de juliol, a través de Levante-EMV i El Mundo, es posarà a l’abast del gran públic una col·lecció de 13 llibres amb obres d’Enric Valor, Ausiàs March, Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster, entre altres. En definitiva, una selecció que esdevé una oportunitat excepcional de descobrir o de retrobar els nostres grans clàssics. A més, formen part de la campanya 24 fitxes sobre la història de la nostra literatura, receptes d’animació a la lectura i altres articles per a donar a conéixer els clàssics.
La iniciativa de la Fundació Bromera, que té el suport de nombroses entitats, és una oportunitat excepcional per a iniciar-se en la lectura de les obres dels grans autors de la nostra literatura. Entre els llibres que s'editen podem trobar tres obres de poesia:
-Tres poetes valencians del Segle d'Or. Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Rois de Corella.
-Poemes, de Vicent Andrés Estellés.
-La barraca i altres poemes, de Teodor Llorente


Ens pareix molt oportuna i necessària aquesta iniciativa, doncs al domini de la nostra llengua no s'aplega sols per la parla (quan es parla !, doncs en algunes poblacions valencianes i en determinats grups socials, en els mitjans de comunicació públics i privats, en les Corts Valencianes, en el foment lector, en la difusió de la bibliografia escrita en la nostra llengua, en... pareix que el valencià siga una llengua morta), s'aplega per la lectura, per l'ampliació del nostre ric léxic mitjançant el coneixement de les obres dels escriptors, clàssics i actuals, per la informació rebuda escrita, audiovisual i digital en la nostra llengua.
Professionalment em sorprèn que alguns dels usuaris d'aquesta biblioteca municipal de Cocentaina, immigrants de diferents països i continents, s'incriuen als cursos de valencià que organitza la FEPA Beniassent de Cocentaina, que poc a poc comencen a llegir en valencià i que s'esforcen en comunicar-se en la nostra llengua per a aprendre millor i més ràpid; mentre que alguns autòctons - socarrats valencià-parlants - a l'hora de llegir en valencià hi fiquen tot tipus de dificultats. Sortosament ací els xiquets i joves no hi tenen cap tipus de problema en llegir i escriure en un biblingüisme al cent per cent.
Cal dir que a la nostra biblioteca és llig prou en valencià i açò s'ha aconseguit poc a poc, amb un bon fons bibliogràfic en valencià -per a xiquets, joves i majors-, realitzant en valencià totes les campanyes d'animació lectora, facilitant i no imposant, aclarint dubtes i no embolicant idees, amb tolerància i facilitant molta informació, ampliant horitzons i no fent "cultureta". I així, poquet a poquet, consolidem el nostre patrimoni lingüístic, que a la fi és la nostra cultura.
Us confesso que quan vaig escomençar a escriure aquest bloc tenia dues coses molt clares: escriure'l en valencià, com a seny d'identitat de la meua cultura; i que les recomanacions de llibres, enllaços, webs, etc. inclogueren una selecció d'arreu del món en les seues llengües, per a que les llengües ens uniren i ens ajudaren a comunicar-se, no a excloure i fer "cultureta". Ho he aconseguit? Poc a poc fem camíns, entre tots, trobant punts d'unió, enriquint-se culturalment.

13.6.07

La paraula és nostra, bloc de poetes juvenils

...I la poesia va corrent per la sang nova dels poetes. A l'IES "Clot del Moro", de Sagunt, venen realitzant un bloc plé de poesia, sota el títol La paraula és nostra. Escriuen i lligen molta poesia, versos dels que s'apropien en una simbiosi que va més enllà de l'àmbit purament acadèmic, versos que s'interioritzen i que els acompanyaran al llarg de la seua vida.
Un bloc que ve publicant-se des de 2004 i que a l'actualitat té, al seu apartat de poesia, 135 entrades. Poemes selectes, poetes consagrats i nous poetes, tota una barreja força interessant. Tija jove a l'arbre de la poesia.

Hi de mostra aquest poema d'Àlex, un dels poetes blocaires:
Ara, el començament
Vull parlar-te’n
a partir de la llengua oblidada.
La llengua que em donares,
i ara, més m’agrada.
*
Tant per agrair-te
i res per regalar-te:
només una rialla,
un bes a la matinada.
*
Encara queda lluita.
El més gros passà, i arribarà.
No hi ha cap corda fluixa,
i la meva ànima despertarà.
*
Gràcies, des d’una posició modesta,
d’aquesta manera sé que a ningú molesta.
Agafe ara, el meu torn per al joc,
aconseguir alguna coseta,
amb el foc del meu cos.

La il·lustració és de Vito Acconci, Ciutat de paraules (1999).

Se eu fosse um padre, poema de Mário Quintana



Us suggerim la lectura d'aquest poema de Mário Quintana, del seu llibre Nova Antologia Poética (1998), editat per Globo - São Paulo, Brasil-. A la web de Releituras podem llegir la seua bibografia i un altre poema, també molt poèticament suggerent, Eu queria trazer-te uns versos muito lindos.


Se eu fosse un padre

Se eu fosse um padre, eu, nos meus sermões,
não falaria em Deus nem no Pecado
— muito menos no Anjo Rebelado
e os encantos das suas seduções,

não citaria santos e profetas:
nada das suas celestiais promessas
ou das suas terríveis maldições...
Se eu fosse um padre eu citaria os poetas,

rezaria seus versos, os mais belos,
desses que desde a infância me embalaram
e quem me dera que alguns fossem meus!

Porque a poesia purifica a alma...
e um belo poema — ainda que de Deus se aparte —
um belo poema sempre leva a Deus!
La il·lustració és de Üzeyir Çaici.

11.6.07

Noctàmbuls enamorats: poema visual infantil

Aprofitant les magnífiques il·lustracions de Marianne Roosa, hem creat un poema visual. Us agrada? Podeu agafar les il·lustracions, barrejar l'ordre al vostre gust i crear un altre poema. Proveu a fer-ho amb els xiquets i xiquetes i ben segur que la història poètica resultant us deixa bocabadats, meravellats. Aquesta activitat la podem realitzar amb altres il·lustracions que trobem a la web o, millor encara, dels llibres il·lustrats.


10.6.07

Endevinalles per a jugar a l'estiu

Podem jugar de moltes maneres amb les endevinalles. A l'Escola Municipal Casas (Barcelona) ho han fet amb capses i després les han penjades a la web. Capses d'endevinalles és un recurs molt original on, a més, s'aprofita les NTs.

Les endevinalles i els seu muntatge i disseny han estat realitzades pels xiquets de 5è de Primària. Aquest curs acadèmic han realitzat un nou treball sobre les endevinalles, en aquest cas al vontant dels animals, Adivina, qué animal és? -de 2n. de Primària, en castellà-.

Un lloc molt web molt ben treballat i amb un disseny atractiu per a la gent menuda.

I per anar estrenant el bon temps ací teniu unes endevinalles sobre l'estiu:
Rodó, botó,
penjat al cel,
pilota de foc
amb raig de mel.
De la nit fuig
i de dia surt.
Què és?

És un temps de calor,
d'oci i migdiada,
de platja i muntanya
i nit estrellada.
Què és?

A la llengua,
molt xuclat
i sempre gelat,
un sol pal ha restat.
Què és? o Què era?

Un paraigües d'estiu
que fuig de la pluja.
Què és?

Al mig de l'any estic
i envoltat d'onze germans
encete un estiu bonic.
Què és?

S'accepten solucions a aquests embolics. Us recordem que a la dreta d'aquest bloc, dins l'apartat Juguem amb la Poesia, hi teniu també un grapat de llocs on hi trobareu més endevinalles.

Les cançons infantils i la funció lúdica del llenguatge


Hem trobat força interessant l'article de Mª Ángeles Santiago y Miras, La función lúdica del lenguaje en las canciones populares infantiles, publicat en la revista Espéculo -revista d'Estudis Literaris que edita la Facultat de Ciències de la Informació de la UCM-.
Poc a poc van perdent-se aquestes cançons, substituint-se per melodies publicitàries o cançons d'adults que el públic infantil s'apropia. Ens diu l'autora, al inici del seu article, que la pèrdua d'aquestes cançons comporta:

1º.- La pérdida del rico folklore que posee nuestro país.
2º.- Poner de manifiesto la influencia, a veces nociva, que, sobre las mentes infantiles, poseen los medios de comunicación de masas.
3º.- La falta de imaginación para inventar juegos y canciones, y la consiguiente pérdida de originalidad y de expresión de nuestros infantes (lo que se observa de manera acentuada en nuestros centros docentes).
4º.- El poco empeño que se pone en nuestras escuelas para intentar conservar al máximo este patrimonio cultural heredado de nuestros antepasados.
5º.- El empobrecimiento progresivo de nuestra lengua que ello lleva aparejado.

Recuperem i cantem aquestes cançons. Encara més, aprofitem per a conèixer el ric folklore infantil i les seues cançons d'arreu del món i donem-lo a conèixer als xiquets i xiquetes, cantant i compartint.

8.6.07

Agustín Calvo i la poesia actual

Agustín Calvo Galán, poeta i amic, ens ha enviat una informació que volem compartir amb vosaltres. El proper dia 14 de juny presenta a Barcelona el seu llibre Poemas para el entreacto, del que ja varem parlar en aquest blog. Els interessats (i que pugau acudir, doncs jo estic molt lluny i m'ho perdré) podeu acudir a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonés, al carrer Canuda, n.6, 5è pis. La presentació està a càrrec d'Eduardo Moga. Serà interessant, com originals, sincrètics i profunds són els seus poemes.
També podeu visitar l'exposició "Ventanas", un projecte on es mira el món per cadascuna de les finestres que els artistes han volgut obrir per a donar pas al text. L'exposició tindra lloc al Centre Cívic Barceloneta (C/ Conreria, 1-9, Barcelona) del 7 al 29 de juny de 2007. S'inaugura 7 de junio a les 19:30 h. amb un espectacle de narració oral.
La imatge correspon a un poema visual de César Reglero, Des-inauguración.

El nuevo llibro del abecedario, de Karl Philipp Moritz


Karl Philipp Moritz; Wolf Erlbruch, il. El nuevo libro del abecedario. Editorial Bárbara Fiore

Estem davant d'un llibre que ben bé no sé com classificar: llibre de poemes juvenils? llibre de filosofia? llibre de crítica social? surrealisme textual i visual? abecedari il·lustrat? ... Karl Philipp Moritz (Hameln, 1756-Berlín, 1793) escriu una obra clàssica, d'aquestes que sempre estan d'actualitat, pels temes que tracta i com els tracta.

Una proposta poètica original, interessant, acompanyada d'unes suggerents il·lustracions i una molt bona traducció de Carles Andreu y Albert Vitó. Una proposta reflexiva sobre la condició humana, molt adient per a joves lectors, tan poc acostumats a l'intimisme reflexiu i crític, a rumiar allò que lligen, a transferir idees, a apropiar-se del text. Un poemari diferent i la seua lectura ens deixa inquiets, a joves i adults. Cada poema és com una píndola d'intel·ligència.

Una proposta poètica interessant i diferent d'aquesta xicoteta editorial, Bárbara Fiore, amb un fons bibliogràfic original per a totes les edats, lluny dels típics llibres infantils i juvenils, "políticament correctes", que omplin les llibreries.

Reflexión
Hay un hombre sentado en la mesa.
Sobre la mesa hay un libro.
El hombre ha leído el libro.
El hombre reflexiona.
Yo leo este libro.
Luego lo cierro.
Entonces debo reflexionar sobre lo que he leído.
El libro está ante mi.
El pensamiento está en mi.
El libro me lo pueden quitar.
El pensamiento no me lo pueden quitar.
Tu no sabes lo que estoy pensando.
Yo no sé lo que estas pensando.
Te veo perfectamente,
pero el pensamiento que hay en ti no lo puedo ver.
El hombre sentado a la mesa no piensa con la mano,
no piensa con los ojos,
no piensa con los oídos,
piensa con la mente.
Yo no puedo ver la mente del hombre.
El genio del hombre está en su interior.
Un Genio pensante anima el cuerpo humano.

7.6.07

Cançó dels Colors, dramatitzada amb titelles


Són moltes les tècniques d'animació lectora que podem aplicar per a fomentar la poesia. A Mundo Lector (un racó dins de Educar Chile) hem trobat la dramatització poètica d'una cançó sobre "els colors" -en castellà-, utilitzant les titelles. Se busca que los niños se relacionen con la canción que escuchan, se la aprendan y la canten. Pero no cualquier canción. Los colores primarios y sus combinaciones son los principales del canto. Telas o títeres pueden acompañar la letra que los colores irán enseñando a los niños.

Al lloc podem descarregar-se tot el material que necessitem: titelles, la cançó amb lletra i cantada, les pautes metodològiques per a portar endavant l'animació lectora... Una experiència interessant per a portar endavant a l'aula, adreçada a alumnes entre 4 i 9 anys.

6.6.07

El bosc del meu abecedari, de Pedro Villar

Hi ha vegades que els llibres de poesia infantil van adreçats a un grups de lectors d'una determinada edat, però hi ha altres que no tenen edat, que qualsevol lector pot gaudir d'ells. Així és el llibre que us volem comentar.

L'autor, Pedro Villar, és mestre i poeta reconegut, però a més cal destacar un objectiu que té ben clar: la difusió de la poesia entre xiquets i joves. I, el que encara és millor, ho aconsegueix. El llibre, El bosc del meu abecedari, està editat per Brosquil (versionat per Marc Granell, doncs la seua edició original és en castellà, El bosque de mi abecedario, editat per Diálogo, dins la seua estupenda col·leccio Libros muy ilustrados). El títol del llibre ve d'un dels seus poemes, que dona la clau a tot el poemari. Acompanyen el versos de Pedro Villar les magnífiques il·lustracions de Miguel Calatayud -formen un enriquidor tàndem aquests autors-.

El poemari té poemes molt variats, amb paraules ensonyadores que bressolen l'imaginari de la infantesa i marquen el ritme de les lletres de l'abecedari, que a la fi és el còdex de totes les paraules que ens acoronen des de menuts i s'arrelen al nostre interior per a sempre. Són versos ideals per a recitar i ser escoltats, en totes les edats. És un d'aquests llibres de poesia infantil que ens inviten a llegir i rellegir. Molt bó i molt recomanable, per a casa i per a l'aula, per a gaudir de la poesia.
D'aquest poemari us fiquem un poemetes per "obrir boca":
Els versos són oronetes
del bosc de les paraules,
els poemes són el vent
on s'engronsen ses ales.

-----
La nit teixeix els somnis
i els desteixeis l'aurora,
les paraules i el silenci
habiten en la memòria.

--------

El poeta recull paraules
que tremolen en les fulles dels arbres
i en l'arrel.

--------

I finalitza el llibre amb aquest poema, que ben bé podem utilitzar com a fòrmula de cloenda del contes:
CONTE CONTAT,
CONTE ACABAT

Fui flor, fira,
font, far,
fui festa,
fui faquir,
fui fràgil,
fui fugaç,
fui feliç,
fui final,
fui
FI

Paco Ibáñez, animador a la lectura poètica


Aprofitem aquest espai per a felicitar al cantautor valencià Paco Ibánez per haver rebut un homenatge reconèixent la seua llavor de difusió poètica como “un auténtico animador a la lectura” que ha acercado la poesía a numerosos lectores en l'Encuentro d'Animadores a la Lectura que té lloc, com altres anys, a Arenas de San Pedro -Àvila-. Estem totalment d'acord amb l'homenatge, doncs molts joves han aplegat a la lectura poètica a través de la musicació i difusió que ha realitzat Paco Ibánez.

Al recital que va donar el cantautor va repasar la història de la poesía espanyola: des de l'Arcipreste de Hita, Quevedo i Góngora, Pablo Neruda, Miguel Hernández, Federico García Lorca i –entrealtres- Rafael Alberti, sense obllidar les seues versions de Georges Brassens i la seua música sobre els versos de José Agustín Goytisolo.

En aquesta trobada s'ha aprofitat per a donar per primera vegada el premi "Pep Sempere" a qui s'ha dintinguit en el foment de la lectura. Ha estat la revista càntabra Peonza la guardonada -moltes felicitacions-.

5.6.07

Premis Juvenils de Literatura Breu, Mislata


L'Ajuntament de Mislata convoca la XVI Premis Juvenils de Literatura Breu. Premis literaris de narrativa curta, poesia i monòleg de teatre, en valencià i castellà, per a joves residents a la Comunitat Valenciana de 12 a 20 anys. El termini de presentació dels escrits fitnaliza el 22 d'octubre de 2007. Així teniu tot l'estiu per anar escrivint els vostres poemes i presentar-los.

Poetes infantils a l'escola

De la molta i bona feina de molts mestres sempre resten resultats interessants. El treball continu, l'esforç, la il·lusió, la implicació, la creativitat, la metodologia... tot un compendi que dona com a resultat alumnes creatius, inquiets, imaginatius, implicats en l'aprenentatge. Si açò ho traslladem al camp de la poesia es veu clarament i podem llegir els fruits compartis d'aquest esforç col·lectiu.

Un bon exemple ho podem veure al lloc web Elvira poètic. Un grup de mestres i alumnes comparteixen amb nosaltres la seua expriència i els seus poemes. Alumnes des d'Educació Infantil fins al tercer cicle de Primària del ceip Elvira Cuyàs -Montcada i Reixac, Barcelona-.

Hi podem trobar poemes infantils agrupats per edats i per temes. Una extraordinària selecció poètica per a menuts i joves. A més, els poemes s'acompanyen d'il·lustracions dels propis alumnes, alguns d'ells amb pictogrames.

Un projecte per a copiar i difondre. Enhorabona a tot l'equip implicat en la poesia i els felicitem pels resultat obtesos.
Us fiquem uns exemples:

Les flors del camí
(Guerau de Liost)

Les flors del camí
em fan cortesía,
el gall matiner,
em dóna bon dia.


El clavell
(Merce Romeva)

Clavellina ufana
de un tó verd grisós,
amorosa et vincles
pel pes de les flors.

Com roges ferides
obertes de poc,
amb el sol, esclaten
els clavells de foc.

Tota la barana
omples de claror;
cabellera estesa
a dalt del balcó.

Vent enjogassat
que la despentines,
restes perfumades
de les clavellines.

4.6.07

El circo de papel, d'Oscar Alfaro

Internet és una gran biblioteca, mal organitzada, que ens dona accés a informació i lectures que fins ara ens eren de vegades desconegudes justament per la seua inaccessibilitat. Aprofitem-nos. La digitatlització documental és una tasca que està encara en bolquers, però ja hi podem trobar molts llibres i documents que ens ajuden a difondre la poesia infantil de tot arreu.

El circo de papel, d'Óscar Alfaro, és un d'aquests llibres clàssics de poesia infantil hispanoamericana que podem llegir amb ajuda de les NT -l'arxiu està en format pdf.-. Óscar Alfaro (Bolivia, 1921-1963) està considerat com un dels més importants poetes infantils en llengua castellana. Poeta bolivià, s'ha fet universal pels seus escrits i poemes. Els seus versos s'omplin d'animals, de flors, de xiquets que juguen, de llunes que són pilotes, de sentiments que ens transporten a la nostra infància... Us recomanem la seua lectura i la difusió entre els lectors infantils.

La mariposa
Señorita
mariposa,
abanico que se agita
junto al rostro de una rosa.

Es un alegre pañuelo,
con el cual baña un enano
picaruelo
algún baile americano.

Es también una bandera
diminuta,
en la ruta
del viento de primavera.

Y se posa
en el libro de un chicuelo.
¡Qué ilustración más hermosa
que le ha caído del cielo!

Rodolinem, web de rodolins infantils

Quan al col·le o a casa és juga amb la poesia infantil, és fàcil "rodolinar". A la web de poesia infantil Rodolinem podem trobar molts rodolins realitzats i il·lustrats per xiquets i xiquetes menudets. És un exemple a seguir, a més, utilitzant les NT a l'escola. Una tasca llavoriosa i gratificant per als mestres i els alumnes del col·legi públic Lavinia a Barcelona, als que felicitem personalment. Si des de menuts fomentem la poesia obrim camins a nous mons literaris, en rima o sense rima. Fomentar la lectura va més enllà de contar contes. Els podeu enviar els vostres rodolins i ells els publiquen i així compartir-los amb altres xiquets.

I com diuen els propis mestres....


PER QUÈ VAM " RODOLINEM " INVENTAR ?

Per aprendre a versificar
" Rodolinem "vam crear.
A segon vam començar
i a tercer vam acabar.
Es tractava d' intentar
dos versos fer rimar.
Al principi molt ens va costar,
després ho vam lograr.
Molt vam haver de dibuixar
si els rodolins voliem il·lustrar.
També ens vam adonar
que les endevinalles podiem treballar.
Els refranys haguerem d'estudiar
i els nostres rodolins inventar.
Amb tot això ens va quedar
una " web" que ens va agradar.
Esperem que puguis col·laborar
en la secció que et vam deixar.
La il·lustració és d'Elisa, il·lustradora francesa.

Dites populars i refranys de juny, de Sant Joan i de l'estiu

Colors de juny, de Toni Bra


I el temps passa depressa, tempus fugit est. Resta no rés per a les vacances. En aquest mes entra l’estiu i, a més a més, està la festa de Sant Joan. Us fem una selecció de dites populars i refranys d’aquest mes i les hem dividides en tres parts: juny, Sant Joan i estiu.

Dites mes de juny
Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca.
Al juny la falç al puny.
Bon sol pel primer de juny, any de llegum.
Bon temps pel juny, estiu segur.
D'alzina que floreix pel juny, tot l'any el porc en gruny; d'empelt pel juny, fruita com el puny.
De prop o de lluny, Corpus pel juny.
Del juny enllà, el dia es comença a escurçar.
Dels vents del juny el de Sant Bernabé és l’únic que va bé.
El blat primerenc o tardà, pel juny s'ha de segar.
El juny és blader i el setembre raïmer.
El juny la madura i el juliol porta la fruita.
El mes de juny, cada mosca com el puny.
El sol de juny estalvia la llum.
Fins el deu de juny, no et llevis la roba ni et descordis el puny.
Juny brillant, any abundant.
La calor de juny té la pluja per enemic.
Les cireretes, d’una a una pel maig, i pel juny, a grapats.
Pel juny no preguntis res a ningú.Pel juny, molt sol i molta son.

Dites sobre Sant Joan

A Sant Joan bacores, verdes o madures, segures.
Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa.
Baralles per Sant Joan, pau per tot l’any.
Bona sort per Sant Joan, desventura per Nadal.
De Nadal a Sant Joan, va mig any.
De Sant Joan a Sant Pere cala la xarxa sardinera.
El dia de Sant Joan el sol cou el pa.
El dia més gran de l'any, és per Sant Joan.
El sol de juny estalvia la llum.
Els focs de Sant Pere se salten pel darrera, i els de Sant Joan es salten pel davant.
Entre Sant Joan i Sant Pere, la millor pesquera.
Esquila el gos per Sant Joan, si vols que passi un bon any.
Flor d'olivera per Sant Joan, oli en gran.
Fred per Nadal, calor per Sant Joan.
Nit de Sant Joan, nit d’amoretes.
Per Sant Joan és renova l’any.
Per Sant Joan, el primer bany, o et pega bé o et fa dany.
Sant Antoni es va enamorar d’un porc, Sant Joan d’un be, i jo de vostè.
Si trona per Sant Joan, pesquera en gran.

Estiu

A l’estiu bon cuinat i a l’hivern bon estofat.
A l’estiu la filosa no diu.
A l’estiu menjar calent no és gaire bon aliment.
Cada cosa al seu temps... i a l’estiu cigales.
Còlic d’hivern i refredat d’estiu, no els aguanta home viu.
Com més fort és l’estiuet, guarda’t més del fred.
El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té.
L’estiu, tota cuca viu.
Orenells tardans hivernàs tardà; orenells primerencs, l’estiu ja ve.
Per Sant Mateu, l’estiu adéu.
Qui no treballa quan fa fred a l’estiu passa la mà per la paret.
Sabater malfeiner, l’hivern malament i l’estiu també.
Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivern ni estiu.
Si vols fer un bon resolt, l’estiu a l’ombra i l’hivern al sol.
Tant a l’hivern com a l’estiu, la bugadera a rentar al riu.
Tant d’hivern com d’estiu, si podeu, dormiu, dormiu.
Una flor no fa estiu, ni dues primavera.